Amnistia fiscal (I): la polèmica està servida!

El passat 30 de març va entrar en vigor la polèmica amnistia fiscal i des d'aleshores s'han llegit i escoltat inifinitat de crítiques degut a la injustícia que aquesta mesura representa per al ciutadà del carrer, que ha de pagar religiosament els seus impostos mentre pateix aferrissades retallades per part de l'Administració, situació que encar s'agreujarà més amb el dramàtic ajust històric recentment anunciat per Rajoy.

Tristament, al meu entendre aquests esforços que s'estan imposant a la població només serviran per intentar complir amb l'objectiu de reducció del dèficit dictat des d'Europa però dubto que contribueixin a millorar la posició competitiva d'Espanya a llarg termini ja que no abarca cap reforma estructural (reforma fiscal, laboral, educació, pensions, redimensionament dràstic del sector públic, etc). .

Per ampliar informació recomano la lectura de l'informe

https://docs.bankinter.com/stf/plataformas/broker/analisis/home/nota_especial.pdf

Però continuem amb el tema d'avui.

El Govern té especial interès en que l'amnistia fiscal tingui èxit ja que amb ella pretén augmentar la recaptació en 2.500 milions d'euros equivalent, segons les seves pròpies estimacions, a un aflorament d'uns 25.000 milions d'euros.

Al marge d'estar o no d'acord amb aquesta amnistia fiscal analitzem en detall les seves principals característiques per veure les seves possibilitats d'èxit i per tant apropar o allunyar l'objectiu de rebaixa del dèficit públic que persegueix.

Amb aquesta amnistia fiscal es permet aflorar rendes o béns no declarats fins al proper 30 de novembre, pagant un tipus del 10% i sense imposar cap sanció ni "possibilitat" de patir un procés penal per delicte fiscal.

L'amnistia afecta només l'IRPF, IRNR (IMPOST RENDA NO RESIDENTS) i IS i no és vàlida pel Patrimoni, IVA, ITP ni Successions i donacions, que s'han d'aflorar mitjançant la regularització ordinària. 

Donat el poc èxit que ha tingut des de la publicació degut a la seva poca claredat, el 27 de juny el Ministeri d'Hisenda va publicar un nou informe d'aclariments (veure a Google "Informe declaración tributaria especial")

¿Què permet regularitzar?

1)   COMPTES BANCARIS I BÉNS SITUATS FORA D'ESPANYA

Hisenda permet regularitzar la situació fiscal de totes les persones/entitats que puguin acreditar titularitat anterior a l'1 de gener del 2008 i hauran de contribuir només pels rendiments dels seus béns en els últims quatre anys, quedant exempts tots els corresponents a exercicis prescrits (anteriors a 2007) . Es tributarà un 10% pels rendiments obtinguts en els 4 últims exercicis fiscals i no són exigibles sancions, interessos ni recàrrecs.

Per exemple, si al tancament del 2007 un defraudador tenia un milió d'euros en negre i ha obtingut una rendibilitat del 2% anual (20.000 euros) durant els anys 2008,2009 i 2010 haurà de pagar 6.000 euros per "blanquejar" els seus 1.060.000 euros (10% X 60.000 euros). No obstant, donada la crisi financera i els forts retrocessos dels principals mercats mundials, veig molt més factible que la cartera d'aquest defraudador des del 2008 hagi sofert pèrdues pel que és molt possible que molta gent  pugui regularitzar la seva situació sense haver d'ingressar res a Hisenda. La recaptació efectiva per tant serà molt inferior al 10% previst inicialment però en canvi potser tingui molt més èxit i permeti que Tributs pugui ampliar la seva base de recaptació a partir de 2013 .

Un cop acabat el termini per acollir-se a l'amnistia fiscal, el Govern amenaça amb un enduriment del règim sancionador per a les rendes no declarades i de noves mesures anti-evasió fiscal. Entre gener i març 2013 Hisenda obrirà una altra finestra per a qui vulgui fer una declaració patrimonial informativa universal. Tot aquell que no declari els seus béns perdrà l'actual situació de prescripció amb el risc d'haver de pagar recàrrecs del 150% en cas de ser descobert pels actuals acords bilaterals ja posats en marxa a Europa (veure article http://blog.kernanheinz.es/2011/10/secreto-bancario-suizo-en-vias-de.html).

2) DINERS EN EFECTIU

Es permet regularitzar els diners en metàl·lic, pel qual "serà suficient manifestar ser titular abans del 31/12/2010 i ingressar-los en un compte bancari de la UE o d'un altre Estat de l'Espai Econòmic Europeu que hagi subscrit conveni amb Espanya per a evitar la doble imposició internacional amb intercanvi d'informació", a més de pagar el 10% a Hisenda.

Malauradament això obre la porta a l'anomenat "rentat de diners" que consisteix en que qualsevol persona o empresa introdueixi en els circuits del sistema financer (normalment bancs) els diners obtinguts de forma il·lícita (tràfic d'armes, drogues, tràfic de persones, finançament del terrorisme, delictes contra el sistema financer, etc.), activitat contra la qual Europa porta molt anys lluitant amb eines clares i contundents.

En aquest sentit s'ha filtrat que los bancs han rebut una carta on se'ls suggeria que passessein per alt les operacions que no siguin “clarament sospitoses” d'estar relacionades amb activitats il.lícites oferint-los el suport públic en cas que no lles arribin a “diferenciar” .

Veient que la gran majoria d'entitats espanyoles no han destacat precisament per la seva bona praxi i fins i tot tenen obert algun expedient sancionador per possibles irregularitats en la comercialització de productes financers (vegeu fons immobiliaris, productes estructurats, participacions preferents o accions) molt em temo que puguin tornar a acceptar diners d'origen dubtós i això segur que serà un altre problema de divergències amb Europa.

3) ESTRUCTURES FISCALS INTERNACIONALS

L'amnistia també permet regularitzar les estructures creades on intervenen participacions de societats situades en diversos països, alguns tan "exòtics" com Bahames o altres paradisos fiscals i on el beneficiari final del muntatge queda totalment camuflat. En aquest cas  els infractors també poden regularitzar la seva situació i tenen fins a finals de l'any 2013 per a desfer aquestes estructures justificant així la titularitat del patrimoni regularitzat i reprendre així el camí correcte

4) RESIDENTS ESPANYOLS QUE HAN TREBALLAT A L'EXTERIOR

Es pot donar el cas de persones residents actualment a Espanya però que en el passat hagin treballat en un altre país i hagin acumulat un patrimoni allà. Encara que aquestes persones haguessin pagat en el seu moment els seus impostos en aquests països, des de la seva tornada a Espanya haurien d'haver declarat les rendes produïdes per aquest patrimoni generat de forma totalment lícita. Si no ho haguessin fet, ara estan a temps de posar-se en regla amb la Hisenda espanyola

En qualsevol dels casos anteriors el contribuent ha de calcular el que li resulti més econòmic: fer la Declaració Tributària Especial (DTE) més coneguda com aministia fiscal pel procediment posat en marxa o bé optar pel sistema tradicional de regularització fiscal mitjançant liquidacions complementàries.

Encara que en cada cas s'hagin de fer els càlculs, a la vista de l'informe aclaridor tot indica que el nou sistema és clarament més avantatjós per als que puguin acreditar patrimonis ocults fiscalment ja prescrits i entenc que per aquesta via l'èxit d'aquí a final d'any està assegurat.

Per contra, les quotes resultants de la DTE no es poden ajornar o fraccionar mentre sí que es pot fer amb les quotes resultants de les declaracions complementàries.

Aclarir també que regularitzar no significa repatriar de manera que si els diners estan en un banc a l'estranger, s'hi poden quedar sense cap problema sempre que estiguin declarats.

Ho puntualitzo perquè segons el baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) de juny, la novetat i sorpresa va ser la irrupció dels Bancs com un dels motius que treuen la son als espanyols (el 6è problema) i per primera vegada a la història pel 8,2% d'Espanyols «els Bancs» són el principal problema que té Espanya.

Aquesta desconfiança explica que ja hagin "emigrat" prop de 100.000 milions d'euros i que la Comissió Europea sigui en realitat qui hauria pressionat a Espanya a presentar el rescat bancari per evitar la retirada massiva de dipòsits de bancs espanyols i el possible contagi a altres països de la zona euro.

Efectivament en els últims mesos estem rebent nombroses peticions d'obertures de comptes a l'exterior a la recerca de més seguretat ja que això avui dia no suposa cap dificultat.

Què diuen els inspectors d'Hisenda?

Segons la seva opinió l'actual informe aclaridor no és vinculant i rebutgen la interpretació de no gravar el capital prescrit.

Davant d'aquesta manifestació, entenc que els contribuents jubilats tenen poques possibilitats de "represàlies" futures per part d'algun inspector d'Hisenda que tingui les seves pròpies directrius ja que ja no els poden fer aflorar gaires més rendiments.

Un altre cas és el d'un contribuent persona jurídica o física en actiu que continua en una activitat catalogada per Hisenda com dubtosa o inclosa en sectors poc transparents. Aquí sí que el fet d'acollir-se a aquesta amnistia i amb les actuals declaracions dels inspectors podria comportar més inspeccions futures a aquest col·lectiu. Però la meva impressió és que tot i així aquests sectors o col·lectius seguiran tenint les mateixes probabilitats d'inspeccions futures amb o sense amnistia.

Què diu l'oposició?

L'Audiència Nacional ha admès a tràmit el recurs que el PSOE va presentar fa uns dies en contra de l'amnistia fiscal amb l'objectiu de la seva immediata suspensió.

CONCLUSIONS:

Queda clar que l'objectiu d'aflorament inicial de 25.000 milions d'euros ha de ser molt superior per a que al final l'objectiu recaptador arribi als 2.500 milions d'euros ja que el tipus efectiu estarà sens dubte molt per sota del 10% anticipat.

La desconfiança sobre futures accions que es podrien prendre posteriorment contra els que s'acullin a l'aministia pot ser el seu únic escull tant per part dels inspectors com si prospera la demanda de suspensió per part del PSOE.

En relació als objectius perseguits crec que l'amnistia i tot Europa en el seu conjunt no deixa molt marge d'actuació per als que volen seguir en l'anonimat i per això crec que estem davant un moment històric en què tothom pot fer-se perdonar els seus pecats del passat.

El que si que ha quedat clar és que la polèmica està servida i encara ho pot estar molt més si no s'arriben a assolir els objectius recaptatoris previstos!

I per acabar, una mica d'humor: