Estem superant la crisi financera, que s'ha desenvolupat finalment en dues etapes consecutives i en forma de W: primer baixada important de tots els actius mundials el 2008, posterior recuperació fins al febrer 2010 i recaiguda fins a mitjans de juny 2010.
La primera etapa va tenir el seu origen en el sistema financer americà, però es va acabar estenent globalment i va afectar tots els sectors d'activitat. Ara ens trobem en un procés avançat de la segona fase de la crisi després de la forta recuperació viscuda durant l'any 2009, la qual afecta de ple als Estats, especialment als europeus amb la crisi del deute sobirà i que crec que després de la publicació dels Stress Test el divendres passat, ja s’està acabant.
Avui els dubtes que romanen són si l'economia mundial tindrà un perfil de recuperació com el seguit actualment en V o bé si pot recaure i repetir una W. En aquest context, les receptes de Keynes (despesa pública per estimular l'economia) semblen tenir Obama com a únic seguidor i els propers mesos seran claus per veure en quina direcció ens decantem.
Personalment em decanto cap a la millora per les següents raons:
- Recuperació econòmica.
Encara que tots els comentaris són lògicament molt pessimistes per Espanya, no caiguem en l'error de pensar que aquesta situació és per sempre i que afecta tothom de la mateixa manera. Ja he comentat que estem davant una recuperació econòmica asimètrica i que actualment hi ha més de 3.000 milions de persones al món que no s'han assabentat de la crisi. L'FMI acaba de revisar a l'alça el creixement econòmic mundial que preveu per a l'any 2010 des del 4,2% fins al 4,6% (Xina +10,5%, Índia +9,4%, Brasil +7,1% , USA> +3,3%, Japó +2,4%, Europa +1%, España -0,4%, i els dubtes que actualment es plantegen sobre una hipotètica recaiguda no em semblen justificats.
De tant en tant s'aniran presentant alguns indicadors Macro més dolents que ens faran reconsiderar l'actual tendència de recuperació però que no impliquen en absolut una fallida d'aquesta recuperació i és fonamental no sobredimensionar les seves conseqüències negatives ja que solen acompanyar sempre un procés de recuperació.
En les últimes setmanes vam asistir a unes dades Macro més febles als EUA i arreu del món es va començar a témer una recaiguda... No obstant això, divendres es van donar unes dades de vendes d'habitatges de segona mà inesperadament acceptables (5,37m vs. 5,1 m esperat), que van venir de la mà d'un repunt inesperat del preu mitjà (+1,4%), i un Indicador Avançat menys dèbil del que es temia (-0,2% vs -0,3% esperat ). És a dir que sembla que el procés és lent però segur.
- Stress Test
La publicació divendres passat dels resultats de l’ "Stress Test" (prova que han passat 91 bancs europeus per veure com aguantarien una crisi més profunda i dramàtica que l'actual) ha portat en el seu conjunt més tranquil.litat.
El fet que la majoria dels bancs hagin superat aquestes proves (7 suspesos en total, 5 espanyols, 1 alemany i 1 grec) és una molt bona notícia per als mercats i ajudarà d'una manera decisiva a la normalització del mercat interbancari i dels fluxos de crèdit a famílies i empreses, que és clau per a la recuperació del creixement econòmic europeu. Encara que 5 dels 7 suspensos siguin Caixes Espanyoles (Diada liderada per Caixa Catalunya, Tarragona i Manresa, Unim de Sabadell Terrassa i Manlleu, Banca Cívica de Navarra, Canàries i Burgos, Espiga de Duero i Espanya i la intervinguda CajaSur), la raó és que Espanya és l'únic país que ha sotmès aquesta prova al 95% del seu sistema financer en comparació al 50% de mitjana dels altres països.
Totes elles hauran de recapitalitzar amb 1.850 milions d'euros que juntament amb els 10.700 M que ja han demanat del FROB suposa un petit cost de rescat del sector bancari espanyol del 4% si el comparem amb l'import global que ha suposat el de tot Europa: 311.400 milions d'euros.
- Plans d'austeritat
L'acceptació i implementació de plans d'austeritat per part dels governs de tot el món, encara que frenaran el creixement econòmic mundial a curt termini, proporcionaran la confiança perduda que necessiten els mercats a llarg termini.
En aquest sentit en algun article anterior ja vaig comentar que la direcció de la rebaixa del nostre dèficit era correcta però que no ens enganyem si creiem que amb 15.000 milions d'euros resoldrem un problema de 120.000 milions anuals de dèficit. Durant els propers mesos ens haurem de seguir estrenyent el cinturó perquè sinó podríem tornar a ser el centre d'atenció de tot el món!
- Deute públic
Els estats europeus, mal anomenats perifèrics (Espanya, Itàlia, Portugal, Irlanda i Grècia) estan sent capaços de finançar-se una altra vegada. Així ho demostren les últimes subhastes de deute realitzades, que encara que a un cost superior, han aconseguit atraure de nou als inversors.
Així els diferencials del cost del deute entre aquests països i Alemanya s’ha començat a reduir clarament, demostrant una major confiança dels inversors.
Les apostes recents dels diaris Alemanys parlaven d'intervenció immediata de l'economia espanyola i jo crec que va ser tot magníficament orquestrat per uns polítics alemanys de gran talla davant d'uns polítics impassible espanyols de poca talla. Mirant els resultats a Europa, Alemanya ha pogut emetre deute públic per als propers 10 anys al 2,6% mentre que Espanya i altres països ho han fet al 5%. Bravo Angela, tu si que en saps!
- El TARP (programa d'ajuts als EUA) es va pressupostar en uns 700.000 M $, dels quals 414.000 M $ es van aplicar als bancs americans i d'aquest import aquests ja han tornat a l'Estat 191.600 M $ (amb unos20.600 M $ de beneficis, per cert).
- El BCE ha tornat a estimular la liquiditat, de moment en subhastes a 3 mesos i les compres de Bons dels Estats ja que els riscos d'inflació són ara per ara nuls.
- Revaluació del iuan
L'acceptació per part de la Xina de revaluar el iuan al llarg dels propers anys implica una moderada transferència de creixement des de la Xina (si els seus productes són relativament més cars per a la resta del món, els altres països ho tenen més fàcil per vendre els seus) cap a les economies desenvolupades, menors necessitats de pujades de tipus a la Xina i millor situació de la demanda interna en aquell país. Addicionalment, pot contribuir a la reducció de les tensions polítiques entre EUA i la Xina.
- El balanç provisional de la publicació dels resultats empresarials als EUA del 2 º Trim 2010 és positiu ja que d'una estimació inicial del + 27% s'estima que superarem el 30% al final. De moment tres de cada quatre firmes del S& P han superat les expectatives del mercat i només un 12,5% ha quedat per sota de les previsions.
Les meves previsions per al segon semestre del 2010 són moderadament positives tant per als mercats borsaris com pels de Renda Fixa ja que assistim a riscos decreixents i uns preus de les accions en general atractius. Al tancament del 23/07, els principals índexs mundials mostraven xifres mixtes (USA -1,9%, Japó -10,6%, Europa -8,5%, Espanya -13,7%, Austràlia -8,5%, Corea +4,5%, Índia +3,9% i Brasil -3,1%).
Des d'aquests nivells, les borses podrien anar recuperant el terreny perdut dels primers 6 mesos i presentar una tendència alcista per als propers mesos. Encara que segons la majoria d'analistes consultats, els països amb més potencial de revaloració continuen sent la borsa americana (+35%) seguides de la Japonesa (+26%) i Europea (+21%) jo crec que l'atractiu relatiu d'Europa i encara més d'Espanya, ara és millor perquè s’han de recuperar sobre una base més baixa.
En el recent discurs sobre l'Estat de la Nació, el President Zapatero ha fet referència al repte que afronta Europa: com adaptar el sistema i l'economia europea a l’inoxerable i segur canvi demogràfic que experimentem des de fa anys?
Crec que aquest és un risc cert que mantindrà en nivells de creixements molt baixos a la majoria de les economies europees durant les properes dècades. Així, si des d'una perspectiva històrica el segle XIX va pertànyer a Europa i el segle XX a EUA, el segle XXI per pur sentit comú hauria de pertànyer als països anomenats emergents. Juntament amb altres grans països emergents, Xina, Índia, Brasil estan canviant el rumb del món i comencen a dibuixar des de fa pocs anys un nou ordre econòmic mundial liderat de nou per aquests països.
La primera etapa va tenir el seu origen en el sistema financer americà, però es va acabar estenent globalment i va afectar tots els sectors d'activitat. Ara ens trobem en un procés avançat de la segona fase de la crisi després de la forta recuperació viscuda durant l'any 2009, la qual afecta de ple als Estats, especialment als europeus amb la crisi del deute sobirà i que crec que després de la publicació dels Stress Test el divendres passat, ja s’està acabant.
Avui els dubtes que romanen són si l'economia mundial tindrà un perfil de recuperació com el seguit actualment en V o bé si pot recaure i repetir una W. En aquest context, les receptes de Keynes (despesa pública per estimular l'economia) semblen tenir Obama com a únic seguidor i els propers mesos seran claus per veure en quina direcció ens decantem.
Personalment em decanto cap a la millora per les següents raons:
- Recuperació econòmica.
Encara que tots els comentaris són lògicament molt pessimistes per Espanya, no caiguem en l'error de pensar que aquesta situació és per sempre i que afecta tothom de la mateixa manera. Ja he comentat que estem davant una recuperació econòmica asimètrica i que actualment hi ha més de 3.000 milions de persones al món que no s'han assabentat de la crisi. L'FMI acaba de revisar a l'alça el creixement econòmic mundial que preveu per a l'any 2010 des del 4,2% fins al 4,6% (Xina +10,5%, Índia +9,4%, Brasil +7,1% , USA> +3,3%, Japó +2,4%, Europa +1%, España -0,4%, i els dubtes que actualment es plantegen sobre una hipotètica recaiguda no em semblen justificats.
De tant en tant s'aniran presentant alguns indicadors Macro més dolents que ens faran reconsiderar l'actual tendència de recuperació però que no impliquen en absolut una fallida d'aquesta recuperació i és fonamental no sobredimensionar les seves conseqüències negatives ja que solen acompanyar sempre un procés de recuperació.
En les últimes setmanes vam asistir a unes dades Macro més febles als EUA i arreu del món es va començar a témer una recaiguda... No obstant això, divendres es van donar unes dades de vendes d'habitatges de segona mà inesperadament acceptables (5,37m vs. 5,1 m esperat), que van venir de la mà d'un repunt inesperat del preu mitjà (+1,4%), i un Indicador Avançat menys dèbil del que es temia (-0,2% vs -0,3% esperat ). És a dir que sembla que el procés és lent però segur.
- Stress Test
La publicació divendres passat dels resultats de l’ "Stress Test" (prova que han passat 91 bancs europeus per veure com aguantarien una crisi més profunda i dramàtica que l'actual) ha portat en el seu conjunt més tranquil.litat.
El fet que la majoria dels bancs hagin superat aquestes proves (7 suspesos en total, 5 espanyols, 1 alemany i 1 grec) és una molt bona notícia per als mercats i ajudarà d'una manera decisiva a la normalització del mercat interbancari i dels fluxos de crèdit a famílies i empreses, que és clau per a la recuperació del creixement econòmic europeu. Encara que 5 dels 7 suspensos siguin Caixes Espanyoles (Diada liderada per Caixa Catalunya, Tarragona i Manresa, Unim de Sabadell Terrassa i Manlleu, Banca Cívica de Navarra, Canàries i Burgos, Espiga de Duero i Espanya i la intervinguda CajaSur), la raó és que Espanya és l'únic país que ha sotmès aquesta prova al 95% del seu sistema financer en comparació al 50% de mitjana dels altres països.
Totes elles hauran de recapitalitzar amb 1.850 milions d'euros que juntament amb els 10.700 M que ja han demanat del FROB suposa un petit cost de rescat del sector bancari espanyol del 4% si el comparem amb l'import global que ha suposat el de tot Europa: 311.400 milions d'euros.
- Plans d'austeritat
L'acceptació i implementació de plans d'austeritat per part dels governs de tot el món, encara que frenaran el creixement econòmic mundial a curt termini, proporcionaran la confiança perduda que necessiten els mercats a llarg termini.
En aquest sentit en algun article anterior ja vaig comentar que la direcció de la rebaixa del nostre dèficit era correcta però que no ens enganyem si creiem que amb 15.000 milions d'euros resoldrem un problema de 120.000 milions anuals de dèficit. Durant els propers mesos ens haurem de seguir estrenyent el cinturó perquè sinó podríem tornar a ser el centre d'atenció de tot el món!
- Deute públic
Els estats europeus, mal anomenats perifèrics (Espanya, Itàlia, Portugal, Irlanda i Grècia) estan sent capaços de finançar-se una altra vegada. Així ho demostren les últimes subhastes de deute realitzades, que encara que a un cost superior, han aconseguit atraure de nou als inversors.
Així els diferencials del cost del deute entre aquests països i Alemanya s’ha començat a reduir clarament, demostrant una major confiança dels inversors.
Les apostes recents dels diaris Alemanys parlaven d'intervenció immediata de l'economia espanyola i jo crec que va ser tot magníficament orquestrat per uns polítics alemanys de gran talla davant d'uns polítics impassible espanyols de poca talla. Mirant els resultats a Europa, Alemanya ha pogut emetre deute públic per als propers 10 anys al 2,6% mentre que Espanya i altres països ho han fet al 5%. Bravo Angela, tu si que en saps!
- El TARP (programa d'ajuts als EUA) es va pressupostar en uns 700.000 M $, dels quals 414.000 M $ es van aplicar als bancs americans i d'aquest import aquests ja han tornat a l'Estat 191.600 M $ (amb unos20.600 M $ de beneficis, per cert).
- El BCE ha tornat a estimular la liquiditat, de moment en subhastes a 3 mesos i les compres de Bons dels Estats ja que els riscos d'inflació són ara per ara nuls.
- Revaluació del iuan
L'acceptació per part de la Xina de revaluar el iuan al llarg dels propers anys implica una moderada transferència de creixement des de la Xina (si els seus productes són relativament més cars per a la resta del món, els altres països ho tenen més fàcil per vendre els seus) cap a les economies desenvolupades, menors necessitats de pujades de tipus a la Xina i millor situació de la demanda interna en aquell país. Addicionalment, pot contribuir a la reducció de les tensions polítiques entre EUA i la Xina.
- El balanç provisional de la publicació dels resultats empresarials als EUA del 2 º Trim 2010 és positiu ja que d'una estimació inicial del + 27% s'estima que superarem el 30% al final. De moment tres de cada quatre firmes del S& P han superat les expectatives del mercat i només un 12,5% ha quedat per sota de les previsions.
Les meves previsions per al segon semestre del 2010 són moderadament positives tant per als mercats borsaris com pels de Renda Fixa ja que assistim a riscos decreixents i uns preus de les accions en general atractius. Al tancament del 23/07, els principals índexs mundials mostraven xifres mixtes (USA -1,9%, Japó -10,6%, Europa -8,5%, Espanya -13,7%, Austràlia -8,5%, Corea +4,5%, Índia +3,9% i Brasil -3,1%).
Des d'aquests nivells, les borses podrien anar recuperant el terreny perdut dels primers 6 mesos i presentar una tendència alcista per als propers mesos. Encara que segons la majoria d'analistes consultats, els països amb més potencial de revaloració continuen sent la borsa americana (+35%) seguides de la Japonesa (+26%) i Europea (+21%) jo crec que l'atractiu relatiu d'Europa i encara més d'Espanya, ara és millor perquè s’han de recuperar sobre una base més baixa.
En el recent discurs sobre l'Estat de la Nació, el President Zapatero ha fet referència al repte que afronta Europa: com adaptar el sistema i l'economia europea a l’inoxerable i segur canvi demogràfic que experimentem des de fa anys?
Crec que aquest és un risc cert que mantindrà en nivells de creixements molt baixos a la majoria de les economies europees durant les properes dècades. Així, si des d'una perspectiva històrica el segle XIX va pertànyer a Europa i el segle XX a EUA, el segle XXI per pur sentit comú hauria de pertànyer als països anomenats emergents. Juntament amb altres grans països emergents, Xina, Índia, Brasil estan canviant el rumb del món i comencen a dibuixar des de fa pocs anys un nou ordre econòmic mundial liderat de nou per aquests països.
