Pla de Pensió: la millor inversió de la teva vida!

Com cada final d’any,  les entitats bancàries ens inunden amb ofertes dels seus plans de pensions. Molta gent creu, equivocadament, que el benefici fiscal d’avui quedarà eclipsat pel possible pagament d’impostos de demà. Quin error més gran!

Demostrarem aquest error calculant el benefici fiscal que obtindàs si tens un sou brut de 35.500€/any. I veurem que aquest benefici fiscal és molt interessant.

Com que aquest producte no té cap alternativa al mercat i, malauradament la prestació de jubilació de la Seguretat Social anirà disminuint irremediablement, aquest escrit t’ha d’interessar, i molt!  

Benefici fiscal derivat de les aportacions a un pla de pensió.

El benefici fiscal obtingut es calcula multiplicant el tipus d’IRPF (a Catalunya pel 2015 va del 22% al 49%) per les aportacions al pla de pensions.

En el nostre exemple imaginem que destines al pla de pensions la màxima aportació legal possible (8.000€) i que el teu tipus d’IRPF és del 39%. El teu benefici fiscal, és a dir el que Hisenda et tornarà aquest any, és el 39% dels 8.000€ aportats, o sigui 3.120€.  

Aquests diners te’ls pots gastar o bé invertir-los en un fons d’inversió apart ja que la llei no permet fer-ho en el pla de pensió quan ja s’ha superat el màxim aportat. Suposem que fas això darrer durant 20 anys i obtens un rendiment mitjà modest del 2%. Al final d’aquests període l’estalvi fiscal serà 75.808€ que s’haurà materialitzat en un fons d’inversió, apart del total acumulat que hi hauria al Pla de Pensió, que seria de 198.504€.

Si el teu sou fos més alt, també ho seria l’estalvi resultant degut a un percentatge d’IRPF superior, però també en cas de sous inferiors segueix essent interessant. Per tant les conclusions són les mateixes sigui quin sigui la magnitud del salari.

Diferència entre fer o no fer un pla de pensió

En l’exemple anterior el capital total de que disposaràs per afrontar la jubilació serà de 274.312€ (198.504€ del pla de pensió i 75.808€ del fons d’inversió, dos productes que poden invertir en el mateix però que tenen característiques fiscals i de liquiditat molt diferents.

Per contra, si haguessis destinat la mateixa aportació de 8.000 euros anuals a qualsevol altre producte financer (fons d’inversió, dipòsits, compra d’accions, etc.) o no financer (compra d’un habitatge o assegurança tipus Unit Link), Hisenda no t’hauria tornat cap import addicional i amb el mateix rendiment d’un 2% anual, hauries acumulat “només” 198.504€. I apart, és possible que haguessis hagut de pagar més impost de patrimoni, pel que la diferència s’hagués accentuat substancialment.

O sigui que d’entrada arribaries a la jubilació amb 75.808€ menys!

Però la història no s’acaba aquí.

Quines alternatives tindràs quan et jubilis?

Tindràs dues opcions:

Ø  Haver de rescatar el pla de pensió per necessitat.
Ø  No  haver-lo de rescatar perquè comptes amb altres fonts d’ingrés.  

Per norma general i sempre que t’ho puguis permetre, el pla de pensió és l’últim actiu que has de rescatar/vendre,  per poder-te estalviar tres possibles impostos:

·  IRPF ja que l’import rescatat serà considerat com una renda del treball i gairebé sempre serà més costós que reemborsar un altre actiu.

·    Impost de Patrimoni ja que un pla de pensió no tributa per aquest impost, contràriament a la majoria  d’inversions alternatives.

·     Impost de successions, ja que en cas de mort, l’import acumulat al pla de pensions no computa dins d’aquest  impost i els hereus en sortiran molt beneficiats, tal com veurem més endavant.

Què hauràs de pagar en jubilar-te?

1)      Si necessites rescatar el pla de pensió:

Hi ha una idea generalitzada de que en rescatar el pla pagues tants impostos que tots els beneficis fiscals obtinguts es perden i ja no haurà sortit a compte fer-lo.

Això és cert només en cas de rescatar-ho tot de cop: en el nostre exemple, els 274.312€ acumulats es convertirien en 177.797€, mentre en una inversió alternativa s’acabaria amb un import de 189.263€.

Però si el rescat es fa progressiu, retirant periòdicament els imports que calen per complementar la pensió, aleshores no hi ha dubte que haver fet un pla de pensions ha estat totalment encertat.

Pel fet d’estar jubilat tindràs menys ingressos i el percentatge a pagar d’IRPF serà molt més baix que durant els anys que t’han tornat diners sobre l’aportació feta.

Tenint en compte un tipus rebaixat de l’IRPF del 25% i suposant que vulguis rescatar 10.000 euros nets d’impostos cada any  per complementar la prestació de jubilació de la Seguretat Social, primer hauràs de reemborsar la part de l’estalvi fiscal invertida en el fons d’inversió.  Amb un rendiment mitjà del 2% anual, després de 20 anys encara et quedaran 117.441€ al pla de pensió mentre que si haguessis optat per no fer cap pla de pensió i haguessis rescatat l’alternativa d’inversió de la mateixa manera, el teu capital romanent seria només de 40.211€!  

És important dir que  24 anys després de jubilar-te el saldo de la teva inversió alternativa s'aproximaria a 0€ mentre que al teu pla de pensió encara hi quedarien 72.167€.

2. Si no necessites rescatar el teu pla de pensió:

Aquesta seria la situació idònia perquè no hauries de tornar mai l’estalvi fiscal aconseguit (75.808€)!  De fet si no haguessis fet cap pla de pensió, per una banda hauries tributat per l’impost de patrimoni (IP) durant tots aquests anys (en cas de tenir béns per un valor superior al mínim exempt, 500.000€ a Catalunya i 700.000€ a la resta d’Espanya) i a raó del 0,21% al 2,75% anual sobre el valor total d’aquest béns i,  per altra banda els teus hereus haurien de tributar algun dia per l’ impost de successió (a Catalunya aproximadament un 10% del valor del bé). 

És important destacar que tant el titular d’un pla de pensió com els seus hereus o beneficiaris no tenen cap obligació tributària fins que fan el rescat, mentre que en altres productes financers o no financers (com ara un habitatge o una assegurança) el fet imposable es produeix en el mateix moment de la mort i per tant suposa un altre avantatge a tenir molt en compte! Qui no coneix algun cas en que els hereus han hagut de vendre propietats per poder pagar els drets successoris...

En el nostre cas, l’ import acumulat de 198.504€ al pla de pensió no tributarà ni per IP ni per successions resultant en un estalvi total que pot superar els 100.000 euros, xifra que no crec que sigui menyspreable per ningú!

El pla de pensió és per tant l’únic producte que pot transcendir la mort del titular i no causar cap impacte fiscal als seus hereus fins que ells mateixos decideixin si el volen rescatar.

Se t’acut un regal millor? 

Ah, i per acabar-ho d’adobar: el pla de pensions és un actiu inembargable de manera que mai ningú ni cap situació personal desagradable pot retirar el dret de cobrar aquest producte, ni a tu ni als teus hereus.

Quin és doncs l’inconvenient dels plans de pensions?

Que són menys líquids que altres inversions alternatives, és a dir que no pots disposar dels diners quan vols.

En qualsevol cas, són rescatables sempre al cap de 10 anys, però també es poden rescatar anticipadament en situacions d’emergència com atur de llarga duració, malaltia greu o per evitar un desnonament.  

CONCLUSIONS

Els beneficis fiscals que suposen els plans de pensions són incomparables amb els de qualsevol inversió alternativa,  tant durant la vida activa com en el moment de la jubilació i encara més clarament, en el moment de la mort. 

No oblidem que l’essència del Pla de Pensions és assegurar un estalvi pel futur, i això sol indubtablement ja és un benefici en si, que podràs aprofitar tu mateix en cas de necessitat o bé podràs deixar als teus hereus amb unes condicions fiscals immillorables.

En aquest escrit hem fet un supòsit de salari de 35.500 euros, un rendiment mitjà pròpia d’una inversió conservadora del 2% anual i un rescat de 10.000 euros l’any.

És evident que aquests  càlculs s’han de personalitzar en funció de cada cas particular però les conclusions seran les mateixes.

Però el que és fonamental és seleccionar bé el pla de pensió idoni que s’ajusti al perfil d’inversió i a la conjuntura econòmica en cada moment. Per exemple, durant aquest any 2015, la diferència de  rendibilitat entre el millor (+15,08%) i el pitjor (-2,86%) pla de pensió en categoria mixtes moderats és de 17,94%!  Sovint es minimitza la importància d’aquestes diferències quan és realment la mare dels ous. En el nostre exemple del 2%, recorda que arribaves a la jubilació amb  274.312€. Si enlloc del 2% fóssim capaços d’obtenir una rendibilitat mitjana del 5% o del 10% el capital disponible seria de 381.981€ o 688.100€ respectivament.  

D’aquí la gran importància de tenir un bon assessorament!

Si encara tens dubtes o simplement vols analitzar el teu cas particular, posa’t en contacte amb nosaltres i amb molt de gust t’assessorarem sense compromís. 

¿Quin risc assumeixo en invertir en Borsa?

Aquells que avui encara conserven patrimoni financer per invertir, es troben davant d'un dilema important: ¿cóm invertir els estalvis en un moment en que els dipòsits ofereixen rendibilitats gairebé nul·les o  fins i tot negatives com és el cas dels bons alemanys, la inversió de màxima seguretat?

Si ets un dels afortunats que es troben en la situació anterior, segur que una de les  alternatives que t'han recomanat per treure més suc als teus estalvis és la Borsa pel que  probablement t'has preguntat quins risc té invertir-hi. Això és precisament el que intentaré explicar a continuació:
 

Abans de començar, s'han d'entendre els conceptes de risc i volatilitat que ja he exposat en altres articles del meu bloc com per exemple  "No posis tots els ous al mateix cistell"

Repassem-los:

La volatilitat és una mesura de la variació del valor d'un actiu respecte la seva mitjana de  rendibilitat, que es calcula a través de la desviació estàndard. Pel fet de basar-se en valors històrics no permet extrapolar rendibilitats futures però en canvi, permet fer-se una idea molt clara del període de temps que s'hauria de mantenir la  inversió en un determinat actiu per tal de minimitzar-ne el risc de pèrdua. 

Un cop sabut que la volatilitat es pot mesurar per a qualsevol horitzó temporal (dies, setmanes, mesos, anys, etc.), mirarem de quantificar el risc real de la borsa en diferents períodes.  Per fer-ho ens basarem en l'índex Standard&Poor’s 500, un dels més representatius de la borsa americana i per tant de tot el món, del que en disposem de dades des del 1872.
 

El gràfic següent ens mostra un resum de les rendibilitats obtingudes de l'índex SP500 durant 140 anys. Cada barra indica el percentatge d'anys (eix vertical) en que s'ha obtingut una determinada rendibilitat (eix horitzontal). Per exemple, la primera barra indica que aproximadament en un 2% dels anys s'ha obtingut una rendibilitat inferior al -30%.

Una primera conclusió és que la mitjana històrica de rendibilitat anual d'aquest índex ha estat del +10,7%, i que en el 72% dels anys les rendibilitats anual s'han situat entre un -10% i un +30%, el qual equival a una desviació típica del 20%.

Però, què passa en l'altre 28% dels anys? Doncs que en un 13% dels casos s'obté una pèrdua d'entre el -10% i el -30% i a l'altre 15% un benefici d'entre el 30% i el 50%.

El gràfic també indica que en el 29% dels anys es té alguna pèrdua.

 Arribats fins aquest punt potser em direu que no heu vingut a jugar a la ruleta i us donaré la raó ja que efectivament no es tracta de cap joc sinó de definir un horitzó temporal prou llarg per minimitzar el risc d'una pèrdua possible. Però, què passa amb el risc quan s'allarga l'horitzó temporal? L'estudi anterior es basa en rendibilitats anuals. Si féssim aquest mateix gràfic utilitzant rendibilitats en períodes més llargs, s'arriba a la conclusió que el risc es manté alt si la inversió és de fins a 5 anys però comença a caure fins a gairebé desaparèixer en períodes superiors a 7 anys.  

CONCLUSIO:

Si volem invertir en Borsa però no estem disposats a assumir cap risc de pèrdua de capital, el nostre horitzó temporal s'ha de situar en un mínim de 7 anys, per obtenir a canvi rendibilitats properes a la mitjana de l' 11%.  Tanmateix, si el que volem és invertir en Borsa pensant en un termini de fins a 5 anys, haurem d'assumir que podem tenir pèrdues en alguns dels anys. 

En definitiva, que la inversió en Borsa té menys riscos del que sembla si realment s'inverteix amb un horitzó temporal prou llarg.

Això també és vàlid si només s'inverteix en una sola o poques accions?  Desgraciadament NO. No oblidem que l'única garantia de que això funcioni és tenir una cartera molt ben diversificada i fer-li algun retoc de tant en tant en funció de la zona geogràfica que ofereixi unes  perspectives millors. Però sempre ens quedarà el dubte de quin és el millor moment per entrar o sortir.

Tot i que tinc la meva pròpia teoria, si fos infal·lible dubto molt que estigués escrivint aquest article. Però el que si que et puc assegurar és que si decideixes invertir en Borsa, "Alea jacta est" però sàpigues que tens la història al teu favor!

Bibliografia: The equity premium: Stock and Bond Returns since 1802 http://efinance.org.cn/cn/fm/The%20Equity%20Premium%20Stock%20and%20Bond%20Returns%20since%201802.pdf