Com va dir Juergen Dongen (president del consell econòmic dels cancellers Khol i Schroder) a la Contra de La Vanguardia del divendres passat, l'essencial per a un govern que afronta una crisi econòmica és tenir un pla, sigui encertat o no, però tenir-ne un! Perquè si existeix i es compleix, es minimitza la gran enemiga dels mercats, la incertesa i es maximitza la seva gran amiga, la confiança.
En aquests moments els països que no tenien cap pla han estat durament castigats i els polítics intenten posar-hi remei a contrarellotge. Una cosa semblant passa amb els gestors i aquells que no tenien cap pla o que obstinadament apostaven per la renda variable espanyola "perquè no som Grècia" ja que estaran perdent en les seves carteres de renda variable al voltant del 12% des de començaments d'any. És cert que un escenari sense problemes és gairebé impossible que es doni i s'ha de canviar de rumb en alguns moments, aquest és el treball dels gestors.
El desacoblament entre borses europees i americanes sobre el qual vaig advertir a finals de gener s'ha posat clarament de manifest amb l'agreujament de la crisi grega. Aquesta dualitat entre zones en creixement i zones encara en recessió demostra l'encert d'eliminar tota la Renda Variable Espanyola però ara toca anar una mica més enllà i reduir o eliminar la RV Europea durant algun temps.
Tinc por d'un contagi global?
No, ni de bon tros però arrel del que ha passat a Grècia, encara que el cicle expansiu global segueix intacte, em sorgeixen dos grans dubtes que desenvoluparé a continuació i mentre no estigui clar prefereixo senzillament estar en latituds més caloroses.
A tall de resum, des de començament d'any, les rendibilitats dels principals índexs borsaris són: Dow +7%, Nikkei + 4,8%, Eurostoxx -5%, Ibex -12%, Alemanya (Dax) +3%, Rússia +5%, Kospi (Corea) +3,5%, BOVESPA (Brasil) -2% (per properes eleccions), Mèxic +2% (arrossegat per USA), Merval (Argentina) +3,3%, Sensex ( Índia) + 0,5%, Hang Seng (Xina) -3,5%, Israel i Sud Àfrica +2%.
No entraré a valorar les xifres del rescat grec (110.000 milions d'euros en 3 anys) i que suposen per als seus habitants rebaixar un 30% la seva riquesa real en termes de majors impostos, menors salaris, etc. ...
Explicacions dels dubtes exposats:
(1) Alemanya, que té eleccions regionals el dia 9 de maig i que ha fet tot el possible per endarrerir qualsevol decisió sobre aquest assumpte fins que hagin passat, dubto molt que l'aprovi aquesta mateixa setmana. El més sorprenent és la facilitat i rapidesa amb que Zapatero ha acceptat les condicions del rescat i suposo que respon més a motius polítics que econòmics. El que ens ha de preocupar és que un cop rebin els diners els grecs no s'oblidin de fer els retalls promesos i l'ajuda acabi sent només un subsidi.
(2) El mercat vigilarà estretament l'evolució de les xifres de Portugal i Espanya per tractar d'avaluar la probabilitat que puguin veure's en algun moment en una situació similar i mentre tot això va succeint cal mirar el que fan altres latituds on el sol sembla brillar més (EUA, Austràlia, Índia, etc. ...).
Això planteja un període d'incertesa superior a 2 setmanes que resulta idoni per a desenvolupar, com està passant, posicions especulatives contra els 3 països: Grècia, Portugal i Espanya.
Què hauríem de fer a Espanya?
Diem que Espanya és una altra dimensió (4 vegades el PIB de Grècia i 5 vegades el de Portugal) i que el nostre deute en relació del PIB és de només el 53% versus el 115% de Grècia. Encara que sigui veritat jo penso que, encara que siguin baixes, si que hi ha possibilitats de que ens passi el mateix que a Grècia. Per què.? A Espanya, el nostre problema és de productivitat i porta així molt de temps. Això trigarà com a mínim una generació en resoldre's i mentrestant la demanda privada i la d'inversió segueix sense animar-se; la despesa pública ha esgotat els seus marges d'actuació (és més, els mercats exigeixen que disminueixi!).
Si recordem l'equació de PIB = Consum + Inversió + Sector Exterior, de moment només queda el sector exterior per resoldre el nostre problema, no com a solució definitiva però si com un paliatiu indispensable. I aquí està el problema: gran part dels productes que exportem no són prou competitius per la qual cosa hem de trobar una mesura que permeti reduir els preus.
Solució: Rebaixar tots els nostres salaris per permetre que els preus dels nostres productes i serveis siguin més competitius. A Grècia ho han hagut de fer per força i nosaltres ho podem fer de forma "amistosa". Fins ara són els empresaris qui han vist rebaixar els seus beneficis molt fortament però és indispensable que aquests retalls arribin també a l'assalariat, naturalment de manera molt més suau perquè no han d'assumir un risc empresarial!
Molts pensareu que és una bogeria i que això s'enfonsaria el consum! Fals: El que contrau el consum és l'atur o la por a perdre la feina de manera que si els sindicats accedeixen a rebaixar sous a canvi de més seguretat en l'ocupació i / o major formació, crec que hi sortiríem tots guanyant.
Són les úniques mesures que es poden prendre perquè les de política monetària (els tipus no poden baixar més) i fiscals (el govern paralitzarà gran part de les obres públiques aprovades) no existeixen. La seva posada en marxa depèn dels polítics de manera que es podrien retardar molt fins que la situació sigui insostenible: com a GRÈCIA!
La crisi grega tindrà un paper de detonant constructiu, en el sentit que forçarà a que aquells altres estats que estan sent laxos amb la despesa i el control del deute, actuïn de manera molt més estricta i això serà positiu en el futur.
En aquests moments els països que no tenien cap pla han estat durament castigats i els polítics intenten posar-hi remei a contrarellotge. Una cosa semblant passa amb els gestors i aquells que no tenien cap pla o que obstinadament apostaven per la renda variable espanyola "perquè no som Grècia" ja que estaran perdent en les seves carteres de renda variable al voltant del 12% des de començaments d'any. És cert que un escenari sense problemes és gairebé impossible que es doni i s'ha de canviar de rumb en alguns moments, aquest és el treball dels gestors.
El desacoblament entre borses europees i americanes sobre el qual vaig advertir a finals de gener s'ha posat clarament de manifest amb l'agreujament de la crisi grega. Aquesta dualitat entre zones en creixement i zones encara en recessió demostra l'encert d'eliminar tota la Renda Variable Espanyola però ara toca anar una mica més enllà i reduir o eliminar la RV Europea durant algun temps.
Tinc por d'un contagi global?
No, ni de bon tros però arrel del que ha passat a Grècia, encara que el cicle expansiu global segueix intacte, em sorgeixen dos grans dubtes que desenvoluparé a continuació i mentre no estigui clar prefereixo senzillament estar en latituds més caloroses.
A tall de resum, des de començament d'any, les rendibilitats dels principals índexs borsaris són: Dow +7%, Nikkei + 4,8%, Eurostoxx -5%, Ibex -12%, Alemanya (Dax) +3%, Rússia +5%, Kospi (Corea) +3,5%, BOVESPA (Brasil) -2% (per properes eleccions), Mèxic +2% (arrossegat per USA), Merval (Argentina) +3,3%, Sensex ( Índia) + 0,5%, Hang Seng (Xina) -3,5%, Israel i Sud Àfrica +2%.
No entraré a valorar les xifres del rescat grec (110.000 milions d'euros en 3 anys) i que suposen per als seus habitants rebaixar un 30% la seva riquesa real en termes de majors impostos, menors salaris, etc. ...
Explicacions dels dubtes exposats:
(1) Alemanya, que té eleccions regionals el dia 9 de maig i que ha fet tot el possible per endarrerir qualsevol decisió sobre aquest assumpte fins que hagin passat, dubto molt que l'aprovi aquesta mateixa setmana. El més sorprenent és la facilitat i rapidesa amb que Zapatero ha acceptat les condicions del rescat i suposo que respon més a motius polítics que econòmics. El que ens ha de preocupar és que un cop rebin els diners els grecs no s'oblidin de fer els retalls promesos i l'ajuda acabi sent només un subsidi.
(2) El mercat vigilarà estretament l'evolució de les xifres de Portugal i Espanya per tractar d'avaluar la probabilitat que puguin veure's en algun moment en una situació similar i mentre tot això va succeint cal mirar el que fan altres latituds on el sol sembla brillar més (EUA, Austràlia, Índia, etc. ...).
Això planteja un període d'incertesa superior a 2 setmanes que resulta idoni per a desenvolupar, com està passant, posicions especulatives contra els 3 països: Grècia, Portugal i Espanya.
Què hauríem de fer a Espanya?
Diem que Espanya és una altra dimensió (4 vegades el PIB de Grècia i 5 vegades el de Portugal) i que el nostre deute en relació del PIB és de només el 53% versus el 115% de Grècia. Encara que sigui veritat jo penso que, encara que siguin baixes, si que hi ha possibilitats de que ens passi el mateix que a Grècia. Per què.? A Espanya, el nostre problema és de productivitat i porta així molt de temps. Això trigarà com a mínim una generació en resoldre's i mentrestant la demanda privada i la d'inversió segueix sense animar-se; la despesa pública ha esgotat els seus marges d'actuació (és més, els mercats exigeixen que disminueixi!).
Si recordem l'equació de PIB = Consum + Inversió + Sector Exterior, de moment només queda el sector exterior per resoldre el nostre problema, no com a solució definitiva però si com un paliatiu indispensable. I aquí està el problema: gran part dels productes que exportem no són prou competitius per la qual cosa hem de trobar una mesura que permeti reduir els preus.
Solució: Rebaixar tots els nostres salaris per permetre que els preus dels nostres productes i serveis siguin més competitius. A Grècia ho han hagut de fer per força i nosaltres ho podem fer de forma "amistosa". Fins ara són els empresaris qui han vist rebaixar els seus beneficis molt fortament però és indispensable que aquests retalls arribin també a l'assalariat, naturalment de manera molt més suau perquè no han d'assumir un risc empresarial!
Molts pensareu que és una bogeria i que això s'enfonsaria el consum! Fals: El que contrau el consum és l'atur o la por a perdre la feina de manera que si els sindicats accedeixen a rebaixar sous a canvi de més seguretat en l'ocupació i / o major formació, crec que hi sortiríem tots guanyant.
Són les úniques mesures que es poden prendre perquè les de política monetària (els tipus no poden baixar més) i fiscals (el govern paralitzarà gran part de les obres públiques aprovades) no existeixen. La seva posada en marxa depèn dels polítics de manera que es podrien retardar molt fins que la situació sigui insostenible: com a GRÈCIA!
La crisi grega tindrà un paper de detonant constructiu, en el sentit que forçarà a que aquells altres estats que estan sent laxos amb la despesa i el control del deute, actuïn de manera molt més estricta i això serà positiu en el futur.
