Actualment Suïssa és líder indiscutible en la gestió patrimonial mundial, amb uns 6 bilions d'euros al seus bancs (27% del patrimoni gestionat a nivell mundial i 6 cops el PIB d'Espanya), atrets per un secret bancari fins fa poc a prova de bomba.
El secret bancari suís va entrar a l'escena social i econòmica tot just acabar la primera guerra mundial i es va legislar el 1934. Hi ha qui defensa que va ser un escut per al poble jueu enfront del nazisme encara que és obvi que des d'aleshores també ha tingut altres funcions molt menys humanitàries.
Davant la mala situació del sector financer grec i la por a una possible tornada al dracma, es calcula que en els últims anys les grans fortunes gregues han transferit a Suïssa uns 200.000 milions d'euros. Motivat fonamentalment per la fortíssima crisi mundial i la necessitat de recuperar part dels diners no cobrats pel fisc, alguns països com Alemanya i Anglaterra recentment han decidit encarar el tema i signar acords bilaterals que sens dubte marcaran un abans i un després en el secret bancari Suís.
Els fets precedents…
A la cimera del G20 i la OCDE del 2 d'abril del 2009, Zarkozy declarava que « Le temps du secret bancaire est révolu » (El secret bancari està mort) i a partir d'aleshores, es van revisar els criteris que defineixen quan un Estat es pot considerar paradís fiscal
- Que tingui una tributació nul.la o baixa tant del seu IRPF com del seu Impost de Societat (criteri principal).
- Que es pugui verificar algun dels tres requisits subsidiaris:
1) Que hi hagi límits en l'intercanvi d'informació.
2) Que els falti transparència.
3) Que no hi hagi exigència d'exercici d'activitat econòmica real.
L'any 2009 la OCDE va incloure Suïssa a la llista gris de paradisos fiscals, però Suïssa en va aconseguir sortir després de renegociar els Convenis de doble imposició amb més de 12 Estats.
7/12/2010: L'Ecofin arriba a un acord sobre la Directiva d'intercanvi d'informació en la lluita contra el frau fiscal (http://euroalert.net/news.aspx?idn=11246).
Situació actual...
En els últims mesos s'ha començat a dir que Suïssa podria representar "una part de la solució" a la crisi del deute europeu. Això passa just en un moment en que Suïssa vol tancar nous acords amb la UE en àrees com l'agricultura, l'electricitat o l'accés al mercat farmacèutic de les seves multinacionals.
D'aquesta manera, Suïssa s'ha vist obligada a “cedir” i a través del codi en clau “Rubik” ha tancat dos acords fiscals bil.laterals amb Alemanya i Gran Bretanya.
Amb aquests acords i en el cas d'Alemanya, Suïssa pretén fer una retenció lliberatòria del 23,375% sobre els ingressos futurs però d'entre el 19% i el 34% sobre el patrimoni total actual per a finiquitar el seu passat i revertir-ho a l'Estat víctima. Tot això sense haver de revel.lar les identitats de les persones afectades, ni la dels seus bancs. A més a més, el país víctima no pot criminalitzar els seus bancs ni els seus treballadors, ni utilitzar dades robades, i no pot obtenir informació mitjançant la tècnica del fishing que permetria un intercanvi automàtic d'informació. Alemanya té limitades les peticions a 999 noms en dos anys.
Tot això s'està duent a terme amb la màxima discreció possible i la seva posta en marxa depèn de les aprovacions parlamentàries que tindran lloc en el 1er trimestre del 2013.
Enllaços del Departament Federal de finances Suís (DFF) per a ampliar informació sobre aquests acords bil.laterals:
21/09/2011: Acord Suïss-Alemanya:
http://www.efd.admin.ch/dokumentation/medieninformationen/00467/index.html?lang=fr&msg-id=40533
06/10/2011: Acord Suïssa-UK:
http://www.efd.admin.ch/dokumentation/medieninformationen/00467/index.html?lang=fr&msg-id=41576
27/10/2011: Preacord amb Grècia: http://www.efd.admin.ch/00468/index.html?lang=fr&msg-id=41960
Altres fonts periodístiques:
Opinió de Le Figaro sobre acord Suïssa-Alemanya: http://www.lefigaro.fr/impots/2011/08/10/05003-20110810ARTFIG00396-la-suisse-signe-un-accord-fiscal-historique-avec-l-allemagne.php
La Vanguardia: http://www.scribd.com/fullscreen/71014499?access_key=key-29tc4cs5k5s79vlcirb4
CONSEQUÈNCIES:
Si fa poc es podia pensar que fos quin fos el govern que surti de les urnes el proper mes de novembre podria estar temptat a fer una amnistia fiscal a l'estil del 1991 quan Carlos Solchaga era Ministre d'Economia, ara mateix aquesta possibilitat s'ha reduït. El motiu és que l'acord de doble imposició signat entre Espanya i Suïssa el 29/06/2006, conté una clàusula a favor d'Espanya de “nació més afavorida” que li dóna la possibilitat d'acollir-se a qualsevol dels acords que Suïssa signi amb qualsevol Estat de la UE (Alemanya o Anglaterra de moment).
D'aquesta manera, hi ha 3 sortides possibles:
1) Pagar l'impost lliberatori i seguir a l'anonimat.
2) Repatriar el capital a Espanya presentant una paral.lela, amb un cost entre un 5%-10%.
3) Transferir els diners a tercers països.
Independentment de la decisió que adoptin els afectats, el que està clar és que aquests acords derivaran en una injecció de diners cap els països víctima, el qual a la vegada suposarà una millora dels seus dèficits públics.
Tenint en compte que només a Alemanya el fisc ha deixat d'ingressar entre 150.000 i 200.000 mil.lions d'euros degut a l'evasió fiscal, ens podem imaginar les ganes que tenen els països de solucionar aquest tema, i més en casos como Grècia, amenaçats en sortir de l'euro, que podrien resoldre part del seu problema només recuperant els impostos "extraviats" a Suïssa. I qui diu Grècia, diu Itàlia, Espanya, Portugal, etc., etc., etc.
Persectives bursàtils fins a final d'any
Es cert que encara s'han de conèixer molts detalls del pla per salvar la zona Euro del seu greu problema de deute i tot i que el pla articulat no és perfecte (seria millor una quitança superior al 50% per a Grècia i dotar amb més diners el fons de rescat), les conseqüències són i seran positives sobre el mercat, al menys durant un temps.
L'acord ajuda a reduïr la volatilitat i si durant els últims quatre mesos el risc era tenir excessiva exposició a borses, ara hauria de ser el contrari pel que és recomenable augmentar posicions en renda variable.
Acabo de redactar aquest article just després del terratrèmol provocat per les declaracions de Papandreu sobre sotmetre la decisió de la quitança de Grècia a referèndum. Malgrat la caiguda espectacular de les borses dels dos últims dies, segueixo pensant que és el moment d'estar invertit en RV, avui més que abans d'ahir, ja que ara els preus encara són més atractius.
El secret bancari suís va entrar a l'escena social i econòmica tot just acabar la primera guerra mundial i es va legislar el 1934. Hi ha qui defensa que va ser un escut per al poble jueu enfront del nazisme encara que és obvi que des d'aleshores també ha tingut altres funcions molt menys humanitàries.
Davant la mala situació del sector financer grec i la por a una possible tornada al dracma, es calcula que en els últims anys les grans fortunes gregues han transferit a Suïssa uns 200.000 milions d'euros. Motivat fonamentalment per la fortíssima crisi mundial i la necessitat de recuperar part dels diners no cobrats pel fisc, alguns països com Alemanya i Anglaterra recentment han decidit encarar el tema i signar acords bilaterals que sens dubte marcaran un abans i un després en el secret bancari Suís.
Els fets precedents…
A la cimera del G20 i la OCDE del 2 d'abril del 2009, Zarkozy declarava que « Le temps du secret bancaire est révolu » (El secret bancari està mort) i a partir d'aleshores, es van revisar els criteris que defineixen quan un Estat es pot considerar paradís fiscal
- Que tingui una tributació nul.la o baixa tant del seu IRPF com del seu Impost de Societat (criteri principal).
- Que es pugui verificar algun dels tres requisits subsidiaris:
1) Que hi hagi límits en l'intercanvi d'informació.
2) Que els falti transparència.
3) Que no hi hagi exigència d'exercici d'activitat econòmica real.
L'any 2009 la OCDE va incloure Suïssa a la llista gris de paradisos fiscals, però Suïssa en va aconseguir sortir després de renegociar els Convenis de doble imposició amb més de 12 Estats.
7/12/2010: L'Ecofin arriba a un acord sobre la Directiva d'intercanvi d'informació en la lluita contra el frau fiscal (http://euroalert.net/news.aspx?idn=11246).
Situació actual...
En els últims mesos s'ha començat a dir que Suïssa podria representar "una part de la solució" a la crisi del deute europeu. Això passa just en un moment en que Suïssa vol tancar nous acords amb la UE en àrees com l'agricultura, l'electricitat o l'accés al mercat farmacèutic de les seves multinacionals.
D'aquesta manera, Suïssa s'ha vist obligada a “cedir” i a través del codi en clau “Rubik” ha tancat dos acords fiscals bil.laterals amb Alemanya i Gran Bretanya.
Amb aquests acords i en el cas d'Alemanya, Suïssa pretén fer una retenció lliberatòria del 23,375% sobre els ingressos futurs però d'entre el 19% i el 34% sobre el patrimoni total actual per a finiquitar el seu passat i revertir-ho a l'Estat víctima. Tot això sense haver de revel.lar les identitats de les persones afectades, ni la dels seus bancs. A més a més, el país víctima no pot criminalitzar els seus bancs ni els seus treballadors, ni utilitzar dades robades, i no pot obtenir informació mitjançant la tècnica del fishing que permetria un intercanvi automàtic d'informació. Alemanya té limitades les peticions a 999 noms en dos anys.
Tot això s'està duent a terme amb la màxima discreció possible i la seva posta en marxa depèn de les aprovacions parlamentàries que tindran lloc en el 1er trimestre del 2013.
Enllaços del Departament Federal de finances Suís (DFF) per a ampliar informació sobre aquests acords bil.laterals:
21/09/2011: Acord Suïss-Alemanya:
http://www.efd.admin.ch/dokumentation/medieninformationen/00467/index.html?lang=fr&msg-id=40533
06/10/2011: Acord Suïssa-UK:
http://www.efd.admin.ch/dokumentation/medieninformationen/00467/index.html?lang=fr&msg-id=41576
27/10/2011: Preacord amb Grècia: http://www.efd.admin.ch/00468/index.html?lang=fr&msg-id=41960
Altres fonts periodístiques:
Opinió de Le Figaro sobre acord Suïssa-Alemanya: http://www.lefigaro.fr/impots/2011/08/10/05003-20110810ARTFIG00396-la-suisse-signe-un-accord-fiscal-historique-avec-l-allemagne.php
La Vanguardia: http://www.scribd.com/fullscreen/71014499?access_key=key-29tc4cs5k5s79vlcirb4
CONSEQUÈNCIES:
Si fa poc es podia pensar que fos quin fos el govern que surti de les urnes el proper mes de novembre podria estar temptat a fer una amnistia fiscal a l'estil del 1991 quan Carlos Solchaga era Ministre d'Economia, ara mateix aquesta possibilitat s'ha reduït. El motiu és que l'acord de doble imposició signat entre Espanya i Suïssa el 29/06/2006, conté una clàusula a favor d'Espanya de “nació més afavorida” que li dóna la possibilitat d'acollir-se a qualsevol dels acords que Suïssa signi amb qualsevol Estat de la UE (Alemanya o Anglaterra de moment).
D'aquesta manera, hi ha 3 sortides possibles:
1) Pagar l'impost lliberatori i seguir a l'anonimat.
2) Repatriar el capital a Espanya presentant una paral.lela, amb un cost entre un 5%-10%.
3) Transferir els diners a tercers països.
Independentment de la decisió que adoptin els afectats, el que està clar és que aquests acords derivaran en una injecció de diners cap els països víctima, el qual a la vegada suposarà una millora dels seus dèficits públics.
Tenint en compte que només a Alemanya el fisc ha deixat d'ingressar entre 150.000 i 200.000 mil.lions d'euros degut a l'evasió fiscal, ens podem imaginar les ganes que tenen els països de solucionar aquest tema, i més en casos como Grècia, amenaçats en sortir de l'euro, que podrien resoldre part del seu problema només recuperant els impostos "extraviats" a Suïssa. I qui diu Grècia, diu Itàlia, Espanya, Portugal, etc., etc., etc.
Persectives bursàtils fins a final d'any
Es cert que encara s'han de conèixer molts detalls del pla per salvar la zona Euro del seu greu problema de deute i tot i que el pla articulat no és perfecte (seria millor una quitança superior al 50% per a Grècia i dotar amb més diners el fons de rescat), les conseqüències són i seran positives sobre el mercat, al menys durant un temps.
L'acord ajuda a reduïr la volatilitat i si durant els últims quatre mesos el risc era tenir excessiva exposició a borses, ara hauria de ser el contrari pel que és recomenable augmentar posicions en renda variable.
Acabo de redactar aquest article just després del terratrèmol provocat per les declaracions de Papandreu sobre sotmetre la decisió de la quitança de Grècia a referèndum. Malgrat la caiguda espectacular de les borses dels dos últims dies, segueixo pensant que és el moment d'estar invertit en RV, avui més que abans d'ahir, ja que ara els preus encara són més atractius.
