Reflexions d'en Kernan Heinz

Només en pot quedar UN

2012-01-16T06:06:00.000-08:00

La immortalitat ha estat sempre un somni de l'ésser humà, almenys així ho reflecteix l'àmplia literatura i cinematografia existent sobre el tema. Qui no recorda la pel.lícula "Els Immortals" protagonitzada per Sean Connery i Cristopher Lambert, que té com a únic argument que aquests homes immortals s'havien d'anar enfrontant i eliminant en combats individuals perquè al final només en podia quedar UN? L'últim supervivent tindria aleshores el privilegi de tornar-se mortal i aconseguir el que la immortalitat li havia negat durant els segles anteriors: tenir una vida "normal".

Doncs bé, amb l'excusa de ser TOO BIG TO FALL s'ha regalat als bancs l'elixir de la immortalitat (barra lliure al BCE, no acceptar quitances d'Estats en cas de pèrdues, obtenir diners públics quan hi ha mala gestió o quan hi ha malversació de fons, o simplement quan el negoci va malament). No obstant això, aquesta situació comporta un greuge comparatiu amb la resta dels mortals ja difícilment justificable de per si però totalment repudiable quan a més fan pagar els plats que ells mateix han trencat.

Per arribar a aquesta nova situació hem permès que es creessin uns Bancs massa grans per caure, uns Bancs que estan per sobre del bé i del mal , en definitiva uns Banc Immortals. Aquests, en agraïment a l'ESTAT protector, immortal per definició, els han promès la compra massiva del seu deute públic amb la permissibilitat del BCE, gràcies als prop de 500.000 milions d'euros que aquests bancs han aconseguit en la recent subhasta que el BCE ha realitzat a un tipus de l'1% i a un termini de 3 anys. En contrapartida, l'Estat tranquil·litza els bancs amb la promesa de recapitalitzacions si fos necessari o qualsevol altre ajut que es requerís en el seu moment. Però una cosa sí que ha quedat clara: els mortals no només no rebrem ajuts sinó que a més haurem d'assumir totes i cadascuna de les mesures "impopulars" que ja ens estan imposant.

Actualment el ministre d'Economia i competitivitat, Luis de Guindos, ha planificat que es fusionin totes aquelles entitats que tenen actius inferiors als 100.000 milions euros, és a dir totes menys el SANTANDER, BBVA, BANKIA, CAIXA BANK, SABADELL+CAM Y POPULAR.

Els mortals es pregunten: Per què a mi em deneguen el crèdit quan ells gaudeixen de liquiditat il·limitada tot i que tenen una pèssima solvència?

L'objectiu de les empreses és intentar perdurar a base de crear i fabricar bons productes i serveis per als seus clients. Elles saben que si no és així ningú sortirà a salvar-les en els moments durs que hauran d'afrontar. El moment actual és duríssim i les empreses estan tipes d'esperar que s'obri la tan esperada aixeta dels diners. Diuen que només un percentatge molt baix, inferior fins i tot al 20% de les peticions de finançament, són finalment acceptades pels bancs/caixes , perquè

1) aquests prefereixen destinar els fons rebuts a guarir les seves pròpies ferides
2) l'entitat o l'empleat de torn té altres prioritats/necessitats
3) a vegades l'empresari formula malament les seves sol.licituts de crèdit

Jo penso que per evitar el punt (1) el govern hauria d'obligar per llei que una quota mínim del diners aconseguits en les subhastes que realitza el BCE es destini al crèdit a empreses . Però elles s'haurien d'ajustar, això sí, als criteris exigits per rebre aquests fons.

En el segon supòsit s'hauria de posar uns mecanismes automàtics per penalitzar l'entitat en qüestió.

I pel que fa al tercer cas, dir que a vegades són els empresaris els que han de millorar la forma en què sol·liciten els diners que necessiten ja que a vegades s'obliden d'allò més obvi: Quants diners necessito? Per què els necessito? Com els tornaré? Si aquestes tres preguntes tinguessin unes respostes ben recolzades i justificades sigui per l'empresari o per l'empleat que presenta l'operació, la probabilitat d'aprovació augmentaria exponencialment ja que en la majoria dels casos és una persona qui sanciona la viabilitat del projecte i dictamina la sentència.

A continuació exposaré un cas recent que crec que ajuda a entendre millor l'anterior:

Acabem d'aprovar un préstec a 10 anys de 650.000 euros a una empresa propietària de diverses sales de cinemes per a (1) cancel·lar les últimes quotes que li quedava per pagar d'un leasing immobiliari començat l'any 2000 i (2) per invertir 470.000 euros en la digitalització de les seves sales de cinema i dotar l'empresa amb la millor tecnologia que la situarà en posicions capdavanteres i evitant d'aquesta manera ser escombrada pels seus competidors i perdurar en el temps.

Encara que aquesta empresa havia pagat religiosament totes les seves quotes durant els últims 11 anys sense cap devolució i només li quedaven les 6 últimes, la seva entitat bancària no havia estat capaç de trobar una solució! L'inadmissible és que aquesta no és una situació aïllada ja que massa sovint em trobo amb situacions semblants. Davant d'un entorn de menors ingressos operatius, la majoria de les empreses han vist com les seves necessitats conjunturals de més circulant es convertien en estructurals i no han aconseguit que el seu banc els adaptés el tipus de finançament adequat a la nova situació .

L'únic "problema" que tenia aquesta empresa és que la quota mensual que atenia des de feia 11 anys ja no era apropiada en un entorn de menors ingressos i havia minvat gran part del seu capital circulant que al seu torn li havia impossibilitat atendre algunes de les obligacions de l'empresa ... déjà vu?.

Quan aquest empresari va constatar que no podia continuar el procés inversor de la seva empresa, no va dubtar ni un segon a buscar una solució. Ara, gràcies a la concessió del nou préstec, aquesta empresa podrà de nou conciliar les seves obligacions de pagament en el curt termini, les obligacions envers els seus accionistes i continuar el procés inversor aturat per falta de liquiditat . A més, ja s'està plantejant obrir més sales de cinema, oferir millors serveis, contractar més personal ... tot amb l'objectiu de posicionar-se en una posició d'avantatge respecte els seus competidors, veritable recompensa dels emprenedors que han sacrificat el seu temps i els seus diners per a realitzar el seu somni.

L'administrador d'aquesta empresa, un excel·lent professional per cert, feia temps que ja havia demanat ajut a la seva entitat bancària (una de les immortals dit sigui de pas) però al cap de quatre mesos i davant la falta de resposta va seguir buscant fins a contactar amb nosaltres. Encara ara no arribo a entendre l'immobilisme d'aquestes entitats!

Abans d'acabar, no puc deixar de fer una breu menció a tots els afectats de participacions preferents que m'heu trucat durant els últims mesos. Com es diu en castellà, "mal de muchos, consuelo de tontos", però que sapigueu que s'estima que sou uns 500.000 a tot Espanya.

La Comissió Nacional del Mercat de Valors després de l'estiu passat va prohibir una pràctica habitual entre la clientela interna d'algunes entitats financeres que consistia en traspassar els títols de clients que volien vendre a altres clients, amb la futura promesa d'una alta rendibilitat "sense cap risc "i amb "immediata liquiditat", quan en realitat les valoracions d'aquests actius se situaven al voltant del 45% -50% del preu en què es tancaven aquestes operacions ... Com calificaríeu aquesta pràctica?

Quan va córrer la veu de que aquests títols no es podien vendre al preu comptabilitzat, es va començar a estendre el pànic i es va produir una allau d'ordres de venda. Les entitats es van veure aleshores obligades a reconèixer que aquests títols ja no valien el que indicaven els extractes dels clients.

Com haureu llegit, la majoria d'entitats han adoptat una de les tres alternatives que apuntava en el meu escrit del 7/6/2011. Sembla que la solució adoptada majoritàriament en els últims mesos ha estat la de canviar les participacions preferents per obligacions convertibles en accions o per un mix entre obligacions convertibles i subordinades (en aquestes obligacions tant el pagament del principal com els interessos, se situen en segon lloc després dels treballadors, obligacionistes normals, creditors, bancs per crèdits o Estat, en cas de problemes de pagament i el cobrament dels interessos es supedita al fet que els resultats de l'entitat siguin positius).

Les entitats aprofitaran l'avinentesa per fer signar una eximició de la seva responsabilitat i en un proper futur suposo que seran els jutges qui determinaran si hi va haver o no mala fe davant l'allau de demandes judicials que es van acumulant dia rere dia.

El problema és que quan es comencin a dictaminar les sentències d'aquí a uns quants anys, ningú se'n recordarà de què era una participació preferent ni dels bancs que les van promoure. L'únic consol és que els que decideixin lliurar batalla, estic convençut que al final sortiran vencedors.

Un cop acabat el procés de fusions bancàries no sé si en quedarà només UN o pocs però el que sembla clar és aquests romandran immunes operant en el mercat i gaudint de la seva condició d'Immortalitat . Quan finalment l'utilitzin per donar crèdit a aquells que ho necessiten per generar valor (aprenguem dels errors del passat), estic convençut que haurem arribat al final del túnel.

2012: Cap llum al final del túnel?

2012-01-15T06:29:00.000-08:00

En una visió de conjunt, el 2011 ha estat un any molt complicat per a la sel.lecció d'actius. Qualsevol tipus d'inversió s'ha vist castigada en algun moment, fent que cap actiu semblés realment segur.

El 2011 s'ha caracteritzat per una succesió de shocks externs, moltes vegades impossibles de predir (terratrèmol de Japó, "primavera Àrab") i altres, fruit de la incapacitat dels polítics d'anteposar les decisions de cada moment als seus enfrontaments (sostre del deute a EE.UU. amb la conseqüent rebaixa de rating d'USA i temor a una desintegració de l'Eurozona).

Cada any he dedicat un article del meu blog a intentar predir el que passarà l'any següent tot i que som tots conscients de que aquest exercici d'elucubració mental no té gaire fiabilitat ja vingui de premis nobels, dels millors gurús o de qui sigui. Com que aquestes prediccions no són més que pures especulacions sobre el futur, encara que exposades de manera racional, aquest any he decidit no aventurar-me a fer pronòstics personals i m'estimo més adjuntar una carta publicada al FT i a El País d'Edouard Carmignac (fundador de la Gestora Carmignac Gestió) i enviada a Mario Dragi (President del BCE) que reflecteix el punt crític en el que ens trobem i la importància crucial del BCE per a resoldre aquesta situació.

"Muy señor mío,

¡Mis más sinceras felicitaciones! En apenas dos meses, ha borrado las desafortunados subidas de tipos de su predecesor, ha brindado a los bancos acceso ilimitado a financiación en euros y dólares y ha incitado a los Estados europeos a alcanzar un pacto fiscal de buena conducta como requisito indispensable para que el BCE preste un apoyo más decidido a los mercados de deuda pública de los países más frágiles.

Con ello refuerza usted implícitamente la credibilidad de la institución y ampliando su misión más allá del desarrollo de una política monetaria escrupulosa, centrada exclusivamente en el control de la inflación, para dar cabida a la preservación de la actividad económica satisfactoria en el conjunto de la zona.

Sin embargo, convendrá conmigo en que los resultados son decepcionantes a fecha de hoy. El coste ponderado de la deuda del conjunto de los Estados miembros ha seguido aumentando durante estos dos últimos meses (del 4,4% al 4,8%), el volumen de depósitos aparcados por los bancos en el BCE se ha situado en un nivel sin precedentes (cercano a los 500.00 millones) y las perspectivas económicas se ensombrecen en el conjunto de la zona.

¿Por qué? Conocemos la razón: el saneamiento de las finanzas públicas y la adopción de reformas estructurales tardarán meses, años, en dar fruto y tienen un coste inmediato, en forma de descenso de la actividad económica, que los mercados no pueden financiar sin la confianza que aporta un prestamista de último recurso.

¿Cómo va a refinanciar Italia, ese país que conoce tan bien, los 63.000millones de deudas a largo plazo que vencen durante los tres próximos meses sabiendo que, a un interés del 7% y con una previsión de crecimiento negativo para este año, la devolución de esta deuda es más que problemática?

Italia y España cuentan ahora con gobiernos que han expresado una voluntad inequívoca de acometer reformas. ¿No convendría echarles una mano antes de que la presión de la calle les haga dar marcha atrás? Además, como le sugería hace tres meses a su predecesor, en mi opinión es imperativo que el BCE anuncie su intención de comprar deuda pública de los países en dificultades sin restricciones de volumen y sin esterilizar dichas intervenciones.

Tiene que ser sin restricciones de volumen, porque si las compras siguen siendo reducidas sólo servirán para mantener los costes de devolución de la deuda en los niveles actuales. Para impedir las desviaciones, se debe estipular que a partir del momento en el que las compras acumuladas del BCE excedan un umbral expresado como un porcentaje del PNB de un país, éste deberá someterse obligatoriamente a un programa de ajuste estructural del FMI.

Y tiene que ser sin esterilizar estas intervenciones, ya que la reacción monetaria contribuirá a poner coto a las tensiones deflacionistas engendradas por la recesión en marcha y la contracción de los balances bancarios.

La situación es grave y demanda acciones decisivas. Solo el BCE está en disposición de actuar, ya que las elucubraciones en torno al FEEF están destinadas a seguir siendo quimeras, teniendo en cuenta la fragilidad de las calificaciones crediticias de la mayoría de los países europeos.

Como director general del Tesoro italiano a comienzos de la década de 1990, usted se ganó el halagador apodo de "Súper Mario" tras garantizar la entrada de Italia en la zona del euro. A su vez, Europa necesita a Súper Mario para reparar sus cañerías financieras y garantizar la pervivencia del euro.

Con esta esperanza, y con la certeza de que hará todo lo posible para no defraudarla, reciba, estimado Señor, mis más cordiales saludos."

LES MEVES CONCLUSIONS:

Edouard Carmignac posa el BCE al centre de la solución del deute públic, fet amb el que estic totalment d'acord. Però jo afegiria que no n'hi ha prou amb focalizar-ho tot a reduïr els dèficits públics sinó que s'hauria de complementar amb mesures contundents per a tornar a tenir creixements del PIB. Per tal d'aconseguir-ho, els 500.000 mil.lions no s'han de destinar exclussivament a la compra de deute públic dels Estats amb dificultats sinó també al finançament de les empreses.

Quan s'entendrà que l'essència de l'emprendedor es crear i generar riquesa? Però com n'hi ha prou amb dir-ho, s'hauria d'OBLIGAR els bancs perquè sinó esperaran fins que les seves ferides cada vegada més obertes cicatritzin i hi haurà una pila de cadàvers que s'afegiran als tots els que ja s'han rendit!

Negar el CRÈDIT a les empreses des de fa tres anys és el que impedeix que l'economia espanyola i en general l'Europea arranquin. Ara govern espanyol vol que els bancs es fusionin entre ells i que només quedin els més grans i més forts però no s'ha de desviar l'atenció de quin és l'objectiu prioritari: FINANÇAR! Si això es dóna aviat (1er Trim 2012), els mercats acabaran reflectint amb pujades els preus barats de la majoria d'accions de la Borsa.

I una darrera cosa:

No oblidem que les empreses americanes estan a l'altre extrem i actualment disposen d'una liquiditat d'UN TRIL.LIÓ US$, equivalent a l' 11% dels seus actius, el més alt de tota la seva història! Òbviament no ho invertiran fins que no tinguin clar cap on va Europa, un dels seus socis més importants. En una situació en la que uns tenen els diners i altres els necessiten, podem fàcilment endevinar qui serà el gran perdedor: el Vell Continent.

Secret bancari Suís: en vies d'extinció?

2011-11-01T08:07:00.000-07:00

Actualment Suïssa és líder indiscutible en la gestió patrimonial mundial, amb uns 6 bilions d'euros al seus bancs (27% del patrimoni gestionat a nivell mundial i 6 cops el PIB d'Espanya), atrets per un secret bancari fins fa poc a prova de bomba.

El secret bancari suís va entrar a l'escena social i econòmica tot just acabar la primera guerra mundial i es va legislar el 1934. Hi ha qui defensa que va ser un escut per al poble jueu enfront del nazisme encara que és obvi que des d'aleshores també ha tingut altres funcions molt menys humanitàries.

Davant la mala situació del sector financer grec i la por a una possible tornada al dracma, es calcula que en els últims anys les grans fortunes gregues han transferit a Suïssa uns 200.000 milions d'euros. Motivat fonamentalment per la fortíssima crisi mundial i la necessitat de recuperar part dels diners no cobrats pel fisc, alguns països com Alemanya i Anglaterra recentment han decidit encarar el tema i signar acords bilaterals que sens dubte marcaran un abans i un després en el secret bancari Suís.

Els fets precedents…

A la cimera del G20 i la OCDE del 2 d'abril del 2009, Zarkozy declarava que « Le temps du secret bancaire est révolu » (El secret bancari està mort) i a partir d'aleshores, es van revisar els criteris que defineixen quan un Estat es pot considerar paradís fiscal

- Que tingui una tributació nul.la o baixa tant del seu IRPF com del seu Impost de Societat (criteri principal).
- Que es pugui verificar algun dels tres requisits subsidiaris:

1) Que hi hagi límits en l'intercanvi d'informació.
2) Que els falti transparència.
3) Que no hi hagi exigència d'exercici d'activitat econòmica real.

L'any 2009 la OCDE va incloure Suïssa a la llista gris de paradisos fiscals, però Suïssa en va aconseguir sortir després de renegociar els Convenis de doble imposició amb més de 12 Estats.

7/12/2010: L'Ecofin arriba a un acord sobre la Directiva d'intercanvi d'informació en la lluita contra el frau fiscal (http://euroalert.net/news.aspx?idn=11246).

Situació actual...

En els últims mesos s'ha començat a dir que Suïssa podria representar "una part de la solució" a la crisi del deute europeu. Això passa just en un moment en que Suïssa vol tancar nous acords amb la UE en àrees com l'agricultura, l'electricitat o l'accés al mercat farmacèutic de les seves multinacionals.

D'aquesta manera, Suïssa s'ha vist obligada a “cedir” i a través del codi en clau “Rubik” ha tancat dos acords fiscals bil.laterals amb Alemanya i Gran Bretanya.

Amb aquests acords i en el cas d'Alemanya, Suïssa pretén fer una retenció lliberatòria del 23,375% sobre els ingressos futurs però d'entre el 19% i el 34% sobre el patrimoni total actual per a finiquitar el seu passat i revertir-ho a l'Estat víctima. Tot això sense haver de revel.lar les identitats de les persones afectades, ni la dels seus bancs. A més a més, el país víctima no pot criminalitzar els seus bancs ni els seus treballadors, ni utilitzar dades robades, i no pot obtenir informació mitjançant la tècnica del fishing que permetria un intercanvi automàtic d'informació. Alemanya té limitades les peticions a 999 noms en dos anys.

Tot això s'està duent a terme amb la màxima discreció possible i la seva posta en marxa depèn de les aprovacions parlamentàries que tindran lloc en el 1er trimestre del 2013.

Enllaços del Departament Federal de finances Suís (DFF) per a ampliar informació sobre aquests acords bil.laterals:

21/09/2011: Acord Suïss-Alemanya:
http://www.efd.admin.ch/dokumentation/medieninformationen/00467/index.html?lang=fr&msg-id=40533

06/10/2011: Acord Suïssa-UK:
http://www.efd.admin.ch/dokumentation/medieninformationen/00467/index.html?lang=fr&msg-id=41576

27/10/2011: Preacord amb Grècia: http://www.efd.admin.ch/00468/index.html?lang=fr&msg-id=41960

Altres fonts periodístiques:

Opinió de Le Figaro sobre acord Suïssa-Alemanya: http://www.lefigaro.fr/impots/2011/08/10/05003-20110810ARTFIG00396-la-suisse-signe-un-accord-fiscal-historique-avec-l-allemagne.php

La Vanguardia: http://www.scribd.com/fullscreen/71014499?access_key=key-29tc4cs5k5s79vlcirb4

CONSEQUÈNCIES:

Si fa poc es podia pensar que fos quin fos el govern que surti de les urnes el proper mes de novembre podria estar temptat a fer una amnistia fiscal a l'estil del 1991 quan Carlos Solchaga era Ministre d'Economia, ara mateix aquesta possibilitat s'ha reduït. El motiu és que l'acord de doble imposició signat entre Espanya i Suïssa el 29/06/2006, conté una clàusula a favor d'Espanya de “nació més afavorida” que li dóna la possibilitat d'acollir-se a qualsevol dels acords que Suïssa signi amb qualsevol Estat de la UE (Alemanya o Anglaterra de moment).

D'aquesta manera, hi ha 3 sortides possibles:

1) Pagar l'impost lliberatori i seguir a l'anonimat.
2) Repatriar el capital a Espanya presentant una paral.lela, amb un cost entre un 5%-10%.
3) Transferir els diners a tercers països.

Independentment de la decisió que adoptin els afectats, el que està clar és que aquests acords derivaran en una injecció de diners cap els països víctima, el qual a la vegada suposarà una millora dels seus dèficits públics.

Tenint en compte que només a Alemanya el fisc ha deixat d'ingressar entre 150.000 i 200.000 mil.lions d'euros degut a l'evasió fiscal, ens podem imaginar les ganes que tenen els països de solucionar aquest tema, i més en casos como Grècia, amenaçats en sortir de l'euro, que podrien resoldre part del seu problema només recuperant els impostos "extraviats" a Suïssa. I qui diu Grècia, diu Itàlia, Espanya, Portugal, etc., etc., etc.

Persectives bursàtils fins a final d'any

Es cert que encara s'han de conèixer molts detalls del pla per salvar la zona Euro del seu greu problema de deute i tot i que el pla articulat no és perfecte (seria millor una quitança superior al 50% per a Grècia i dotar amb més diners el fons de rescat), les conseqüències són i seran positives sobre el mercat, al menys durant un temps.

L'acord ajuda a reduïr la volatilitat i si durant els últims quatre mesos el risc era tenir excessiva exposició a borses, ara hauria de ser el contrari pel que és recomenable augmentar posicions en renda variable.

Acabo de redactar aquest article just després del terratrèmol provocat per les declaracions de Papandreu sobre sotmetre la decisió de la quitança de Grècia a referèndum. Malgrat la caiguda espectacular de les borses dels dos últims dies, segueixo pensant que és el moment d'estar invertit en RV, avui més que abans d'ahir, ja que ara els preus encara són més atractius.

La mirada del tigre

2011-10-08T08:41:00.000-07:00

En tornar del meu últim viatge a Brasil, on per cert les coses segueixen anant molt bé, m'he adonat que em vaig oblidar de penjar l'article que vaig escriure el 12 de setembre.

Però malgrat el temps que ha passat des de que el vaig escriure tot segueix essent d'actualitat pel que el publico ara, més val tard que mai! Si us plau, tingueu en compte que quan es fa alguna referència temporal, està feta en base a la data que va ser escrit.

Al final de l'artícle he afegit un breu comentari sobre alguna de les informacions i actualitzo la meva opionió sobre la situació actual.

Tenin uns quants reptes damunt la taula…

1) Noves perspectives econòmiques:

Sembla ser que Europa s'ha tornat a desacoplar del creixement mundial. Tornem a tenir una zona euro amb unes perspectives de creixement molt pobres (previsió de Morgan Stanley +0,5% per l'any 2012 enfront del 2% que es parlava fins fa poques setmanes). Em preocupa molt més el menor creixement d'Alemanya i França amb unes revisions de creixement pel 2012 del 0,7% i 0,9% respectivament que el no creixement d'Espanya o la lleu recesió prevista per Itàlia. En qualsevol cas les notícies Macro de l'eurozona per als propers mesos no són molt positives.

2) Els analistes a Europa van per darrera del mercat

Encara que fins al final del 2on trimestre el 70% de les empreses europees han tingut un augment del benefici operatiu > al 10% i que la majoria preveuen un increment de les vendes per tot l'any 2011 del 6.8% i pel 2012 del 4.8%, és molt possible que aquestes previsions no s'acompleixin i que en els propers mesos ens trobem davant de revisions a la baixa en cadena. Si com pensa Morgan Stanley les vendes de les empreses creixen a una taxa inferior o igual al 2% en els propers mesos (veure gràfic de sota) això implica, històricament parlant, que al 2012 podríem tenir baixades de beneficis operatius. Això suposa un fre brusc respecte la previsió de +13,3% dels analistes financers que es basen en gran part a l'extrapolació dels brillants resultats del 1er semestre 2011. El mercat amb o sense raó sembla descomptar aquesta recesió en els beneficis empresarials.

3) Està tot descomptat? Un possible escenari…

Mirant la valoració del mercat europeu amb PER (relació preu/benefici) de 8,9 inferior als 13,7 de mitjana, amb preu valor/comptable de 1,22 (mitjana 1,8, amb rendibilitat per dividend (RPD) en molts casos > 8% com Telefònica (12%), Santander (10%), France Telecom (11,6%), Vivendi (9,2%) FCC (7%) i un llarg etc... un podria fàcilment arribar a la conclusió que els baixos preus de les accions ja han recollit tot el dolent que queda per venir, y segurament sigui així.

A través d'un indicador que medeix la profunditat dels diferents shocks bursàtils, Morgan Stanley estima en les últimes setmanes hi ha més pànic del que es va viure durant el shock del petroli del 74 i menys (de moment) al que es va viure durant la crisis de Lehman. S'ha d'intentar evitar (a vegades és molt difícil) prendre una decisió de venda en ple pànic ja que la valoració dels actius no es fas seguint la raó sinó simplement pel "sálvese quién pueda". Si al juny hagués pensat que tornàvem a la situació econòmica de l'any 2008 hauria venut tal com ho vaig fer, però després no hauria tornat a comprar.

Ens trobem doncs davant la capitulació final? Espero que aviat el BCE rectifiqui el seu error i redueixi una altra vegada els tipus d'interés a taxes properes a l' 1% o més baixes i encara que això provoqui pujades a curt termini de les accions i dels bons, podrien ser momentànies i no veuríem un mercat alcista fins la segona part del 2012, moment a partir del qual els creixements del PIB de les grans economies europees i d'una tornada a l'increment dels beneficis per acció (BPA) podria assistir a una forta repuntada dels mercats i aquesta vegada durant un ampli periode de temps. No obstant és difícil que ara comenci un mercat alcista durader, just quan els analistes comencin a revisar les seves estimacions a la baixa i quan tenim un problema política gravíssim :

- Quin tipus de default aplicaran a Grècia? Espero que sigui dur (quita del 50-60% del seu deute públic). Això afectaria sobretot els bancs francesos i alemanys (ara baixen tots per companyerisme), que després s'haurien de recapitalitzar amb el fons europeu (en negociació). Assenyalar que els bancs espanyols gairebé no tenen deute grec però no per això s'han escapat de les baixades ja que també es pensa que podrien tenir problemes per a obtenir recursos financers. Sobre aquesta qüestió el BCE ha estat clar : els bancs tindran tota la liquidesa que faci falta.

- Sortida de Grècia de l'Euro? (és una decisió política que coneixerem d'aquí poc). Si Grècia recupera la Dragma, una posterior devaluació augmentaria més el seu deute però li proporcionaria més competitivitat... equilibrant així els contres. En qualsevol cas, avui en dia no m'agradaria viure a Grècia ja que els espera una llarga penitència. Sigui com sigui, una sortida de Grècia de l'Euro reforçaria la credibilitat de la nostra moneda i donaria un missatge contundente als futurs incomplidors i compensaria l'efecte inflacionari produït per la barra lliure que el BCE ofereix als bancs.

Valoració del mercat i Timing:

Per això, els que han tingut l'encert de no tornar a entrar al mercat des del començament de les vacances, avui tenen l'oportunitat de comprar valors com Telefònica, France Telecom, FCC, etc. amb rendibilitats per dividend al voltant del 9%-12%, suposant és clar, que siguin sostenibles en el temps. Això significa que una persona que no hagi de disposar d'una part dels seus diners per a despeses corrents i que no li tremonin els dits al moment de comprar-los, pot recuperar la seva inversió (sempre que reinverteixi els rendiments) en un termini de 6/7 anys. Actualment no hi ha gaires inversions que ofereixin aquestes possibilitats ja que si les comparem amb un dipòsit a termini al 3%-4% s'hauria d'esperar uns 20 anys per a obtenir el mateix resultat.

Per als que ja estan invertits, vendre ara és simplement regalar els diners a canvi d'una aparent major tranquilitat.

Una altra alternativa és anar a USA, sembla una alternativa més prudent encara que l'elevat dèficit i el fort endeutament també ha provocat per primera vegada a la història que S&P hagi rebaixat la seva màxima qualificació creditícia. Això ha afavorit una preferència a invertir a Europa enlloc de fer-ho als Estats Units.

Amb els indicadores de timing a la mà Morgan Stanley diu que ara mateix estem en una zona de compra més que de venda. En aquest cas no tindria massa sentit desfer una cartera amb valors que han de produïr uns rendiments recurrents propers al 10%, encara que a curt termini impliqui una gran frustració...

Gràfic: Valoracions Empreses : P/E

Gràfic : Preu/Valor Comptable

Com sempre, tot és opinable i respectable però jo ja he pres la meva decisió!

Comentari avui:

Amb les últimes ratificacions de la majoria de parlaments de la zona Euro sobre l'ajut a Grècia, crec que s'està construint un tallafocs pel moment en que s'anuncii oficialment la suspensió de pagaments de Grècia.

Aquest tallafocs consistiria en una segona recapitalització dels bancs europeus, una baixada a zero de tipus d'interès, liquidesa il.limitada als bancs i recolzament incondicional del BCE en la compra de bons de la resta de països perifèrics. Tot això per tal d'evitar l'efecte dominó entre aquests països.

Si tot això es produeix com jo crec abans que s'acabi l'any, crec que assistirem a una pujada generalitzada dels mercats i per fi la política, que en aquests moments condiciona totes les decisions d'inversió, cedirà pas un altre cop al fonamental.

Mentrestant els mercats seguiran al ritme de les declaracions irresponsables dels polítics de torn pel que és d'esperar que la volatilitat segueixi a nivells altíssims.

També comentar que si algú van seguir la meva suggerència d'invertir a USA no es va equivocar però després de les recents pujades del dòlar degudes més per por que a raons objetives, el meu consell seria que desfés les seves posicions per tornar a Europa on els preus relatius són molt més atractius.

En quant a Espanya, l'agència de qualificació Fitch acaba de rebaixar una altra vegada el rating de solvència del país. Això, sumat a la notícia que acaba de publicar l'INE sobre la perspectiva d'importants descensos de la població española a la propera dècada, ens indica que no tindrem altes taxes de creixement de l'economia fins d'aquí molts anys, el qual a la vegada no ens permetrà rebaixar substancialment ni el nivell d'endeutament, ni el dèficit públic estructural, etc.

El panorama no és doncs gaire favorable, encara que no hem d'oblidar que el cicle econòmic i finacer avancen per camins diferents. El financer podrà seguir trobant oportunitats a Europa, però a l'emprendedor li serà més fàcil trobar-les fora del país. Però per això li caldrà tornar a tenir la mirada del tigre: la que tenim quan sin pobres, tenim gana i ja no tenim res a perdre. I per sort o per desgràcia, Europa encara no està en aquesta situació.

El món pendent de Grecia: Avui, tret de sortida!

2011-06-29T06:34:00.000-07:00

El dijous de la setmana passada les borses europees van patir els retrocessos més violents de 2011, tant pel fet de posar-se en dubte l'alliberament de la part de l'assistència ja aprovada a Grècia (12bn € dels 110bn € del primer paquet d'assistència), com l'aprovació del 2n paquet d'assistència (aprox. 120bn € nominals).

Seria fàcil atribuir les baixades de la setmana passada a les clares mostres d'alentiment de l'economia nord-americana, però el manteniment dels tipus d'interès que això comporta compensa de sobres aquest efecte negatiu en les borses. En canvi, el que si que ha pressionat, i molt, a la baixa dels índexs europeus són certes decisions crucials que s'han anat dilatant en el temps innecessàriament i que AVUI COMENCEN amb les votacions al Parlament grec.

Ja fa diverses setmanes que:

(1) CE/FMI tenen pendent d'autoritzar l'alliberament dels capitals necessaris per evitar la suspensió de pagaments immediata de Grècia.

(2) El parlament dels Estats Units està esgotant el termini per augmentar el seu sostre d'endeutament per no caure en fallida tècnica abans de l'agost 2011.

(3) França i Alemanya s'han de posar d'acord sobre quin tipus de reestructuració permetran a Grècia ja que els bancs alemanys amb 18Bn € i els francesos amb uns 15Bn € són els grans tenidors de bons de l'estat hel.lènic a Europa (ahir va aparèixer a la premsa que aquests bancs haurien arribat a un preacord per fer-se càrrec "voluntàriament" del refinançament del 70% del deute grec que venç durant el període 2011-2014 emetent bons a 30 anys). Dir "voluntàriament" té una importància vital, ja que és una condició imposada per les agències de Rating perquè no considerin el cas de Grècia com una SUSPENSIÓ DE PAGAMENTS, que és el que realment és! Si al final es considerés així, això obligaria a diverses asseguradores a tornar l'import impagat i als Bancs a proveir unes pèrdues importants en els seus balanços.

Aquest retard en la presa de decisions a vegades és fruit de la ineficiència, burocràcia i manca de responsabilitat però també perquè en dilatar la decisió fins a esgotar el calendari, apareixen clares oportunitats per a un grup de persones que s'aprofita de la posició de poder que els ofereix la seva peculiar condició laboral.

Algunes persones, coneixedores de l'enorme valor del seu poder, decisions o vots, difícilment es poden resistir quan un banc se'ls acosta i els proposa un pla per guanyar molts diners sense incomplir els seus compromisos polítics. Encara que sigui molt difícil de demostrar pels comptes bancaris utilitzats en jurisdiccions amb secret bancari, és una pràctica que estic convençut que existeix. Quan Adam Smith parlava de la mà invisible de l'economia es referia també a aquest tipus d'operacions il.lícites.

Per exemple, si fos un parlamentari grec, en els úlims dies podria haver dit, com ha estat el cas, que votaré en contra i sabent que això derivarà en uns mercats baixistes podria paral.lelament vendre accions a crèdit dels títols més perjudicats per la meva decisió, els Bancs, i recomprar-les al cap d'uns dies quan el mercat estigui cansat de baixar o simplement quan hagi de canviar la meva decisió i els mercats tornin, encara que sigui per uns dies, a la via alcista.

Avui els parlamentaris grecs han de predre una decisió transcendental, des de fa diverses setmanes. Tot i que els socialistes tenen majoria al Parlament grec i poden aprovar les mesures d'austeritat sense el suport de l'oposició, tant la UE com el FMI han exigit un acord d'unitat nacional per desbloquejar els 12Bn € que necessiten per no declarar-se en suspensió de pagaments el 15/7, dia que els venç més de 3Bn €.

Així doncs, no n'hi ha prou amb que votin a favor els 155 socialistes dels 300 parlamentaris grecs. Grècia és un mal menor per a Europa però de la bona resolució d'aquest problema dependrà el futur d'altres estats com Itàlia i Espanya que tenen un risc sistèmic (d'abast general per a l'economia europea) molt elevat.

Avui comença la votació al parlament grec i ja veurem què passa!

Per això m'inclino a pensar que encara que no tinguem molts arguments per esperar un fort rebot, (el calendari de decisions al qual ens enfrontem al llarg de les properes setmanes és molt intens i el nivell d'incertesa resulta cada vegada més difícilment acceptable), la suposició que les borses estan barates pot ser cert a Espanya i Europa si comparem un PER de 9 vegades per a la borses espanyola i de 10,5 per a l'Europea però en el cas d'USA estaríem sobre 13,5-14 vegades la qual cosa ens indicaria que estem en la mitjana.

A mi em sembla que el plantejament correcte en aquestes condicions no ha de ser "com encertar millor", sinó "com protegir millor" el patrimoni, sobretot al llarg de l'estiu.

Els tres fronts actuals són:

(1) Situació a Grècia i hipotètic contagi a altres estats membres, ja assistits (Irlanda, Portugal) o no (Espanya, Itàlia ...)

(2) Necessitat d'un acord per elevar el sostre del deute als EUA abans d'agost

(3) ingovernabilitat dels estats, ja que la contestació social (4ª vaga general a Grècia des de principi d'any i 17ª en el que portem de crisi) podria impedir adoptar les mesures necessàries per reconduir l'economia.

A més a més ens enfrontem a una desacceleració de la recuperació econòmica global, cada vegada més tangible pels indicadors macro, i unes pressions inflacionistes que cada vegada preocupen més i que probablement no es podran neutralitzar ni pujant tipus (ja que té l'origen en l'encariment de les matèries primeres per la demanda dels països emergents), ni posant en el mercat les reserves estratègiques de petroli (com va decidir fer l'AIE la setmana passada). No identifico cap factor positiu de certa envergadura, que contrarestés tot l'anterior.

Aquesta setmana tornarà a ser clau, la qual cosa gairebé s'està convertint en un tòpic.

En cas afirmatiu, l'Eurogrup decidirà el diumenge 3 si allibera la seva part dels 12bn € que Grècia necessita per evitar la suspensió de pagaments aquest estiu, però l'FMI no decidirà sobre la seva (3,3 bn €) fins al 8 de juliol, quan publiqui el seu informe actualitzat sobre Grècia. L'11/12 de juliol l'Eurogrup/EcoFin decideixen si atorgar un 2n pla d'assistència i finalment, abans del 8 d'agost Estats Units haurà d'haver arribat a un acord sobre el sostre de deute.

Euro/USD.- En un context tan incert per l'EURO l'única explicació al fet que estigui tan fort respecte al dòlar és que Estats Units no passa pels seus millors moments a nivell d'endeutament i dèficit públic però sobretot que com més sòlida sigui l'expectativa que Grècia o algun altre estat s'acabi veient forçat a abandonar la moneda única (cosa que no m'atreveixo a pronosticar), més "sòlid" seria l'euro resultant. Aquesta setmana la tensió pel que fa al desenllaç grec serà màxima i un desenllaç ràpid no sembla molt probable.

Malgrat tot això crec que Angela Merkel, Zarkozy i altres mandataris de primera línia deuen tenir moltes ganes de fer vacances i això em fa pensar, encara que només sigui una intuïció, potser una esperança, que els problemes puguin anar remetent . Per això cadascú ha de decidir com vol afrontar l'estiu i ponderar en la seva justa mesura si prefereix estar fora de qualsevol risc encara que també renunciant a un possible rebot o bé no moure fitxa i creuar els dits oblidant-se d'aquest festival financer ... o anar-se'n de vacances a Brasil on les aigües baixen menys tèrboles.

Compte amb les participacions preferents! (2)

2011-06-07T06:49:00.000-07:00

Si teniu Accions Preferents d'alguna Caixa o Banc us aconsello llegir atentament el meu article del 25/05/2009 que queda complementat amb el que exposo a continuació:

Amb aquest instrument financer a Europa i particularment a Espanya tenim un altre conflicte financer amb repercussions negatives per a molts inversors. Ho dic perquè fa uns mesos a Basilea III es van aprovar unes noves normes de solvència que els bancs europeus hauran d'adoptar entre el 2013-2022 i que converteixen les accions preferents en emissions amb cap tipus d'efecte sobre la seva solvència.

Fins ara les accions preferents s'emetien perquè reforçaven la solvència d'una entitat però ara han passat a ser un deute més del banc. S'ha de tenir en compte que els preus que es publiquen diariament al mercat oficial AIAF i que situen el preu molt aprop del seu valor nominal són clarament enganyosos ja que estan manipulats per les pròpies entitats. El preu en realitat és molt inferior al nominal i això sens dubte farà molt mal.

Segons publicacions de la CNMV, les caixes i bancs espanyols actualment tenen uns 30.000 mil.lions d'euros dels que amb l'ajut de la meva bola de vidre, jo calculo que més o menys la meitat són pèrdues.

Això obre diverses alternatives als Bancs i Caixes:

(1) Anar retirant poc a poc aquests instruments financers dels seus balanços a un preu inferior al nominal (la diferència de preu és benefici per l'entitat i penso que és l'opció que escollirà la majoria).

(2) Canvi per altres títols que compleixin el criteri de solvència, com per exemple accions (serà la menys desitjada per part dels inversors però potser la més pràctica per a tothom)

(3) Amortitzar les emissions al 100% del nominal (aquesta seria la millor opció per als inversors però la menys provable donada l'escassa liquidesa del sector financer).

En qualsevol cas, si encara no ho heu feu, us aconsello que aneu aviat a la vostra entitat per a resoldre aquest problema ja que com sol passar, els últims seran els que sortiran més mal parats... SORT!

El govern regula els dipòsits bancaris

2011-06-07T06:33:00.000-07:00

Resum del RD Reial Decret 771/2011 del 3 de juny:

Feia setmanes que hi havia rumors i finalment el divendres passat el Consell de Ministres va decidir limitar la rendibilitat dels dipòsits que comercialitzen bancs i caixes ().

A partir d’ara (juliol) , les entitats que remunerin els seus dipòsits per sobre de l’ Euribor a 6 i 12 mesos més 1,5% o 1% respectivament hauran d’aportar més diners (un 500% més) al fons de garantia de dipòsits (FGD) com a penalització. Actualment aquests indicadors estan a l’ 1,716% i 2,139% respectivament , o sigui que els dipòsits remunerats per sobre del 3,216% a 6 meses o del 3,139 % a 1 año obligaran l’entitat que el comercialitzi a fer una forta aportación extra al FGD. El més provable és que durant els propers dies els Bancs i Caixes facin les seves últimes ofertes de “Super-dipòsits”.

La filosofia del Reial Decret és que les entitats que remunerin els seus dipòsits per sobre del racional, siguin penalitzades (a Europa els bancs donen l’ 1,25%) ja que s’exposen més i per tant el seu marge d’ interessos es veu molt perjudicat, posant en risc la viabilitat del banc /caixa i obligant tots els espanyols a sanejar-la (actualment a través del FROB).

Hem de ser conscients que ja no serà possible mantenir el nostre poder adquisitiu invertint només en dipòsits bancaris ja que l’IPC actualment està al 3,8 %. Per a aconseguir-ho ens veurem obligats a confiar en noves alternatives, totes amb més o menys risc.

CONCLUSIO: Qui estigui pensat en fer un dipòsit i vulgui assegurar-se un tipus d’interès més alt durant el mes de juny s’haurà de moure amb molta rapidesa!

Retorn a l'economia real

2011-02-14T08:13:00.000-08:00

Fins fa molt pocs anys sempre havia pensat que la meva generació era una de les més privilegiades en relació a les anteriors. No havíem hagut de viure els horrors d'una guerra, ni havíem patit cap crisi econòmica/financera de gran magnitut de manera que les nostres vides no tindrien cap ensurt de transcendència vital.

Què equivocat estava!

Fins i tot l'interminable progrés de l'economia del benestar, fonamentat com sap tothom sobre uns pilars molt inestables, donava una oportunitat a tot quisqui i fins i tot als que no "fotien ni brot". Aquesta vida còmoda, perquè negar-ho, però alhora monòtona i sense més preocupacions que atendre les necessitats vitals i poca cosa més, queda molt ben reflectida a la cançó "Les matins d'hiver" de Gerard Lenormand:

Mentre a Europa semblava que els fruits de l'economia del benestar mai s'acabarien, s'anaven succeint fets històrics. Primer va ser la caiguda del Mur de Berlín amb l'esfondrament del bloc soviètic, després la creació de l'EURO fins a arribar a LA GRAN CRISI, moment en què el somni de la vida fàcil i còmoda va quedar truncat bruscament.

Ara la caiguda del dictador Mubarak ens obre un panorama insospitat fins i tot per la pròpia CIA que va evidenciar amb les seves últimes declaracions no tenir ni idea del que estava passant allà.

La manera, ràpida i sense gaire violència, com sembla que acaba aquesta dictadura és el que més em fascina, em dóna esperança i alhora em fa reflexionar sobre una altra qüestió important: la dictadura dels diners, la imposada pels grans pesos pesants de l'economia financera, molt més perversa i infinitament més dolorosa per als que la pateixen.

M'explico: Ja fa temps que l'economia financera ha polveritzat el volum de l'economia real, la que realitzem tots amb el nostre treball diari en la producció de béns i serveis. Inicialment l'economia financera s'havia creat per ajudar o impulsar l'economia real i no pas per enfonsar-la com va acabar passant.

Sense entrar molt en detall s'ha de saber que diàriament es realitzen operacions en el món només en el mercat de divises per imports de 3,5 bilions d'euros (3,5 vegades el PIB anual de tot Espanya i el 35% del PIB anual de Estats Units). Si a això li sumem els volums realitzats en els mercat de renda variable, de Renda Fixa, d'opcions i futurs i en general de tots els productes que van portar a la ruïna a mig planeta com els explicats pel professor Leopoldo Abadia durant la crisi subprime (Mortgage Back Securities, Collateralized Debt Obligations, etc ..), puc assegurar que hem relegat l'economia real al món de la física quàntica, és a dir a la partícula més petita.

Les conseqüències de tot això són innombrables però en citaré una que el meu amic Esteve no s'ha cansat de repetir als polítics i empresaris brasilers: l'economia financera ha fomentant l'especulació del sòl mitjançant l'efecte multiplicador dels diners que explico més avall. Com és ben sabut, això ha provocat una pujada de preus del sòl industrial deixant fora de mercat a moltes empreses implantades a l'àrea metropolitana de Barcelona fomentant la seva mort a foc lent i la seva futura deslocalització.

Podem acabar amb aquesta dictadura financera?

La revolta d'aquests joves egipcis m'està suggerint que sí que podem i al marge que pugui esperar per altres pobles la propagació d'aquest mateix tsunami benefactor, no menys espero per al nostre que algun dia puguem tornar a veure la nostra Economia Real parlar de tu a tu amb la Financera.

L'efecte multiplicador

L'efecte multiplicador dels diners és la capacitat que té el sistema bancari d'un país de reproduir la quantitat de diners existents a l'economia a través del crèdit.

Fins fa una setmana, una persona/empresa que dipositava 100 euros al seu c/c estava permetent al seu banc/caixa de concedir un préstec a un altre client de 94 euros (la diferència, 6 euros, és el coeficient que es guardaven sense poder assumir risc). Al seu torn el que rebia aquests 94 euros els podia ingressar al seu c/c i una altra vegada l'entitat financera podia repetir el procés donant així un efecte multiplicador als diners.

Com és ben sabut, aquest efecte és en part culpable de la ruïna d'un nombre important d'entitats bancàries i com a conseqüència, a tot el món s'estan prenent decisions arran dels acords de Basilea III per reforçar la solvència del sistema financer mundial. Per reduir l'amplitud de l'efecte multiplicador, el Govern d'Espanya, acaba de modificar aquest coeficient de Caixa obligant a mantenir totalment segurs 8 de cada 100 euros als Bancs i 10 de cada 100 euros a les caixes. Això comportarà sens dubte una major seguretat al conjunt del sector financer però no canviarà de cap manera la situació de dictadura abans comentat.

Esperança és el que m'emporto dels meus recents viatges per Brasil ja que tant bancs, empresaris com polítics semblen haver après la lliçó i l'únic efecte multiplicador del qual volen sentir parlar és el de veure multiplicar la creació de petites i mitjanes empreses per a poder consolidar la seva classe mitjana mitjançant la generació i distribució de riquesa del seu país.

De la mateixa manera que països com Alemanya avui en dia estan ben introduïts a la Xina, crec que per proximitat cultural els toca als països de la Mediterrània fer el mateix a Amèrica del sud i constatar així que no són només bons jugadors de futbol.

Encara que les grans companyies ja han iniciat aquest procés, queda molt camí per recórrer per part de les Pimes que ara tenen una oportunitat única per a internacionalitzar-se.

Què us sembla si entre tots iniciem el retorn cap a l'economia real?

Com es presenta l’any 2010?

2010-12-20T14:29:00.000-08:00

El temps passa volant i ja fa un any des del meu últim pronòstic anual. Ha arribat doncs el moment de tornar a fer de vident i intentar anticipar el desenvolupament dels mercats financers durant l'any 2011.

Encara que el sentiment general és de cert optimisme, he de reconèixer que aquesta vegada ho és de manera especial.

A continuació resumeixo les meves conclusions sobre les perspectives de l’any que vé:

Fins i tot en un any molt turbulent, s'han complert bona part dels pronòstics anticipats a final de l'any passat amb pujades dels principals índexs mundials superiors al 10% i encara més grans en els països emergents. La borsa americana s'ha revalorat aproximadament +10%, Alemanya +18%, Índia +14% i la Xina més del 20%. L'excepció negativa és Europa (-4,87%) i especialment Espanya (-17,2%). En aquest context de rendibilitats asimètriques, no puc resistir la temptació d'esmentar la rendibilitat de les nostres carteres de renda variable, al voltant del 20%.

EUROPA

Cal dividir el problema del deute en dos: 1) països que tenen un problema de solvència com han estat Grècia i Irlanda i 2) aquells que poden tenir problemes de liquiditat (Portugal, Espanya, Itàlia, etc.).

Si no es resol el problema del segon grup, es podria produir un efecte dòmino i diversos països podrien caure en un problema de solvència. El problema de la crisi de solvència és urgent a causa de les necessitats de finançament que tindran tots els països en els dos propers anys ja que alguns d'ells, com Itàlia, s'enfronten a venciments de deute superiors al 20% del seu PIB. Es imprescindible una solució a aquest problema si es volen evitar uns costos de finançament molt elevats i evitar que els Estats tinguin problemes per renovar les emissions de deute i interessos que aniran vencent, com Itàlia (22% del seu PIB en 2011) o Espanya amb 180.000 milions.

També cal dir que la crisi de solvència europea és molt important per a nosaltres però sembla que per a ningú més, ja que si mirem els índexs borsaris mundials l'impacte ha estat baixista per l'Eurozona amb l'excepció d'Alemanya, però per a la resta ha passat desapercebut.

A Europa tenim doncs dos problemes: la crisi del deute públic i el pobre creixement. Encara que estiguem creixent a taxes properes al 2% és perquè Alemanya, amb el 3,7%, està fent pujar la mitjana però en realitat la majoria de països estem creixent molt poc o gens.

Alemanya: l'oasi

Dins d'Europa, Alemanya és l'excepció que ja ha sortit de la crisi, amb un creixement del PIB del 3,8% el 2010 i un 2% previst per al 2011. Apart d'un consum intern ascendent, la principal causa del seu dinamisme es troba en el seu sector exterior (les vendes al sud-est asiàtic s'han incrementat el 2010 un 45%) i en un augment de la seva capacitat productiva (la inversió en béns d'equip s'ha increment +11,4% en els últims 12 mesos). Quan afluixi el sector exterior no tinc cap dubte que el consum intern serà el motor auxiliar.

Espanya: el cotxe escombra

Espanya haurà de fer emissions per import de 180.000 milions durant el 2011 i si perduren les elevades primes de risc (cada 1% addicional ens costa anualment 1.800 milions més en interessos que al seu torn s'han de finançar) ens deixarà en una situació de dèficit públic insostenible.

La demanda interna es manté feble per la fi dels estímuls, per les mesures d'austeritat fiscal, pel procés de despalancament (reducció de l'endeutament) de les llars i per la delicada situació del mercat laboral. Afortunadament, el sector exterior seguirà contribuint positivament l'incipient creixement. El gruix de les exportacions es dirigeixen a França (19% del total) i Alemanya (11%), països que gaudeixen d'una situació econòmica més favorable.

Com sempre, el Govern és el més optimista sobre l'economia, amb perspectives de creixement del 1,8% el 2011 enfront del 0,6% -0,8% que auguren la resta d'estimacions i en tot cas, no s'espera una taxa de creixement superior al 2% abans del 2013.

A la taula de sota es veu com Espanya és dels països que menys PIB ha recuperat des de l'inici de la crisi mentre que països com USA ja n’han recuperat un 81%. En definitiva, la nostra recuperació és fràgil, lenta i incerta però ja no trigarem gaire a apreciar els primers símptomes.

RECUPERACIÓ DEL PIB PERDUT DURANT LA CRISI

ESTATS UNITS

La majoria de les estimacions per als Estats Units apunten cap a un creixement al voltant del 2,5% per al 2011 i superior al 3% per al 2012.

Ocupació: El punt negre es troba en el seu mercat de treball i que les empreses no tenen incentius per crear llocs de treball. Els treballadors amb contracte a temps parcial prefereixen augmentar la seva setmana laboral i això resta possibilitats per als que busquen feina. Per això la taxa d'atur s'anirà reduint lentament i no baixarà del 9% abans del 2012.

Inflació: L'únic punt "positiu" del problema de l'ocupació és que durant els últims 60 anys s'ha comprovat que la inflació subjacent (la que no té en compte els aliments no elaborats ni l'energia) no ha superat mai el 2% durant els dos anys següents a taxes d'atur per sobre del 8%. Si això és cert, no hi haura pressions inflacionistes fins d'aquí a uns quants anys i això és molt important per a la borsa. Per reforçar-ho amb un altre argument, USA té actualment una capacitat de producció excedentària ja que es troba al voltant del 75,2% (> 80% ha d'invertir més) i això suposarà també un fre a la inflació ja que no necessiten invertir res per abastir l’actual increment de demanda que s'espera.

Cash empreses: Sens dubte aquesta variable influenciarà molt els mercats durant el 2011 ja que moltes multinacionals tenen un saldo al c / c molt important en relació als seus actius (he calculat que entre un 5% i 10%) com ho demostren els 38.900 milions de dòlars de Cisco System, els 78.000 de General Electric, els 14.500 de Chevron, etc. Aquestes empreses tenen diverses opcions: (1) comprar accions pròpies en el mercat amb un increment considerable del benefici per acció (2) distribuir més dividends (3) comprar altres empreses. Qualsevol de les tres opcions té com a resultat un increment del valor de les accions.

EMERGENTS

En els anomenats països del grup BRIC, el fort creixement previst per les economies de la Xina, l'Índia i el Brasil no implica necessàriament pujades de les seves borses.

Com a denominador comú, aquests tres països incorporen cada any uns 50 milions de persones a la classe mitjana i això obliga els seus governs a desaccelerar les pressions inflacionistes actuals sense perjudicar el creixement ja que s'exposarien a tensions socials difícils de gestionar.

Xina: Acaba de desbancar Japó com a segona economia del món, i ja es pronostica que en 15 anys superà els Estats Units. La seva millor carta, el creixement del 9% previst pel 2011 i la seva pitjor, la inflació del 5,2% que ha de reconduir.

Índia: La fortalesa del creixement de la seva economia és la seva millor carta amb un +8,9% previst pel 2011 però l'espiral inflacionista en què està immers el país (10,4%), en un entorn en què la capacitat productiva es troba pràcticament saturada i el desenvolupament de les infraestructures és insuficient, és sens dubte el seu taló d'Aquil.les.

Brasil: L'aspecte més positiu és que el consum intern representa el 62% del creixement del PIB i després de les eleccions presidencials, Dilma Roussef haurà de dur a terme una reforma fiscal per adequar el finançament a les enormes necessitats en infraestructures del país. Tot això es realitza en un entorn molt bo on es genera uns 2,5 milions de llocs de treball a l'any i on la taxa d'atur se situa en el 6,2%. El seu punt feble, com gairebé tots els països amb fort creixement, està en la seva inflació, actualment del 5,5%. En aquest sentit seguirem assistint a una generosa entrada de capitals de tot el món atrets pels elevats tipus d'interès del país.

Rússia: Amb un creixement del 2,7% del seu PIB en el tercer trimestre, lleugerament inferior a l'estimació per tot l'any 2010 (4%), Rússia és el país emergent que menys creixement està registrant i més inflació (7%) està tenint. Crec que el menor creixement és transitori ja que és una economia molt depenent del preu de petroli i hauria de millorar gràcies a les bones expectatives d'exportacions donades per les perspectives de pujada del petroli. El preu actual de 92 $ el barril estarà molt tensionat durant 2011 per una major demanda mundial i es podria acostar als 100 $.

El creixement previst del 4,2% pel 2011 juntament amb una valoració molt baixa de la seva borsa (P/E de 7 vegades) representa un atractiu que espero no desaprofitar durant l'any que ve.

BORSES

A priori sóc partidari d'incrementar les posicions en renda variable enfront de les de Renda Fixa ja que les crisis, encara que quan es pateixen semblen eternes, sempre s’acaben i crec que 2011 significarà el punt final per a tots, inclosa Espanya!

La solució als problemes d'insolvència a l'Eurozona, el grau de deteriorament de la inflació sobretot en els països emergents i la consolidació del nou cicle econòmic que serveix de motor per que continuïn millorant els beneficis empresarials (veure quadre més avall), són meu entendre les tres variables claus de l'any 2011.

Cap d'aquestes tres variables em preocupa especialment tot i que segur que hi haurà moments de dubtes i tensions que obligaran a gestionar canvis tant d'actius com de zones geogràfiques. L'enfocament local (Espanya) és per tant una estratègia que com en el 2010 té moltes possibilitats d'acabar en fracàs.

Molts professionals del sector donen per vàlida la diversficación geogràfíca comprant les principals empreses de l'IBEX amb el pretext que gran part dels seus ingressos els generen fora d'Espanya. Però com s'ha pogut comprovar durant el 2010, de poc serveix ser una companyia excel lent si s’està sotmès a un risc d'insolvència o un altre problema de magnitud nacional, perquè aquests problemes eclipsen els bons factors d'aquesta empresa.

Això seguirà així durant l'any 2011 i per això les perspectives de l'IBEX 35 estaran totalment condicionades al que faci la nostra prima de risc respecte a la d'Alemanya. Per això la rendibilitat de l'IBEX durant 2011 és la que menys m'atreveixo a predir doncs pot passar de ser plana a pujar un 25% en funció d'aquesta prima de risc. Crec que ens podrà donar algunes alegries durant l'any però caldrà estar molt alerta de quan és millor ser-hi o sortir-ne. Tot i saber que estic escombrant cap a casa, he de dir que l'aproximació al risc per part d'un inversor no professional ha d'estar recolzat pel "saber fer" d'un equip de gestió especialitzat ja que en entorns tan volàtils és molt important prendre les decisions a temps.

Simplificant molt i aïllant gairebé totes les variables que actuen sobre les cotitzacions de les accions, aquestes haurien de pujar en proporció directa als seus beneficis. Naturalment això no passa gairebé mai ja que la resta dels factors redueixen o amplien aquest efecte i és on un ha d'estar alerta per anar adequant la seva política d'inversió.

Com ja he dit la recuperació dels beneficis a nivell global està provocant que moltes empreses estiguin aconseguint reduir el seu deute i acumular liquiditat. Ja he comentat els efectes positius que sobre els mercats pot comportar una situació atípica com aquesta. L'única excepció serà el sector bancari que retindrà beneficis, retallarà dividends o ampliarà capital per complir amb la nova regulació internacional sobre recursos propis, coneguda com a Basilea II i que han de començar a complir a partir del 2013 (recomano especialment als que tinguin accions preferents la lectura de la nota específica que properament publicaré ja que els canvis que es produiran molt aviat tindran una especial incidència per a ells).

Segons es desprèn del quadre de sota, les preferències d'inversió en borsa segueixen estant en primer lloc als Estats Units amb potencial de +29%, després Japó amb +24% i tercer lloc Europa amb +18%.

DIVISES: 1,25-1,45 USD / EURO

Risc alcista (1,25 USD / Eur): Arribaria en cas de major risc sobirà a l'Eurozona, falta de coordinació política entre els governs europeus, major capacitat de creixement dels Estats Units. Per sota d’1,25, països com Asia i Orient Mitjà, amb grans reserves de dòlars, probablement es desfarien de la seva exposició en dòlars i frenarien la seva pujada.

Risc baixista (1,45 USD / Eur): Arribaria en cas que la Fed decidís allargar o repetir un programa de compra de bons americans, que el dèficit fiscal americà no es reduís o que el creixement americà fos inferior a l'Europeu.

Pronosticar sobre divises és francament complicat ja que a les variables fonamentals de l'economia s'afegeixen les polítiques i les voluntats de cada país en matèria exterior pel el millor és anar fent els canvis sobre la marxa. Sé que sembla poc professional però l'experiència em diu que és així!

RENDA FIXA

Al 2010 ha quedat palès que no hi ha cap inversió segura quan es produeixen certs esdeveniments en una economia. Ni el deute públic d'un Estat Europeu (Grècia i Irlanda) ni els dipòsits bancaris totalment avalat per l'estat (Irlanda) estan fora de perill.

Deute Públic: NO COMPRAR si la inversió és a curt termini. El risc més important seguirà sent el risc país (veure article publicat el 29/01/2009). Precisament a causa dels problemes dels bancs Irlandesos, la credibilitat dels estrès tests realitzats fa tres mesos està en dubte i s'ha estès la desconfiança de països com Espanya que tenen un sistema financer més sòlid però amb certs paral.lelismes a l'Irlandès, com l'elevada exposició al sector immobiliari. La desconfiança traspassa fronteres amb independència de la situació de cada país.

Deute i Dèficits públics previstos per al 2010:

Ja s'han destinat 177.500 milions en els rescats de Grècia i Irlanda. Davant la decisió d'haver de decidir entre carregar amb més deute (més plans d'assistència) o bé acceptar un risc superior d'inflació futura (més injeccions de liquiditat) el BCE ha optat per la segona opció. Per acabar amb l 'efecte contagi el BCE manté injeccions de liquiditat i ha intensificat les compres de deute públic, donant temps a països com Portugal, Espanya, Itàlia i Bèlgica per complir amb les seves retallades fiscals i mesures estructurals. Assumir un risc d'inflació futura que pot o no materialitzar-se sembla una solució més encertada que assumir més endeutament i en el cas que la compra de bons sigui ràpida i contundent, aporta una major estabilitat financera.

L'objectiu és reduir la prima de risc dels països perifèrics i el BCE està assumint tot el pes de la responsabilitat de la resolució del problema de deute. L'actual unitat Europea vé donada per la interdependència existent entre tots els països europeus tal com mostra el gràfic de sota. A ningú li interessa que cap país faci fallida ja que tots hi tenim interessos.

Apart, a la renda fixa pública li pesarà molt l'amenaça d'una inflació creixent (veure article Perquè la Renda Fixa no és fixa del 02/02/2009).

Per tant cal fugir del deute públic sigui qui sigui l'emissor, encara que sigui Alemania ja que encara que no té cap problema de solvència, el preu dels seus bons ja ha començat a baixar per la mateixa sortida de la recessió.

Bons Corporatius o privats: Els veig encara com una bona inversió per a gran part del 2011 ja que els seus preus estaran bastant protegits gràcies al previsible estrenyiment de diferencials amb el deute públic que tindrà lloc a mesura que el cicle econòmic vagi augmentant el seu ritme de creixement.

Finalment, sempre cal mirar més enllà de les inversions "tradicionals" de renda fixa o variable. Hi ha moltes inversions alternatives que tenen altres tipus de riscs però també una altra font de rendibilitat. En aquest sentit torno a viatjar al Brasil el mes que vé per apuntalar aquestes altres inversions alternatives que sense cap mena de dubte ofereixen la més òptima relació del famós binomi Rendibilitat / Risc.

Molt Bon Nadal i Bon Any 2011!

Temps de canvis

2010-12-01T14:37:00.000-08:00

Els que seguiu el meu blog potser recordareu que en el meu darrer article del 8 d'octubre comentava que estava a punt de (1) vendre tota la Renda Variable Espanyola i comprar borsa americana i (2) viatjar al Brasil. Doncs dit i fet, el dia següent me'n vaig anar a Brasil i en tornar vaig substituir tota la renda variable espanyola per americana.

Quan el canvi es fa necessari

No vaig prendre la decisió de vendre Espanya i comprar Estats Units a causa d'una inspiració divina, ho vaig fer simplement com a mesura purament defensiva i per assegurar els guanys acumulats durant l'any 2010.

Per què en aquell moment?

Primer, vaig pensar que la depreciació de més d'un 16% del dòlar enfront de l'euro a conseqüència de la mesura «Quantitative easing» per part de la Reserva Federal no podia anar molt més enllà de 1,40 i que si ho feia seria simplement perquè les coses a Europa anaven bé i amb això també les borses.

Segon, en cas de pujar les borses la meva estimació va ser que la pujada de les accions superaria la possible depreciació addicional del dòlar mentre que si baixaven les borses, per recrudiment de la crisi de deute, alentiment més fort del procés de recuperació econòmica o qualsevol altra cosa, la borsa americana seria la més estable i comptaria amb el dòlar com a aliat (divisa refugi per definició).

Dos mesos després, m'enorgulleix dir que l'estratègia ha funcionat de meravella ja que l'S & P ha pujat un 1,8% des del 8 d'octubre, mentre l' Eurostox 50 ha baixat un 4,8%, l'Ibex35 un -13, 56% i el dòlar ha pujat gairebé un 7% respecte de l'euro, resultant la combinació de tot això positiva per a les carteres de renda variable.

Aquest any està resultant complicadíssim per qualsevol fill de veí, i si li afegim al còctel unes decisions econòmiques tardanes i de poc calat, tenim una altra vegada LA TEMPESTA PERFECTA.

"Les Primes de Risc" (veure el meu article publicat el 29/01/2009) i que cada dia ens exhibeixen tots els diaris, estan en màxims històrics en tots els països anomenats perifèrics (Grècia, Irlanda, Portugal i Espanya) però estan començant a pujar més del compte en aquells països més estables com Itàlia i Bèlgica.

Quan fa gairebé un any vaig publicar els meus pronòstics per al 2010, augurava que els mercats borsaris anirien de més a menys però sincerament no m'esperava per a Espanya un daltabaix d'aquesta magnitud. Ara cal estar molt alerta per tornar a creuar l'Atlàntic ja que els preus de moltes accions espanyoles són en aquests moments una autèntica ganga!

Impressions del meu viatge al Brasil

En clau molt més optimista he tornat del meu tercer viatge per Brasil. Abans de començar permeteu dir que això de les brasileres és només un mite, almenys a la zona que estic visitant. Sento decebre algú però és així, en general la dona espanyola li dóna mil voltes a la brasilera encara que també és veritat que necessitaré molts més viatges per fer-me una idea més objectiva donat l'immens territori a explorar (8.500.000 km2).

En canvi, tal com estem fent les coses a Europa, on no tenim res a fer és en el terreny econòmic. Resumeixo el quadre Macro: taxa d'atur del 6,1%, creixement del PIB el 2010> 8%, inflació interanual repuntant més del desitjable al 5,4%, dèficit públic <3%> i superàvit de la seva Balança Comercial (Exportacions - Importancions).

Tenen un problema financer i greu: els sobra diners ... si si, ho heu llegit bé, els sobra diners, de manera que el Govern ha hagut de pujar des del 2% fins al 6% un impost sobre l'entrada de capitals de tipus especulatiu que només pretén aprofitar uns tipus d'interès del 10,75%.

Vaig estar a Sao Luis, capital de l'Estat de Maranhao al Nord-est de Brasil i allà es respira aire nou, un aire amb gust de com quan un es desperta il.lusionat al matí per un nou projecte que el té totalment fascinat.

La recent reunió del G-20 no ha fet més que oficialitzar el nou ordre econòmic mundial que protagonitzen la Xina, el Brasil i l'Índia. Aquest nou ordre mundial s'està dibuixant a traços gruixuts al pur estil impressionista i amb una paleta multicolor, en definitiva aquests països ens estan trepitjant, així de clar. Fins i tot Obama en el seu recent viatge per l'Índia ja la va definir com a país emergit. Brasil també ha superat aquest adjectiu i la carrera cap als primers llocs de la classificació de PIB no ha fet més que començar. Ja es diu que de la 8ª posició actual, Brasil passarà a ocupar el 5è lloc després dels mundials de futbol el 2014 i Jocs Olímpics del 2016.

Els que fan esport i competicions de llarg i dur recorregut saben que no hi ha millor sensació que la de sentir-se en els primers llocs poc abans del final d'una cursa. Aquesta és la situació en què Brasil es troba ara mateix.

En canvi, no hi ha pitjor sensació que quan les forces no donen més de si i t'envaeix un sentiment d'impotència quan vas veient passar tots els teus rivals. Aquesta és la situació d'Espanya.

Per estar entre els primers cal entrenar dur i no n'hi ha prou amb treballar per treballar. Això em recorda a un amic que nedava 3.000 metres diaris però no millorava ja que no entrenava la tècnica correctament i en conseqüència no nedarà mai bé. A Espanya es treballa molt però no som productius i romandrem així fins que canviem la nostra manera d'entrenar.

Què em va agradar del Brasil?

Al Brasil el vot és obligatori per llei i qui no la compleix no pot accedir a càrrecs públics i se li retira el seu passaport.

Bons professionals: Vaig tenir l'ocasió d'entrevistar amb els principals responsables de l'equivalent al nostre Foment i en general vaig quedar impressionat pel seu nivell de formació i professionalitat. Per fer-nos una idea, tenien dissenyats plans estratègics del seu Estat (equivalent a un dels nostres Estats Europeus) fins a l'any 2020 de manera que quedava clar que tenien marcat el camí a seguir per als propers 10 anys.

No sóc un expert en màrqueting però alguns empresaris que em van acompanyar al Brasil es van quedar gratament sorpresos pel nivell de construcció, professionalitat i rigor. Per facilitar la venda, construeixen uns impressionants pavellons on s'ubiquen dos o tres pisos mostra totalment moblats i equipats fins als últims detalls pels millors decoradors nacionals. A la sumptuosa recepció d'aquests pavellons s'exposen a més unes maquetes imponents del complex amb tota mena de detalls i hi sol haver un nombrós equip de venedors molt ben formats i entrenats per donar totes les explicacions necessàries al potencial comprador, com si es tractés d'una bona visita guiada d'un museu.

La rapidesa d'execució de les obres públiques no té comparació amb la nostra (si més no amb la de Catalunya, on tenim exemples esgarrifoses com són els 7 anys que han calgut per construir 8 km de l'autovia A2, concretament el tram de Caldes de Malavella a Fornells de la Selva). En el meu darrer viatge vaig veure sortir del no-res una autopista de més de 30Km, executada en menys de 3 mesos.

Flexibilitat: Els càrrecs mitjans de les empreses si cal treballen dissabtes i diumenges sense inmutar-se ja que saben que estan en un moment clau. No és com aquí, que hem perdut gairebé del tot la cultura de l'esforç i el treball i només ens reconforta saber que tenim un sou + / - fix. Quan treballes amb un ull mirant el rellotge i altre mirant a l'horitzó vol dir que et falta il.lusió i sense il.lusió és difícil involucrar-se. A més a Espanya no hi ha molts casos d'èxit empresarial sobre els quals prendre exemple, de manera que no hi ha moltes ganes de crear empreses. Aquí a la premsa l'única cosa que li agrada exemplificar són els Díaz Ferrán de torn, que acaba de perdre el control de part del seu patrimoni a favor dels creditors concursals. Per què no parlem més de l'èxit professional com el d'Amancio Ortega? Serà que el fracàs ven més que l'èxit? Suposo que així és, sinó els telenotícies no ens inundarien només de desgràcies.

Em fa l'efecte que a Europa estem fent el mateix que va fer l'orquestra del Titanic quan va tocar fins que es va enfonsar el vaixell però amb una gran diferència: ells sabien que el seu final estava a prop mentre que molts de nosaltres encara no ens n'hem assabentat.

Fins el 2007, la meitat de la humanitat ha viscut com en els anys de la «Belle époque». Podem estar segurs que sense mesures de calat i de fons passarem de ser un país submergente a un país submergit. Vivim en un món globalitzat al qual no podem donar l'esquena i en el qual només sobreviuran els que tinguin mirades més àmplies cap a l'exterior. Jo ja he començat a explorar aquest altre món i recomano que tothom ho faci "sin prisa pero sin pausa".

A la recerca de nous horitzons

2010-10-08T01:09:00.000-07:00

Em vull disculpar amb els seguidors del meu bloc pel retard en la publicació d'aquest nou article, però no he pogut fer-ho abans per problemes tècnics però també una sobrecàrrega de treball originada per un nou projecte empresarial.

Des del meu últim escrit, en el qual feia un informe sobre la conjuntura mundial (juliol 2010) hem avançat en diversos punts:

1. Segons l'informe del FMI publicat ahir, l'economia mundial està creixent a una taxa del 4,6% (Alemanya +3%, França +1,5%, UK +1,5%, EUA +2,7%, Xina +10% i Brasil +8,8%), sense tensions inflacionistes rellevants i en un context de tipus d'interès molt reduïts.

2. El risc sistèmic que pesava al mes de maig sobre diversos països europeus segueix obert però ja només sobre Irlanda, Grècia i Portugal i s'ha reduït o eliminat sobre Espanya i Itàlia gràcies als Stress Test ja comentats. Això limita l'abast del problema i el converteix en un problema limitat i de fàcil quantificació.

3. S'està estenent el rumor sobre una possible tornada a la recessió, que prové dels dubtes sobre l'ocupació americana i l'estabilització del seu mercat immobiliari. Encara que jo assignaria una probabilitat baixa a la materialització d'aquest "double-dip" tan temut.

4. La inesperada convergència del creixement Europeu i Americà està fent també convergir l'Euro que, contra tot pronòstic ha tornat a pujar enfront del dòlar al voltant del 1,40, taxes que ni jo mateix m'imaginava. Ja estic pensant en tornar a comprar borsa americana i per tant dòlars...

Tot això em fa reafirmar en les conclusions que apuntava el juliol 2010.

Si avui algú em preguntés si sóc optimista sobre el futur de l'economia europea i concretament sobre el de l'espanyola, la meva resposta seria un NO rotund!

Les raons les trobem en un sol factor: LA DEMOGRAFIA EN LES PROPERES DÈCADES:

"Si la població s'estanca o baixa com està passant a Europa les conseqüències seran dramàtiques"

Així conclou l'anomenat grup de savis (Presidit per Felipe Gonzalez i 12 personalitats europees) publicades al maig 2010: El panorama demogràfic europeu descrit és esborronador l'envelliment de les poblacions europees amenacen la competitivitat de les nostres economies i la sostenibilitat del nostre model de creixement social. És un dels reptes més important que tenim a Europa. Zapatero ho va remarcar en el seu discurs del debat de la nació com un dels reptes més important del nostre país.

PIB = Consum + Inversió + Sector Exterior, on C representa fins el 70% del PIB

El capitalisme, exceptuant els períodes de 1 ª i 2 ª GM no ha conegut cap període de temps en què la població s'hagi reduït o hagi augmentat a un ritme inferior a l'1% anual. Actualment la població mundial continua creixent, encara que només a un 1,15% a l'any i a un ritme cada vegada més baix. No obstant això, són 77 milions més de boques per alimentar, 77 milions de parells de sabates més per fabricar, etc. El capitalisme, funciona molt bé quan creix la demanda, però molt malament quan aquesta baixa o hi ha expectativa que ho faci.

En el seu principi de la teoria poblacional, el 1798 Tomas Malthus deia que en algun moment futur el món es quedaria sense aliments per satisfer a una població cada vegada més creixent. Avui podem dir que aquesta afirmació estava mal formulada, encara que sigui veritat que una part important del planeta passi gana! Però el motiu no és una falta d'aliments sinó una mala distribució de la riquesa, fet molt diferent. El realment curiós de la seva tesi era el remei que preconitzava: que la gent es casés el més tard possible i no tingués relacions sexuals abans del matrimoni ... Que cadascú ho avaluï com vulgui!

En tot cas, la realitat actual va en sentit contrari i és que hi haurà producció suficient per satisfer a una població en creixement, però potser no la suficient gent nova per mantenir una producció creixent.

Les taxes globals de creixement de la població han anat disminuint en els països occidentals de manera que per mantenir la producció s'ha inventat l'endeutament. Si som menys però els bancs ens presten diners perquè puguem gastar més, doncs està clar que mantindrem la capacitat de consum encara que sigui amb el risc que algun dia algú digui: "JA NO PUC TORNAR EL MEU CRÈDIT" ... i així arribem a la crisi de les subprime mutant després cap a una altra crisi de deute Sobirà.

Penso que ens encaminem cap a creixements molt febles durant molts anys, com Japó des del començament dels anys 90. Ni amb tipus d'interès a 0% Japó és capaç de fer reflotar la seva economia. Així, l'efecte combinat d'una població envellida i per tant amb menys poder consumista, una menor taxa de natalitat (de les més baixes del món amb 1,4 fills per dona a Espanya) i l'actual política de restricció a la immigració, estem davant del caldo perfecte ja no per a la TEMPESTA PERFECTA que ja hem superat sinó per a l’ ESTANCAMENT PERFECTE, la travessia del qual només faran els més forts i els que innovin en el seu model empresarial i decideixin anar a la recerca de nous horitzons geogràfics on la situació sigui més pròspera.

Així trobem països com Brasil del qual sentim parlar dia si i dia també. No és per menys ja que el seu PIB està avançant a taxes anuals properes al 9%, té un dèficit fiscal del 3% (inferior a Alemanya que representa el nostre model), un deute sobre el PIB del 61% i sobretot un crèdit immobiliari del 2% sobre el PIB enfront de més del 60% del nostre. Brasil no té aquest greu problema demogràfic sinó tot el contrari, el seu futur es preveu brillant i ha passat de ser l'etern aspirant a ser la 8 ª potència del món i en pocs anys la 5 º ... No m'estranya que la seva empresa més emblemàtica, Petrobrás, acabi de culminar amb èxit l’ampliació de capital més gran de tota la història de la humanitat, que Repsol Brasil incorpori en el seu accionariat a la major petroliera Xina, que Telefónica pagui un 40% més per la primera empresa de mòbils, Vivo, etc .. Actualment Brasil és una democràcia forta i consolidada i qualsevol dels dos aspirants a la presidència té el camí traçat per un dels polítics més respectats de l'escenari polític internacional.

I què ens cal esperar als ciutadans del Vell Continent? Doncs molta imaginació per sobreviure i trobar un nou model de creixement econòmicament que ens permeti tornar a ocupar un lloc privilegiat en el nou ordre mundial que s'està dibuixant.

Però com això demanarà el seu temps, jo per si de cas demà me'n vaig de viatge a Brasil per aprofondir en aquestes altres realitats. Ha arribat l'hora d'emprendre nous camins que ens portin a millors ports ...

Perspectives per al segon semestre del 2010

2010-07-25T14:18:00.000-07:00

Estem superant la crisi financera, que s'ha desenvolupat finalment en dues etapes consecutives i en forma de W: primer baixada important de tots els actius mundials el 2008, posterior recuperació fins al febrer 2010 i recaiguda fins a mitjans de juny 2010.

La primera etapa va tenir el seu origen en el sistema financer americà, però es va acabar estenent globalment i va afectar tots els sectors d'activitat. Ara ens trobem en un procés avançat de la segona fase de la crisi després de la forta recuperació viscuda durant l'any 2009, la qual afecta de ple als Estats, especialment als europeus amb la crisi del deute sobirà i que crec que després de la publicació dels Stress Test el divendres passat, ja s’està acabant.

Avui els dubtes que romanen són si l'economia mundial tindrà un perfil de recuperació com el seguit actualment en V o bé si pot recaure i repetir una W. En aquest context, les receptes de Keynes (despesa pública per estimular l'economia) semblen tenir Obama com a únic seguidor i els propers mesos seran claus per veure en quina direcció ens decantem.

Personalment em decanto cap a la millora per les següents raons:

- Recuperació econòmica.

Encara que tots els comentaris són lògicament molt pessimistes per Espanya, no caiguem en l'error de pensar que aquesta situació és per sempre i que afecta tothom de la mateixa manera. Ja he comentat que estem davant una recuperació econòmica asimètrica i que actualment hi ha més de 3.000 milions de persones al món que no s'han assabentat de la crisi. L'FMI acaba de revisar a l'alça el creixement econòmic mundial que preveu per a l'any 2010 des del 4,2% fins al 4,6% (Xina +10,5%, Índia +9,4%, Brasil +7,1% , USA> +3,3%, Japó +2,4%, Europa +1%, España -0,4%, i els dubtes que actualment es plantegen sobre una hipotètica recaiguda no em semblen justificats.

De tant en tant s'aniran presentant alguns indicadors Macro més dolents que ens faran reconsiderar l'actual tendència de recuperació però que no impliquen en absolut una fallida d'aquesta recuperació i és fonamental no sobredimensionar les seves conseqüències negatives ja que solen acompanyar sempre un procés de recuperació.

En les últimes setmanes vam asistir a unes dades Macro més febles als EUA i arreu del món es va començar a témer una recaiguda... No obstant això, divendres es van donar unes dades de vendes d'habitatges de segona mà inesperadament acceptables (5,37m vs. 5,1 m esperat), que van venir de la mà d'un repunt inesperat del preu mitjà (+1,4%), i un Indicador Avançat menys dèbil del que es temia (-0,2% vs -0,3% esperat ). És a dir que sembla que el procés és lent però segur.

- Stress Test

La publicació divendres passat dels resultats de l’ "Stress Test" (prova que han passat 91 bancs europeus per veure com aguantarien una crisi més profunda i dramàtica que l'actual) ha portat en el seu conjunt més tranquil.litat.

El fet que la majoria dels bancs hagin superat aquestes proves (7 suspesos en total, 5 espanyols, 1 alemany i 1 grec) és una molt bona notícia per als mercats i ajudarà d'una manera decisiva a la normalització del mercat interbancari i dels fluxos de crèdit a famílies i empreses, que és clau per a la recuperació del creixement econòmic europeu. Encara que 5 dels 7 suspensos siguin Caixes Espanyoles (Diada liderada per Caixa Catalunya, Tarragona i Manresa, Unim de Sabadell Terrassa i Manlleu, Banca Cívica de Navarra, Canàries i Burgos, Espiga de Duero i Espanya i la intervinguda CajaSur), la raó és que Espanya és l'únic país que ha sotmès aquesta prova al 95% del seu sistema financer en comparació al 50% de mitjana dels altres països.

Totes elles hauran de recapitalitzar amb 1.850 milions d'euros que juntament amb els 10.700 M que ja han demanat del FROB suposa un petit cost de rescat del sector bancari espanyol del 4% si el comparem amb l'import global que ha suposat el de tot Europa: 311.400 milions d'euros.

- Plans d'austeritat

L'acceptació i implementació de plans d'austeritat per part dels governs de tot el món, encara que frenaran el creixement econòmic mundial a curt termini, proporcionaran la confiança perduda que necessiten els mercats a llarg termini.

En aquest sentit en algun article anterior ja vaig comentar que la direcció de la rebaixa del nostre dèficit era correcta però que no ens enganyem si creiem que amb 15.000 milions d'euros resoldrem un problema de 120.000 milions anuals de dèficit. Durant els propers mesos ens haurem de seguir estrenyent el cinturó perquè sinó podríem tornar a ser el centre d'atenció de tot el món!

- Deute públic

Els estats europeus, mal anomenats perifèrics (Espanya, Itàlia, Portugal, Irlanda i Grècia) estan sent capaços de finançar-se una altra vegada. Així ho demostren les últimes subhastes de deute realitzades, que encara que a un cost superior, han aconseguit atraure de nou als inversors.

Així els diferencials del cost del deute entre aquests països i Alemanya s’ha començat a reduir clarament, demostrant una major confiança dels inversors.

Les apostes recents dels diaris Alemanys parlaven d'intervenció immediata de l'economia espanyola i jo crec que va ser tot magníficament orquestrat per uns polítics alemanys de gran talla davant d'uns polítics impassible espanyols de poca talla. Mirant els resultats a Europa, Alemanya ha pogut emetre deute públic per als propers 10 anys al 2,6% mentre que Espanya i altres països ho han fet al 5%. Bravo Angela, tu si que en saps!

- El TARP (programa d'ajuts als EUA) es va pressupostar en uns 700.000 M $, dels quals 414.000 M $ es van aplicar als bancs americans i d'aquest import aquests ja han tornat a l'Estat 191.600 M $ (amb unos20.600 M $ de beneficis, per cert).

- El BCE ha tornat a estimular la liquiditat, de moment en subhastes a 3 mesos i les compres de Bons dels Estats ja que els riscos d'inflació són ara per ara nuls.

- Revaluació del iuan

L'acceptació per part de la Xina de revaluar el iuan al llarg dels propers anys implica una moderada transferència de creixement des de la Xina (si els seus productes són relativament més cars per a la resta del món, els altres països ho tenen més fàcil per vendre els seus) cap a les economies desenvolupades, menors necessitats de pujades de tipus a la Xina i millor situació de la demanda interna en aquell país. Addicionalment, pot contribuir a la reducció de les tensions polítiques entre EUA i la Xina.

- El balanç provisional de la publicació dels resultats empresarials als EUA del 2 º Trim 2010 és positiu ja que d'una estimació inicial del + 27% s'estima que superarem el 30% al final. De moment tres de cada quatre firmes del S& P han superat les expectatives del mercat i només un 12,5% ha quedat per sota de les previsions.

Les meves previsions per al segon semestre del 2010 són moderadament positives tant per als mercats borsaris com pels de Renda Fixa ja que assistim a riscos decreixents i uns preus de les accions en general atractius. Al tancament del 23/07, els principals índexs mundials mostraven xifres mixtes (USA -1,9%, Japó -10,6%, Europa -8,5%, Espanya -13,7%, Austràlia -8,5%, Corea +4,5%, Índia +3,9% i Brasil -3,1%).

Des d'aquests nivells, les borses podrien anar recuperant el terreny perdut dels primers 6 mesos i presentar una tendència alcista per als propers mesos. Encara que segons la majoria d'analistes consultats, els països amb més potencial de revaloració continuen sent la borsa americana (+35%) seguides de la Japonesa (+26%) i Europea (+21%) jo crec que l'atractiu relatiu d'Europa i encara més d'Espanya, ara és millor perquè s’han de recuperar sobre una base més baixa.

En el recent discurs sobre l'Estat de la Nació, el President Zapatero ha fet referència al repte que afronta Europa: com adaptar el sistema i l'economia europea a l’inoxerable i segur canvi demogràfic que experimentem des de fa anys?

Crec que aquest és un risc cert que mantindrà en nivells de creixements molt baixos a la majoria de les economies europees durant les properes dècades. Així, si des d'una perspectiva històrica el segle XIX va pertànyer a Europa i el segle XX a EUA, el segle XXI per pur sentit comú hauria de pertànyer als països anomenats emergents. Juntament amb altres grans països emergents, Xina, Índia, Brasil estan canviant el rumb del món i comencen a dibuixar des de fa pocs anys un nou ordre econòmic mundial liderat de nou per aquests països.

SELL IN MAY AND GO AWAY?

2010-05-04T06:12:00.000-07:00

Com va dir Juergen Dongen (president del consell econòmic dels cancellers Khol i Schroder) a la Contra de La Vanguardia del divendres passat, l'essencial per a un govern que afronta una crisi econòmica és tenir un pla, sigui encertat o no, però tenir-ne un! Perquè si existeix i es compleix, es minimitza la gran enemiga dels mercats, la incertesa i es maximitza la seva gran amiga, la confiança.

En aquests moments els països que no tenien cap pla han estat durament castigats i els polítics intenten posar-hi remei a contrarellotge. Una cosa semblant passa amb els gestors i aquells que no tenien cap pla o que obstinadament apostaven per la renda variable espanyola "perquè no som Grècia" ja que estaran perdent en les seves carteres de renda variable al voltant del 12% des de començaments d'any. És cert que un escenari sense problemes és gairebé impossible que es doni i s'ha de canviar de rumb en alguns moments, aquest és el treball dels gestors.

El desacoblament entre borses europees i americanes sobre el qual vaig advertir a finals de gener s'ha posat clarament de manifest amb l'agreujament de la crisi grega. Aquesta dualitat entre zones en creixement i zones encara en recessió demostra l'encert d'eliminar tota la Renda Variable Espanyola però ara toca anar una mica més enllà i reduir o eliminar la RV Europea durant algun temps.

Tinc por d'un contagi global?

No, ni de bon tros però arrel del que ha passat a Grècia, encara que el cicle expansiu global segueix intacte, em sorgeixen dos grans dubtes que desenvoluparé a continuació i mentre no estigui clar prefereixo senzillament estar en latituds més caloroses.

A tall de resum, des de començament d'any, les rendibilitats dels principals índexs borsaris són: Dow +7%, Nikkei + 4,8%, Eurostoxx -5%, Ibex -12%, Alemanya (Dax) +3%, Rússia +5%, Kospi (Corea) +3,5%, BOVESPA (Brasil) -2% (per properes eleccions), Mèxic +2% (arrossegat per USA), Merval (Argentina) +3,3%, Sensex ( Índia) + 0,5%, Hang Seng (Xina) -3,5%, Israel i Sud Àfrica +2%.

No entraré a valorar les xifres del rescat grec (110.000 milions d'euros en 3 anys) i que suposen per als seus habitants rebaixar un 30% la seva riquesa real en termes de majors impostos, menors salaris, etc. ...

Explicacions dels dubtes exposats:

(1) Alemanya, que té eleccions regionals el dia 9 de maig i que ha fet tot el possible per endarrerir qualsevol decisió sobre aquest assumpte fins que hagin passat, dubto molt que l'aprovi aquesta mateixa setmana. El més sorprenent és la facilitat i rapidesa amb que Zapatero ha acceptat les condicions del rescat i suposo que respon més a motius polítics que econòmics. El que ens ha de preocupar és que un cop rebin els diners els grecs no s'oblidin de fer els retalls promesos i l'ajuda acabi sent només un subsidi.

(2) El mercat vigilarà estretament l'evolució de les xifres de Portugal i Espanya per tractar d'avaluar la probabilitat que puguin veure's en algun moment en una situació similar i mentre tot això va succeint cal mirar el que fan altres latituds on el sol sembla brillar més (EUA, Austràlia, Índia, etc. ...).

Això planteja un període d'incertesa superior a 2 setmanes que resulta idoni per a desenvolupar, com està passant, posicions especulatives contra els 3 països: Grècia, Portugal i Espanya.

Què hauríem de fer a Espanya?

Diem que Espanya és una altra dimensió (4 vegades el PIB de Grècia i 5 vegades el de Portugal) i que el nostre deute en relació del PIB és de només el 53% versus el 115% de Grècia. Encara que sigui veritat jo penso que, encara que siguin baixes, si que hi ha possibilitats de que ens passi el mateix que a Grècia. Per què.? A Espanya, el nostre problema és de productivitat i porta així molt de temps. Això trigarà com a mínim una generació en resoldre's i mentrestant la demanda privada i la d'inversió segueix sense animar-se; la despesa pública ha esgotat els seus marges d'actuació (és més, els mercats exigeixen que disminueixi!).

Si recordem l'equació de PIB = Consum + Inversió + Sector Exterior, de moment només queda el sector exterior per resoldre el nostre problema, no com a solució definitiva però si com un paliatiu indispensable. I aquí està el problema: gran part dels productes que exportem no són prou competitius per la qual cosa hem de trobar una mesura que permeti reduir els preus.

Solució: Rebaixar tots els nostres salaris per permetre que els preus dels nostres productes i serveis siguin més competitius. A Grècia ho han hagut de fer per força i nosaltres ho podem fer de forma "amistosa". Fins ara són els empresaris qui han vist rebaixar els seus beneficis molt fortament però és indispensable que aquests retalls arribin també a l'assalariat, naturalment de manera molt més suau perquè no han d'assumir un risc empresarial!

Molts pensareu que és una bogeria i que això s'enfonsaria el consum! Fals: El que contrau el consum és l'atur o la por a perdre la feina de manera que si els sindicats accedeixen a rebaixar sous a canvi de més seguretat en l'ocupació i / o major formació, crec que hi sortiríem tots guanyant.

Són les úniques mesures que es poden prendre perquè les de política monetària (els tipus no poden baixar més) i fiscals (el govern paralitzarà gran part de les obres públiques aprovades) no existeixen. La seva posada en marxa depèn dels polítics de manera que es podrien retardar molt fins que la situació sigui insostenible: com a GRÈCIA!

La crisi grega tindrà un paper de detonant constructiu, en el sentit que forçarà a que aquells altres estats que estan sent laxos amb la despesa i el control del deute, actuïn de manera molt més estricta i això serà positiu en el futur.

Esperant el relleu de l'economia privada

2010-03-16T11:18:00.000-07:00

En el meu article de l’u de febrer recomanava sortir corrents de la borsa espanyola per posteriorment anar prenent posicions als Estats Units i Emergents.

Un mes i mig després, constatem que l'evolució dels mercats borsaris en el que portem d'any és la següent: el Dow Jones és ja en positiu amb un +2,1%, l’ Eurostox50 segueix en negatiu amb un -3,2% i l'Ibex35 està en un -8,2%

Com han anat variant els focus de risc?

1. L'aplicació d'estratègies de sortida de la recessió per part d'economies com Austràlia, Xina i l'Índia eren inevitables, vistos els seus creixements. En aquest sentit, l'augment del coeficient de Caixa i les restriccions del crèdit de la Xina sens dubte vindran acompanyats per augments dels tipus d'interès en les pròximes setmanes. El mercat ja sembla haver descomptat la possibilitat de majors mesures restrictives i per tant aquest risc ja queda molt reduït.

2. Obama ha canviat totalment el seu discurs dur contra els Bancs i això ha contribuït a suavitzar les possibilitats d'una sobreregulación del sector financer amb les interpretacions positives que per als mercats ha comportat.

3. Grècia i països perifèrics: Avui l'agència de ràting S & P ha rebaixat la qualificació del sistema financer espanyol deixant-lo en el mateix nivell de països com Xile, Aràbia Saudita, UK o els Estats Units (els dos països on s'han produït les grans fallides de bancs i injeccions de capital públic més importants).

A la UEM s'està parlant d'un mecanisme de rescat per als Estats que pateixin crisi de solvència com Grècia, un FMI a l'europea i encara que la seva posada en marxa no serà fàcil, simplement el fet que sigui una possibilitat, ha permès al deute públic de les economies perifèriques continuar estrenyent diferencials amb el deute alemanya. No obstant això, a Grècia encara queden certs dubtes a causa de la virulència de la pressió social que està patint el govern.

Les diferències entre els països que han fet bé els seus deures i els que no, són cada vegada més acusades quedant 2 grans blocs de països: per una banda els països emergents, EUA, Austràlia, i Alemanya, i per l’altra hi hauria els famosos PIGS (Portugal, Itàlia, Grècia i Espanya), Regne Unit i Japó.

S’acosta el moment d'esbrinar si el malalt sobreviu per si sol sense mesures d'estímuls i si el sector privat pot prendre definitivament el relleu al creixement econòmic. No obstant això, les elevades taxes d'atur, impedeixen una forta recuperació del consum (factor amb pes important en el creixement de les economies desenvolupades), cosa que obstaculitza aquest relleu i genera incertesa pel que fa a la retirada de les mesures d'estímul.

Conclusió:

El fet que els focus de riscs siguin més reduïts que fa un mes, ha provocat que els mercats estiguin molt més tranquils i es fixin una altra vegada en les variables sobre les quals es recolzen en el llarg termini, és a dir sobre la recuperació econòmica i dels beneficis empresarials.

Per la pròpia recuperació asimètrica de les economies mundials segueixo pensant que és millor estar invertits en Estats Units ia Emergents i veig el panorama bastant preparat per a posteriors pujades.

Ajustos necessaris en Renda Variable

2010-02-01T05:09:00.000-08:00

En les últimes setmanes el mercat no sembla tenir en compte les bones dades Macro, Micro, OPV i altres operacions corporatives que s'han anat publicant en el món (a excepció d'Espanya).

Les raons són que el mercat ja sembla haver descomptat aquestes bones notícies i ni tans sols la confirmació de Bernanke per a 4 anys més al capdavant de la Fed ha estat un revulsiu per a pujar.

El nou context es el següent:

1. Estratègies de sortida de la crisi d'alguns estats:

Alguns estats ja estan fent estratègies econòmiques com si haguéssim passat la crisi. Per a la Xina i l'Índia són segurament mesures bones ja que l'Índia creix al 8% i la Xina el 10,7%, però això implica menors creixements per a la resta d'Estats que comencen la seva recuperació.

2. El govern USA està obligat a interposar la política en l'economia per no perdre la majoria també en el Congrés.

Al novembre 2010 hi ha eleccions als EUA per al Congrés i els demòcrates estan obligats a fer polítiques no convencionals. Aniran a buscar altres objectius per trobar aquest equilibri i les mesures amb els Bancs són potser el primer objectiu, però podria venir una sobre regulació que impedís la recuperació dels mercats. El mercat no se sent còmode anteposant objectius polítics als econòmics.

3. Percepció de deteriorament d'alguns països (Portugal, Grècia i España).

Érem molt pessimistes dient que el dèficit públic espanyol arribaria al 10% i ja estem a l' 11,5%. El dòlar s'està apreciant fortament respecte l'euro perquè de fet ningú sap si hi ha un perill seriós d'impagament d'alguns estats europeus com Grècia per exemple.

Per aquets motius, la meva recomenació seria reduir dràsticament la renda variable espanyola i esperar el moment més favorable per invertir en altres zones amb més potencial com ara els Estats Units, resta d'Europa i Emergents.

Com es presenta l'any 2010?

2009-12-31T00:23:00.000-08:00

Un cop tancat l'any en els mercats, és el moment de veure que ens espera el 2010.

Els informes d'estratègies per a l'any que comença demà estan sortint com xurros des dels diferents departaments d'anàlisi. El sentiment, habitualment optimista a l'inici de l'any, és positiu per a les borses, amb pujades mitjanes esperades al voltant del 12% per l'S & P. Parlo només d'aquest índex, el Nord Americà perquè encara que no ens agradi, qualsevol pronòstic sobre els mercats mundials passa obligatòriament per veure el que passarà a EU. Estudiar només el que passarà a Espanya no té gaire sentit ja que representem només al voltant de l'1,5% dels mercats mundials davant el 50-55% d'USA. Les pujades de les borses durant el 2009 s'ha recolzat en l'estabilització del sector financer i immobiliari americà. Ara la continuïtat de les mateixes passarà per la consolidació de la recuperació del seu PIB.

Més enllà de les xifres que per naturalesa són impossibles d'encertar, és important parlar de tendències i, segons es desprèn de la majoria dels informes d'estratègia que he pogut llegir, aquestes apunten a pujades dels principals índexs mundials superiors al 10%. Cal destacar que els països emergents ofereixen en la meva opinió les millors perspectives dins del ventall de les inversions en renda variable.

Aquestes pujades es recolzaran en:

1. Beneficis empresarials superiors a l'esperat.
El canvi important es produirà amb la publicació dels resultats USA del 4t trimestre 2009 que es començaran a conèixer ben entrat gener i que, com ja ha passat durant els 3 últims trimestres, segurament tornaran a batre totes les expectatives.

2. Operacions corporatives.
Les empreses americanes i europees prendran la iniciativa, unint-se a les efectuades per empreses xineses durant el 2009. Aquestes operacions, se solen fer al voltant d'un 30% superior al preu de mercat, el que suposa una referència alcista.

3. Noves empreses que sortiran als parquets.
L'inici del cicle alcista atraurà la incorporació de noves empreses als mercats.

4. Enorme liquiditat existent.
A USA i Europa estan vencent més de 4 bilions d'euros en dipòsits contrets a finals del 2008 i les alternatives de rendibilitats tan pobres d'aquests actius revertiran en actius de més risc.

Factors de Risc:

1. En el meu article "La cursa feia els diners" del 29/12/2008 explicava en detall el major endeutament dels Estats i les seves conseqüències. Ara penso que aquest és el major risc al qual ens enfrontem de cara a l'any 2010 i els episodis de Dubai i Grècia èn són una prova. Per sort, en aquests casos el risc ha estat quantificat inmediatament tant en import com en nombre d'implicats i només ha suposat uns quants dies de borses a la baixa. Fet molt diferent del que va passar en la crisi de les subprime, on ni es coneixia una quantitat aproximada ni se sabia quants implicats podia haver-hi, amb els enormes dubtes que tot això comportava.

2. Que el creixement del sector privat, incipient per ara, no sigui prou fort per donar relleu a l'importantíssim esforç públic realitzat pels governs suposa un altre risc important. Calculo que a meitat de l'any tindrem una idea més clara sobre aquest risc ja que si els creixements del PIB europeus i americans no s'han consolidat en taxes superiors al 2%, podríem tenir una correcció dels mercats ja que els Estats ja no podran per si sols sostenir l'economia donats els seus forts dèficits públics i endeutaments. No crec que els Estats retirin els ajuts de forma sobtada però arribarà un moment que no podran fer més programes d'ajuda simplement perquè estan arribant al màxim esforç que podien fer i aquest moment podria arribar cap a la meitat de l'any 2010.

Aquests dos riscos hi són encara que ningú els pugui anticipar i cada inversor ha de ser conscient de les conseqüències que implica prendre més o menys risc. No obstant l'inversor que inverteix a l'estil Warren Buffet, és a dir a llarg termini, crec no hauria de tenir cap por a assumir aquest risc ja que crec que el potencial alcista compensa aquests factors de risc existents.

Alternatives?

Renda Fixa: Les perspectives de pujades dels tipus d'interès i de possibilitats de més revisions a la baixa dels Ratings d'alguns Estats europeus haurien de fer fugir els inversors de la renda fixa a mig i llarg termini encara que les perspectives d'inflació siguin més aviat modestes. La rendibilitat esperada d'aquest tipus d'actiu no hauria de superar el 2% -2.5% durant 2010.

Dipòsits / IPF: Per atraure nous clients algunes entitats mantindran els típics dipòsits ganxo al 3,5% durant 3/6 mesos i vinculats a la contractació d'algun pla de pensions o un altre producte més rendible per a l'entitat. Ara bé, al cap d'aquests 3 mesos què ens queda?

Immobiliari: No sembla que sigui encara el moment més adequat per a la compra d'habitatge com a inversió, vist l'elevat estoc existent en el mercat que sens dubte tornarà a pressionar els preus a la baixa. L'única excepció podria ser la compra de locals comercials llogats a un Carrefour/Mercadona/Intermarché amb rendibilitats al voltant del 6,5% -8% segons la seva millor o pitjor localització, encara que estiguem parlant en aquest cas d'inversors amb patrimonis elevats i amb vistes a llarg termini.

Conclusió: tot i que és difícil aventurar que passarà el 2010, el cert és que el nou any comença amb millors perspectives del que va començar 2009. De fet, les principals firmes auguren una mitjana de pujada inicial del 12% per l'Standard & Poor's. En el meu article del 15/01/2009 "Com es presenta l'any 2009" acabava dient que l'any hauria d'anar de menys a més i crec que en aquesta ocasió hauria de passar el contrari.

Spain is different: Espanya puja els impostos mentre la resta de països els baixen

2009-12-02T06:02:00.000-08:00

Els últims mesos, els contribuents ens hem hagut de veure com els nostres impostos servien de "parches" per evitar l'enfonsament d'una caixa com Caja Castilla La Mancha.

La possibilitat que el Fons de Garantia de Dipòsit (FGD) quedi buit té dues conseqüències importants. La primera és que es quedi sense diners per ajudar altres operacions de salvament i la segona és el risc que el FGD no compti amb recursos per garantir els diners dels estalviadors si es produís la fallida d'una caixa d'estalvis.

I que fa el govern per prevenir tot això? Pujar els impostos!

Quins arguments té el govern per augmentar els impostos?

Des de que a Espanya es fan sèries històriques sobre l'evolució del crèdit a empreses i famílies (1963), mai s'havia vist un descens. A l'octubre es va produir una baixada de set dècimes (-0,7%), el que suposa la segona caiguda consecutiva i contrasta amb el +21% de mitjana mensual aconseguit entre el 2000 i 2008, gràcies principalment als crèdits a promotors. És previsible que aquest despalanquejament financer privat continuï durant 2010.

Per contra, les dades del Banc d'Espanya del mateix mes reflecteixen que l'endeutament total exterior (inclòs el sector públic) ha crescut un 25% durant 2009, fins als 1,7 bilions d'euros (170% sobre PIB) situant-nos com un dels països més endeutats del món en termes relatius al PIB. La classificació en valor absolut l'encapçala EUA, amb un deute equivalent a 10 bilions d'euros, seguit de Regne Unit i Alemanya però Espanya segueix doblant el seu endeutament en termes relatius als EUA i se situa per sota d'Anglaterra. És per això que el govern intenta de pal.liar aquest greu problema a través dels pressupostos i vol augmentar els impostos. Tindrà èxit?

Com ens afectarà la pujada d'impostos?

1. Augmenta la fiscalitat de l'estalvi

Es substitueix l'aplicació d'un tipus fix del 18% en l'Impost sobre les Rendes de les persones físiques (IRPF) per l'aplicació de l'escala següent:

Fins a 6. 000 € --->19%
Des de 6.000,01 € ---> 21%

La meva opinió: Només és una mesura efectiva per l'objectiu de recaptar més. Els actius financers suposen 1,7 bilions d'euros (curiosament similar a l'endeutament extern), dels quals alguns actius no es poden escapar d'aquesta tributació, com els dipòsits bancaris (43,5% del total) i la inversió directa (accions i bons principalment, el 23% del total). Els únics que poden evitar aquesta tributació són els fons i societats d'inversió (9% del total) mitjançant els traspassos. Les Assegurances (9% del total) i Plans de Pensions (6% del total) són en general a més llarg termini i no suposaran un gran flux per a les arques públiques.

2. Millora del règim fiscal de PIMES en l'Impost sobre Societats i dels autònoms

Per als anys 2009, 2010 i 2011 s'estableix una millora de la tributació per a aquelles entitats amb un import net de la xifra de negocis inferior a 5 milions d'euros i que tinguin una plantilla mitjana inferior a 25 empleats, amb requisits de manteniment d'ocupació.

La millora consisteix a passar del 25% actual al 20% per la part de base imposable compresa entre 0 i 120.202,41 euros, i per la part de base imposable restant, al tipus del 25 per cent (actualment el 30%).

S'estableix una mesura similar per a les persones físiques contribuents d'IRPF que exerceixen activitats econòmiques i que es trobin en la mateixa situació a través d'una reducció del 20%.

La meva opinió: Segons fonts de l'INE, a Espanya actualment hi ha 3.355.830 empreses censades, el 99,8% del teixit empresarial. Aproximadament una tercera part compliria amb els requisits anunciats (empreses amb menys de 25 treballadors i vendes inferiors a 5 milions d'euros) i es podrien acollir teòricament a la mesura anunciada. En la meva opinió només servirà com a premi per a les Pimes que puguin sostenir la seva plantilla i que tinguin sanejats seus comptes però no serveix per a l'objectiu buscat, que és ajudar a rellançar l'activitat empresarial mitjançant l'alleujament de la pressió fiscal ja que als que ja van bé no soluciona res.

3. Increment de tipus en l'impost sobre el valor afegit

S'incrementa el tipus general de l'impost des del 16% al 18%.

El tipus de l'IVA reduït s'incrementa des del 7% al 8%. Cal assenyalar entre les operacions gravades a aquest tipus, es troba la compra d'habitatge, o els serveis d'hostaleria.

La meva opinió: tot i que era qüestió de temps que els nostres tipus d'IVA, més baixos a Espanya que a la resta de països comunitaris, comencessin a convergir, és una mesura fora de temps que no crec ajudi a complir l'objectiu de major recaptació a curt termini.

L'exemple d'altres països

Mentre Espanya puja els impostos, la resta de països pren mesures per a reduir-los. Però a França, Alemanya i Anglaterra sospesen seriosament el fet d'imposar un cànon al sector bancari perquè siguin ell mateix qui autofinancii les seves futures crisis i de pas, que es vigilin entre ells per evitar que es duguin a terme tipus de pràctiques que puguin afectar la resta.

CONCLUSIONS

Crec que amb aquestes mesures de pujada d'impostos, el Govern espanyol no només es quedarà a mitges en el seu objectiu buscat sinó que a més contribuirà a situar la recuperació d'Espanya a la cua dels països occidentals, tant en temps com en intensitat. Crec que les accions que estan prenent els nostres veïns com el cànon al sector bancari, serien un clar exemple a seguir.

Neteja a fons

2009-11-11T02:28:00.000-08:00

Un dia un home em va dir: Kernan ets massa bo, la història ha demostrat que els que triomfen a la vida són els que passen per sobre dels altres i els bons gairebé sempre són trepitjats.

Potser tenia raó, però em nego a pensar que haguem de seguir pel camí del "mal". En aquest sentit, el conseller d'Economia, Antoni Castells, va constatar aquesta setmana el cansament del sistema polític vigent a Catalunya, pel que va considerar imprescindible consensuar determinades reformes per erradicar un sistema corrupte fins a la mèdula. En altres termes ens estava dient que el sistema NO FUNCIONA i que necessita una NETEJA a fons.

Neteja és el terme que millor s'ajusta al que hauríem de fer en la política, el sector financer i en molts altres sectors de la nostra societat civil. I amb un bon desinfectant que elimini tota possibilitat que es tornin a infectar els que vinguin després .

Cada dia que passa em quedo més sorprès del nivell de corrupció que estem tenint a Espanya i em pregunto si els casos Pretoria, Millet, Madoff, etc. són la punta de l'iceberg o són només casos aïllats sense cap més importància.

Encara que preferiria pensar el segon, he de ser coherent i objectiu davant dels cada cop més nombrosos casos que es fan públics dia rere dia i acceptar que Espanya està prop del precipici en aquest aspecte.

Sense anar més lluny, fa una setmana vaig conèixer el cas de l'empresària i propietària del Store Cafè del barri de Gràcia de Barcelona, que m'ha donat permís per publicar-lo com a exemple de la corrupció que hi ha al carrer. Fa un any que està pleitejant contra 2 membres del PP a causa d'una extorsió que li van fer per resoldre la tramitació de la llicència d'activitat d'un local (que lògicament tenien bloquejada sense cap altre motiu que el poder treure partit de la situació). Aquesta empresària, a diferència de molts petits locals de la zona, es va revoltar i es va negar a seguir el joc d'aquests membres impresentables dels partits polítics i va aconseguir que finalment se li donés la llicència del local, tot i que encara segueix en plet. Si algú vol aprofundir una mica sobre aquesta exemplar lluita contra la corrupció, pot seguir el cas en el següent enllaç de TV3: http://www.3cat24.cat/noticia/376067/barcelonaciutat/La-propietaria-dun-bar-es -querella-contra-dos-membres-del-PP-per-presumpta-extorsió

No podem seguir encallats sense fer res més que lamentar-nos sobre els que ens dirigeixen perquè estaríem perpetuant una situació que ningú desitja per a la nostra pròpia supervivència. Espanya necessita amb urgència que es faci una NETEJA com més aviat millor, si no vol esdevenir una bananera de sol i platja com tantes altres.

A continuació relaciono algunes propostes:

1. Massa comandaments a l'Administració Pública fa que ningú es responsabilitzi de res davant ningú i que tot vagi molt lent. Caldria reduïr a la meitat aquests càrrecs públics i que els que saltin trobin alguna sortida en el sector privat.

2. No és lògic que el Sr Zapatero cobri 91.982 euros / any mentre Alfredo Sáenz, vicepresident del Santander cobri 9,8 milions. Mentre això passi, la vida al sector públic s'obre camí en l'obscurantisme. La meva opinió és que s’haurien d’incrementar els sous dels alts càrrecs públics.

3. Per què podem votar els que fan les lleis però en canvi no els que han de vigilar que es compleixin (s'ha vist en aquesta crisi que pot ser el més important)?

Fa pocs dies en un programa de la ràdio es demanava als oients que expliquessin anècdotes on haguessin demostrat tenir una mica de caradura. Em vaig quedar al.lucinat de gent que trucava i reia de la pròpia gràcia d’haver marxat sense pagar d'algun lloc, haver canviat l'etiqueta d'un article per pagar menys, i un munt més de casos que a ells els semblaven graciosos però que en realitat no eren més que petits furts. Em pregunto què passa quan algun d'aquests aparentment inofensius i simpàtics delinqüents accedeix a algun lloc de responsabilitat ja sigui pública o privada.

Tan bé que es viu a Espanya i l'alegria que transmet la seva gent (per alguna raó som uns de les primeres destinacions turístiques del món), no podríem construir entre tots un país on també poguéssim estar orgullosos dels nostres polítics, dels nostres empresaris i de nosaltres mateixos? La neteja és un una activitat necessària i obligatòria si volem recuperar una societat neta com una patena.

Llum sobre el futur

2009-10-13T06:06:00.000-07:00

Ara que s’ha oficialitzat la sortida de la recessió a EU i a gran part del planeta, és el moment de preguntar-nos com continuaran les coses.

Per a que les mesures d'estímul anticrisi que s'han anat prenent fins ara i que previsiblement romandran durant gran part del 2010, tinguessin efecte, era necessari que (1) s’estabilitzés el sistema financer mundial després de deixar caure el banc Lehman Brother's i (2) que el sector immobiliari americà toqués fons.

Aquestes dues condicions s'han donat i ara mateix els mercats financers han tornat a la normalitat, amb els seus avenços (ara menys en vertical) i retrocessos naturals que sorgeixen sempre en sortir d'una crisi. Fins i tot el mercat de finançament bancari està tornant a la normalitat i les emissions garantides pels governs s'estan reduint.

Al meu entendre, els factors que seguiran impulsant les borses durant els propers mesos són els següents:

1. Publicacions de beneficis cada vegada millors per als propers trimestres

Els resultats empresarials ja van ser molt millors al estimats pels analistes en el segon trimestre del 2009 (-16% real enfront de -34% esperat) i han estat claus per sostenir la tendència alcista dels mercats des dels seus mínims del passat mes de març.

Estic convençut que els resultats del tercer trimestre que s’acaben de començar a publicar aquesta setmana (estimació del -22% pel mercat) als EUA seran millors del que s'espera. Això respon al fet que històricament els analistes financers, ho sé per experiència pròpia, solen ser molt conservadors en les seves previsions davant la sortida d'una recessió.

Així passarà, al meu parer, com a mínim durant els propers 2 o 3 trimestres. El PER mitjà de les companyies nord-americanes atenent als beneficis esperats en 12 mesos (jo crec que molt inferiors als que seran en la realitat), és a 14,3 vegades davant les 11,3 de 2008, uns múltiples inferiors al rang d'entre 17 i 20 vegades que va dominar entre 2003 i 2006 i lluny dels múltiples de 20 viscuts en 2003.

2. Fusions i adquisicions

Aquest serà un altre factor que mantindrà el rally borsàtil dels mercats ja que els preus pagats per les grans empreses són molt superiors (10% -30%) a les cotitzacions actuals.

Alguns exemples actuals: Telefónica i Vivendi estan en plena lluita pel grup brasiler GVT, Kfrat compra Cadbury, interès de Deutsche Telekom per Spring Nextel, ofertes sobre National Express, acord entre NH Hotels i Hesperia, l'esperada fusió entre Iberia i British Airways o l'interès de fons sobirans per elèctriques com Areva o AES Corporations, per citar-ne algunes.

Un cop comencen les fusions i adquisicions, generalment augmenta l'activitat en el sector ja que moltes companyies temen quedar-se enrera en la recerca de creixement.

3. Sortides a borsa

La recerca de finançament per part de les empreses i el bon to de les borses està fent augmentar les OPV a molt bon ritme. Així, les sortides a borsa durant el tercer trimestre de l'any a nivell mundial van arribar als 37.800 milions d'euros, l'import més alt des del segon trimestre de 2008 i superior en un 292% al segon trimestre de 2009 (Font: Ernst & Young).

El creixement en el volum de OPV europees va augmentar un 12% en el tercer trimestre del 2009 respecte al segon. És de preveure per això que 2010 serà un any amb molta activitat en aquest sector a EU i, en menor mesura, a Europa.

MAPA ECONÒMIC

USA:

Els plans d'estímuls han aconseguit la recuperació del sector automòbil i manufacturer, l'estabilització del sector immobiliari, la flexibilitat del finançament per al sector privat i l'alentiment en el ritme d'acomiadaments. Les previsions de creixement el 2010 se situen en un creixement del PIB del 2,0% -2,5%.

Europa:

Acabarem l'any amb una taxa mitjana negativa del PIB de l'ordre del -4% però el que és poc esperançador és que, excepte aplicació de reformes estructurals (mercat de treball, competència, fiscalitat, etc.), no crec que Europa pugui créixer més del 2% en les fases expansives, més encara amb el procés de despalanquejament. Gràcies a l'impuls d'Alemanya és possible que Europa registre durant 2010 creixements una mica superiors a l'1%, però tot i ser una taxa positiva, és la meitat de la que permetria crear ocupació neta. Espanya ho té bastant pitjor dins d'aquest context, però hi entraré més a fons en el meu proper article.

Japó:

L'elevada dependència de l'economia nipona de les seves exportacions (el 53% es destinen dins d'Àsia), ha provocat que aquest hagi estat un dels països desenvolupats més negativament afectats per la crisi que ha portat el seu PIB a retrocedir un -12,8 % en l'últim trimestre del 2008 i un -12,4% en el primer del 2009

Donada la situació de recuperació de l'economia global podria recuperar-se amb rapidesa encara que el nou govern entrant tingui com a objectiu dinamitzar el consum intern en detriment de l'extern.

Emergents:

Segons l'FMI, la part de creixement atribuïble als països desenvolupats ha caigut significativament, des d'un 64% el 1996 fins un 54% el 2008 i estimen que podria caure fins al 50% per primera vegada el 2014.

Xina:

Es l'esperança de la recuperació mundial i serà la primera economia mundial a recuperar-se, encara que sense haver registrat creixements negatius del seu PIB com la resta d'economies. Els indicadors de la producció industrial i les vendes al detall apunten ja que aquesta economia arribarà l'objectiu del 8% en PIB de creixement marcat pel govern. Durant l'any que vé, veurem taxes de creixement econòmic per sobre del 10%.

Brasil:

El PIB ha crescut a ritmes del 3% el segon trimestre del 2009 després de caure un -0,8% durant el primer trimestre del 2009 i el -3,6% en l'últim del 2008. Per al proper any podríem veure de nou a l'economia brasilera creixent prop del 4%. És una bona aposta per invertir tal com estem veient amb Telefónica i Vivendi en la lluita per GVT.

INFLACIO I TIPUS

A nivell internacional és d'esperar que països com la Xina ens aportin més deflació ja que ells mateixos estan en un procés de reestructuració que els ha portat a una destrucció de més de 41 milions de llocs de treball des de principis d'any amb les conseqüències de la pressió a la baixa dels salaris i finalment dels preus de productes i serveis que ens venen. La inflació no suposarà cap risc durant 2010.

A les futures generacions els podrem dir que hem assistit el 2009, als nivells més baixos de tipus d'interès de tota la nostra història tant als EU (0% -0,25%), Japó (0,1%) com a Europa ( 1%). A partir de 2010, les pujades s'aniran produint de forma gradual i amb ritmes molt diferents depenent de la rapidesa amb què els diferents països tornin a recuperar les seves taxes de creixement positives i ressorgeixin els temors d'inflació.

No obstant, una inflació persistentment reduïda a tot el món desarmar al BCE i la Fed d'arguments que justifiquin pujades de tipus que vagin més enllà del merament testimonial. Si bé Bernanke va advertir el divendres que podem tenir pujades de tipus abans del previst, crec que no ho farà fins a mitjans de l'any 2010 i crec que no abans de finals d'any per part del BCE.

Les apostes semblen situar el començament d'aquestes pujades de tipus per al segon trimestre del 2009 a EU (0,75% -1,25%), i no abans de final del 2010 per a Europa (1,25). Una recuperació d'Alemanya i França més fort del previst seria molt negatiu per a Espanya en el sentit que la pujada de tipus podria minvar la possible recuperació incipient que estaria registrant llavors.

La situació dels tipus a llarg termini és diferent ja que el mercat ja està començant a anticipar el retorn a taxes de creixement positives i és d'esperar que aquest procés vagi en augment.

Així suggereixo que els que tinguin inversions a mitjà i llarg termini i que pensin que necessitaran aquests diners a curt termini, es plantegin la venda de les seves obligacions i bons si no volen veure disminuïdes les seves fortes plusvàlues. Una altra solució és invertir en fons que cobreixen el risc de tipus d'interès (veure escrit del 04.02.2009 Per què la renda fixa no és fixa?).

DIVISA Euro / Dòlar

Hi ha diverses raons que han fet depreciar en més d'un 14% el dòlar enfront de l'euro des de finals de 2008 fins situar-se en 1,48:

(1) Les expectatives de recuperació econòmica mundial fan que els inversors ja no tinguin motius per aguantar una divisa "refugi" (quan el món financer semblava que anava a esclatar a l'últim trimestre del 2008, els inversors es protegien comprant dòlars)

(2) Els tipus d'interès més baixos d'EU davant Europa afavoreix l'euro davant el dòlar

(3) Certs països emergents denominen cada vegada més una menor proporció de les seves reserves a la divisa nord-americana

(4) Amb un dòlar més feble EU està afavorint les seves exportacions amb una sortida més ràpida de la recessió. Aquests factors haurien de romandre intactes durant algun temps més.

CONCLUSIONS I CONSEQÜENCIES PER ALS MERCATS BORSARIS

Crec que el rally alcista iniciat el mes de març passat no s’ha acabat pel que fa a la direcció, encara que és inevitable i convenient que perdi intensitat com està fent en les últimes setmanes.

A partir d'ara convé pensar d'una manera més a llarg termini i menys a curt, ja que la visibilitat més clara sobre el futur permet prémer l'accelerador.

En algun moment del 2010 s’haurà de tornar a frenar ja que les correccions s'imposaran durant una part de l'any; qui endevini quan s’endurà un bon pessic!

Durant les properes setmanes tindrem una bateria de previsions per part de les entitats financeres sobre les apostes de les borses el 2010. De moment algunes ja han començat amb:

Ibex: +8%
S & P: +30%
Eurostox 50: +16%
Nikei: +12%

El més important és que els riscos han canviat de sentit: tant en creixement com en ocupació són més probables les revisions a l'alça que a la baixa, ben al contrari del que ha succeït fins ara.

Tot fa pensar que les perspectives de pujades seran menys fortes per a Espanya encara que, com sempre passa, aquestes apostes quedaran només com a simples referències de les tendències futures.

Com esquivar el cost de les tranferències?

2009-10-02T01:00:00.000-07:00

Avui ens hem aixecat amb la magnífica notícia que LA RECESSIÓ ha passat a la història, almenys per a gran part del planeta i amb l'excepció d'Espanya. Bé, temps al temps, que ja ens tocarà a nosaltres. És un fet que no serem els primers en sortir de la recessió.

En canvi, en un estudi recent, la Comissió Europea ha explicat les raons dels elevats beneficis de la banca espanyola i la raó és simple: són els que cobren més comissions pels seus serveis de tot Europa, darrera d'Itàlia. Olé, aquí si que som uns cracs! De mitjana, la banca espanyola cobra 178 euros a l'any en comissions per tenir un compte corrent, just darrera d'Itàlia, on cobren 253 euros. Els segueixen França amb 154 euros, Àustria amb 140 euros, Alemanya amb 89 euros, Bèlgica amb 58 euros i Holanda amb 46 euros.

Segons càlculs recents, els Bancs i les Caixes a Espanya han arribat a pujar fins a un 66% les taxes que cobren als seus clients en poc més de dos mesos. És clar que recuperar part dels ingressos per comissions és una via per compensar una part del menor benefici produït en part per unes majors provisions per cobrir una taxa de morositat galopant (recordem que aquesta taxa es va situar el juliol passat en un 4,73% davant del 2,25% de l’any anterior). Els baixíssims tipus d'interès tampoc ajuden als beneficis de la banca ja que els diners que els clients tenen en comptes corrents afavoreixen les comissions dels bancs sobretot en períodes d'alts tipus d'interès ja que si el client no els utilitza, el banc si!

Un petit gran consell: Transferència Inversa

Fa pocs dies no vaig aconsellar a un client a realitzar l'anomenada "Transferència Inversa" o Ordre de Traspàs d'Efectiu (OTE) perquè vaig donar per fet que tindria unes comissions per transferències inexistents o molt baixes. La meva sorpresa va ser quan em va dir, amb total normalitat i sense cap alteració, que realitzar la seva transferència de 100.000 euros li havia costat 400 euros, és a dir, un 0,4%!

El meu enuig va ser doble, primer amb mi mateix per no haver-li aconsellat fer una Transferència Inversa amb la que s'hauria estalviat 400 euros i segon, amb la caixa en qüestió ja que la comissió cobrada significava aproximadament el que cobraria jo en els següents 2 anys ... però en aquest cas, el valor afegit és més que un simple clic des del seu ordinador!

O sigui que apunta't aquesta operativa en lletres d'OR ja que et pot fer estalviar moltes comissions inútils.

Ordre de Traspàs d'Efectiu (OTE)

Són operacions que permeten el traspàs de fons entre dos comptes bancaris pertanyents a un mateix titular pero situades en dues entitats diferents. Tenen gran importància en l'operativa dels bancs, ja que permeten als titulars l'ingrés de fons d'una forma senzilla, còmoda i, gairebé sempre sense comissions.

Quina és la diferència amb una transferència normal?

L'ordenant (el titular dels dos comptes) realitza l'ordre d'enviament de diners a l'entitat de destinació dels fons, NO a l'entitat d'origen on té els diners. Un cop l'ordre ha estat tramesa al banc origen, aquest té 4 dies per enviar els diners o rebutjar l'ordre.

El Banc d'Espanya permet realitzar aquestes operacions a raó de 150.000 euros cadascuna de manera que si volem transferir 300.000 euros cal realitzar una transferència un dia i una altra el dia següent per imports de 150.000 euros.

Fa uns dies li vaig demanar a un empleat de banca realitzar una operació totalment habitual i molt puntual per a un bon client meu, pel que vaig sol.licitar les millors condicions possibles. Aquesta va ser la seva resposta:

"Renunciar a guanyar diners, no crec que sigui la millor política. El raonament no ha de ser, quin és el mínim que li podem cobrar, sinó quin és el màxim que t'acceptarà el client".

Aquesta frase ens hauria de fer reflexionar i podria donar peu a un llarg debat ja que empresarialment parlant ningú hi podria posar objeccions. Ara bé, quan un ha tractat molt amb els bancs i ha vist tot el que ofereixen a diari, hi poden haver moltes interpretacions diferents .... Crec fermament (i les dades m'ho estan demostrant) que un cop superada la crisi financera la banca del futur serà un negoci amb més comissions. Ens hi haurem d'acostumar però sempre tindrem la possibilitat d'alleugerir la factura final amb operacions simples com l'exposada anteriorment.

Malauradament la banca no és l'única que intenta quadrar els seus comptes: com bé sabeu, el Govern espanyol està tramitant una pujada d'impostos per al desembre, mentre que a França pensen fer el contrari ... hi ha gustos per tot! Però d'aquest tema ja tindrem temps de parlar-ne més endavant!

En què inverteixo els meus diners?

2009-07-24T00:51:00.000-07:00

La Borsa és un dels termòmetres més importants per valorar la confiança que la gent té en l'economia pel que la pujada des de mínims dels principals índexs borsaris indica que tornem a tenir una certa confiança cap al futur de l'economia mundial.

Aquestes pujades es deuen a:

- Les primeres revisions a l'alça sobre l'economia nord-americana.

- Les declaracions del prestigiós economista Nouriel Roubini que va pronosticar fa pocs dies la fi de la recessió als EUA durant aquest any 2009.

- El mercat immobiliari USA sembla haver tocat fons (al mes de maig l'índex de preus d'habitatge ha repuntat un 0,9% així com la petició d'hipoteques en les tres últimes setmanes).

- La Xina continua enregistrant un creixement de la seva economia del 7,9% en el segon trimestre.

- Els resultats empresarials corresponents al segon trimestre estimats inicialment en un -34% per a l'S&P no estan essent pitjors dels ja estimats.

Malgrat tots aquests catalitzadors més favorables, una gran majoria d'analistes considera prematur dir que ja estem en un mercat alcista mentre que tots estem d'acord en dir que la recuperació serà lenta a nivell global i molt lenta en la nostra pròpia economia per les raons tantes vegades al.ludides de concentració en els sectors Construcció i Turisme. La factura esperada del pagament d'interessos per l'augment desmesurat de l'endeutament del sector públic serà sens dubte el fre més important en l'etapa de recuperació.

En aquest context dels famosos "brots verds" dels que tant sentim a parlar últimament, molts em pregunten: quin tipus d'inversions puc fer en aquest nou entorn?

Doncs vet aquí la meva proposta per a un perfil inversor moderat que pugui assumir un màxim d'un 30% en Renda Variable i per tant que estigui disposat a assumir algunes pèrdues a curt termini per obtenir més beneficis a mig i llarg termini.

Com a criteri general, descartaria les inversions en Renda Fixa a llarg termini per les pujades dels tipus d'interès que aquest tipus d'instrument registraran en els propers mesos/anys (veure explicació al meu escrit del 02.02.2009: Perquè la Renda Fixa no és fixa?).

1) Dipòsits a Termini

- Depósito Confianza al 3,5%
A través de la nostra agència de Bankinter pots obtenir un 3,5% fins al proper 5 d'agost per imposicions a 6 mesos.

2) Renda Fixa i similars

- Carmignac Securité
Fons de renda fixa amb 5 * Morningstar que inverteix principalment en obligacions o valors assimilats, així com en altres títols de deute denominats en euros. L'objectiu del fons és la recerca d'una rendibilitat regular preservant el capital invertit.
Codi ISIN FR0010149120.

- Schroder ISF Euro Corporate Bond
Fons de renda fixa corporativa amb 4 * Morningstar, proporciona un rendiment de creixement de capital i d'ingressos principalment mitjançant la inversió en una cartera de bons i altres títols de renda fixa i flotant denominats en euros i emesos per governs , organismes públics i emissors supranacionals i empresarials. El fons mantindrà un mínim del 80% del seu patrimoni net en valors no sobirans.
Codi ISIN LU0113257934

3) Renda Variable Mixta

- Carmignac Patrimoine
Es un dels millors Fons mixtes del món (5 * Morningstar) per situar la seva rendibilitat en els últims 10 anys dins dels primers de la seva categoria. S'inverteix de forma permanent el 50% en productes de renda fixa i / o monetaris i 50% en els de Renda Variable.
Codi ISIN: FR0010306142

4) Productes alternatius + estructurats

- JPM Highbridge Statistical MKT. Neutral
Ofereix un rendiment total en tots els entorns de mercat, sigui baixista o alcista amb un objectiu del 5% per sobre de l'Euríbor, fent ús d'estratègies de derivats, quan sigui pertinent. Per anar bé aquest fons necessita una certa volatilitat igual que un veler necessita vent per avançar.
Codi ISIN: LU0273799238

- Dipòsit Estructurat
Els dipòsits estructurats abunden molt en el mercat però els bons són molt rars. Escollir-ne un en funció de les variables del meu últim escrit 19.06.2009

5) Renda Variable

- Inversió Directa
La cartera de valors recomanada en aquest sentit és molt àmplia però les accions que tenen més consens entre les diferents gestores poden ser Allianz, Altrom, Bayer, Deutsh Telecom, Totalfina, BNP Paribas, Eni i Carrefour. A Espanya, Telefónica, Santander, BBVA, Arcelor, Gas Natural, Indra, Acciona, BME, Ferrovial, Red Elèctrica i Repsol.
Entre les accions Nord americanes que són les que sortiran primer de la crisi actual trobem oportunitats entre Microsoft, Mc Donald's, Google, Colgate i Teva entre altres.

-Bankinter Pensión Dividendo
Un fons amb 5 * Morningstar que inverteix un 100% del seu patrimoni en Renda Variable, sobretot en aquells actius que tenen una alta rendibilitat per dividend. El percentatge d'inversió vindrà determinat per la situació del mercat, podent variar des d'un 0% a un 100%.

- Fortis Oportunities USA
Inverteix el 100% en empreses grans i de creixement del mercat Nord americana (5 * Morningstar).
Codi isin LU0377127104

- Robeco Emerging Market
Inverteix en importants empreses dels mercats emergents de tot el món, com Corea, Taiwan, Polònia i Brasil. (3 * Morningstar però amb recorregut molt bo en els últims mesos)
Código isin LU0187076913

- Scandia Pacific
Inverteix en valors d'accions d'emissors de la
regió del Pacífic (5 * Morningstar). Codi ISIN: IE00B01FHV31

Entrant en http://www.morningstar.es/ , introduint el codi isin a la pestanya “buscar”, podeu obtenir una fitxa dels fons que acabo de proposar per poguer comparar totes les variables que un inversor ha de conèixer (política d' inversió, rendibilitat, volatilitat i horitzó d' inversió a contemplar i qualitat en la gestió del mateix).

Como sempre, existeixen múltiples combinacions possibles i totes ben respectables. L'important és que sempre estiguin degudament consensuades entre el client i el seu assessor financer.

Dipòsits estructurats: el nou camp de batalla

2009-06-19T06:59:00.000-07:00

El segon trimestre del 2009 s'ha caracteritzat per una allau de notícies que ens conviden a pensar que el pitjor ha passat en termes macro econòmics i que la "tempesta perfecta" ha anat perdent força fins a transformar-se en una fortíssim temporal tropical.

Encara que es vegin les coses amb més neguit queda molta llenya per cremar... En aquest context molts clients em pregunten: I ara què fem?

No hi ha dubte que els que al març van apostar per les accions, estan guanyant al voltant del 40%! Si invirtíssim en lletres del tresor amb els actuals rendiments del 0,93% anual, no igualaríem aquestes rendibilitats fins d'aquí a 37 anys. Bé, això si encara fóssim aquí!

Per això, fins i tot els més conservadors s’han de plantejar invertir part dels estalvis que no necessiten a curt termini en inversions que els produeixin millors rendibilitats que les imposicions a termini fix actuals i ho poden fer amb un risc similar. Per aconseguir-ho, pronostico que el proper camp de batalla de les entitats financeres, un cop acabin amb la campanya de les seves accions preferents (veure el meu escrit anterior) serà sens dubte els Dipòsits Estructurats ... si, si, aquells que ens van donar alguns disgusts en el passat recent!

Es tracta d'una modalitat de dipòsit bancari a mig i llarg termini amb la rendibilitat vinculada, total o parcialment, a l'evolució d'índexs, accions, divises o qualsevol altre actiu de referència (anomenat subjacent) tant del mercat nacional com internacional i el capital pot estar garantit en la seva totalitat (al 100% per imports no superiors a 100.000 euros ja que el FGD és l'últim garant si falla l'entitat).

Com es construeixen i quines comissions generen als seus emissors?

1. Si l'estructura que es vol fer és de, per exemple 100.000 € a 3 anys i vinculada a l'Ibex 35 i garantit al 100%, es calcula primer quants diners caldria invertir avui per a obtenir el capital garantit d’aquí 3 anys.

2. Avui, el tipus d'interès a un termini de 3 anys està en un 2,3%. Hauríem d'invertir avui 100.000 / (1 +2,3%) ^ 3, és a dir 93.406 €, per obtenir 100.000€ al venciment. Ja tenim el nostre capital garantit, ara falta posar rendibilitat a l'estructura ...

3. Com que el producte que tenim és de 100.000 €, ens en sobren 6.594 (100.000 - 93.406) que utilitzarem per comprar una opció (*) sobre l'Ibex 35 amb venciment d’aquí a 3 anys. Amb aquesta quantitat i les variables de les quals depèn (volatilitat i dividends), en tindríem per comprar per exemple el 47,8% del que pugi l'Índex. Ens faltaria una establir la comissió del producte ... posem un 2,8%!

4. Per concloure, com que el nostre dipòsit és de 100.000 € nosaltres rebrem el 45% (47,8% -2,8%) del que pugi l'Índex (si puja un 60% rebrem el 45% X 60%, és a dir un 27 % al cap de tres anys enlloc del 7% que hauríem rebut en invertir en un bo a 3 anys o al 2,8% en Lletres del tresor. Si baixa la borsa un 50% durant aquest temps nosaltres recuperem el nostre capital invertit ... et voilà !

Si el termini de l'estructura hagués estat de 6 o 7 anys, hauríem disposat de més diners sobrants per comprar l'opció sobre l'Ibex, podent garantir gairebé el 100% de la pujada. Ja sabem doncs que a major termini o major tipus d'interès, més rendibilitat potencial ofereixen les estructures.

(*) En el nostre exemple, les opcions de compra (Call), són instruments financers que et donen el dret de comprar un determinat actiu subjacent (l'índex Íbex 35) a un preu fixat (preu d'exercici) per endavant en o abans d’una data futura a canvi d'una prima que paga al que ven l'opció.

Un element fonamental a tenir en compte en els productes estructurats que no són garantits és el tipus de barrera de seguretat que tenen. Si el preu del subjacent del nostre producte baixa per sota del preu de la barrera estipulada, els nostres rendiments futurs i el nostre capital perillen. Per això cal saber que:

Existeixen 3 tipus d'opcions:

Les americanes donen la possibilitat de ser exercides en qualsevol moment, fins a la data de venciment. En aquest cas un cop tocada la barrera, el nostre producte estructurat està en perill ja que si abans del venciment el preu del nostre subjacent no s'ha situat per sobre del preu d'inici podem obtenir una pèrdua de capital.

Les europees només poden ser exercides a la data de venciment de manera que són més interessants per a l'inversor que no ha d'estar tan preocupat per si en determinats moments la barrera es vegi perforada ... només es mira el que passa al venciment.

Pel que fa a les asiàtiques, el seu valor al venciment no depèn del preu de l'actiu subjacent en aquell moment, sinó de la mitjana dels seus preus en un període determinat de temps. En moments de baixades prolongades són més interessants però no en moments de possible recuperacions com ara.

Per què les entitats es bolcaran en aquests productes?

- Un moment com l'actual sembla adequat ja que aquest tipus de productes ofereixen millors rendibilitats en anys amb bones perspectives.

- Els dipòsits bancaris tradicionals no són rendibles per a la banca i donen actualment pèrdues front a les comissions atractives dels estructurats.

- En tenir venciments més llargs i poques finestres de liquiditat, permeten establir un compromís més gran entre entitat i client, cosa que no passa quan tothom es casa amb el millor postor.

Conclusions:

Un percentatge altíssim de l'àmplia oferta de productes que surten al mercat són dolents i sense cap interès per a l'inversor, així de clar! Són en general complicats d'entendre i ofereixen rendibilitats potencials molt pobres en la gran majoria de casos.

No obstant això, en alguns casos i per a tot tipus de perfil, crec que hi ha bons productes i per tant una altra vegada haureu de confiar en el vostre assessor perquè us guiï de la millor manera possible.

Compte amb les participacions preferents!

2009-05-25T00:41:00.001-07:00

Es posible que un dia d’aquests la teva entitat bancària et truqui per recomanar-te comprar accions o participacions preferents ... És important que llegeixis aquestes línies per saber si aquest producte et convé ja que teclejant a Google "CNMV Accions preferents" toparás amb advertències tipus: "La CNMV informa l'inversor que les participacions preferents tenen un elevat risc que pot generar rendibilitat, però també pèrdues en el capital invertit".

Què són?

Són valors mobiliaris representatius del capital social d'una entitat (el que els aproxima al concepte de renda variable), si bé atorguen als seus titulars una remuneració predeterminada (fixa o variable), condicionada a l'obtenció de suficients beneficis distribuïbles per part d'aquesta societat .

Quins aspectes cal tenir en compte?

Són perpètues, és a dir, no tenen venciments predeterminats com els Bons i / o obligacions, encara que l'emissor pot acordar l'amortització (la recompra) un cop transcorreguts almenys cinc anys des de la seva adquisició . Això fa que l'inversor no tingui cap control sobre l'horitzó temporal de la seva inversió i no pugui planificar quan recuperarà la seva inversió inicial.

Tot i que sovint l'entitat assegura una liquiditat diària en cas de voler vendre el títol, això no és exactament així, ja que l'entitat ha de trobar un potencial comprador entre la seva xarxa de clients i el preu pot estar molt allunyat del seu valor inicial. A més el Banc / Caixa no pot el adquirir directament a la seva autocartera, perquè aquest actiu no podria computar com a Capital Propi (objectiu últim d'aquestes emissions). A la pràctica són doncs valors molt poc líquids.

En cas de fallida de l'entitat, aquests títols se situen en l'ordre de recuperació dels crèdits per darrera dels creditors ordinaris i per davant de les accions ordinàries (i de les quotes participatives en el cas de les caixes d'estalvis).

El ganxo de la rendibilitat inicial sol ser el factor decisiu a l'hora de convèncer a un client però no sempre són ben explicats pels astuts comercials.

Per calcular el rendiment d'aquests títols cal tenir en compte 2 factors:

(1) el cupó anual que sol oscil.lar entre el 6,5% i el 8,25% en els seus primers anys per posteriorment oferir una rendibilitat fixa en funció d'un interès de mercat (Euribor + diferencial).

(2) el segon factor i el més important: cal tenir en compte la diferència de preu entre l'inicial i el cotitzat en el mercat. En les últimes recompres realitzades pels bancs als seus clients i en una ostentació de "generositat" han arribat a pagar només el 40-50% del seu valor inicial ocasionant fortes pèrdues als seus clients.

D’aquesta manera, l'inversor ha de contemplar un horitzó temporal molt llarg (10-15 anys mínim) per tenir més possibilitats de sortir-ne beneficiat.

La meva opinió és que el rendiment esperat que ofereixen aquests actius normalment no compensa els múltiples riscos que impliquen, encara que he de reconèixer que hi ha bones oportunitats en les emissions emeses fa anys i que cotitzen molt per sota del seu valor de partida. En aquests casos les rendibilitats potencials poden arribar al 10% -12% anual per terminis de 10-15 anys o fins i tot més gran si tenim la sort que l'entitat decideixi recomprar durant aquest període.

Perquè els Bancs venen aquest producte?

Si revisem el meu escrit del passat 01/04 (Com escollir Banc / Caixa en temps de crisi?) veurem un gràfic molt eloqüent que evidencia la solvència i la ràtio de morositat de la majoria de les entitats financeres espanyoles. És públic i notori que a totes les entitats de crèdit del nostre país els cal recapitalizar-se i troben en aquests títols la manera més avantatjosa per fer-ho ja que l'import captat els aporta liquiditat en els seus balanços, últimament molt deteriorats per la crisi, i Capitals propis que els reforça la ràtio de solvència.

Des del desembre del 2008, quan el BBVA va iniciar la nova onada d'aquest tipus de col.locacions, Bancs i Caixes han llançat al mercat 4.000 milions d'euros en participacions preferents. La cifra es dispararà en els propers dies ja que La Caixa i Caja Madrid llancen aquesta setmana una oferta de 2.000 i 3.000 milions d’accions preferents respectivament ... avís a navegants.

Advertències:

A principis d’abril Standard & Poor's, va rebaixar el ràting de les emissions preferents i deute subordinat de 60 entitats europees, entre elles, nou espanyoles (Santander, BBVA, Popular, Banesto, Sabadell, Bankinter, La Caixa, Caja Madrid i Ibercaja). L’entitat de qualificació va advertir sobre la possibilitat que la banca suprimeixi els interessos que paga per les seves emissions amb l'objectiu de reforçar el seu capital. S & P creu que aquesta restricció podria fins i tot ser imposada pels governs, per tal de preservar la liquiditat i la solvència de les entitats.

Remeto el testimoni d'una inversora en preferents en un fòrum financer:

“Me parece genial que hayas comprado esas preferentes de Caja España, sabes a lo que te arriesgas, y lo asumes, además el interés y el diferencial posterior es muy bueno. Desgraciadamente, cuando yo compré las preferentes no conocía el producto (y no tenían una rentabilidad tan alta), yo creía que estaba comprando un Bono con un vencimiento determinado, y ahora me encuentro con papelitos que algunos no valen nada, y otros valen muy poco, y a saber si cobraré el cupón. De quien es la culpa, algunos pensarán que es mía por comprar productos para los cuales no tenía una cultura económica adecuada, pero si ahora os digo que yo cuando entré por la puerta del banco mis palabras fueron: "quiero un producto con el capital 100% seguro, con una rentabilidad fija y un vencimiento a 4-5 años.
Bueno cada persona tendrá su propia opinión, pero esta es mi verdad y yo creo que mi banco y sus comerciales (que no asesores) no obraron correctamente y si me apuras con no muy buena fe”.

Conclusió:

Les preferents són per a inversors amb vista a 10-15 anys mínims que no necessitin desfer la seva inversió amb anterioritat i sobretot que estiguin preparats a afrontar fortes variacions en el preu. Cal intentar comprar les emissions emeses fa uns anys que ofereixin un cupó (interès) atractiu i que cotitzin molt per sota (50%) del seu valor inicial en empreses amb bons fonamentals per reduir el risc d'impagament del cupó. Aquests són els elements necessaris però a vegades no suficients per obtenir una bona inversió a llarg termini en aquest tipus d'actius i és el missatge que cal traslladar a la nostra entitat.

Podem entrar en deflació?

2009-04-29T02:28:00.000-07:00

La inflació negativa del 0,1% dels mesos de març i abril (única des de que va començar la sèrie estadística de l'IPC en 1961) ha desencadenat els pitjors temors sobre una possible entrada en deflació (baixada generalitzada del nivell de preus) a Espanya. Si fos el cas estaríem davant d'una de les malalties més perilloses de l'economia ja que provoca:

a) Una caiguda del consum (1er component del PIB) pel retard continu de les decisions de compra sobre alguns béns com cases, automòbils, etc.

b) Una caiguda de la inversió (2n component del PIB), ja que les empreses no invertiran per augmentar o reposar la seva capacitat productiva sabent que el consum cau i el preu dels productes i serveis també.

c) Deutes: la inflació en termes monetaris fa que el meu deute vagi perdent valor amb el pas del temps (si dec 100, d’aquí un any amb una inflació del 3% tindria un deute de 97) en canvi la deflació faria l'efecte contrari ( si dec 100, amb una deflació de l'1% tindria un deute de 101 i també cau el consum)

A Espanya una possible deflació ens afectaria molt més encara:

La primera raó és perquè la deflació fa més llarga i penosa l'absorció de la sobrevaloració dels preus immobiliaris. A principis dels noranta, per exemple, els pisos estaven sobrevalorats al voltant del 20% a Espanya, però com que la inflació de llavors superava el 5% anual, la sobrevaloració es va absorbir en pocs anys i després d'un parell d'anys de baixades de seguida vam tornar a pujar una altra vegada. Ara, amb una inflació propera al 0% i amb una sobrevaloració més elevada, trigarem més anys a absorbir aquesta sobrevaloració, i més encara si la inflació fos negativa.

La segona raó és que la baixada de preus de l'habitatge beneficia els que volen accedir a ella, els quals són bastants, però per descomptat a Espanya perjudica els que ja la tenen, que són moltíssims més! Així, els que ja tinguin habitatge pròpia comprovaran que són menys rics del que pensaven, i això retraurà seu consum a través del mecanisme que coneixem com a efecte riquesa o, millor dit efecte pobresa.

Però no ens esverem ja que de moment la inflació subjacent (la inflació que prescindeix de les variacions dels productes més volàtils com les benzines, energies en general i aliments frescos), que recull el comportament més estable dels preus, està lluny de mostrar taxes negatives ja que va pujar al març un 1,3% en taxa interanual.

Per confirmar una deflació, aquest indicador hauria de baixar durant un periode de 6 mesos. A més, com ja he explicat en anteriors escrits, l'enorme quantitat de liquiditat injectada en el sistema pels bancs centrals, suposa un alt risc d'inflació a dos o tres anys vista de manera que no passarà molt de temps per a que tornem a témer el fantasma de la inflació.

Petita lliçó d'economia bàsica

2009-04-20T02:17:00.000-07:00

Si fóssim Obama o qualsevol altre mandatari rellevant tindríem sempre presents 4 objectius per a l'economia del nostre país:

1) Augmentar el PIB (suma de tota la producció de béns i serveis d'un país)

2) Intentar arribar a la PLENA OCUPACIO, un estat desitjable per si mateix.

3) Aconseguir una certa estabilitat de PREUS ja que no tota la població es pot protegir contra les seves pujades (els jubilats no poden mentre que les empreses ho tenen en general més fàcil).

4) Tenir superàvit a la BALANÇA COMERCIAL, és a dir que les exportacions superin les importacions. A Espanya passa exactament a l’inrevés: el 2008 vam tenir un dèficit comercial de 94.107 milions d'euros, gairebé el 10% del PIB, un dels més alts del món.

Aquests 4 objectius no es solen aconseguir simultàniament (si augmenta molt el PIB i l'ocupació normalment puja la inflació i viceversa) de manera que hem de prioritzar sempre segons la situació econòmica de cada moment.

En aquests moments de crisi, per a molts països l'objectiu més immediat és tornar a taxes de creixement positives.

El PIB d'una economia industrialitzada està format per tres grans magnituds:

(1) Consum (representa el 65% -70% del total del PIB i pot provenir de les administracions públiques o de les llars)

(2) Formació Bruta de Capital Fix (les inversions que realitzen les empreses públiques i privades representen el 20-30% del total del PIB)

(3) Saldo de la Balança Comercial (representa el saldo de les Exportacions menys les Importacions).

PIB = Consum + Inversió + Saldo Exterior

El següent quadre Macro per l'any 2009 ens mostra cadascun d'aquests tres components per a l'economia espanyola així com el reflex dels 4 objectius contemplats per AFI (Analistes Financers Internacionals) (el més pessimista) el Govern (el més optimista) i la Unió Europea.

Per aconseguir els 4 objectius comentats anteriorment es disposa bàsicament de 3 grans instruments:

POLÍTICA MONETÀRIA: actua sobre els tipus d'interès i la quantitat de diners en circulació. El Banc Central Europeu (BCE) i la Reserva Federal a EU. són els màxims responsables en aquesta matèria i són totalment independents dels diferents governs en les seves decisions.

POLÍTICA FISCAL I PRESSUPOSTÀRIA: utilitzar els impostos i la despesa pública per actuar sobre el Consum. A més impostos, les famílies tenen menys ingressos disponibles per gastar i les empreses tendeixen a invertir menys i viceversa.

POLITICA DE CANVI: Si depreciant la nostra moneda respecte les altres, els nostres productes són més barats per als nostres compradors estrangers i en canvi en ser més cares les importacions ajudem o provoquem una pujada de preus al nostre país. Quan l’EURO s'aprecia contra el DÒLAR o contra el YEN les nostres empreses exportadores es tornen menys competitives ja que els nostres productes costen més cars i als turistes els costa més diners passar les seves vacances a Espanya.

Mesures preses a Espanya i per part del BCE per tal de pal.liar la crisi actual:

Política monetària:

Des del passat 8 d'octubre el BCE ha rebaixat els tipus d'interès des del 4,25% fins a l'actual 1,25%, el més baix des de la 2 ª Guerra Mundial. Probablement continuaran aquesta relaxació fins a una franja del 0,5% -1% d'aquí a l'estiu, la qual cosa portarà a una disminució de les càrregues financeres de les famílies que disposaran d'uns 11.900 milions més durant 2009. Per contra, provocarà una disminució d'uns 6.400 milions en interessos cobrats dels dipòsits obtenint un efecte net positiu per a la renda disponible (RD) de prop de 5.500 milions d'euros (el 0,7% del total de la RD), produint un efecte positiu sobre el consum i el PIB.

Política Fiscal:

- Mesures per fomentar l'ocupació: els Fons Estatals d'inversió per als ajuntaments han representat uns 8.000 milions d'euros als quals se sumaran els de suport a sectors específics com el de l'automòbil (2.900 milions d'euros).

- Mesures d'ajuda a les famílies: suposaran un increment de la seva renda disponible al voltant dels 9.900 milions d'euros distribuïts en (1) deducció de l'IRPF dels 400 euros (6.000 milions d'euros), (2) supressió de l'Impost de Patrimoni (1.800 milions d'euros) i (3) la moratòria temporal de les quotes hipotecàries (2.080 milions d'euros).

En total aquests ajuts de tipus fiscal representen uns 20.780 milions d'euros, un 2% del PIB espanyol, que serveix per compensar en part la patacada de la inversió privada i del consum de les llars.

A banda d'aquestes mesures ja preses, la baixa inflació (previsió del 0,2% per al conjunt del 2009) i les baixades del preu del petroli també ens permetran estalviar uns 11.000 milions d'euros addicionals.

De moment i contràriament al que desitjava Obama en la reunió del G20 del passat 31 de març, la UE ha decidit que de moment ja n'hi ha prou amb aquestes mesures. El temps ens dirà si són suficients o si encara hem de posar llenya al foc!

Com escollir Banc/Caixa en temps de crisi?

2009-04-01T03:53:00.000-07:00

Com és ben sabut, el Banc d'Espanya acaba d'intervenir la Caixa Castella-la Manxa (CCM), abonant el terreny per preparar-nos a noves intervencions, tal com vaig avançar en el meu escrit del 19/01/09 (Agafo el banyador o el paraigües?).

En ser la primera entitat intervinguda, el fons especial de 100.000 milions d'euros que el Govern ha dotat en els pressupostos 2009 serà suficient, de moment, per a cobrir els 9.000 milions que aquesta primera intervenció suposarà per a les nostres butxaques.

Però arribats a aquest punt em pregunto: si ens hem gastat el 10% d'aquest fons en una entitat que representa menys de l'1% de tot el sector, què pot passar si en les properes setmanes / mesos cal intervenir entitat de pes mitjà?

Dos consells per a aquells que encara pensen que tot el que està passant és pura ficció:

1) Llegir amb calma i amb el llapis a la mà "El Cisne Negro" (El impacto de lo altamente improbable) de Nassim Nicholas Taleb, llibre que em va recomanar, amb molt d'encert, el meu savi amic Toni.

2) Deixar-nos de sentimentalismes i començar a escollir una entitat financera en funció d'uns paràmetres objectius (encara que malauradament, ni tan sols així ens assegurarem d'estar fora de perill d'un possible terratrèmol).

El supervivent de la banca americana JP Morgan acaba de publicar un informe molt revelador sobre el sector financer espanyol que ens hauria d'ajudar a orientar el nostre judici sobre la fiabilitat de la nostra entitat financera.

L'informe es resumeix en un gràfic molt eloqüent, que encara que no és exhaustiu en no incloure totes les entitats del país, pren en compte la seva morositat i la seva solvència, dos elements essencials per a mesurar el risc potencial de cada una d'elles amb les dades oficials a 31.12.2008. Una cosa que a gairebé cap client d'un banc se li hagués ocorregut demanar però que pels temps que corren no és gens superflu.

Com llegir les dades?

CORE Tier 1 (eix vertical): És la SOLVENCIA de l'entitat calculada com percentatge que representa el total del seu Capital, Reserves (beneficis passats no distribuïts) i Participacions Preferents (accions de l'entitat que concedeixen als seus titulars una remuneració predeterminada condicionada l'obtenció de beneficis), sobre els seus deutes totals. Com més elevat és aquest rati, més solvència ofereix l'entitat als seus creditors entenent com raonables els valors superiors al 6%, de manera que com més amunt estem en el gràfic, pitjor.

RATI DE MOROSITAT (eix horitzontal): És el percentatge que representen els crèdits dubtosos d'una entitat sobre el total de la cartera dels seus crèdits. En la legislació espanyola, crèdits dubtosos inclouen saldos i / o quotes vençudes i no pagades de fa més de 3 mesos. Aquestes dades estan fetes amb les dades oficials i pel que sembla CCM va enganyar el Banc d'Espanya de manera que podem suposar que no serà un cas aïllat. És com el dòping dels ciclistes que suposadament afectava pocs ... cert o no, el que espero és que de totes maneres el que s'imposava fos el millor. Com més a l'esquerra en el gràfic, més baixa tenim la morositat i per tant menor risc té el banc comparat amb les altres entitats.

Si vols aprofundir en aquest estudi et recomano accedeixis a la pàgina web
http://estaticos.expansion.com/estaticas/documentos/2009/03/nuevaeconomia230309.pdf

Una altra mesura a tenir en compte és calcular en quina proporció un banc té cobert el seu rati de morositat: s'anomena TAXA DE COBERTURA (ha passat al 69% de mitjana en tot el sector davant el 250% de fa una mica més d'un any). Aquelles entitats amb cobertura inferior al 100% tenen part dels seus crèdits dubtosos sense cobrir i per tant en cas de necessitat hauran de recórrer als seus beneficis, si arriben, i si no n’hi ha prou, al Core Tier1. D'aquí la importància de la relació entre la capacitat de generar beneficis i el rati de morositat no cobert per les provisions.

Per donar un exemple, Caixa Catalunya va guanyar 194 milions d'euros en 2008 sacrificant molt benefici (va destinar més de 881 milions a provisions per augmentar la seva taxa de cobertura actualment del 56,7%) per augmentar així el seu coixí davant la crisi. La part de crèdits sense cobrir encara suposen uns 1.190 milions d'euros de manera que haurà de perseverar per assolir els seus competidors més directes ...

Els dos grans bancs espanyols juguen en una altra lliga ja que el Santander, el banc amb més beneficis (8.876 milions d'euros) cobreix amb ells 6,68 vegades la seva morositat no provisionada (1.328 milions d'euros). I la relació és encara més gran en el BBVA: els seus 5.020 milions de benefici suposen 7,72 vegades els 650 milions de mora no coberta.

Com sempre, quan es diu que el sector espanyol està sa, les xifres totals són enganyoses ja que aquests dos bancs fan que les xifres del sector en la seva globalitat es distorsionin enormement quan en realitat algunes entitats van una mica, per no dir molt, coixes ...

Per acabar, com més amunt i a la dreta es troba un Banc / Caixa en el gràfic, en pitjor situació comparativa es troba respecte a les altres entitats i com que una imatge val més que mil paraules, us deixo que tregueu les vostres pròpies conclusions

Yes, we can! Anem pel bon camí?

2009-03-23T03:53:00.000-07:00

Seguint amb els escàndols bancaris que recentment inunden la premsa econòmica mundial, la setmana passada ens va sorprendre la següent notícia:

American International Group (AIG), una de les empreses d'assegurances més grans del món, tot i haver estat a punt de fer fallida diverses vegades i haver rebut subsidi estatal, acaba de premiar els seus 73 "millors" executius amb una bonificació de 218 milions USD.

En efecte, sense l'ajut estatal de 182.000 milions de dòlars (això són 23,5 bilions de les nostres antigues pessetes si no m'he pres cap substància al.lucinògena!!!), ara mateix l'empresa descansaria en el regne dels cels.

El Govern americà ha intentat trobar una solució a aquest escàndol que no ajuda gens a la recuperació de la confiança de la ciutadania: recuperar gran part d'aquestes indemnitzacions votant un projecte de llei que gravi al 90% aquest tipus de retribucions.

En cas que aquesta iniciativa progressi, potser l'Administració nord-americana estaria posant la primera pedra per reconstruir i enfortir els valors fonamentals sobre els quals l'economia mundial necessita recolzar-se per tornar a créixer.

Els nostres dirigents haurien de prendre nota ja que arribat a aquest punt de l'actual recessió, crec que restablir la confiança és l'únic que queda per fer després de totes les mesures preses fins ara i que resumiré en el meu proper escrit.

Gràcies a aquest cop d'efecte per part de l'administració nord-americana, estic convençut que la confiança tornarà a fluir i no tindrem ja cap excusa per lamentar-nos de tanta crisi ...

No vull infondre falses esperances però crec que no falta molt per que els Estats Units comencin a donar-nos bones notícies o com a mínim no pitjors a les actuals. I com sempre, després vindrem nosaltres.

No posis tots els ous al mateix cistell! El Risc (part IV)

2009-03-11T08:55:00.000-07:00

Fa més d'un any que vivim en un entorn turbulent, amb intenses variacions dels preus de les accions, la renda fixa, el sector immobiliari, les divises, les matèries primes i els metalls preciosos.

Avui m'agradaria dedicar aquest escrit a la VOLATILITAT, el seu concepte, com es calcula i com ens pot ajudar per valorar les propostes de la nostra entitat bancària o del nostre assessor financer.

Sabies que el risc d'un actiu es pot mesurar quantitativament parlant? Això no significa que siguem capaços d'anticipar-però si ens pot ajudar a l'hora de prendre decisions d'inversió. No s'ha d'oblidar que ningú no et coneix millor que tu mateix i per tant, ningú millor que tu sap quin producte et convé més.

El risc es mesura mitjançant una mesura estadística, la desviació estàndard. Potser algú domini perfectament el concepte però a la majoria us sonarà a xinès o com a molt us recordarà vagament alguna cosa de l'escola; i a uns quants us farà tornar a les classes d'estadística on, en comptes d'escoltar el "profe", la ment s'escapava cap a algun lloc llunyà ... fins que el mestre et feia tornar a la realitat: Fulanito, desperta! Què és la desviació típica? I ja l'havíem liat ...

Des de petits, prevenim i ensenyem als nostres fills els riscos que poden córrer: no parlis amb desconeguts, no acceptis llaminadures de ningú que no coneguis, etc ... En canvi, ens vé el director de la nostra agència bancària amb una proposta que no entenem i allà estem, disposats a deixar-hi fins la camisa!

Avui indagaré en aquest concepte que darrerament tan sovint sentim o llegim en els mitjans de comunicació:

Volatilitat: Diferència entre la rendibilitat d'un determinat actiu respecte el rendiment mitjà que ha obtingut en el passat. Com més gran és aquesta diferència, major és la incertesa de l'actiu i per tant major és la seva volatilitat.

Com es calcula?

Ho veurem amb el següent exemple:

Rt (1) = Rendibilitat de cada periode (en el nostre cas anual)
Rmedia = Rendibilitat Mitja del periode (6% +9% +3% -2%) / 4 = 4%
Variànça = Suma (Rt-RME) ^ 2 / N º períodes = 16,5%
Desviació Típica = Arrel quadrada de la variànça = 4,06%

VOLATILITAT = Desviació típica = 4,06% = RISC TOTAL D'UN ACTIU

En el nostre exemple, una volatilitat anual del 4,06% vol dir que respecte a la rendibilitat mitjana del nostre actiu, el 4%, normalment no ens hem de separar en més ni menys del 4,06% (volatilitat). No obstant això, hi haurà periodes en que aquests valors es poden veure superats, com està passant en l'actual crisi, per la qual cosa aquesta dada s'ha de prendre únicament com a referència per entendre el tipus de risc que comporta el producte.

Encara que sigui una gosadia financera, prenent les dades històriques dels anys 1991 a 2007, podríem delimitar les volatilitats anuals dels principals actius financers de la següent manera:

Accions: entorn al 20% -25% anual (tot i que durant 2008 es va disparar fins al 70%).
Bons del Tresor (3-5 anys): pot arribar fins al 4% anual.
Lletres del Tresor: 0,5% -1% ... és el menys volàtil i convenient per a la total seguretat i com a refugi a curt termini a l'espera que amaini la tempesta.

Aquesta volatilitat del 20% en una acció o en qualsevol d'aquests actius es pot descompondre en 2 tipus de riscos:

1. Risc Sistemàtic(no confondre amb sistèmic; veure Risc part I): nivell de risc que no es pot eliminar o reduir amb la diversificació, ja que depèn d'aspectes generals que afectaran a tots els valors de manera idèntica o similar (inflació, tipus d'interès , fiscalitat, esdeveniments polítics són exemples clars). Només es pot reduir o eliminar mitjançant l'ús d'instruments derivats (futurs i opcions que estudiarem en una altra ocasió).

Exemple: Si el Banc Central Europeu baixa els tipus d'interès, això afecta tant els que tenen sobrant de liquiditat (tindran menys ingressos financers) com a aquells que els cal finançament (tindran menors despeses financeres).

2. Risc No Sistemàtic: aquell risc que de produir només afectarà a determinats col lectius. Si en una cartera només existeix un valor, el risc total de la mateixa serà molt elevat ja que si aquest valor travessa dificultats això afectarà a tota la cartera. S'anomena també el risc específic o risc diversificar ja que pot reduir o eliminar mitjançant la diversificació tenint uns 15.-20. valors que no tinguin característiques similars (no estiguin correlacionats) en una cartera.

Exemple: un incendi d'una fàbrica tindrà conseqüències molt delimitades a la pròpia societat o la pujada d'una determinada matèria primera afectarà el sector que més la utilitza, etc.

En augmentar el nombre de valors en la nostra cartera, el nostre risc no sistemàtic disminueix fins arribar un moment en què ja no serveix de res augmentar més els valors en cartera perquè hem arribat al mínim risc que tindrem sempre: EL DE MERCAT.

Què ens impedeix diversificar correctament?

L'exigència per part dels bancs de comprar imports mínims per a la compra de determinats actius (en Renda Fixa se situen entre 50.000-100.000 euros).

A la compra d'accions aquests mínims són molt baixos però en canvi les despeses de corretatges i altres despeses fixes fan que no sigui molt rendible comprar menys de 2.000-3.000 euros per valor.

A aquestes barreres cal sumar després els condicionants fiscals de cadascun dels diferents productes, però en aquesta crisi s'ha pogut constatar que la barrera més important és la potencial iliquidesa de certs productes com els Hedge Funds (veure anterior article del 15/01 / 2009), Fons Immobiliaris o Participacions preferents.

Conclusions

Aquestes barreres aboquen a molts inversors a comprar quasi per exclusió productes d'estalvi col lectiu com els Fons d'Inversió que per vocació i normativa, són instruments que diversifiquen el risc no sistemàtic en totes les categories de risc existents.

Et suggereixo que facis una prova la propera vegada que el teu banc o el teu assessor t'aconselli un producte (fons d'inversió, pla de pensions, unes accions, renda fixa o qualsevol producte que tingui a veure amb els teus estalvis). Només li has de fer la següent pregunta:

Em pot indicar la volatilitat anual que té aquest producte així com la rendibilitat que creu que puc obtenir i el termini que em proposa perquè es compleixi tot això?

Per la cara que posi reconeixeràs immediatament si sap la resposta o no i, com a mínim, el poses en un compromís i et diverteixes una estona.

Molts, encara que pensem que som experts, de fet no ho som més que altres. L'únic que ens diferencia respecte als altres és que a vegades sabem explicar les coses una mica millor, res més! El nostre ofici ha de ser senzillament exercir de sommelier i proposar el vi que millor correspongui al plat que anem a menjar. Bon profit

Sr Zapatero: li agradi o no, vostè està cridat a ser el Robin Hood d'aquesta crisi!

2009-02-17T02:28:00.000-08:00

Ja que ells ens roben, enganyen i llencen per terra els valors més fonamentals, jo em permeto criticar-los... Què menys!

Sr Zapatero, vostè predica que per sortir d'aquesta crisi hem de recuperar la confiança. Totalment d'acord! Fins ara tota la seva actuació es centra en injectar diners aquí i allà i invertir en obres públiques per tot arreu per compensar la caiguda de l'economia privada. Cap objecció, encara que crec que els seus assessors han passat per alt una cosa molt important per a que es recuperi aquesta confiança perduda i es torni a consumir, invertir i confiar en els bancs, tan vitals per al funcionament de l'economia.

Desitjo dir en veu alta el que preocupa a moltíssima gent però que solem deixar en els nostres pensaments o com a molt en comentaris en cercles tancats. I a qui denunciar, Sr Zapatero, la permanent violació dels nostres valors essencials -integritat, honestedat, respecte, responsabilitat i justícia- sinó al màxim responsable de l'Estat?

Vostè, ho vulgui o no, ha estat cridat a ser el Robin Hood d'aquesta crisi i jo em permeto humilment donar-li algun consell. Només li demano que els llegeixi i després si ho desitja, els llença a la paperera.

ACUSO els bancs d'aprofitar-se del poc o nul coneixement dels seus clients.

Recordo un dia de l'any 1992, disposats a signar la compra de casa nostra. El notari es va sorprendre quan va veure les condicions que havíem aconseguit del banc. I no les vam aconseguir per ser clients importants sinó simplement per tenir més coneixements que la majoria de la gent sobre aquest tipus de pràctiques bancàries. De les 5 o 6 variables que cal tenir en compte a l'hora de contractar una hipoteca, quants diners hauran robat els bancs amb l'establiment de l'arrodoniment sobre el tipus d'interès de l'euribor? No he fet el càlcul però les xifres són astronòmiques...

Solució? Obligar a facilitar una informació transparent, prohibint l'ús de la lletra petita.

ACUSO els bancs d'enganyar als seus clients.

Avui mateix surt publicada en tots els diaris la notícia de que el major fons d'inversió immobiliari i de totes les categories existents a Espanya, el Santander Banif Immobiliario, amb més de 51.000 partícips i 3.400 milions de patrimoni, no pot atendre els seus reemborsaments massius ... Perquè massius? Perquè el seu màxim responsable, el Sr Pedro Ruiz-Olivares (Vicepresident i Conseller Delegat de la gestora del fons) va assegurar a finals de setembre del 2008 que, malgrat les dures condicions per les quals atravessava el sector immobiliari, aquest fons d'inversió obtindria una rendibilitat durant els següents dos anys similars a la de la renda fixa, totalment immune a la realitat del mercat i sense cap volatilitat. Casualment, ho va dir just abans que es pogués vendre el fons, pocs dies abans que el seu preu comencés a baixar ... l'esquilada en aquest curt període (nov08-feb 09) ja arriba prop del 12% però el pitjor és que els partícips només podran rebre el voltant del 10% de la seva inversió. La resta, amb molta sort, ho recuperaran en els dos pròxims anys amb importants pèrdues addicionals.

Així es recuperarà la confiança dels espanyols? Sr Zapatero, solució? Retornin les pèrdues als més de 51.000 participis!

El BBVA fa unes setmanes va "col.locar" 1.000 milions d'euros en accions preferents en un rècord Guinnes de quatre dies (segons diari Expansión). Ho van aconseguir donant unes explicacions que no es corresponien en absolut a la realitat del producte, enganyant d'aquesta manera a la gran majoria d'estalviadors que creien que compraven un producte "totalment segur i sense oscil lacions".

Són només dos exemples entre els múltiples enganys que diàriament es presenten i que estan minant la credibilitat del sistema bancari espanyol.

Solució? Els empleats dels bancs que atenen al públic haurien de ser tots Certificats i sotmesos a estrictes regles d'ètica i multats en casos d'abús, ja que el ciutadà confia totalment en el consell del "expert" bancari, i això és gran responsabilitat. Què alguns bancs ja ho estan fent? Si, però només per iniciativa pròpia, no perquè existeixi una llei que els obligui i que asseguri la seva integritat i honestedat! Així vol que recuperem la confiança?

ACUSO els bancs d'enviar informació que no entenen ni ells mateixos.

Diuen que inverteixen milers de milions d'euros en informàtica per augmentar el nivell de qualitat de la informació, i sap què li dic? ... Que la meva dona, que treballa amb mi en aquesta professió avui tan de moda com és l'assessorament financer, ha elaborat un simple programa que ofereix la posició de cada client de forma entenedora i sobretot comprensible. Tots els meus clients prefereixen aquesta simple fulleta ja que l'entenen sense haver d'analitzar diversos fulls plens de sigles extranyes, gràfics i quadres plens de pastissos amb percentatges inútils que no li interessen a ningú més que als bancs ... per despistar!

Generar confiança, Sr Zapatero vet aquí el quid de la qüestió.

ACUSO els polítics que aconsegueixen els seus càrrecs sense l'aval d'una formació a l'altura de la seva responsabilitat, doncs tal com deia Plató, els llocs de comandament els haurien de tenir els millors de la societat, és a dir, els més savis. És lògic que les persones amb major talla intel.lectual i professional tinguin dificultats per mantenir un lloc de treball mentre alguns polítics ineptes mantenen impunement uns escons que ni tan sols mereixen? No seria més lògic seguir les recomanacions d'Aristòtil i donar a cadascú el que li correspon? Sr Zapatero, hauria de posar els filtres en formes de lleis i evitar que això passi. Com vol que augmenti la nostra confiança en el futur si els ciutadans veiem diàriament aquest tipus d'injustícies?

Sr Zapatero, ha de fer alguna cosa més que injectar diners als bancs. Perquè la crisi actual fàcilment pot derivar en una crisi de valors molt més greu que acabaria per enfonsar un sentiment que molts ciutadans tenim sobre algunes de les institucions que fonamenta la nostra economia.

Suposo que en les meves acusacions haurà percebut una inspiració en el famós escriptor Emile Zola quan va escriure el 1898 al President de França per les llavors injustícies que es van cometre a través del cas tan polèmic com va ser EL CAS DREYFUS!

No pretenc emular el que va aconseguir aquest famós escriptor però convido a tothom a fer públiques les experiències que evidencien la falta de valors que està patint la nostra societat.

Opino que aquesta violació sistemàtica dels valors fonamentals, és la veritable gangrena de la nostra economia. Sr Zapatero, no és únicament amb el malbaratament de milers de milions d'euros que aconseguirà redreçar l'economia.
Només amb la recuperació d'aquests valors i la implementació dels mateixos en cada una de les àrees de l'economia, tornarà la confiança dels ciutadans necessària per superar aquesta crisi.

¿És realista esperar que quan els meus fills siguin grans, la societat que ells integraran es basi de nou en els valors essencials que mereix la nostra societat?

Molt cordialment

Perquè la Renda Fixa no és fixa? - El Risc (part III)

2009-02-02T12:28:00.000-08:00

Si ets dels que pensaven que el preu de les cases sempre pujava o com a molt es mantenia, la historia que vé a continuació et pot interessar...

2 d'agost de 1990, les tropes iraquianes acaben d'envair Kuwait...

Tot va començar aquell estiu de 1990, quan alguns com jo gaudíem de la tranquil.litat que ofereix el mes d'agost quan els teus companys de feina estan de vacances i tu t'has “sacrificat” pel bé de l'empresa. No es podia imaginar Sadam Hussein, que el fet d'envair Kuwait el 2 d'agost, entre moltes altres coses, provocaria que molts inversors i directius de prestigiosos bancs s'assabentessin amb certa incredulitat que els preus de la renda fixa en realitat són variables!

Aquell matí la Mª Angels va entrar al meu despatx una mica preocupada i em va preguntar:

- Kernan, tens uns minuts?

- Es clar, encara falta una mica perquè arribi el meu proper client. Com et puc ajudar?

- Mira, aquí tinc un extracte del Banc que la meva mare va rebre fa un parell de dies referent a una inversió que li van recomenar a la seva entitat per un d'aquests títols de Renda Fixa que ara estan tan de moda. Aquest matí l'he sentit cridar per telèfon: “Vostè em va dir que era fixe i fixe vol dir que no es mou! Com puc perdre un 6,5% en només uns dies, m'ho poden explicar”?

- A veure, dona'm l'extracte i seu. Aquí diu que ha comprat 500 títols de Telefònica amb venciment a data 31/07/2000 a un preu de 100 euros cada un, o sigui 50.000 euros, que li produiran uns cupons del 5% anual (els interessos fixes que cobrarà cada any), o sigui 2.500 euros durant els propers 10 anys.

- Fíxa't, aquí diu que la TIR és del 5%! Què té a veure el Transport Internacional amb la inversió de la meva mare?

- No dona,la TIR (Taxa Interna de Rendibilitat) és la rendibilitat anual que obtindrà la teva mare si conserva aquesta inversió fins al venciment. De fet són els tipus d'interès a mig i llarg termini que fixa el mercat en cada moment i estan pujant i baixant cada dia en funció de moltes variables. A més, Telefònica no està obligada a tornar el nominal invertit fins d'aquí 10 anys!

- M'estàs dient que la meva mare no podrà recuperar els seus diners fins d'aquí 10 anys?

- Si dona, pot vendre aquest Bono al mercat en qualsevol moment però el nominal invertit pot ser diferent al de l'inici, com està passant ara!

- ¿Com sé que cobrarà aquests interessos cada any?

- Bé, en realitat existeixen diverses empreses que es dediquen a evaluar la possibilitat de que les entitats que emeten aquest tipus de títols puguin tenir algun problema per pagar-li els interessos i tornar l'import invertit al seu venciment. Per això realitzen anàlisis periòdiques anomenades RATING’s que permeten als inversors escollir des dels bons més segurs fins als més arriscats. A aquests últims se'ls anomena Junk Bonds o Bons escombraria, com prefereixis, però no t'aconsello que els compris ja que baixen i pugen que dóna gust! Mira, el de la teva mare té qualificació A-, ja t'ho explicaré després.

- Ah! Ara entenc perquè els diaris sempre parlen de vàries lletres AAA, AA+, B- que mai he entès. JAJAJA! Ahir, una pitonisa em va tirar les cartes i va predir que el 2007 esclataria una gran crisi mundial provocada segons ella per uns Bancs Americans que vendrien a milions d'inversors no se què d'uns paquetets d'hipoteques d'una gent molt pobra... També em va dir, i em va fer molta gràcia, que un savi professor anomenaria aquesta gent NINJAS, com el dibuix animat d'aquestes tortugues que fan karate. Doncs això: va dir que aquestes empreses que dius tu, dirien que aquests paquetets d'hipoteques serien molt segures (AAA) i que gràcies a això tothom les compraria i que per culpa seva ens tornaríem tots més pobres.

- Quina imaginació té la teva pitonisa! Ja em diràs on tira les cartes aquesta dona! Però tornem al Bon de la teva mare, que el meu client està a punt d'arribar. Veig que ha pagat 100 euros per cada títol que ha comprat pero ara valen 93,5!

- Això m'ha preguntat la meva mare: perquè han baixat tant?

- Escolta bé el que et diré: en aquest moment per culpa d'Irak els tipus d'interès d'aquestes emissions han augmentat més de l'1% respecte al dia que els va comprar la teva mare, de manera que si els volgués vendre a un preu de 100 euros ningú els voldria!

- Pero si al Banc li han dit que aquest preu estava assegurat!

- Si dona, però només al venciment! Si enlloc de comprar bons similars tant en anys de venciment com en tipus de risc de l'emissor (A-) amb una rendibilitat (TIR) del 6%altres inversors compressin el bon de la teva mare a un preu de 100 euros, quant deixarien de guanyar?

- Elemental estimat Watson: 6%-5% = 1%. No em prenguis per més tonta del que sóc.

- L'1% si, però durant els propers 10 anys, que és el que queda fins el venciment! Deixarien de guanyar 1 euro cada vegada que Telefònica donés el cupó anual de 5 euros que t'ha promès. Per aquest motiu, els mercats s'anticipen a aquesta menor rendibilitat que tindrà el teu Bon al llarg del temps fent baixar avui el seu preu un 6,5%. D'aquesta manera pagant 93,5 euros avui i rebent els 5 euros de cupons fixes anuals, els inversors comprarien el bon de la teva mare ja que obtindrien al final una rendibilitat del 6%, el que és igual al que li donarien ara amb el nivell actual dels tipus d'interés. Es pura matemàtica!

- Ja m'estàs avorrint amb tants números!

- Me'n vaig a la meva reunió però abans vull que em diguis què passaria amb el preu d'aquest Bon si enlloc de quedar 10 anys de venciment només en quedessin 3?

- Doncs que només baixaria unos 2 euros i pico...

- Perfecte. Ja me'n puc anar tranquil. A la teva mare recomana-li que amb una mica de paciència, si s'espera guanyarà el 5% promès al principi. Si per contra creia que necessitaria els diners en poc temps, doncs resulta que l'ha assesorat molt malament! Que com més llarg és el venciment del teu bon, más volàtil es torna el preu quan varien els tipus d'interès!

- Per això en el teu escrit de l'altre dia deies que s'ha de vigilar sempre i comprar aquests títols a més llarg termini quan hi ha clares perspectives de baixades de tipus d'interès perquè així podem guanyar més i, a l'inrevés, intertir a curt termini quan hi ha perspectives de pujades de tipus...

- Si, i per això et deixo aquesta taula per a que revisis el teu abecedari...

Prima de Risc d'un país - El risc (part II)

2009-01-29T10:33:00.000-08:00

En el meu escrit anterior vèiem la definició del risc sistèmic i la dificultat d'anticipar-lo a temps. Avui faré una aproximació molt breu sobre els aspectes que influeixen en aquest risc. Per això, enumeraré algunes de les variables que tenen en compte els estalviadors d'arreu del món quan decideixen comprar aquest tipus de títols: LA RENDA FIXA. Anem primer a la definició, ja que de fixa només en té el nom i amb això s'han creat molts malentesos...

Renda Fixa: Un títol de Renda Fixa és un actiu financer on l'emissor (Estat o Empresa) es compromet a pagar a l' inversor uns interessos fixes o variables (cupons) en una data establerta (trimestral, semestral o anualment) i tornar-li la mateixa quantitat acordada (el nominal invertit) al final d'un termini determinat (venciment que pot anar des d'un any fins a l'infinit!).

Cada títol comporta 2 tipus de risc: el risc de l'Emissor (que no pugui fer front als seus compromisos, com ha passat amb Lehman Brothers) i el risc del tipus d'interés (el nominal d'aquest títol anirà variant de preu durant tota la seva vida com a conseqüència de la variació dels tipus d'interès en el mercat (ho veurem en el meu proper escrit).

Aquests dies s'ha sabut que una de les tres agències més importants del món (Standart & Poor’s) ha rebaixat la qualificació creditícia d'España, d' ‘AAA’ a ‘AA+’ fent-la fora de la sel.lecta llista de països amb màxima qualificació: Alemania, Austràlia, Austria, Canadà, Dinamarca, Estats Units, Finlàndia, França, Holanda, Irlanda, Illa de Man, Liechtenstein, Luxemburg, Noruega, Regne Unit, Singapur, Suècia i Suïssa.

Us preguntareu perquè? Em limitaré a enunciar les variables que influeixen en general al major o menor risc d'un país respecte a un altre, reflectint-se així la prima de risc d'un país:

· RISC POLÍTIC. La forma de govern i el grau de participació política ponderen de forma important. Aquí estem en línia amb els AAA.

· INTERVENCIÓ DE L'ESTAT EN L'ECONOMIA. Grau de lliberalització de l'economia. En línia con los AAA.

· OBJECTIUS DE POLÍTICA ECONÒMICA: Un govern no hauria de perdre mai de vista quatre objectius macro-econòmics:

1) Creixement econòmic (PIB, volum i taxa d'estalvi, inversió, etc.). Ara anem pitjor…
2) Estabilitat de preus (massa monetària, creixement del crèdit, tipus de canvi i autonomia del Banc Central). En línia o una mica pitjor...
3) Obertura exterior (cobertura comercial, model de creixement, etc.). Molt pitjor…
4) Política de plena ocupació. Com més va, pitjor…

. FLEXIBILITAT I MARC FISCAL. Política fiscal i pressupostària del Govern, competitivitat fiscal, facilitat d'augmentar impostos i despesa pública… en alguns impostos estem pitjor.

· DISPONIBILITAT DE RECURSOS FINANCERS. Existència d'un mercat de capitals ben desenvolupat. En línia.

· ENDEUTAMENT DE L'ESTAT. Volum de Deute Públic intern/extern a llarg/curt termini i pes de les obligacions futures com les pensions. L'EURO disminueix el risc d'aquesta variable en no tenir risc de canvi entre països de l'àrea…Estem empitjorant.

CONCLUSIÓ: AQUESTES VARIABLES FIXEN EL NIVELL DELS TIPUS D'INTERÈS DEL DEUTE PÚBLIC D'UN PAÍS, AUTÈNTICA MESURA DEL RISC PAÍS (No confondre amb prima de Risc de la Renda Variable…en propers capítols.

En el proper parlaré de…¿Perquè la Renda Fixa no és fixa?

Agafo el banyador o el paraigües? - El risc (part I)

2009-01-19T15:05:00.000-08:00

A la vida diaria ens enfrontem a molt riscos que només alguns valoren i actuen en conseqüència. Abans de sortir de viatge intentem saber quin temps farà per decidir si agafem o no un paraigües i quina roba hem de portar; el meu sogre porta les cadenes al seu cotxe tot l’any per si les ha d’utilitzar algun dia; les pòlisses d’assegurances es fan en funció de les estadístiques de riscos, etc., etc., etc... però el cert és que en la majoria de casos, aquests riscos no em treuen la son!

El risc és un concepte associat a la probabilitat i en aquests moment molts estalviadors estan desafiant les seves lleis en destinar gran part dels seus diners en dipòsits bancaris pensant que no tenen cap tipus de risc. Doncs he de dir que en aquests moment n’hi ha de risc, i molt!

Hi ha diversos tipus de riscs sobre l’economia en general, sobre diferents actius, alguns que podem eliminar mitjançant la diversificació, altres que només podem eliminar no tenint-los... la gran majoria són més o menys medibles fent llargues series temporals però començaré per un que no es preveu gairebé mai i que quan aparereix ja és massa tard:
EL RISC SISTEMIC

Podríem dir que el risc sistèmic és la probabilitat de que la fallida d’una entitat financera s'escampi cap a altres entitats amb efectes negatius sobre l’economia real, com la restricció del crèdit i la pèrdua d’una part de la riquesa d’un país, que a la vegada redundarà en la disminució de la inversió i també del consum.

¿Us sona com déjà vu? Islandia i Argentina són els casos més recents. El pitjor d’aquest risc és que apareix de cop i és el més difícil de preveure degut a que una entitat financera mai no reconeixerà tenir problemes de liquidesa peruqè si ho fes, estaria cavant la seva pròpia tomba.

A la portada de El Confidencial d’avui, apareix un article molt alarmant segons el qual fonts del Banc d’Espanya anònimes han citat 12 entitats financeres espanyoles que no acompleixen el coeficiente de liquidesa i algunes estan en situació de fallida. Desconec la solvència de les fonts d’aquesta notícia però a mi personalment no m’extranyaria gens. Segons les mateixes fonts “salvo que los problemas de liquidez obliguen a intervenir antes, el Banco de España habría decidido esperar a tener en su poder los resultados del primer semestre del año en curso antes de intervenir”.

Aquells que vulguin desafiar les lleis de la probabilitat tenint dipòsits superiors als 100.000 euros en una sola entitat potser s’haurien de fer la pregunta de l’acudit de l’Eugeni: “¿Hay alguien más?" I la respuesta es "SI, fill meu, n’hi ha molts més". La diferència entre l’acudit i la realitat és que tenir o no tenir risc en aquest cas només depèn de nosaltres mateixos!

Com es presenta l'any 2009?

2009-01-15T13:54:00.000-08:00

El ventall d'opinions que es publiquen és molt ampli, donant poc marge a les sorpreses positives, ja que encara no es coneixen del tot els efectes finals de la crisi tant en l'economia (macro) com en els resultats empresariales (micro). La majoria d' experts opinen que la bateria d'indicadors negatius que ens ve al damunt, ja està bàsicament reflectida en els preus de les accions però pocs descarten que les Borses puguin tornar a tocar nous mínims aquest any.

Els pronòstics apunten a que l' Ibex 35 podria tancar el 2009 al voltant dels 10.550 punts, un increment del 21% des dels nivells actuals. Els màxims i els mínims de l' any se situarien en un interval entre els 7.300 i els 12.000 punts, essent més fàcil arribar als mínims en el primer semestre de l'any i als màxims en el segon, coincidint amb el possible començament de la recuperació dels mercats que anticiparien una recuperació de l' economia real durant el 2010. En aquests moments totes les esperances estan concentrades en l' actuació d' Obama, que ocuparà oficialment el seu càrrec el proper dia 20. No obstant, la realitat que ens espera per als propers mesos és la següent:

Punts que afectaran negativament els mercats :

1) El desapalancament (reducció de l' endeutament) al que s'han vist forçats bancs d'inversió, hedge funds i tot tipus d' inversors amb necessitats de liquidesa, ha inundat el mercat d'ordres de venda. La pregunta que queda a l' aire és quant de temps més li queda a aquest procés.

Crec que molts fonds d'inversió de la categoria Hedge Fund (fons que mira d'obtenir rendibilitats absolutes al marge del que facin els mercats, utilitzant amb tota llibertat eines d'inversió complexes, com són els productes derivats -futurs i opcions- i també a vegades recorrent a un fort endeutament), patiran una important "fugida cap a la seguretat", per tractar-se de productes poc transparents i amb finestres de liquidesa que solen ser trimestrals. A principis del 2001, els actius sota la gestió d'aquest tipus de fons, sumaven 317.000 milions de dòlars; avui han arribat a 1,8 billones, amb un increment del 465%! La meva opinió és que almenys un 20% addicional del patrimoni d'aquests fons es reembolsarà durant el primer semestre del 2009, el que representa per als seus gestors l' obligació de desfer posicions per un import superior als 350.000 milions de dòlars (265.000 milions d' euros). Amb això, continuaran les fortes oscil.lacions dels preus de les accions i els bonus. Una anàlisi històrica de rendibilitats demostra que el comportament d'aquests fons d'inversió supera àmpliament al de la renda variable, una gran majoria sense haver d'estafar com el Sr. Madoff. Pero la seva poca transparència i sobre tot la poca liquidesa d'aquests productes, farà que molts inversors es desfacin d'ells sense miraments!

2) Els mals resultats empresarials : D'aquí poc es coneixeran els resultats de les empreses al 2008. Algunes com Sony, amb pèrdues per primer cop en 14 anys i Deutsche Bank, amb 3.800 milions de pèrdues, ja ha indicat el camí que ens espera... moltes revisions a la baixa de resultats (profit warnings). En el cas del S&P 500 s' espera una rebaixa dels beneficis corresponents al quart trimestre d'almenys el 12%. La previsió de descens de resultats per tot el 2009 s' estima en el 15%. La caiguda de resultats a l'any acabat d'estrenar és global i la reducció de beneficis de l' Eurostoxx 50 s' estima proper al 10%. En part, aquestes revisions negatives ja s'han recollit en els preus actuals, pero en quin percentatge és una incògnita!

3) El sector inmobiliario residencial als E.U., origen de tots els mals, encara no s'ha estabilitzat i mentrestant la confiança a les llars s' evapora ràpidament degut a l' efecte de menor riquesa. En sentir-nos menys rics tendim a consumir menys i això deprimeix el consum, que representa 2/3 parts del PIB. A Espanya aquest factor ja s'ha començat a notar a l' economia, tal com reflecteix un informe de Fundación de Cajas de Ahorros (Funcas) segons el qual la riquesa mitjana dels espanyols ha baixat un 2,5% durant el 2008. Però tothom sap que aquestes estadístiques es basen en unes baixades mitges del preu de les cases d'aproximadament un 6,7%, quan la realitat del mercat situa aquestes davallades entre un mínim del 15% i el 40% respecte les valoracions existents a finals del 2007. Amb les dades reals, la riquesa mitja hauria baixat substancialment més i d'aquesta manera, la propensió al consum s'ha reduit molt més del que s'esperava inicialment.

4) Atur: Espanya ha tancat l'any amb més de 3 milions d'aturats i segons l' INEM, d' aquí al mes de maig s'acaba la prestació d'atur de més de 361.000 persones, de manera que el consum continuarà en una situació més aviat deprimida.

Punts que afectaran positivament els mercats:

Malgrat el panorama poc prometedor descrit en los punts anteriors, també s' observen alguns psíntomes favorables que poden tenir un impacte positiu:

1) Liquidesa: Segons les últimes dades conegudes, el nivell de liquidesa (cash, dipòsits bancaris i fons de diner) arriba a récords històrics i suposa ja el 74% del valor del mercat d' accions de Wall Street. Es el nivell més alt de liquidesa de les últimes dècadas, el que suggereix que si es dóna qualsevol recuperació de la confiança inversora, els rebots en la renda variable seran molt importants.

2) Euríbor: A dotze mesos ja es situa per sota del 2,7%... psíntoma positiu de que els bancs s'estan tornant a deixar diners entre ells! Amb la baixada del BCE fins el 2% realitzada aquesta tarda, tot fa preveure que l' Euríbor es situarà aviat per sota del 2%.

3) Les primes de risc (rendibilitat addicional que una empresa ha d'oferir per sobre del deute sense risc) estan baixant. Quan una empresa ofereix com a única garantia als inversors de Renda Fixa la seva solidesa patrimonial i les seves perspectives de resultats (bons o dolents), sembla clar, encara que no sempre, que la botiga de la cantonada hauria d'oferir una rendibilitat molt més alta pels inversors que, per exemple, Iberdrola. Aquesta setmana, Iberdrola ha hagut de pagar una prima de risc de 180 puntos bàsics (1,8%) per sobre dels tipus d'interès sense risc (deute de l'Estat) però aquesta prima s'ha reduit notablement des dels màxims de novembre. Això implica una reducció de despeses financeres, de manera que les empreses tornen a disposar del seu sistema de finançament habitual, paralitzat del tot durant el mes d' octubre-novembre 2008.

En aquest sentit el mercat de renda fixa privada ha començat l'any amb molta força (veure el meu anterior article "La cursa pels diners") . El deute empresarial de qualitat s'ha convertit en una de les grans apostes en la gestió de patrimonis de cara a l'any 2009, donat el seu pèssim comportament l'exercici passat i la forta caiguda de rendibilitat del deute estatal. En cinc dies, 16 companyies han col.locat 20.600 milions d' euros a Europa, la xifra mensual més alta des del gener de 2003 i aquest gener es perfila como el millor mes de la història. Dir també que l'anunci del començament d'un endeutament més gran per part d'Espanya, ha provocat que S&P (Agència de Rating) hagi posat en vigilancia negativa el rating actual (AAA) per les emissions a llarg termini d' Espanya. Pel conjunt de l' economia espanyola es tracta d'una mala dada però per als inversors que tenen liquidesa és bo, ja que això els permetrà gaudir de rendibilitats una mica més altes!

Les previsions sobre l' evolució dels tipus a llarg és un dels aspectes que més incògnites genera. L' expectativa de caigudes de tipus d' interès a nivell mundial i la forta aversió al risc dels inversors es perfilen como dues característiques que contribuiran a deprimir encara més la rendibilitad del deute estatal a llarg termini. Si bé hi ha experts que esperen veure el Bonus a 10 anys a l' 1,5%, també hi ha qui no descarta que repuntin al 5% si s'extén el temor als enormes déficits que tindran les economies desenvolupades per iniciar els plans de rescat bilionaris que han posat sobre la taula. Jo sóc partidari del segon escenari i de que els tipus a llarg termini repuntaran amb claredat a partir del segon semestre del 2009, començant als EU, ja que a uns tipus tan baixos entenc que hi haurà molt poca demanda, tal com ha passat aquesta setmana quan el Govern Alemay ha cobert "només" 4.000 dels 6.000 milions d'euros en deute que havia de renovar. ¿Por què? Tipus massa baixos!

4) L' Index de Preus al Consum (IPC) el desembre va baixar mig punt porcentual, tancant l'any 2008 en un 1,4% interanual, la taxa més baixa dels últims 10 anys, degut principalent a la caiguda del preu del petroli i, en menor mesura, al dels aliments.

5) Encara estan pendents de posar en marxa ambiciosos plans d' estímul fiscals de països com Alemania i EEUU.

Conclusió:

Un cop analitzats els punts negatius i positius que tindran lloc durant el 2009, està clar que ens espera un any molt complicat però que jo crec que anirà de menys a més.

La cursa pels diners

2008-12-29T10:20:00.000-08:00

Durant el primer semestre del 2009 tindrà lloc una autèntica cursa per captar diners per tal de finançar els plans i contra plans desenvolupats pels governs. En aquesta competició hi participaran els Bancs més importants, els Tresors públics i moltes empreses d’arreu del món.

Una estimació inicial situa en uns 2,2 bilions d’ euros l’objectiu de captació (dues vegades el PIB d’ Espanya). En aquesta competició alguns jugadors parteixen amb un clar avantatge ja que els inversors opten per col·locar els seus fons en les economies més segures i amb mercats de deute més líquids, com és el cas d’ Alemanya o els EE.UU.

En aquest sentit Espanya no està en primera línia ja que ha de pagar pel seu Bon a 10anys gairebé 100 punts bàsics més (1%) d’ interès que l’ alemany, un 3,85% davant d’ un 2,97%. Cada dècima de desviació significa uns 345 milions d’euros de més costos per Espanya, tenint en compte que el saldo viu del deute espanyol era a finals del 2007 de 307.000 milions d’euros i que ha augmentat en uns 37.900 milions durant el any 2008. Si l’ objectiu d’ España es col·locar uns 200.000 milions entre deute públic y privat per finançar el seu particular pla de rescat, ens dóna una idea del que significaria poder gaudir de l' avantatge d'una Alemanya...

Com van arribar els diners durant el 2008?

Exceptuant els tres principals Bancs Centrals del món (grans protagonistes com a gairebé única font de finançament en injectar milers de milions d’euros als mercats), en gran mesura els mercats de Renda Variable han sigut els garants de la liquidesa del sistema financer mundial i per tant també víctimes d’ella. Ha estat l’ actiu a través del qual els inversors, les empreses i les entitats financeres han realitzat la purga del sobre endeutament dels últims anys. Precisament per ser l’actiu més líquid en un moment de sequera total de transaccions en altres mercats, principalment el de crèdit i l’immobiliari.

La necessitat urgent d’obtenir capital i la incapacitat per obtenir-ne per altres vies han provocat la venda massiva de títols bursàtils a qualsevol preu i la conseqüent ensorrada de les accions.

L’índex MSCI mundial (el que qualsevol inversor de Renta Variable pot utilitzar com instrument de medició de les seves inversions en accions) ha perdut un 44,11% del seu valor, o el que és el mateix, les Borses mundials han perdut uns 21 bilions d’euros de capitalització, una xifra superior al PIB de EE UU (10 bilions d’euros) i de l’àrea Euro (8,8 bilions d’euros) junts. El PIB espanyol el 2007 va ser de 1,050 bilions d’euros.

En quant a la Renda Fixa, l’Estat Espanyol ha augmentat el seu saldo de deute públic viu al voltant dels 37.900 milions d’euros mentre que el sector privat ha estat mort gairebé tot l’any 2008 perquè ningú volia títols sense l’aval de l’Estat. A nivell europeu s’ha despertat el desembre, quan ha pogut captar uns 32.400 milions d’euros. Tot canviarà totalment durant el 2009, quan els governs seran els autèntics protagonistes. El Banc Santander ja ha fet el primer pas amb la seva ampliació de capital de 7.200 milions d’Euros, seguit pel BBVA amb la seva emissió de 1.000 milions d’Euros en accions preferents que diu, i és veritat, haver "col·locat" en 4 dies! Aquesta emissió, que dóna un cupó fix del 6,5% durant els primers dos anys i després l’Euríbor a 3 meses amb un mínim del 3,5% cada any, a primera vista sembla una ganga per als neòfits; el que no es diu és que quan comenci a cotitzar, el valor nominal d’aquests títols pot tenir variacions importants i no s’ofereix cap garantia de recuperació del nominal invertit en cas negatiu.... Si el que buscava l’inversor a curt o mig termini és seguretat, resulta que no era l’actiu adequat!!!

A partir de gener els inversors molt conservadors podran gaudir del llançament d’emissions de Renda Fixa amb l’aval de l’Estat a uns tipus d’interès que variaran entre l’Euríbor + 85-150 punts bàsics i, amb el provable descens de la inflació a cotes mínimes, és possible que al 2009 molts rendistes guanyin més que la inflació!

Els bancs s’encaren a un problema seriós:

Pel fet d’haver concedit crèdits hipotecaris a 30 y 40 anys y haver-los finançat amb crèdits a curt termini (1-3 anys), quan s’ha esgotat seva principal font de finançament, l’interbancari, s'han trobat en una difícil situació.

Els dipòsits d’alta remuneració han suposat un remei d’urgència i de curt termini per les entitats ja que tothom estarà d’acord en que remunerar un compte corrent a un 5%-7% quan es podria finançar en temps normals a l’Euríbor (3,12%), pel banc (i per qualsevol) és com llençar els diners, però com que no hi tenen més remei, doncs ho fan! Per això el BBVA ha fet una emissió d’accions preferents (per definició deute perpetu) i el Banc Santander una ampliació de capital, acció més apropiada com a font de llarg termini.

Els bancs que no tenen departaments de marketing tan potents o una situació de tant domini han d’utilitzar eines més d’estar per casa amb resultats òbviament desiguals...I segons l’èxit aconseguit per unes i per altres poden aspirar a

1) Desapalancar-se lentament...senzillament deixant vèncer els crèdits que tinguin compromesos amb els seus acreedors i deixar que la cartera de crèdits atorgats es redueixi amb els que van vencent cada any. Aquest canvi d’estratègia empresarial és el culpable d’haver tancat l’aixeta a les empreses rentables que necessitaven la seva ajuda.

La propera reunió de Zapatero amb el sector Bancari tractarà de resoldre aquest assumpte! Aquí veig una oportunitat tremenda per part dels grans bancs d’incrementar la seva situació de domini sobre les entitats més petites

2) Mantenir el seu nivell d’apalancament emetent deute a mig termini (3-5 anys) amb l’aval de l’Estat. És l’objectiu que es pretén si volem sortir més ràpidament d’aquesta crisi fent arribar els diners a les empreses que ho necessitin.

Crec seriosament que a llarg termini ens encaminem cap a una societat on comprarem en funció del que tinguem (fins ara compràvem amb el que no teníem però que algun dia havíem de tenir), encara que aquest procés, si es dóna, tardarà anys a arribar! També en cas extrem tornarem a veure una mesura que ja es va utilitzar durant l’era Solchaga : Amnistia Fiscal! A Espanya es calcula que hi ha uns 54.000 milions d’Euros no declarats en bitllets de 500 euros. En un moment en que l’oferta de deute públic de tots els països inundarà els mercats, hi haurà una forta temptació d’atraure tot aquest diner (a més dels capitals refugiats en països amb secret bancari) per tal de finançar els plans de rescat de l’economia espanyola. Zapatero hi està d’acord i crec que ho intentaran... prop d’un 20% del PIB, uns 200.000 milions d’Euros, es mouen en l’economia submergida, justament els diners que necessita per a finançar el pla de rescat espanyol ... qui sap, potser estem salvats!!.

Baixada històrica de tipus de la FED

2008-12-17T01:27:00.000-08:00

Ahir la Reserva Federal va situar els seus tipus d'interès en un rang històric d'entre 0% i 0,25%, venint de l'1%. Amb aquesta retallada, Estats Units ha exhaurit totalment l'instrument principal, la política monetària, que tenia per a impulsar de nou la seva economia. Les conseqüències inmediates són:

- Menors costos financers per les empreses i per tant menys pèrdues o més beneficis…

- Més renda disponible per particulars i per tant possibilitat d'un consumo més alt.

- Mayor valoración de los precios de todos los activos financieros (acciones y bonos principalmente).

- Cada cop es fa més atractiva la inversió amb risc en contra de la sense risc, ja que els estalviadors en renda fixa van perdent valor adquisitiu en cas de continuar invertint en aquest tipus d'instrument.

PIB=Consum + Inversió

L´objectiu d´aquesta mesura és augmentar les dues variables que afecten al Producte Interio Brut, és a dir, Consum i Inversió, i solen fer efecte en un periode d'entre 6mesos a 1 any, depenent principalment de la confiança dels agents socio-econòmics.

Aquesta mesura simbolitza el dramatisme de la situació econòmica mundial però també demostra la plena voluntat de sortir el més aviat possible de la recessió.

Una mica de visió històrica

2008-11-18T10:05:00.000-08:00

El mercat bursàtil està totalment alterat, oferint moltes oportunitats tanta curt com a llarg termini, però amb nivells de volatilitat molt alts. La història ha demostrat que és justament en moments com els actuals que un s'ha de decidir a arriscar una mica més.

Hi ha diversos indicadors que apunten a que el preu de les accions és molt atractiu (encara que ho pugui ser encara més en un futur proper) però com ha passat sempre al llarg de la història, tot té un límit i la situació actual no és cap excepció.

1) Ningú questiona que la crisi sigui molt seria, les valoracions de les accions en termes de PER (relació preu/benefici per acció) es troben en els nivells més baixos dels últims vint anys. Fins i tot si es revisessin a la baixa els beneficis empresarials un 25%, el que es més que provable, els PER seguirien en clar nivell de compra.

2) L'índex de compra de les empreses manufactureres ha tocat fons i les previsions dels analistes també han arribat al seu punt més baix... quan aquests indicadors coincideixen normalment ja es veu reflectit en el preu de les accions.

3) Per primer cop en molts anys, la rendibilitat per dividend (a les places europees) supera la dels bonus. Es un indicador excepcionalment inusual, que a Europa no s'ha vist en 28 anys.

4) Però no es pot obviar el fet de que la borsa s'anticipa sempre entre dos i tres trimestres a l'economia. Es a dir, encara que sembli difícil d'assumir entre la majoria d'inversors no professionals que habitualment s'enganxen amb retard als moviments bursàtils, el mercat començarà a pujar amb total seguretat en plena recessió i quan les notícies comencin a ser positives, el mercat ja haurà pujat d'un 50% a un 100%

5) El mercat interbancari sembla cada cop més tranquil i tornant a un nivell d'activitat més normal, de manera que les baixades dels tipus oficials portarà més aviat que tard a que els Bancs i Caixes deixin de fer-se la guerra per la captació de passiu ja que tornaran a tenir una font de finançament molt menys cara a través de l'euribor (avui està al 4,23% davant del 6% de fa unes setmanes).

6) En els últims 100 anys, els Estats Units, el país que té les estadístiques més fiables, ha viscut dues guerres mundials i ha experimentat un augment brutal de la seva despesa armamentística per "resoldre" molts altres conflictes internacionals (Japó, Corea, Cuba, Vietnam, Kuwait, Irak, etc...), ha tingut una dotzena de depressions/recessions i molts pànics financers. Si s'acabés l'any com avui, el 2008 es convertiria en el segon pitjor any de la història de la borsa americana amb un -37,83%. Malgrat això, l'índex Dow Jones ha pujat des del nivell de 66 fins els 8.400 actuals!.

7) El mercat avui per avui està pendent d'efectuar una operativa d'entrades i sortides àgils, aprofitant tendències puntuals. El mercat nord-americà sembla que serà el primer de sortir de l'actual recessió mundial i per tant tambén a començar a iniciar una nova etapa alcista.

Reflexions en temps de crisi

2008-10-29T12:54:00.000-07:00

Si fa dues setmanes el segon home més ric del món, Warren Buffet, i posseïdor d'una de les empreses d'inversió més importants del món, ens deia que era el moment de comprar accions, ara li toca el torn a JP Morgan...cada setmana n'apareix un de nou que s'apunta al carro i òbviament arribarà un dia en que algun d'ells tindrà raó!

Si ahir els mercats s'enfonsaven, avui són focs artificials... Què fem amb les nostres diners? Porto vint anys en el sector financer, he estat analista d'inversions, he gestionat diversos fons d'inversió amb importants sumes de diners, he dirigit la primera empresa financera espanyola instal.lada a Luxemburg i finalment em vaig posar a teballar pel meu compte com a Assessor Financier perquè creia que sense objetius, sense directrius i objetius d'una entitat financera podria oferir un millor servei als meus clients...en tota la meva trajectoria professional no he viscut mai res semblat al que està passant als mercats financers en les últimes setmanes. Crec poguer dir que cap professional ha experimentat uns moments com els actuals i per tant puc afirmar que cap de les crisis anteriors més recents es poden comparar amb aquesta.

El problema no és com hem arribat a aquesta situació ja que a aquestes alçades crec que tothom n'és conscient, sinó determinar el perímetre del problema produit per les estafes massives, si si ESTAFES (fins fa poc em resistia a utilitzar aquesta paraula i he de reconèixer que és la més adequada) dels bancs nord-americans. Les seves conseqüències són devastadores i les últimes baixades de la borsa responen al brutal "desapalancament" forçós de les empreses que, havent posat en garantia les seves accions per a que els bancs els concedissin més crèdits, es veuen confrontades aquests últims dies a reposar noves garanties o bé el Banc es veu obligat a vendre les accions (totalment líquides) a qualsevol preu i sense miraments de si són barates o tenen una rendibilitat per dividend elevada (tant és)...La recerca de liquidesa és avui per avui el factor més important de molts bancs que lluiten per no caure en una suspensió de pagaments...

La por ha entrat a les nostres cases, la por de perdre els nostres estalvis, el que havíem arraconat pel nostre futur, per la nostra vellesa ...Tenim por al desconegut, al nou ordre financer mundial que s'instal.larà quan s'acabi tot...Totes les empreses s'hauran d'adaptar a un nou entorn financer on amb tota seguretat hi haurà més regulació i més supervisió, on el gran apalancament s'haurà mort del tot o gairebé, on la Formació i la Certificació serà un requisit davant la llei (per això vaig ser membre fundador de EFPA (European Financial Planing Asociation España) l'any 2000, avui única associació que pot Certificar els coneixements, ètica i bona conducta dels seus associats.

He après noves coses amb aquesta crisi, com que a vegades necessito poguer dir NO als meus clients, i també que ells m'aprovin o deneguin un producte o una proposta d'inversió; necessito que fem més reunions, encara que la majoria siguin telefòniques, necessito que m'informin puntualment d'algun canvi en positiu o negatiu de la seva situació patrimonial ja que així puc actuar també en conseqüència en la cartera que m' han confiat, necessito que em preguntin el que no entenen y així explicar-los-ho de la millor manera possible...en definitiva necessito que s'involucrin més en la presa de decisió encara que jo continui essent el seu fil conductor...

El meu únic propòsit i objetiu és poguer atendre totes i cada una de les necessitats financeres que puguin tenir en el futur!Per això estic re-definint les meves línies d'actuació en els principals àmbits del meu negoci; reforçant els meus proveedors en algunos casos per poguer oferir nous serveis com la compra i venda d'accions a un preu competitiu (tornaran els temps en que arriscar una mica més oferirà rendibilitats més atractives); reforçant la meva pròpia formació en algunes àrees molt específiques que fins ara m'eren poc conegudes com l'administració concursal per ajudar a empreses que es vegin obligades a presentar concurs d'acreedors...

Com producte estrella per la gestió dels estalvis segueixo recomenant el Fons d'inversió. Perquè sóc tan categòric? En primer lloc perquè aquests productes es troben "fora del balanç" de les entitats financeres. Es a dir, els fons d'inversió pertanyen als seus partíceps i els seus actius estan segregats dels comptes de las entitats que els gestionen (Gestores) i de les que els comercialitzen (Bancs, Caixes, Societats o Agències de Valors entre altres). Si qualsevol d'aquestes entitats té dificultats, els diners dels partíceps no es veuen afectats.

En els moments actuals, la meva recomenació és invertir en Deute Públic emès pels països de la zona euro i a curt termini. Per això he invertit gran part de la liquidesa en aquest tipus de fons.He intentat i espero haver-ho aconseguit, explicar a totes les reuniones que he tingut amb els meus clients al llarg de la nostra relació la importància de tenir clara una cosa : A MAJOR RENDIBILITAT, MAJOR RISC!!! Quants problemes s'haurien pogut evitar si s'hagues tingut clara aquesta frase tan òbvia però tan oblidada per molta gent, incloent-me a mi mateix en algun moment!

Últimament, alguns amics o familiars m'han dit que els oferien el 7%,8%,9% o fins el 10% o més amb el 100% del seu capital garantit. Si jo pogués oferir o recomenar rendibilitats semblants i dir que a més no tenen cap risc, no dubtaria ni un moment a proposar-les. Quantes vegades he callat perquè no es pensessin que el que volia era que aquests diners estiguessin sota la meva tutel.la? Crec que és necessari establir noves bases de col.laboració amb els clients, en las quals les dues parts estem totalment convençudes que ens estem ajudant mútuament, amb unes regles ben definides que ens permetin millorar la nostra col.laboració.