Em vull disculpar amb els seguidors del meu bloc pel retard en la publicació d'aquest nou article, però no he pogut fer-ho abans per problemes tècnics però també una sobrecàrrega de treball originada per un nou projecte empresarial.
Des del meu últim escrit, en el qual feia un informe sobre la conjuntura mundial (juliol 2010) hem avançat en diversos punts:
1. Segons l'informe del FMI publicat ahir, l'economia mundial està creixent a una taxa del 4,6% (Alemanya +3%, França +1,5%, UK +1,5%, EUA +2,7%, Xina +10% i Brasil +8,8%), sense tensions inflacionistes rellevants i en un context de tipus d'interès molt reduïts.
2. El risc sistèmic que pesava al mes de maig sobre diversos països europeus segueix obert però ja només sobre Irlanda, Grècia i Portugal i s'ha reduït o eliminat sobre Espanya i Itàlia gràcies als Stress Test ja comentats. Això limita l'abast del problema i el converteix en un problema limitat i de fàcil quantificació.
3. S'està estenent el rumor sobre una possible tornada a la recessió, que prové dels dubtes sobre l'ocupació americana i l'estabilització del seu mercat immobiliari. Encara que jo assignaria una probabilitat baixa a la materialització d'aquest "double-dip" tan temut.
4. La inesperada convergència del creixement Europeu i Americà està fent també convergir l'Euro que, contra tot pronòstic ha tornat a pujar enfront del dòlar al voltant del 1,40, taxes que ni jo mateix m'imaginava. Ja estic pensant en tornar a comprar borsa americana i per tant dòlars...
Tot això em fa reafirmar en les conclusions que apuntava el juliol 2010.
Si avui algú em preguntés si sóc optimista sobre el futur de l'economia europea i concretament sobre el de l'espanyola, la meva resposta seria un NO rotund!
Les raons les trobem en un sol factor: LA DEMOGRAFIA EN LES PROPERES DÈCADES:
"Si la població s'estanca o baixa com està passant a Europa les conseqüències seran dramàtiques"
Així conclou l'anomenat grup de savis (Presidit per Felipe Gonzalez i 12 personalitats europees) publicades al maig 2010: El panorama demogràfic europeu descrit és esborronador l'envelliment de les poblacions europees amenacen la competitivitat de les nostres economies i la sostenibilitat del nostre model de creixement social. És un dels reptes més important que tenim a Europa. Zapatero ho va remarcar en el seu discurs del debat de la nació com un dels reptes més important del nostre país.
PIB = Consum + Inversió + Sector Exterior, on C representa fins el 70% del PIB
El capitalisme, exceptuant els períodes de 1 ª i 2 ª GM no ha conegut cap període de temps en què la població s'hagi reduït o hagi augmentat a un ritme inferior a l'1% anual. Actualment la població mundial continua creixent, encara que només a un 1,15% a l'any i a un ritme cada vegada més baix. No obstant això, són 77 milions més de boques per alimentar, 77 milions de parells de sabates més per fabricar, etc. El capitalisme, funciona molt bé quan creix la demanda, però molt malament quan aquesta baixa o hi ha expectativa que ho faci.
En el seu principi de la teoria poblacional, el 1798 Tomas Malthus deia que en algun moment futur el món es quedaria sense aliments per satisfer a una població cada vegada més creixent. Avui podem dir que aquesta afirmació estava mal formulada, encara que sigui veritat que una part important del planeta passi gana! Però el motiu no és una falta d'aliments sinó una mala distribució de la riquesa, fet molt diferent. El realment curiós de la seva tesi era el remei que preconitzava: que la gent es casés el més tard possible i no tingués relacions sexuals abans del matrimoni ... Que cadascú ho avaluï com vulgui!
En tot cas, la realitat actual va en sentit contrari i és que hi haurà producció suficient per satisfer a una població en creixement, però potser no la suficient gent nova per mantenir una producció creixent.
Les taxes globals de creixement de la població han anat disminuint en els països occidentals de manera que per mantenir la producció s'ha inventat l'endeutament. Si som menys però els bancs ens presten diners perquè puguem gastar més, doncs està clar que mantindrem la capacitat de consum encara que sigui amb el risc que algun dia algú digui: "JA NO PUC TORNAR EL MEU CRÈDIT" ... i així arribem a la crisi de les subprime mutant després cap a una altra crisi de deute Sobirà.
Penso que ens encaminem cap a creixements molt febles durant molts anys, com Japó des del començament dels anys 90. Ni amb tipus d'interès a 0% Japó és capaç de fer reflotar la seva economia. Així, l'efecte combinat d'una població envellida i per tant amb menys poder consumista, una menor taxa de natalitat (de les més baixes del món amb 1,4 fills per dona a Espanya) i l'actual política de restricció a la immigració, estem davant del caldo perfecte ja no per a la TEMPESTA PERFECTA que ja hem superat sinó per a l’ ESTANCAMENT PERFECTE, la travessia del qual només faran els més forts i els que innovin en el seu model empresarial i decideixin anar a la recerca de nous horitzons geogràfics on la situació sigui més pròspera.
Així trobem països com Brasil del qual sentim parlar dia si i dia també. No és per menys ja que el seu PIB està avançant a taxes anuals properes al 9%, té un dèficit fiscal del 3% (inferior a Alemanya que representa el nostre model), un deute sobre el PIB del 61% i sobretot un crèdit immobiliari del 2% sobre el PIB enfront de més del 60% del nostre. Brasil no té aquest greu problema demogràfic sinó tot el contrari, el seu futur es preveu brillant i ha passat de ser l'etern aspirant a ser la 8 ª potència del món i en pocs anys la 5 º ... No m'estranya que la seva empresa més emblemàtica, Petrobrás, acabi de culminar amb èxit l’ampliació de capital més gran de tota la història de la humanitat, que Repsol Brasil incorpori en el seu accionariat a la major petroliera Xina, que Telefónica pagui un 40% més per la primera empresa de mòbils, Vivo, etc .. Actualment Brasil és una democràcia forta i consolidada i qualsevol dels dos aspirants a la presidència té el camí traçat per un dels polítics més respectats de l'escenari polític internacional.
I què ens cal esperar als ciutadans del Vell Continent? Doncs molta imaginació per sobreviure i trobar un nou model de creixement econòmicament que ens permeti tornar a ocupar un lloc privilegiat en el nou ordre mundial que s'està dibuixant.
Des del meu últim escrit, en el qual feia un informe sobre la conjuntura mundial (juliol 2010) hem avançat en diversos punts:
1. Segons l'informe del FMI publicat ahir, l'economia mundial està creixent a una taxa del 4,6% (Alemanya +3%, França +1,5%, UK +1,5%, EUA +2,7%, Xina +10% i Brasil +8,8%), sense tensions inflacionistes rellevants i en un context de tipus d'interès molt reduïts.
2. El risc sistèmic que pesava al mes de maig sobre diversos països europeus segueix obert però ja només sobre Irlanda, Grècia i Portugal i s'ha reduït o eliminat sobre Espanya i Itàlia gràcies als Stress Test ja comentats. Això limita l'abast del problema i el converteix en un problema limitat i de fàcil quantificació.
3. S'està estenent el rumor sobre una possible tornada a la recessió, que prové dels dubtes sobre l'ocupació americana i l'estabilització del seu mercat immobiliari. Encara que jo assignaria una probabilitat baixa a la materialització d'aquest "double-dip" tan temut.
4. La inesperada convergència del creixement Europeu i Americà està fent també convergir l'Euro que, contra tot pronòstic ha tornat a pujar enfront del dòlar al voltant del 1,40, taxes que ni jo mateix m'imaginava. Ja estic pensant en tornar a comprar borsa americana i per tant dòlars...
Tot això em fa reafirmar en les conclusions que apuntava el juliol 2010.
Si avui algú em preguntés si sóc optimista sobre el futur de l'economia europea i concretament sobre el de l'espanyola, la meva resposta seria un NO rotund!
Les raons les trobem en un sol factor: LA DEMOGRAFIA EN LES PROPERES DÈCADES:
"Si la població s'estanca o baixa com està passant a Europa les conseqüències seran dramàtiques"
Així conclou l'anomenat grup de savis (Presidit per Felipe Gonzalez i 12 personalitats europees) publicades al maig 2010: El panorama demogràfic europeu descrit és esborronador l'envelliment de les poblacions europees amenacen la competitivitat de les nostres economies i la sostenibilitat del nostre model de creixement social. És un dels reptes més important que tenim a Europa. Zapatero ho va remarcar en el seu discurs del debat de la nació com un dels reptes més important del nostre país.
PIB = Consum + Inversió + Sector Exterior, on C representa fins el 70% del PIB
El capitalisme, exceptuant els períodes de 1 ª i 2 ª GM no ha conegut cap període de temps en què la població s'hagi reduït o hagi augmentat a un ritme inferior a l'1% anual. Actualment la població mundial continua creixent, encara que només a un 1,15% a l'any i a un ritme cada vegada més baix. No obstant això, són 77 milions més de boques per alimentar, 77 milions de parells de sabates més per fabricar, etc. El capitalisme, funciona molt bé quan creix la demanda, però molt malament quan aquesta baixa o hi ha expectativa que ho faci.
En el seu principi de la teoria poblacional, el 1798 Tomas Malthus deia que en algun moment futur el món es quedaria sense aliments per satisfer a una població cada vegada més creixent. Avui podem dir que aquesta afirmació estava mal formulada, encara que sigui veritat que una part important del planeta passi gana! Però el motiu no és una falta d'aliments sinó una mala distribució de la riquesa, fet molt diferent. El realment curiós de la seva tesi era el remei que preconitzava: que la gent es casés el més tard possible i no tingués relacions sexuals abans del matrimoni ... Que cadascú ho avaluï com vulgui!
En tot cas, la realitat actual va en sentit contrari i és que hi haurà producció suficient per satisfer a una població en creixement, però potser no la suficient gent nova per mantenir una producció creixent.
Les taxes globals de creixement de la població han anat disminuint en els països occidentals de manera que per mantenir la producció s'ha inventat l'endeutament. Si som menys però els bancs ens presten diners perquè puguem gastar més, doncs està clar que mantindrem la capacitat de consum encara que sigui amb el risc que algun dia algú digui: "JA NO PUC TORNAR EL MEU CRÈDIT" ... i així arribem a la crisi de les subprime mutant després cap a una altra crisi de deute Sobirà.
Penso que ens encaminem cap a creixements molt febles durant molts anys, com Japó des del començament dels anys 90. Ni amb tipus d'interès a 0% Japó és capaç de fer reflotar la seva economia. Així, l'efecte combinat d'una població envellida i per tant amb menys poder consumista, una menor taxa de natalitat (de les més baixes del món amb 1,4 fills per dona a Espanya) i l'actual política de restricció a la immigració, estem davant del caldo perfecte ja no per a la TEMPESTA PERFECTA que ja hem superat sinó per a l’ ESTANCAMENT PERFECTE, la travessia del qual només faran els més forts i els que innovin en el seu model empresarial i decideixin anar a la recerca de nous horitzons geogràfics on la situació sigui més pròspera.
Així trobem països com Brasil del qual sentim parlar dia si i dia també. No és per menys ja que el seu PIB està avançant a taxes anuals properes al 9%, té un dèficit fiscal del 3% (inferior a Alemanya que representa el nostre model), un deute sobre el PIB del 61% i sobretot un crèdit immobiliari del 2% sobre el PIB enfront de més del 60% del nostre. Brasil no té aquest greu problema demogràfic sinó tot el contrari, el seu futur es preveu brillant i ha passat de ser l'etern aspirant a ser la 8 ª potència del món i en pocs anys la 5 º ... No m'estranya que la seva empresa més emblemàtica, Petrobrás, acabi de culminar amb èxit l’ampliació de capital més gran de tota la història de la humanitat, que Repsol Brasil incorpori en el seu accionariat a la major petroliera Xina, que Telefónica pagui un 40% més per la primera empresa de mòbils, Vivo, etc .. Actualment Brasil és una democràcia forta i consolidada i qualsevol dels dos aspirants a la presidència té el camí traçat per un dels polítics més respectats de l'escenari polític internacional.
I què ens cal esperar als ciutadans del Vell Continent? Doncs molta imaginació per sobreviure i trobar un nou model de creixement econòmicament que ens permeti tornar a ocupar un lloc privilegiat en el nou ordre mundial que s'està dibuixant.
Però com això demanarà el seu temps, jo per si de cas demà me'n vaig de viatge a Brasil per aprofondir en aquestes altres realitats. Ha arribat l'hora d'emprendre nous camins que ens portin a millors ports ...