Ja que ells ens roben, enganyen i llencen per terra els valors més fonamentals, jo em permeto criticar-los... Què menys!
Sr Zapatero, vostè predica que per sortir d'aquesta crisi hem de recuperar la confiança. Totalment d'acord! Fins ara tota la seva actuació es centra en injectar diners aquí i allà i invertir en obres públiques per tot arreu per compensar la caiguda de l'economia privada. Cap objecció, encara que crec que els seus assessors han passat per alt una cosa molt important per a que es recuperi aquesta confiança perduda i es torni a consumir, invertir i confiar en els bancs, tan vitals per al funcionament de l'economia.
Desitjo dir en veu alta el que preocupa a moltíssima gent però que solem deixar en els nostres pensaments o com a molt en comentaris en cercles tancats. I a qui denunciar, Sr Zapatero, la permanent violació dels nostres valors essencials -integritat, honestedat, respecte, responsabilitat i justícia- sinó al màxim responsable de l'Estat?
Vostè, ho vulgui o no, ha estat cridat a ser el Robin Hood d'aquesta crisi i jo em permeto humilment donar-li algun consell. Només li demano que els llegeixi i després si ho desitja, els llença a la paperera.
ACUSO els bancs d'aprofitar-se del poc o nul coneixement dels seus clients.
Recordo un dia de l'any 1992, disposats a signar la compra de casa nostra. El notari es va sorprendre quan va veure les condicions que havíem aconseguit del banc. I no les vam aconseguir per ser clients importants sinó simplement per tenir més coneixements que la majoria de la gent sobre aquest tipus de pràctiques bancàries. De les 5 o 6 variables que cal tenir en compte a l'hora de contractar una hipoteca, quants diners hauran robat els bancs amb l'establiment de l'arrodoniment sobre el tipus d'interès de l'euribor? No he fet el càlcul però les xifres són astronòmiques...
Solució? Obligar a facilitar una informació transparent, prohibint l'ús de la lletra petita.
ACUSO els bancs d'enganyar als seus clients.
Avui mateix surt publicada en tots els diaris la notícia de que el major fons d'inversió immobiliari i de totes les categories existents a Espanya, el Santander Banif Immobiliario, amb més de 51.000 partícips i 3.400 milions de patrimoni, no pot atendre els seus reemborsaments massius ... Perquè massius? Perquè el seu màxim responsable, el Sr Pedro Ruiz-Olivares (Vicepresident i Conseller Delegat de la gestora del fons) va assegurar a finals de setembre del 2008 que, malgrat les dures condicions per les quals atravessava el sector immobiliari, aquest fons d'inversió obtindria una rendibilitat durant els següents dos anys similars a la de la renda fixa, totalment immune a la realitat del mercat i sense cap volatilitat. Casualment, ho va dir just abans que es pogués vendre el fons, pocs dies abans que el seu preu comencés a baixar ... l'esquilada en aquest curt període (nov08-feb 09) ja arriba prop del 12% però el pitjor és que els partícips només podran rebre el voltant del 10% de la seva inversió. La resta, amb molta sort, ho recuperaran en els dos pròxims anys amb importants pèrdues addicionals.
Així es recuperarà la confiança dels espanyols? Sr Zapatero, solució? Retornin les pèrdues als més de 51.000 participis!
El BBVA fa unes setmanes va "col.locar" 1.000 milions d'euros en accions preferents en un rècord Guinnes de quatre dies (segons diari Expansión). Ho van aconseguir donant unes explicacions que no es corresponien en absolut a la realitat del producte, enganyant d'aquesta manera a la gran majoria d'estalviadors que creien que compraven un producte "totalment segur i sense oscil lacions".
Són només dos exemples entre els múltiples enganys que diàriament es presenten i que estan minant la credibilitat del sistema bancari espanyol.
Solució? Els empleats dels bancs que atenen al públic haurien de ser tots Certificats i sotmesos a estrictes regles d'ètica i multats en casos d'abús, ja que el ciutadà confia totalment en el consell del "expert" bancari, i això és gran responsabilitat. Què alguns bancs ja ho estan fent? Si, però només per iniciativa pròpia, no perquè existeixi una llei que els obligui i que asseguri la seva integritat i honestedat! Així vol que recuperem la confiança?
ACUSO els bancs d'enviar informació que no entenen ni ells mateixos.
Diuen que inverteixen milers de milions d'euros en informàtica per augmentar el nivell de qualitat de la informació, i sap què li dic? ... Que la meva dona, que treballa amb mi en aquesta professió avui tan de moda com és l'assessorament financer, ha elaborat un simple programa que ofereix la posició de cada client de forma entenedora i sobretot comprensible. Tots els meus clients prefereixen aquesta simple fulleta ja que l'entenen sense haver d'analitzar diversos fulls plens de sigles extranyes, gràfics i quadres plens de pastissos amb percentatges inútils que no li interessen a ningú més que als bancs ... per despistar!
Generar confiança, Sr Zapatero vet aquí el quid de la qüestió.
ACUSO els polítics que aconsegueixen els seus càrrecs sense l'aval d'una formació a l'altura de la seva responsabilitat, doncs tal com deia Plató, els llocs de comandament els haurien de tenir els millors de la societat, és a dir, els més savis. És lògic que les persones amb major talla intel.lectual i professional tinguin dificultats per mantenir un lloc de treball mentre alguns polítics ineptes mantenen impunement uns escons que ni tan sols mereixen? No seria més lògic seguir les recomanacions d'Aristòtil i donar a cadascú el que li correspon? Sr Zapatero, hauria de posar els filtres en formes de lleis i evitar que això passi. Com vol que augmenti la nostra confiança en el futur si els ciutadans veiem diàriament aquest tipus d'injustícies?
Sr Zapatero, ha de fer alguna cosa més que injectar diners als bancs. Perquè la crisi actual fàcilment pot derivar en una crisi de valors molt més greu que acabaria per enfonsar un sentiment que molts ciutadans tenim sobre algunes de les institucions que fonamenta la nostra economia.
Suposo que en les meves acusacions haurà percebut una inspiració en el famós escriptor Emile Zola quan va escriure el 1898 al President de França per les llavors injustícies que es van cometre a través del cas tan polèmic com va ser EL CAS DREYFUS!
No pretenc emular el que va aconseguir aquest famós escriptor però convido a tothom a fer públiques les experiències que evidencien la falta de valors que està patint la nostra societat.
Opino que aquesta violació sistemàtica dels valors fonamentals, és la veritable gangrena de la nostra economia. Sr Zapatero, no és únicament amb el malbaratament de milers de milions d'euros que aconseguirà redreçar l'economia.
Només amb la recuperació d'aquests valors i la implementació dels mateixos en cada una de les àrees de l'economia, tornarà la confiança dels ciutadans necessària per superar aquesta crisi.
¿És realista esperar que quan els meus fills siguin grans, la societat que ells integraran es basi de nou en els valors essencials que mereix la nostra societat?
Molt cordialment
Sr Zapatero, vostè predica que per sortir d'aquesta crisi hem de recuperar la confiança. Totalment d'acord! Fins ara tota la seva actuació es centra en injectar diners aquí i allà i invertir en obres públiques per tot arreu per compensar la caiguda de l'economia privada. Cap objecció, encara que crec que els seus assessors han passat per alt una cosa molt important per a que es recuperi aquesta confiança perduda i es torni a consumir, invertir i confiar en els bancs, tan vitals per al funcionament de l'economia.
Desitjo dir en veu alta el que preocupa a moltíssima gent però que solem deixar en els nostres pensaments o com a molt en comentaris en cercles tancats. I a qui denunciar, Sr Zapatero, la permanent violació dels nostres valors essencials -integritat, honestedat, respecte, responsabilitat i justícia- sinó al màxim responsable de l'Estat?
Vostè, ho vulgui o no, ha estat cridat a ser el Robin Hood d'aquesta crisi i jo em permeto humilment donar-li algun consell. Només li demano que els llegeixi i després si ho desitja, els llença a la paperera.
ACUSO els bancs d'aprofitar-se del poc o nul coneixement dels seus clients.
Recordo un dia de l'any 1992, disposats a signar la compra de casa nostra. El notari es va sorprendre quan va veure les condicions que havíem aconseguit del banc. I no les vam aconseguir per ser clients importants sinó simplement per tenir més coneixements que la majoria de la gent sobre aquest tipus de pràctiques bancàries. De les 5 o 6 variables que cal tenir en compte a l'hora de contractar una hipoteca, quants diners hauran robat els bancs amb l'establiment de l'arrodoniment sobre el tipus d'interès de l'euribor? No he fet el càlcul però les xifres són astronòmiques...
Solució? Obligar a facilitar una informació transparent, prohibint l'ús de la lletra petita.
ACUSO els bancs d'enganyar als seus clients.
Avui mateix surt publicada en tots els diaris la notícia de que el major fons d'inversió immobiliari i de totes les categories existents a Espanya, el Santander Banif Immobiliario, amb més de 51.000 partícips i 3.400 milions de patrimoni, no pot atendre els seus reemborsaments massius ... Perquè massius? Perquè el seu màxim responsable, el Sr Pedro Ruiz-Olivares (Vicepresident i Conseller Delegat de la gestora del fons) va assegurar a finals de setembre del 2008 que, malgrat les dures condicions per les quals atravessava el sector immobiliari, aquest fons d'inversió obtindria una rendibilitat durant els següents dos anys similars a la de la renda fixa, totalment immune a la realitat del mercat i sense cap volatilitat. Casualment, ho va dir just abans que es pogués vendre el fons, pocs dies abans que el seu preu comencés a baixar ... l'esquilada en aquest curt període (nov08-feb 09) ja arriba prop del 12% però el pitjor és que els partícips només podran rebre el voltant del 10% de la seva inversió. La resta, amb molta sort, ho recuperaran en els dos pròxims anys amb importants pèrdues addicionals.
Així es recuperarà la confiança dels espanyols? Sr Zapatero, solució? Retornin les pèrdues als més de 51.000 participis!
El BBVA fa unes setmanes va "col.locar" 1.000 milions d'euros en accions preferents en un rècord Guinnes de quatre dies (segons diari Expansión). Ho van aconseguir donant unes explicacions que no es corresponien en absolut a la realitat del producte, enganyant d'aquesta manera a la gran majoria d'estalviadors que creien que compraven un producte "totalment segur i sense oscil lacions".
Són només dos exemples entre els múltiples enganys que diàriament es presenten i que estan minant la credibilitat del sistema bancari espanyol.
Solució? Els empleats dels bancs que atenen al públic haurien de ser tots Certificats i sotmesos a estrictes regles d'ètica i multats en casos d'abús, ja que el ciutadà confia totalment en el consell del "expert" bancari, i això és gran responsabilitat. Què alguns bancs ja ho estan fent? Si, però només per iniciativa pròpia, no perquè existeixi una llei que els obligui i que asseguri la seva integritat i honestedat! Així vol que recuperem la confiança?
ACUSO els bancs d'enviar informació que no entenen ni ells mateixos.
Diuen que inverteixen milers de milions d'euros en informàtica per augmentar el nivell de qualitat de la informació, i sap què li dic? ... Que la meva dona, que treballa amb mi en aquesta professió avui tan de moda com és l'assessorament financer, ha elaborat un simple programa que ofereix la posició de cada client de forma entenedora i sobretot comprensible. Tots els meus clients prefereixen aquesta simple fulleta ja que l'entenen sense haver d'analitzar diversos fulls plens de sigles extranyes, gràfics i quadres plens de pastissos amb percentatges inútils que no li interessen a ningú més que als bancs ... per despistar!
Generar confiança, Sr Zapatero vet aquí el quid de la qüestió.
ACUSO els polítics que aconsegueixen els seus càrrecs sense l'aval d'una formació a l'altura de la seva responsabilitat, doncs tal com deia Plató, els llocs de comandament els haurien de tenir els millors de la societat, és a dir, els més savis. És lògic que les persones amb major talla intel.lectual i professional tinguin dificultats per mantenir un lloc de treball mentre alguns polítics ineptes mantenen impunement uns escons que ni tan sols mereixen? No seria més lògic seguir les recomanacions d'Aristòtil i donar a cadascú el que li correspon? Sr Zapatero, hauria de posar els filtres en formes de lleis i evitar que això passi. Com vol que augmenti la nostra confiança en el futur si els ciutadans veiem diàriament aquest tipus d'injustícies?
Sr Zapatero, ha de fer alguna cosa més que injectar diners als bancs. Perquè la crisi actual fàcilment pot derivar en una crisi de valors molt més greu que acabaria per enfonsar un sentiment que molts ciutadans tenim sobre algunes de les institucions que fonamenta la nostra economia.
Suposo que en les meves acusacions haurà percebut una inspiració en el famós escriptor Emile Zola quan va escriure el 1898 al President de França per les llavors injustícies que es van cometre a través del cas tan polèmic com va ser EL CAS DREYFUS!
No pretenc emular el que va aconseguir aquest famós escriptor però convido a tothom a fer públiques les experiències que evidencien la falta de valors que està patint la nostra societat.
Opino que aquesta violació sistemàtica dels valors fonamentals, és la veritable gangrena de la nostra economia. Sr Zapatero, no és únicament amb el malbaratament de milers de milions d'euros que aconseguirà redreçar l'economia.
Només amb la recuperació d'aquests valors i la implementació dels mateixos en cada una de les àrees de l'economia, tornarà la confiança dels ciutadans necessària per superar aquesta crisi.
¿És realista esperar que quan els meus fills siguin grans, la societat que ells integraran es basi de nou en els valors essencials que mereix la nostra societat?
Molt cordialment
