Cercar en aquest blog

dimarts, 29 de maig de 2012

CORRALITO: la gasela i el lleó

Últimament la paraula CORRALITO està en boca de la gent i no són poques les consultes que estem rebent sobre el tema. La possibilitat d'un hipotètic corralito a Espanya, impensable fa un any, sembla avui molt més probable.

Però, què és un corralito?

Si mirem la definició de corralito a la Wikipedia llegirem:

Restricción de la libre disposición de dinero en efectivo de plazos fijos, cuentas corrientes y cajas de ahorros impuesta por el gobierno y que en el caso de Argentina se prolongó por casi un año y cuyo objetivo perseguido es evitar la salida de dinero del sistema bancario, intentando evitar así el colapso del sistema financiero del país”.

Hi ha qui fins i tot ha adoptat el terme corralito per a referir-se als bancs com a presons d’on els diners no es poden escapar. El que s’intenta evitar amb un corralito és que els bancs es quedin sense diners degut a una onada de pànic. El fenòmen que se produïria si gran part de los ciutadans d’España pensessin que el seu banc està a punt de fer suspensió de pagaments.
Si passegés pel carrer i veiés molta gent fent cua davant les oficines bancàries per a retirar els seus diners, és molt possible que de seguida me n’anés cap al meu banc a fer el mateix. I si fins aquell matí el meu banc no havia tingut problemes per donar resposta a les habituals retirades d’efectiu, a partir d’aquell moment en podria començar a tenir, i grossos!.

Què passaria amb els nostres estalvis?

Primerament hem de tenir clar que no hi pot haver corralito mentre estiguem dins de la zona Euro ja que el capítol IV de l’article 63 del tractat de la Unió Europea diu que “queden prohibides totes les restriccions als moviments de capitals entre Estats membres i entre tercers països” tot i que l’article 66 permet que davant d’unes “circumstàncies excepcionals” es puguin realitzar mesures de restricció de capitals només amb països tercers (fora de la Unió Europea) per una durada < 6 mesos.

Per tant, Espanya no pot decretar aquesta mesura unilateralment sense sortir prèviament de la Unió Monetària, el qual no interessa gens als nostres socis europeus per les importants pèrdues que suposaria per a les seves pròpies entitats i per tant hem de pensar que és poc provable que passi.

No obstant, suposant que s’arribés a aquesta situació i que el temut corralito es dués a terme, tots els actius com accions, bons, comptes corrents, dipòsits, fons d’inversió, plans de pensió, béns inmobiliaris i en general tots els actius d’empreses espanyoles dipositats a Espanya o a l’estranger canviarien de l’euro a l’antiga pesseta. Tot i que no tinc ni idea a quina taxa de canvi es faria, estic convençut que aquests actius denominats en pessetes valdrien com a molt la meitat del que valien abans de fer la conversió.
En canvi els fons d’inversió d’entitats estrangeres comercialitzats a Espanya, accions i bons d’empreses estrangeres denominats en euros o en altres divises i que seguissin a l´àrea de l’euro no es veurien afectats per aquest procés.
Si hi hagués un corralito teòricament mantindríem els diners però estarien “segrestats” al banc i només els podríem retirar de forma molt restringida fins que el govern aixequés la bretxa.

Probabilitats d’un corralito

Per a que es pugui donar un corralito s’han de produir els següents fets:
1) Retirades massives de diners de les entitats bancàries (superior al 30% dels dipòsits o 330.000 milions d’ euros)

La realitat que coneixem fins a març és que els 1,164 bilons d’euros existents en dipòsits van pujar 0,69% més respecte febrer i un 0,48% en relació a desembre. No obstant us puc dir que tenim un clar augment de peticions d’empresaris i clients per obrir comptes a l’exterior (procés extremadament fàcil avui en dia i sense necessitat de desplaçar-se) i conec alguns directius de bancs importants que estan col.lapsats. Tot això apunta, segons algunes fonts no contrastades, que des de març si que han començat a haver-hi retirades, encara que de moment d’imports no molt significatius.

2) Manca de confiança total sobre les garanties oferides per l’ Estat
Amb els diagnòstics falsos i/o maquillats quantitativa i qualitativament de la realitat del sector financer espanyol, del nivell de dèficit públic i de la situació real del país (veure crònica dels fets més avall), és impossible infondre confiança als agents socials i acreedors (el que anomenem el “mercat”) del nostre deute públic. Si continuem divulgant dades falses la nostra prima de risc no pararà d’augmentar des dels nivells actuals.
Hi ha molta gent que segueix confiant en que el Fons de garantia de dipòsits (FGD) pugui salvar els seus dipòsits d’imports inferiors a 100.000 euros però en realitat això no seria possible ja que senzillament avui per avui no té diners.

3) Manca de voluntat d’intervenció per part del BCE.

Encara que els bancs espanyols han perdut en els últims anys el 50% de les seves fonts de finançament (les que obtenien d’altres bancs al mercat interbancari i que se’ls ha negat per marca de confiança), aquest finançament ha estat cobert pel BCE de forma il.limitada i entenc que seguirà sent així en el futur (?).
La voluntat per part del Govern de voler salvar els bancs enlloc de deixar-los caure respon a un intent d’evitar el risc sistèmic (efecte dominó que es pot produir en caure una entitat i arrossegar totes les altres).

A dia d’avui no sabem exactament quina injecció total necessita el sector financer espanyol (es parla d’entre 50.000 i 160.000 milions d’euros). Necessitem doncs una xifra exacta, contrastada i absolutament definitiva.

Vista la resolució positiva d’altres crisis com el cas d’Islàndia (on es van assegurar els dipòsits i van deixar caure els bancs no viables) y donada la magnitud de l’import, crec que s’hauria d’analitzar el cost de deixar caure les entitats que no siguin viables (encara que assegurant els seus dipòsits per tal d’evitar un pànic general) i paral.lelament exigir responsabilitats civils i penals als gestors que hagin actuat fora de la llei. No oblidem que hi ha hagut molts gestors d’entitats que han fet molts diners via bonus, indemnitzacions suculentes, contractes blindats, etc. que ara formen part del seu patrimoni personal i que no sembla que tinguin intenció de tornar.
Deixar caure els bancs no viables seria una solució molt més ràpida, eficient i per descomptat molt més justa per a la població.

Posant tots els ingredients dins d’una coctelera arribem a l’obvietat de que estem més aprop d’un corralito que fa uns mesos, però malgrat això segueixo pensat que n’estem molt lluny i no ho dic perquè pensi que a partir d’ara ho farem tot bé sinó perquè l’actuació dels nostres gestors està totalment intervinguda des d’ Alemania.
Tot i això, ens haurem d’acostumar a seguir rebent notícies molt dolentes durant els propers 3-5 mesos fins que es produeixi el punt d’inflexió que fa tant de temps que esperem. El corralito només tindrà lloc a España si sortim de l’euro o si es desintegra l’euro i francament, després de més de 50 anys d’esforços a Europa per unir-nos després de la 2ª GM, dubto molt que els trets vagin per aquest camí.
Però per aquells que vulguin seguir dormint tranquil.lament, imagineu-vos que formeu part d’una manada de gaseles i que s’acosta un lleó. Com creieu que us salvareu: corrent més ràpid que el lleó? Nooooo, el que heu de fer és córrer més que les altres gaseles!

 
Crònica recent dels fets…

10/02/2012: BANKIA publica 309 milions de Beneficis per l’any 2011, així com una sòlida posició en solvència i capital: http://www.bankia.com/Ficheros/CMA/ficheros/Informe_resultados_4t.PDF
A dia d’avui es parla de més de 3.300 millones de pèrdues!
09/05/2012: Es parla d’injectar 7.000M euros addicionals de diner públic a Bankia: http://www.lavanguardia.com/economia/20120509/54291108142/bankia-fondos-publicos-intervenida.html


11/05/2012: El Govern anuncia que els ajuts públics de tot el sector bancari espanyol serà <15.000M euros: http://economia.elpais.com/economia/2012/05/11/actualidad/1336732500_702749.html
A dia d’avui es preveu que superaran amb escreix els 50.000 milions d’euros.
13/05/2012: Paul Krugman, premi nobel d’economia, pronostica al seu blog
(1) la sortida de Grecia de l’Euro abans d’un mes
(2) a continuació inici de retirades massives de diners dels bancs espanyols i italians
(3) la possibilitat d’un «corralito» i potser paral.lelament intervenció massiva del BCE per evitar el col.lapse dels bancs 
(4) dilema d’Alemania entre haver d’acceptar injeccions massives de capital a Espanya i Itàlia o declarar la fi de l’Euro. Estimulant, no? Link: http://krugman.blogs.nytimes.com/2012/05/13/eurodammerung-2/?smid=tw-NytimesKrugman&seid=auto
14/05/2012: Es transformen els 4.465 milions d’euros injectats pel FROB en accions ordinàries del Banco Financiero y de Ahorro (BFA, filial de Bankia): http://www.bde.es/webbde/es/secciones/prensa/info_interes/frob140512.pdf.
15/05/2012: Rèplica de Luís de Guindos a Krugman: La possibilitat d’un Corralito a Espanya no té cap sentit : http://www.publico.es/dinero/433209/guindos-la-posibilidad-de-un-corralito-en-espana-es-un-sinsentido

16/05/2012: Rèplica de Montoro a Krugman: “El corralito a Espanya és tècnicament impossible”: http://www.elmundo.es/elmundo/2012/05/16/economia/1337173898.html

16/05/2012: The Economist: “The corralito risk”: http://www.economist.com/node/21555972.

21/05/2012: Es revelen els noms de les dues auditores que valoraran els balanços del sistema bancari espanyol http://www.icnr.es/articulo.php?n=120521162131

23/05/2012: De Guindos quantifica en 9.000 M euros les injeccions necessàries a Bankia: http://www.hechosdehoy.com/guindos-ante-bankia-objetivo-de-transparencia-e-inyeccion-de-9000-millones-17541.htm

25/05/2012: Les injeccions previstes de Bankia es corregeixen fins a 19.000 M euros : http://economia.elpais.com/economia/2012/05/25/actualidad/1337950848_465874.html
Als espanyols els ha costat ja uns 500 euros a cada un o uns 2.000 euros per cada família de quatre membres.
25/05/2012: Bankia reformula els seus comptes i admet 2.975 millones de pèrdues: http://www.rtve.es/noticias/20120525/bankia-admite-perdidas-2979-millones-sus-cuentas-2011/531680.shtml

28/05/2012: L’Estat injectarà 30.000 milions d’euros més a Novagalicia, Catalunya Caixa y Banco Valencia: http://www.lamoncloa.gob.es/NR/rdonlyres/75BA29C6-252E-4790-923F-679AD371C452/204914/boln20120528.pdf

Avui 29/05/2012: Bankia torna a revisar les seves pèrdues fins a 3.318 millones: http://www.expansion.com/agencia/efe/2012/05/28/17296648.html

To be continued…

1 comentari:

Sara Ferrer ha dit...

Amb la certesa que endevines els esdeveniments ... em fas por.