Cercar en aquest blog

dilluns, 29 de desembre de 2008

La cursa pels diners

Durant el primer semestre del 2009 tindrà lloc una autèntica cursa per captar diners per tal de finançar els plans i contra plans desenvolupats pels governs. En aquesta competició hi participaran els Bancs més importants, els Tresors públics i moltes empreses d’arreu del món.

Una estimació inicial situa en uns 2,2 bilions d’ euros l’objectiu de captació (dues vegades el PIB d’ Espanya). En aquesta competició alguns jugadors parteixen amb un clar avantatge ja que els inversors opten per col·locar els seus fons en les economies més segures i amb mercats de deute més líquids, com és el cas d’ Alemanya o els EE.UU.

En aquest sentit Espanya no està en primera línia ja que ha de pagar pel seu Bon a 10anys gairebé 100 punts bàsics més (1%) d’ interès que l’ alemany, un 3,85% davant d’ un 2,97%. Cada dècima de desviació significa uns 345 milions d’euros de més costos per Espanya, tenint en compte que el saldo viu del deute espanyol era a finals del 2007 de 307.000 milions d’euros i que ha augmentat en uns 37.900 milions durant el any 2008. Si l’ objectiu d’ España es col·locar uns 200.000 milions entre deute públic y privat per finançar el seu particular pla de rescat, ens dóna una idea del que significaria poder gaudir de l' avantatge d'una Alemanya...

Com van arribar els diners durant el 2008?

Exceptuant els tres principals Bancs Centrals del món (grans protagonistes com a gairebé única font de finançament en injectar milers de milions d’euros als mercats), en gran mesura els mercats de Renda Variable han sigut els garants de la liquidesa del sistema financer mundial i per tant també víctimes d’ella. Ha estat l’ actiu a través del qual els inversors, les empreses i les entitats financeres han realitzat la purga del sobre endeutament dels últims anys. Precisament per ser l’actiu més líquid en un moment de sequera total de transaccions en altres mercats, principalment el de crèdit i l’immobiliari.

La necessitat urgent d’obtenir capital i la incapacitat per obtenir-ne per altres vies han provocat la venda massiva de títols bursàtils a qualsevol preu i la conseqüent ensorrada de les accions.

L’índex MSCI mundial (el que qualsevol inversor de Renta Variable pot utilitzar com instrument de medició de les seves inversions en accions) ha perdut un 44,11% del seu valor, o el que és el mateix, les Borses mundials han perdut uns 21 bilions d’euros de capitalització, una xifra superior al PIB de EE UU (10 bilions d’euros) i de l’àrea Euro (8,8 bilions d’euros) junts. El PIB espanyol el 2007 va ser de 1,050 bilions d’euros.

En quant a la Renda Fixa, l’Estat Espanyol ha augmentat el seu saldo de deute públic viu al voltant dels 37.900 milions d’euros mentre que el sector privat ha estat mort gairebé tot l’any 2008 perquè ningú volia títols sense l’aval de l’Estat. A nivell europeu s’ha despertat el desembre, quan ha pogut captar uns 32.400 milions d’euros. Tot canviarà totalment durant el 2009, quan els governs seran els autèntics protagonistes. El Banc Santander ja ha fet el primer pas amb la seva ampliació de capital de 7.200 milions d’Euros, seguit pel BBVA amb la seva emissió de 1.000 milions d’Euros en accions preferents que diu, i és veritat, haver "col·locat" en 4 dies! Aquesta emissió, que dóna un cupó fix del 6,5% durant els primers dos anys i després l’Euríbor a 3 meses amb un mínim del 3,5% cada any, a primera vista sembla una ganga per als neòfits; el que no es diu és que quan comenci a cotitzar, el valor nominal d’aquests títols pot tenir variacions importants i no s’ofereix cap garantia de recuperació del nominal invertit en cas negatiu.... Si el que buscava l’inversor a curt o mig termini és seguretat, resulta que no era l’actiu adequat!!!

A partir de gener els inversors molt conservadors podran gaudir del llançament d’emissions de Renda Fixa amb l’aval de l’Estat a uns tipus d’interès que variaran entre l’Euríbor + 85-150 punts bàsics i, amb el provable descens de la inflació a cotes mínimes, és possible que al 2009 molts rendistes guanyin més que la inflació!

Els bancs s’encaren a un problema seriós:

Pel fet d’haver concedit crèdits hipotecaris a 30 y 40 anys y haver-los finançat amb crèdits a curt termini (1-3 anys), quan s’ha esgotat seva principal font de finançament, l’interbancari, s'han trobat en una difícil situació.

Els dipòsits d’alta remuneració han suposat un remei d’urgència i de curt termini per les entitats ja que tothom estarà d’acord en que remunerar un compte corrent a un 5%-7% quan es podria finançar en temps normals a l’Euríbor (3,12%), pel banc (i per qualsevol) és com llençar els diners, però com que no hi tenen més remei, doncs ho fan! Per això el BBVA ha fet una emissió d’accions preferents (per definició deute perpetu) i el Banc Santander una ampliació de capital, acció més apropiada com a font de llarg termini.

Els bancs que no tenen departaments de marketing tan potents o una situació de tant domini han d’utilitzar eines més d’estar per casa amb resultats òbviament desiguals...I segons l’èxit aconseguit per unes i per altres poden aspirar a

1) Desapalancar-se lentament...senzillament deixant vèncer els crèdits que tinguin compromesos amb els seus acreedors i deixar que la cartera de crèdits atorgats es redueixi amb els que van vencent cada any. Aquest canvi d’estratègia empresarial és el culpable d’haver tancat l’aixeta a les empreses rentables que necessitaven la seva ajuda.

La propera reunió de Zapatero amb el sector Bancari tractarà de resoldre aquest assumpte! Aquí veig una oportunitat tremenda per part dels grans bancs d’incrementar la seva situació de domini sobre les entitats més petites

2) Mantenir el seu nivell d’apalancament emetent deute a mig termini (3-5 anys) amb l’aval de l’Estat. És l’objectiu que es pretén si volem sortir més ràpidament d’aquesta crisi fent arribar els diners a les empreses que ho necessitin.

Crec seriosament que a llarg termini ens encaminem cap a una societat on comprarem en funció del que tinguem (fins ara compràvem amb el que no teníem però que algun dia havíem de tenir), encara que aquest procés, si es dóna, tardarà anys a arribar! També en cas extrem tornarem a veure una mesura que ja es va utilitzar durant l’era Solchaga : Amnistia Fiscal! A Espanya es calcula que hi ha uns 54.000 milions d’Euros no declarats en bitllets de 500 euros. En un moment en que l’oferta de deute públic de tots els països inundarà els mercats, hi haurà una forta temptació d’atraure tot aquest diner (a més dels capitals refugiats en països amb secret bancari) per tal de finançar els plans de rescat de l’economia espanyola. Zapatero hi està d’acord i crec que ho intentaran... prop d’un 20% del PIB, uns 200.000 milions d’Euros, es mouen en l’economia submergida, justament els diners que necessita per a finançar el pla de rescat espanyol ... qui sap, potser estem salvats!!.



Cap comentari: