Un cop tancat l'any en els mercats, és el moment de veure que ens espera el 2010.
Els informes d'estratègies per a l'any que comença demà estan sortint com xurros des dels diferents departaments d'anàlisi. El sentiment, habitualment optimista a l'inici de l'any, és positiu per a les borses, amb pujades mitjanes esperades al voltant del 12% per l'S & P. Parlo només d'aquest índex, el Nord Americà perquè encara que no ens agradi, qualsevol pronòstic sobre els mercats mundials passa obligatòriament per veure el que passarà a EU. Estudiar només el que passarà a Espanya no té gaire sentit ja que representem només al voltant de l'1,5% dels mercats mundials davant el 50-55% d'USA. Les pujades de les borses durant el 2009 s'ha recolzat en l'estabilització del sector financer i immobiliari americà. Ara la continuïtat de les mateixes passarà per la consolidació de la recuperació del seu PIB.
Més enllà de les xifres que per naturalesa són impossibles d'encertar, és important parlar de tendències i, segons es desprèn de la majoria dels informes d'estratègia que he pogut llegir, aquestes apunten a pujades dels principals índexs mundials superiors al 10%. Cal destacar que els països emergents ofereixen en la meva opinió les millors perspectives dins del ventall de les inversions en renda variable.
Aquestes pujades es recolzaran en:
1. Beneficis empresarials superiors a l'esperat.
El canvi important es produirà amb la publicació dels resultats USA del 4t trimestre 2009 que es començaran a conèixer ben entrat gener i que, com ja ha passat durant els 3 últims trimestres, segurament tornaran a batre totes les expectatives.
2. Operacions corporatives.
Les empreses americanes i europees prendran la iniciativa, unint-se a les efectuades per empreses xineses durant el 2009. Aquestes operacions, se solen fer al voltant d'un 30% superior al preu de mercat, el que suposa una referència alcista.
3. Noves empreses que sortiran als parquets.
L'inici del cicle alcista atraurà la incorporació de noves empreses als mercats.
4. Enorme liquiditat existent.
A USA i Europa estan vencent més de 4 bilions d'euros en dipòsits contrets a finals del 2008 i les alternatives de rendibilitats tan pobres d'aquests actius revertiran en actius de més risc.
Factors de Risc:
1. En el meu article "La cursa feia els diners" del 29/12/2008 explicava en detall el major endeutament dels Estats i les seves conseqüències. Ara penso que aquest és el major risc al qual ens enfrontem de cara a l'any 2010 i els episodis de Dubai i Grècia èn són una prova. Per sort, en aquests casos el risc ha estat quantificat inmediatament tant en import com en nombre d'implicats i només ha suposat uns quants dies de borses a la baixa. Fet molt diferent del que va passar en la crisi de les subprime, on ni es coneixia una quantitat aproximada ni se sabia quants implicats podia haver-hi, amb els enormes dubtes que tot això comportava.
2. Que el creixement del sector privat, incipient per ara, no sigui prou fort per donar relleu a l'importantíssim esforç públic realitzat pels governs suposa un altre risc important. Calculo que a meitat de l'any tindrem una idea més clara sobre aquest risc ja que si els creixements del PIB europeus i americans no s'han consolidat en taxes superiors al 2%, podríem tenir una correcció dels mercats ja que els Estats ja no podran per si sols sostenir l'economia donats els seus forts dèficits públics i endeutaments. No crec que els Estats retirin els ajuts de forma sobtada però arribarà un moment que no podran fer més programes d'ajuda simplement perquè estan arribant al màxim esforç que podien fer i aquest moment podria arribar cap a la meitat de l'any 2010.
Aquests dos riscos hi són encara que ningú els pugui anticipar i cada inversor ha de ser conscient de les conseqüències que implica prendre més o menys risc. No obstant l'inversor que inverteix a l'estil Warren Buffet, és a dir a llarg termini, crec no hauria de tenir cap por a assumir aquest risc ja que crec que el potencial alcista compensa aquests factors de risc existents.
Alternatives?
Renda Fixa: Les perspectives de pujades dels tipus d'interès i de possibilitats de més revisions a la baixa dels Ratings d'alguns Estats europeus haurien de fer fugir els inversors de la renda fixa a mig i llarg termini encara que les perspectives d'inflació siguin més aviat modestes. La rendibilitat esperada d'aquest tipus d'actiu no hauria de superar el 2% -2.5% durant 2010.
Dipòsits / IPF: Per atraure nous clients algunes entitats mantindran els típics dipòsits ganxo al 3,5% durant 3/6 mesos i vinculats a la contractació d'algun pla de pensions o un altre producte més rendible per a l'entitat. Ara bé, al cap d'aquests 3 mesos què ens queda?
Immobiliari: No sembla que sigui encara el moment més adequat per a la compra d'habitatge com a inversió, vist l'elevat estoc existent en el mercat que sens dubte tornarà a pressionar els preus a la baixa. L'única excepció podria ser la compra de locals comercials llogats a un Carrefour/Mercadona/Intermarché amb rendibilitats al voltant del 6,5% -8% segons la seva millor o pitjor localització, encara que estiguem parlant en aquest cas d'inversors amb patrimonis elevats i amb vistes a llarg termini.
Conclusió: tot i que és difícil aventurar que passarà el 2010, el cert és que el nou any comença amb millors perspectives del que va començar 2009. De fet, les principals firmes auguren una mitjana de pujada inicial del 12% per l'Standard & Poor's. En el meu article del 15/01/2009 "Com es presenta l'any 2009" acabava dient que l'any hauria d'anar de menys a més i crec que en aquesta ocasió hauria de passar el contrari.
Els informes d'estratègies per a l'any que comença demà estan sortint com xurros des dels diferents departaments d'anàlisi. El sentiment, habitualment optimista a l'inici de l'any, és positiu per a les borses, amb pujades mitjanes esperades al voltant del 12% per l'S & P. Parlo només d'aquest índex, el Nord Americà perquè encara que no ens agradi, qualsevol pronòstic sobre els mercats mundials passa obligatòriament per veure el que passarà a EU. Estudiar només el que passarà a Espanya no té gaire sentit ja que representem només al voltant de l'1,5% dels mercats mundials davant el 50-55% d'USA. Les pujades de les borses durant el 2009 s'ha recolzat en l'estabilització del sector financer i immobiliari americà. Ara la continuïtat de les mateixes passarà per la consolidació de la recuperació del seu PIB.
Més enllà de les xifres que per naturalesa són impossibles d'encertar, és important parlar de tendències i, segons es desprèn de la majoria dels informes d'estratègia que he pogut llegir, aquestes apunten a pujades dels principals índexs mundials superiors al 10%. Cal destacar que els països emergents ofereixen en la meva opinió les millors perspectives dins del ventall de les inversions en renda variable.
Aquestes pujades es recolzaran en:
1. Beneficis empresarials superiors a l'esperat.
El canvi important es produirà amb la publicació dels resultats USA del 4t trimestre 2009 que es començaran a conèixer ben entrat gener i que, com ja ha passat durant els 3 últims trimestres, segurament tornaran a batre totes les expectatives.
2. Operacions corporatives.
Les empreses americanes i europees prendran la iniciativa, unint-se a les efectuades per empreses xineses durant el 2009. Aquestes operacions, se solen fer al voltant d'un 30% superior al preu de mercat, el que suposa una referència alcista.
3. Noves empreses que sortiran als parquets.
L'inici del cicle alcista atraurà la incorporació de noves empreses als mercats.
4. Enorme liquiditat existent.
A USA i Europa estan vencent més de 4 bilions d'euros en dipòsits contrets a finals del 2008 i les alternatives de rendibilitats tan pobres d'aquests actius revertiran en actius de més risc.
Factors de Risc:
1. En el meu article "La cursa feia els diners" del 29/12/2008 explicava en detall el major endeutament dels Estats i les seves conseqüències. Ara penso que aquest és el major risc al qual ens enfrontem de cara a l'any 2010 i els episodis de Dubai i Grècia èn són una prova. Per sort, en aquests casos el risc ha estat quantificat inmediatament tant en import com en nombre d'implicats i només ha suposat uns quants dies de borses a la baixa. Fet molt diferent del que va passar en la crisi de les subprime, on ni es coneixia una quantitat aproximada ni se sabia quants implicats podia haver-hi, amb els enormes dubtes que tot això comportava.
2. Que el creixement del sector privat, incipient per ara, no sigui prou fort per donar relleu a l'importantíssim esforç públic realitzat pels governs suposa un altre risc important. Calculo que a meitat de l'any tindrem una idea més clara sobre aquest risc ja que si els creixements del PIB europeus i americans no s'han consolidat en taxes superiors al 2%, podríem tenir una correcció dels mercats ja que els Estats ja no podran per si sols sostenir l'economia donats els seus forts dèficits públics i endeutaments. No crec que els Estats retirin els ajuts de forma sobtada però arribarà un moment que no podran fer més programes d'ajuda simplement perquè estan arribant al màxim esforç que podien fer i aquest moment podria arribar cap a la meitat de l'any 2010.
Aquests dos riscos hi són encara que ningú els pugui anticipar i cada inversor ha de ser conscient de les conseqüències que implica prendre més o menys risc. No obstant l'inversor que inverteix a l'estil Warren Buffet, és a dir a llarg termini, crec no hauria de tenir cap por a assumir aquest risc ja que crec que el potencial alcista compensa aquests factors de risc existents.
Alternatives?
Renda Fixa: Les perspectives de pujades dels tipus d'interès i de possibilitats de més revisions a la baixa dels Ratings d'alguns Estats europeus haurien de fer fugir els inversors de la renda fixa a mig i llarg termini encara que les perspectives d'inflació siguin més aviat modestes. La rendibilitat esperada d'aquest tipus d'actiu no hauria de superar el 2% -2.5% durant 2010.
Dipòsits / IPF: Per atraure nous clients algunes entitats mantindran els típics dipòsits ganxo al 3,5% durant 3/6 mesos i vinculats a la contractació d'algun pla de pensions o un altre producte més rendible per a l'entitat. Ara bé, al cap d'aquests 3 mesos què ens queda?
Immobiliari: No sembla que sigui encara el moment més adequat per a la compra d'habitatge com a inversió, vist l'elevat estoc existent en el mercat que sens dubte tornarà a pressionar els preus a la baixa. L'única excepció podria ser la compra de locals comercials llogats a un Carrefour/Mercadona/Intermarché amb rendibilitats al voltant del 6,5% -8% segons la seva millor o pitjor localització, encara que estiguem parlant en aquest cas d'inversors amb patrimonis elevats i amb vistes a llarg termini.
Conclusió: tot i que és difícil aventurar que passarà el 2010, el cert és que el nou any comença amb millors perspectives del que va començar 2009. De fet, les principals firmes auguren una mitjana de pujada inicial del 12% per l'Standard & Poor's. En el meu article del 15/01/2009 "Com es presenta l'any 2009" acabava dient que l'any hauria d'anar de menys a més i crec que en aquesta ocasió hauria de passar el contrari.
