Yes, we can! Anem pel bon camí?

Seguint amb els escàndols bancaris que recentment inunden la premsa econòmica mundial, la setmana passada ens va sorprendre la següent notícia:

American International Group (AIG), una de les empreses d'assegurances més grans del món, tot i haver estat a punt de fer fallida diverses vegades i haver rebut subsidi estatal, acaba de premiar els seus 73 "millors" executius amb una bonificació de 218 milions USD.

En efecte, sense l'ajut estatal de 182.000 milions de dòlars (això són 23,5 bilions de les nostres antigues pessetes si no m'he pres cap substància al.lucinògena!!!), ara mateix l'empresa descansaria en el regne dels cels.

El Govern americà ha intentat trobar una solució a aquest escàndol que no ajuda gens a la recuperació de la confiança de la ciutadania: recuperar gran part d'aquestes indemnitzacions votant un projecte de llei que gravi al 90% aquest tipus de retribucions.

En cas que aquesta iniciativa progressi, potser l'Administració nord-americana estaria posant la primera pedra per reconstruir i enfortir els valors fonamentals sobre els quals l'economia mundial necessita recolzar-se per tornar a créixer.

Els nostres dirigents haurien de prendre nota ja que arribat a aquest punt de l'actual recessió, crec que restablir la confiança és l'únic que queda per fer després de totes les mesures preses fins ara i que resumiré en el meu proper escrit.

Gràcies a aquest cop d'efecte per part de l'administració nord-americana, estic convençut que la confiança tornarà a fluir i no tindrem ja cap excusa per lamentar-nos de tanta crisi ...

No vull infondre falses esperances però crec que no falta molt per que els Estats Units comencin a donar-nos bones notícies o com a mínim no pitjors a les actuals. I com sempre, després vindrem nosaltres.

No posis tots els ous al mateix cistell! El Risc (part IV)

Fa més d'un any que vivim en un entorn turbulent, amb intenses variacions dels preus de les accions, la renda fixa, el sector immobiliari, les divises, les matèries primes i els metalls preciosos.

Avui m'agradaria dedicar aquest escrit a la VOLATILITAT, el seu concepte, com es calcula i com ens pot ajudar per valorar les propostes de la nostra entitat bancària o del nostre assessor financer.

Sabies que el risc d'un actiu es pot mesurar quantitativament parlant? Això no significa que siguem capaços d'anticipar-però si ens pot ajudar a l'hora de prendre decisions d'inversió. No s'ha d'oblidar que ningú no et coneix millor que tu mateix i per tant, ningú millor que tu sap quin producte et convé més.


El risc es mesura mitjançant una mesura estadística, la desviació estàndard. Potser algú domini perfectament el concepte però a la majoria us sonarà a xinès o com a molt us recordarà vagament alguna cosa de l'escola; i a uns quants us farà tornar a les classes d'estadística on, en comptes d'escoltar el "profe", la ment s'escapava cap a algun lloc llunyà ... fins que el mestre et feia tornar a la realitat: Fulanito, desperta! Què és la desviació típica? I ja l'havíem liat ...

Des de petits, prevenim i ensenyem als nostres fills els riscos que poden córrer: no parlis amb desconeguts, no acceptis llaminadures de ningú que no coneguis, etc ... En canvi, ens vé el director de la nostra agència bancària amb una proposta que no entenem i allà estem, disposats a deixar-hi fins la camisa!

Avui indagaré en aquest concepte que darrerament tan sovint sentim o llegim en els mitjans de comunicació:

Volatilitat: Diferència entre la rendibilitat d'un determinat actiu respecte el rendiment mitjà que ha obtingut en el passat. Com més gran és aquesta diferència, major és la incertesa de l'actiu i per tant major és la seva volatilitat.

Com es calcula?

Ho veurem amb el següent exemple:



Rt (1) = Rendibilitat de cada periode (en el nostre cas anual)
Rmedia = Rendibilitat Mitja del periode (6% +9% +3% -2%) / 4 = 4%
Variànça = Suma (Rt-RME) ^ 2 / N º períodes = 16,5%
Desviació Típica = Arrel quadrada de la variànça = 4,06%

VOLATILITAT = Desviació típica = 4,06% = RISC TOTAL D'UN ACTIU

En el nostre exemple, una volatilitat anual del 4,06% vol dir que respecte a la rendibilitat mitjana del nostre actiu, el 4%, normalment no ens hem de separar en més ni menys del 4,06% (volatilitat). No obstant això, hi haurà periodes en que aquests valors es poden veure superats, com està passant en l'actual crisi, per la qual cosa aquesta dada s'ha de prendre únicament com a referència per entendre el tipus de risc que comporta el producte.

Encara que sigui una gosadia financera, prenent les dades històriques dels anys 1991 a 2007, podríem delimitar les volatilitats anuals dels principals actius financers de la següent manera:

Accions: entorn al 20% -25% anual (tot i que durant 2008 es va disparar fins al 70%).
Bons del Tresor (3-5 anys): pot arribar fins al 4% anual.
Lletres del Tresor: 0,5% -1% ... és el menys volàtil i convenient per a la total seguretat i com a refugi a curt termini a l'espera que amaini la tempesta.

Aquesta volatilitat del 20% en una acció o en qualsevol d'aquests actius es pot descompondre en 2 tipus de riscos:

1. Risc Sistemàtic(no confondre amb sistèmic; veure Risc part I): nivell de risc que no es pot eliminar o reduir amb la diversificació, ja que depèn d'aspectes generals que afectaran a tots els valors de manera idèntica o similar (inflació, tipus d'interès , fiscalitat, esdeveniments polítics són exemples clars). Només es pot reduir o eliminar mitjançant l'ús d'instruments derivats (futurs i opcions que estudiarem en una altra ocasió).

Exemple: Si el Banc Central Europeu baixa els tipus d'interès, això afecta tant els que tenen sobrant de liquiditat (tindran menys ingressos financers) com a aquells que els cal finançament (tindran menors despeses financeres).

2. Risc No Sistemàtic: aquell risc que de produir només afectarà a determinats col lectius. Si en una cartera només existeix un valor, el risc total de la mateixa serà molt elevat ja que si aquest valor travessa dificultats això afectarà a tota la cartera. S'anomena també el risc específic o risc diversificar ja que pot reduir o eliminar mitjançant la diversificació tenint uns 15.-20. valors que no tinguin característiques similars (no estiguin correlacionats) en una cartera.

Exemple: un incendi d'una fàbrica tindrà conseqüències molt delimitades a la pròpia societat o la pujada d'una determinada matèria primera afectarà el sector que més la utilitza, etc.

En augmentar el nombre de valors en la nostra cartera, el nostre risc no sistemàtic disminueix fins arribar un moment en què ja no serveix de res augmentar més els valors en cartera perquè hem arribat al mínim risc que tindrem sempre: EL DE MERCAT.

Què ens impedeix diversificar correctament?

L'exigència per part dels bancs de comprar imports mínims per a la compra de determinats actius (en Renda Fixa se situen entre 50.000-100.000 euros).

A la compra d'accions aquests mínims són molt baixos però en canvi les despeses de corretatges i altres despeses fixes fan que no sigui molt rendible comprar menys de 2.000-3.000 euros per valor.

A aquestes barreres cal sumar després els condicionants fiscals de cadascun dels diferents productes, però en aquesta crisi s'ha pogut constatar que la barrera més important és la potencial iliquidesa de certs productes com els Hedge Funds (veure anterior article del 15/01 / 2009), Fons Immobiliaris o Participacions preferents.

Conclusions

Aquestes barreres aboquen a molts inversors a comprar quasi per exclusió productes d'estalvi col lectiu com els Fons d'Inversió que per vocació i normativa, són instruments que diversifiquen el risc no sistemàtic en totes les categories de risc existents.

Et suggereixo que facis una prova la propera vegada que el teu banc o el teu assessor t'aconselli un producte (fons d'inversió, pla de pensions, unes accions, renda fixa o qualsevol producte que tingui a veure amb els teus estalvis). Només li has de fer la següent pregunta:

Em pot indicar la volatilitat anual que té aquest producte així com la rendibilitat que creu que puc obtenir i el termini que em proposa perquè es compleixi tot això?

Per la cara que posi reconeixeràs immediatament si sap la resposta o no i, com a mínim, el poses en un compromís i et diverteixes una estona.

Molts, encara que pensem que som experts, de fet no ho som més que altres. L'únic que ens diferencia respecte als altres és que a vegades sabem explicar les coses una mica millor, res més! El nostre ofici ha de ser senzillament exercir de sommelier i proposar el vi que millor correspongui al plat que anem a menjar. Bon profit