Cercar en aquest blog

dimecres, 29 d’octubre de 2008

Reflexions en temps de crisi

Si fa dues setmanes el segon home més ric del món, Warren Buffet, i posseïdor d'una de les empreses d'inversió més importants del món, ens deia que era el moment de comprar accions, ara li toca el torn a JP Morgan...cada setmana n'apareix un de nou que s'apunta al carro i òbviament arribarà un dia en que algun d'ells tindrà raó!


Si ahir els mercats s'enfonsaven, avui són focs artificials... Què fem amb les nostres diners? Porto vint anys en el sector financer, he estat analista d'inversions, he gestionat diversos fons d'inversió amb importants sumes de diners, he dirigit la primera empresa financera espanyola instal.lada a Luxemburg i finalment em vaig posar a teballar pel meu compte com a Assessor Financier perquè creia que sense objetius, sense directrius i objetius d'una entitat financera podria oferir un millor servei als meus clients...en tota la meva trajectoria professional no he viscut mai res semblat al que està passant als mercats financers en les últimes setmanes. Crec poguer dir que cap professional ha experimentat uns moments com els actuals i per tant puc afirmar que cap de les crisis anteriors més recents es poden comparar amb aquesta.


El problema no és com hem arribat a aquesta situació ja que a aquestes alçades crec que tothom n'és conscient, sinó determinar el perímetre del problema produit per les estafes massives, si si ESTAFES (fins fa poc em resistia a utilitzar aquesta paraula i he de reconèixer que és la més adequada) dels bancs nord-americans. Les seves conseqüències són devastadores i les últimes baixades de la borsa responen al brutal "desapalancament" forçós de les empreses que, havent posat en garantia les seves accions per a que els bancs els concedissin més crèdits, es veuen confrontades aquests últims dies a reposar noves garanties o bé el Banc es veu obligat a vendre les accions (totalment líquides) a qualsevol preu i sense miraments de si són barates o tenen una rendibilitat per dividend elevada (tant és)...La recerca de liquidesa és avui per avui el factor més important de molts bancs que lluiten per no caure en una suspensió de pagaments...


La por ha entrat a les nostres cases, la por de perdre els nostres estalvis, el que havíem arraconat pel nostre futur, per la nostra vellesa ...Tenim por al desconegut, al nou ordre financer mundial que s'instal.larà quan s'acabi tot...Totes les empreses s'hauran d'adaptar a un nou entorn financer on amb tota seguretat hi haurà més regulació i més supervisió, on el gran apalancament s'haurà mort del tot o gairebé, on la Formació i la Certificació serà un requisit davant la llei (per això vaig ser membre fundador de EFPA (European Financial Planing Asociation España) l'any 2000, avui única associació que pot Certificar els coneixements, ètica i bona conducta dels seus associats.


He après noves coses amb aquesta crisi, com que a vegades necessito poguer dir NO als meus clients, i també que ells m'aprovin o deneguin un producte o una proposta d'inversió; necessito que fem més reunions, encara que la majoria siguin telefòniques, necessito que m'informin puntualment d'algun canvi en positiu o negatiu de la seva situació patrimonial ja que així puc actuar també en conseqüència en la cartera que m' han confiat, necessito que em preguntin el que no entenen y així explicar-los-ho de la millor manera possible...en definitiva necessito que s'involucrin més en la presa de decisió encara que jo continui essent el seu fil conductor...


El meu únic propòsit i objetiu és poguer atendre totes i cada una de les necessitats financeres que puguin tenir en el futur!Per això estic re-definint les meves línies d'actuació en els principals àmbits del meu negoci; reforçant els meus proveedors en algunos casos per poguer oferir nous serveis com la compra i venda d'accions a un preu competitiu (tornaran els temps en que arriscar una mica més oferirà rendibilitats més atractives); reforçant la meva pròpia formació en algunes àrees molt específiques que fins ara m'eren poc conegudes com l'administració concursal per ajudar a empreses que es vegin obligades a presentar concurs d'acreedors...


Com producte estrella per la gestió dels estalvis segueixo recomenant el Fons d'inversió. Perquè sóc tan categòric? En primer lloc perquè aquests productes es troben "fora del balanç" de les entitats financeres. Es a dir, els fons d'inversió pertanyen als seus partíceps i els seus actius estan segregats dels comptes de las entitats que els gestionen (Gestores) i de les que els comercialitzen (Bancs, Caixes, Societats o Agències de Valors entre altres). Si qualsevol d'aquestes entitats té dificultats, els diners dels partíceps no es veuen afectats.


En els moments actuals, la meva recomenació és invertir en Deute Públic emès pels països de la zona euro i a curt termini. Per això he invertit gran part de la liquidesa en aquest tipus de fons.He intentat i espero haver-ho aconseguit, explicar a totes les reuniones que he tingut amb els meus clients al llarg de la nostra relació la importància de tenir clara una cosa : A MAJOR RENDIBILITAT, MAJOR RISC!!! Quants problemes s'haurien pogut evitar si s'hagues tingut clara aquesta frase tan òbvia però tan oblidada per molta gent, incloent-me a mi mateix en algun moment!


Últimament, alguns amics o familiars m'han dit que els oferien el 7%,8%,9% o fins el 10% o més amb el 100% del seu capital garantit. Si jo pogués oferir o recomenar rendibilitats semblants i dir que a més no tenen cap risc, no dubtaria ni un moment a proposar-les. Quantes vegades he callat perquè no es pensessin que el que volia era que aquests diners estiguessin sota la meva tutel.la? Crec que és necessari establir noves bases de col.laboració amb els clients, en las quals les dues parts estem totalment convençudes que ens estem ajudant mútuament, amb unes regles ben definides que ens permetin millorar la nostra col.laboració.

Cap comentari: