Cercar en aquest blog

dijous, 31 de desembre del 2009

Com es presenta l'any 2010?

Un cop tancat l'any en els mercats, és el moment de veure que ens espera el 2010.

Els informes d'estratègies per a l'any que comença demà estan sortint com xurros des dels diferents departaments d'anàlisi. El sentiment, habitualment optimista a l'inici de l'any, és positiu per a les borses, amb pujades mitjanes esperades al voltant del 12% per l'S & P. Parlo només d'aquest índex, el Nord Americà perquè encara que no ens agradi, qualsevol pronòstic sobre els mercats mundials passa obligatòriament per veure el que passarà a EU. Estudiar només el que passarà a Espanya no té gaire sentit ja que representem només al voltant de l'1,5% dels mercats mundials davant el 50-55% d'USA. Les pujades de les borses durant el 2009 s'ha recolzat en l'estabilització del sector financer i immobiliari americà. Ara la continuïtat de les mateixes passarà per la consolidació de la recuperació del seu PIB.

Més enllà de les xifres que per naturalesa són impossibles d'encertar, és important parlar de tendències i, segons es desprèn de la majoria dels informes d'estratègia que he pogut llegir, aquestes apunten a pujades dels principals índexs mundials superiors al 10%. Cal destacar que els països emergents ofereixen en la meva opinió les millors perspectives dins del ventall de les inversions en renda variable.

Aquestes pujades es recolzaran en:

1. Beneficis empresarials superiors a l'esperat.
El canvi important es produirà amb la publicació dels resultats USA del 4t trimestre 2009 que es començaran a conèixer ben entrat gener i que, com ja ha passat durant els 3 últims trimestres, segurament tornaran a batre totes les expectatives.

2. Operacions corporatives.
Les empreses americanes i europees prendran la iniciativa, unint-se a les efectuades per empreses xineses durant el 2009. Aquestes operacions, se solen fer al voltant d'un 30% superior al preu de mercat, el que suposa una referència alcista.

3. Noves empreses que sortiran als parquets.
L'inici del cicle alcista atraurà la incorporació de noves empreses als mercats.

4. Enorme liquiditat existent.
A USA i Europa estan vencent més de 4 bilions d'euros en dipòsits contrets a finals del 2008 i les alternatives de rendibilitats tan pobres d'aquests actius revertiran en actius de més risc.

Factors de Risc:

1. En el meu article "La cursa feia els diners" del 29/12/2008 explicava en detall el major endeutament dels Estats i les seves conseqüències. Ara penso que aquest és el major risc al qual ens enfrontem de cara a l'any 2010 i els episodis de Dubai i Grècia èn són una prova. Per sort, en aquests casos el risc ha estat quantificat inmediatament tant en import com en nombre d'implicats i només ha suposat uns quants dies de borses a la baixa. Fet molt diferent del que va passar en la crisi de les subprime, on ni es coneixia una quantitat aproximada ni se sabia quants implicats podia haver-hi, amb els enormes dubtes que tot això comportava.

2. Que el creixement del sector privat, incipient per ara, no sigui prou fort per donar relleu a l'importantíssim esforç públic realitzat pels governs suposa un altre risc important. Calculo que a meitat de l'any tindrem una idea més clara sobre aquest risc ja que si els creixements del PIB europeus i americans no s'han consolidat en taxes superiors al 2%, podríem tenir una correcció dels mercats ja que els Estats ja no podran per si sols sostenir l'economia donats els seus forts dèficits públics i endeutaments. No crec que els Estats retirin els ajuts de forma sobtada però arribarà un moment que no podran fer més programes d'ajuda simplement perquè estan arribant al màxim esforç que podien fer i aquest moment podria arribar cap a la meitat de l'any 2010.

Aquests dos riscos hi són encara que ningú els pugui anticipar i cada inversor ha de ser conscient de les conseqüències que implica prendre més o menys risc. No obstant l'inversor que inverteix a l'estil Warren Buffet, és a dir a llarg termini, crec no hauria de tenir cap por a assumir aquest risc ja que crec que el potencial alcista compensa aquests factors de risc existents.

Alternatives?

Renda Fixa: Les perspectives de pujades dels tipus d'interès i de possibilitats de més revisions a la baixa dels Ratings d'alguns Estats europeus haurien de fer fugir els inversors de la renda fixa a mig i llarg termini encara que les perspectives d'inflació siguin més aviat modestes. La rendibilitat esperada d'aquest tipus d'actiu no hauria de superar el 2% -2.5% durant 2010.

Dipòsits / IPF: Per atraure nous clients algunes entitats mantindran els típics dipòsits ganxo al 3,5% durant 3/6 mesos i vinculats a la contractació d'algun pla de pensions o un altre producte més rendible per a l'entitat. Ara bé, al cap d'aquests 3 mesos què ens queda?

Immobiliari: No sembla que sigui encara el moment més adequat per a la compra d'habitatge com a inversió, vist l'elevat estoc existent en el mercat que sens dubte tornarà a pressionar els preus a la baixa. L'única excepció podria ser la compra de locals comercials llogats a un Carrefour/Mercadona/Intermarché amb rendibilitats al voltant del 6,5% -8% segons la seva millor o pitjor localització, encara que estiguem parlant en aquest cas d'inversors amb patrimonis elevats i amb vistes a llarg termini.


Conclusió: tot i que és difícil aventurar que passarà el 2010, el cert és que el nou any comença amb millors perspectives del que va començar 2009. De fet, les principals firmes auguren una mitjana de pujada inicial del 12% per l'Standard & Poor's. En el meu article del 15/01/2009 "Com es presenta l'any 2009" acabava dient que l'any hauria d'anar de menys a més i crec que en aquesta ocasió hauria de passar el contrari.

dimecres, 2 de desembre del 2009

Spain is different: Espanya puja els impostos mentre la resta de països els baixen

Els últims mesos, els contribuents ens hem hagut de veure com els nostres impostos servien de "parches" per evitar l'enfonsament d'una caixa com Caja Castilla La Mancha.

La possibilitat que el Fons de Garantia de Dipòsit (FGD) quedi buit té dues conseqüències importants. La primera és que es quedi sense diners per ajudar altres operacions de salvament i la segona és el risc que el FGD no compti amb recursos per garantir els diners dels estalviadors si es produís la fallida d'una caixa d'estalvis.

I que fa el govern per prevenir tot això? Pujar els impostos!

Quins arguments té el govern per augmentar els impostos?


Des de que a Espanya es fan sèries històriques sobre l'evolució del crèdit a empreses i famílies (1963), mai s'havia vist un descens. A l'octubre es va produir una baixada de set dècimes (-0,7%), el que suposa la segona caiguda consecutiva i contrasta amb el +21% de mitjana mensual aconseguit entre el 2000 i 2008, gràcies principalment als crèdits a promotors. És previsible que aquest despalanquejament financer privat continuï durant 2010.


Per contra, les dades del Banc d'Espanya del mateix mes reflecteixen que l'endeutament total exterior (inclòs el sector públic) ha crescut un 25% durant 2009, fins als 1,7 bilions d'euros (170% sobre PIB) situant-nos com un dels països més endeutats del món en termes relatius al PIB. La classificació en valor absolut l'encapçala EUA, amb un deute equivalent a 10 bilions d'euros, seguit de Regne Unit i Alemanya però Espanya segueix doblant el seu endeutament en termes relatius als EUA i se situa per sota d'Anglaterra. És per això que el govern intenta de pal.liar aquest greu problema a través dels pressupostos i vol augmentar els impostos. Tindrà èxit?

Com ens afectarà la pujada d'impostos?

1. Augmenta la fiscalitat de l'estalvi


Es substitueix l'aplicació d'un tipus fix del 18% en l'Impost sobre les Rendes de les persones físiques (IRPF) per l'aplicació de l'escala següent:

Fins a 6. 000 € --->19%
Des de 6.000,01 € ---> 21%


La meva opinió: Només és una mesura efectiva per l'objectiu de recaptar més. Els actius financers suposen 1,7 bilions d'euros (curiosament similar a l'endeutament extern), dels quals alguns actius no es poden escapar d'aquesta tributació, com els dipòsits bancaris (43,5% del total) i la inversió directa (accions i bons principalment, el 23% del total). Els únics que poden evitar aquesta tributació són els fons i societats d'inversió (9% del total) mitjançant els traspassos. Les Assegurances (9% del total) i Plans de Pensions (6% del total) són en general a més llarg termini i no suposaran un gran flux per a les arques públiques.


2. Millora del règim fiscal de PIMES en l'Impost sobre Societats i dels autònoms

Per als anys 2009, 2010 i 2011 s'estableix una millora de la tributació per a aquelles entitats amb un import net de la xifra de negocis inferior a 5 milions d'euros i que tinguin una plantilla mitjana inferior a 25 empleats, amb requisits de manteniment d'ocupació.

La millora consisteix a passar del 25% actual al 20% per la part de base imposable compresa entre 0 i 120.202,41 euros, i per la part de base imposable restant, al tipus del 25 per cent (actualment el 30%).

S'estableix una mesura similar per a les persones físiques contribuents d'IRPF que exerceixen activitats econòmiques i que es trobin en la mateixa situació a través d'una reducció del 20%.

La meva opinió: Segons fonts de l'INE, a Espanya actualment hi ha 3.355.830 empreses censades, el 99,8% del teixit empresarial. Aproximadament una tercera part compliria amb els requisits anunciats (empreses amb menys de 25 treballadors i vendes inferiors a 5 milions d'euros) i es podrien acollir teòricament a la mesura anunciada. En la meva opinió només servirà com a premi per a les Pimes que puguin sostenir la seva plantilla i que tinguin sanejats seus comptes però no serveix per a l'objectiu buscat, que és ajudar a rellançar l'activitat empresarial mitjançant l'alleujament de la pressió fiscal ja que als que ja van bé no soluciona res.

3. Increment de tipus en l'impost sobre el valor afegit

S'incrementa el tipus general de l'impost des del 16% al 18%.

El tipus de l'IVA reduït s'incrementa des del 7% al 8%. Cal assenyalar entre les operacions gravades a aquest tipus, es troba la compra d'habitatge, o els serveis d'hostaleria.

La meva opinió: tot i que era qüestió de temps que els nostres tipus d'IVA, més baixos a Espanya que a la resta de països comunitaris, comencessin a convergir, és una mesura fora de temps que no crec ajudi a complir l'objectiu de major recaptació a curt termini.


L'exemple d'altres països

Mentre Espanya puja els impostos, la resta de països pren mesures per a reduir-los. Però a França, Alemanya i Anglaterra sospesen seriosament el fet d'imposar un cànon al sector bancari perquè siguin ell mateix qui autofinancii les seves futures crisis i de pas, que es vigilin entre ells per evitar que es duguin a terme tipus de pràctiques que puguin afectar la resta.


CONCLUSIONS

Crec que amb aquestes mesures de pujada d'impostos, el Govern espanyol no només es quedarà a mitges en el seu objectiu buscat sinó que a més contribuirà a situar la recuperació d'Espanya a la cua dels països occidentals, tant en temps com en intensitat. Crec que les accions que estan prenent els nostres veïns com el cànon al sector bancari, serien un clar exemple a seguir.