La cursa pels diners

Durant el primer semestre del 2009 tindrà lloc una autèntica cursa per captar diners per tal de finançar els plans i contra plans desenvolupats pels governs. En aquesta competició hi participaran els Bancs més importants, els Tresors públics i moltes empreses d’arreu del món.

Una estimació inicial situa en uns 2,2 bilions d’ euros l’objectiu de captació (dues vegades el PIB d’ Espanya). En aquesta competició alguns jugadors parteixen amb un clar avantatge ja que els inversors opten per col·locar els seus fons en les economies més segures i amb mercats de deute més líquids, com és el cas d’ Alemanya o els EE.UU.

En aquest sentit Espanya no està en primera línia ja que ha de pagar pel seu Bon a 10anys gairebé 100 punts bàsics més (1%) d’ interès que l’ alemany, un 3,85% davant d’ un 2,97%. Cada dècima de desviació significa uns 345 milions d’euros de més costos per Espanya, tenint en compte que el saldo viu del deute espanyol era a finals del 2007 de 307.000 milions d’euros i que ha augmentat en uns 37.900 milions durant el any 2008. Si l’ objectiu d’ España es col·locar uns 200.000 milions entre deute públic y privat per finançar el seu particular pla de rescat, ens dóna una idea del que significaria poder gaudir de l' avantatge d'una Alemanya...

Com van arribar els diners durant el 2008?

Exceptuant els tres principals Bancs Centrals del món (grans protagonistes com a gairebé única font de finançament en injectar milers de milions d’euros als mercats), en gran mesura els mercats de Renda Variable han sigut els garants de la liquidesa del sistema financer mundial i per tant també víctimes d’ella. Ha estat l’ actiu a través del qual els inversors, les empreses i les entitats financeres han realitzat la purga del sobre endeutament dels últims anys. Precisament per ser l’actiu més líquid en un moment de sequera total de transaccions en altres mercats, principalment el de crèdit i l’immobiliari.

La necessitat urgent d’obtenir capital i la incapacitat per obtenir-ne per altres vies han provocat la venda massiva de títols bursàtils a qualsevol preu i la conseqüent ensorrada de les accions.

L’índex MSCI mundial (el que qualsevol inversor de Renta Variable pot utilitzar com instrument de medició de les seves inversions en accions) ha perdut un 44,11% del seu valor, o el que és el mateix, les Borses mundials han perdut uns 21 bilions d’euros de capitalització, una xifra superior al PIB de EE UU (10 bilions d’euros) i de l’àrea Euro (8,8 bilions d’euros) junts. El PIB espanyol el 2007 va ser de 1,050 bilions d’euros.

En quant a la Renda Fixa, l’Estat Espanyol ha augmentat el seu saldo de deute públic viu al voltant dels 37.900 milions d’euros mentre que el sector privat ha estat mort gairebé tot l’any 2008 perquè ningú volia títols sense l’aval de l’Estat. A nivell europeu s’ha despertat el desembre, quan ha pogut captar uns 32.400 milions d’euros. Tot canviarà totalment durant el 2009, quan els governs seran els autèntics protagonistes. El Banc Santander ja ha fet el primer pas amb la seva ampliació de capital de 7.200 milions d’Euros, seguit pel BBVA amb la seva emissió de 1.000 milions d’Euros en accions preferents que diu, i és veritat, haver "col·locat" en 4 dies! Aquesta emissió, que dóna un cupó fix del 6,5% durant els primers dos anys i després l’Euríbor a 3 meses amb un mínim del 3,5% cada any, a primera vista sembla una ganga per als neòfits; el que no es diu és que quan comenci a cotitzar, el valor nominal d’aquests títols pot tenir variacions importants i no s’ofereix cap garantia de recuperació del nominal invertit en cas negatiu.... Si el que buscava l’inversor a curt o mig termini és seguretat, resulta que no era l’actiu adequat!!!

A partir de gener els inversors molt conservadors podran gaudir del llançament d’emissions de Renda Fixa amb l’aval de l’Estat a uns tipus d’interès que variaran entre l’Euríbor + 85-150 punts bàsics i, amb el provable descens de la inflació a cotes mínimes, és possible que al 2009 molts rendistes guanyin més que la inflació!

Els bancs s’encaren a un problema seriós:

Pel fet d’haver concedit crèdits hipotecaris a 30 y 40 anys y haver-los finançat amb crèdits a curt termini (1-3 anys), quan s’ha esgotat seva principal font de finançament, l’interbancari, s'han trobat en una difícil situació.

Els dipòsits d’alta remuneració han suposat un remei d’urgència i de curt termini per les entitats ja que tothom estarà d’acord en que remunerar un compte corrent a un 5%-7% quan es podria finançar en temps normals a l’Euríbor (3,12%), pel banc (i per qualsevol) és com llençar els diners, però com que no hi tenen més remei, doncs ho fan! Per això el BBVA ha fet una emissió d’accions preferents (per definició deute perpetu) i el Banc Santander una ampliació de capital, acció més apropiada com a font de llarg termini.

Els bancs que no tenen departaments de marketing tan potents o una situació de tant domini han d’utilitzar eines més d’estar per casa amb resultats òbviament desiguals...I segons l’èxit aconseguit per unes i per altres poden aspirar a

1) Desapalancar-se lentament...senzillament deixant vèncer els crèdits que tinguin compromesos amb els seus acreedors i deixar que la cartera de crèdits atorgats es redueixi amb els que van vencent cada any. Aquest canvi d’estratègia empresarial és el culpable d’haver tancat l’aixeta a les empreses rentables que necessitaven la seva ajuda.

La propera reunió de Zapatero amb el sector Bancari tractarà de resoldre aquest assumpte! Aquí veig una oportunitat tremenda per part dels grans bancs d’incrementar la seva situació de domini sobre les entitats més petites

2) Mantenir el seu nivell d’apalancament emetent deute a mig termini (3-5 anys) amb l’aval de l’Estat. És l’objectiu que es pretén si volem sortir més ràpidament d’aquesta crisi fent arribar els diners a les empreses que ho necessitin.

Crec seriosament que a llarg termini ens encaminem cap a una societat on comprarem en funció del que tinguem (fins ara compràvem amb el que no teníem però que algun dia havíem de tenir), encara que aquest procés, si es dóna, tardarà anys a arribar! També en cas extrem tornarem a veure una mesura que ja es va utilitzar durant l’era Solchaga : Amnistia Fiscal! A Espanya es calcula que hi ha uns 54.000 milions d’Euros no declarats en bitllets de 500 euros. En un moment en que l’oferta de deute públic de tots els països inundarà els mercats, hi haurà una forta temptació d’atraure tot aquest diner (a més dels capitals refugiats en països amb secret bancari) per tal de finançar els plans de rescat de l’economia espanyola. Zapatero hi està d’acord i crec que ho intentaran... prop d’un 20% del PIB, uns 200.000 milions d’Euros, es mouen en l’economia submergida, justament els diners que necessita per a finançar el pla de rescat espanyol ... qui sap, potser estem salvats!!.

Baixada històrica de tipus de la FED

Ahir la Reserva Federal va situar els seus tipus d'interès en un rang històric d'entre 0% i 0,25%, venint de l'1%. Amb aquesta retallada, Estats Units ha exhaurit totalment l'instrument principal, la política monetària, que tenia per a impulsar de nou la seva economia. Les conseqüències inmediates són:

- Menors costos financers per les empreses i per tant menys pèrdues o més beneficis…

- Més renda disponible per particulars i per tant possibilitat d'un consumo més alt.

- Mayor valoración de los precios de todos los activos financieros (acciones y bonos principalmente).

- Cada cop es fa més atractiva la inversió amb risc en contra de la sense risc, ja que els estalviadors en renda fixa van perdent valor adquisitiu en cas de continuar invertint en aquest tipus d'instrument.


PIB=Consum + Inversió

L´objectiu d´aquesta mesura és augmentar les dues variables que afecten al Producte Interio Brut, és a dir, Consum i Inversió, i solen fer efecte en un periode d'entre 6mesos a 1 any, depenent principalment de la confiança dels agents socio-econòmics.

Aquesta mesura simbolitza el dramatisme de la situació econòmica mundial però també demostra la plena voluntat de sortir el més aviat possible de la recessió.

Una mica de visió històrica

El mercat bursàtil està totalment alterat, oferint moltes oportunitats tanta curt com a llarg termini, però amb nivells de volatilitat molt alts. La història ha demostrat que és justament en moments com els actuals que un s'ha de decidir a arriscar una mica més.

Hi ha diversos indicadors que apunten a que el preu de les accions és molt atractiu (encara que ho pugui ser encara més en un futur proper) però com ha passat sempre al llarg de la història, tot té un límit i la situació actual no és cap excepció.

1) Ningú questiona que la crisi sigui molt seria, les valoracions de les accions en termes de PER (relació preu/benefici per acció) es troben en els nivells més baixos dels últims vint anys. Fins i tot si es revisessin a la baixa els beneficis empresarials un 25%, el que es més que provable, els PER seguirien en clar nivell de compra.

2) L'índex de compra de les empreses manufactureres ha tocat fons i les previsions dels analistes també han arribat al seu punt més baix... quan aquests indicadors coincideixen normalment ja es veu reflectit en el preu de les accions.

3) Per primer cop en molts anys, la rendibilitat per dividend (a les places europees) supera la dels bonus. Es un indicador excepcionalment inusual, que a Europa no s'ha vist en 28 anys.

4) Però no es pot obviar el fet de que la borsa s'anticipa sempre entre dos i tres trimestres a l'economia. Es a dir, encara que sembli difícil d'assumir entre la majoria d'inversors no professionals que habitualment s'enganxen amb retard als moviments bursàtils, el mercat començarà a pujar amb total seguretat en plena recessió i quan les notícies comencin a ser positives, el mercat ja haurà pujat d'un 50% a un 100%

5) El mercat interbancari sembla cada cop més tranquil i tornant a un nivell d'activitat més normal, de manera que les baixades dels tipus oficials portarà més aviat que tard a que els Bancs i Caixes deixin de fer-se la guerra per la captació de passiu ja que tornaran a tenir una font de finançament molt menys cara a través de l'euribor (avui està al 4,23% davant del 6% de fa unes setmanes).

6) En els últims 100 anys, els Estats Units, el país que té les estadístiques més fiables, ha viscut dues guerres mundials i ha experimentat un augment brutal de la seva despesa armamentística per "resoldre" molts altres conflictes internacionals (Japó, Corea, Cuba, Vietnam, Kuwait, Irak, etc...), ha tingut una dotzena de depressions/recessions i molts pànics financers. Si s'acabés l'any com avui, el 2008 es convertiria en el segon pitjor any de la història de la borsa americana amb un -37,83%. Malgrat això, l'índex Dow Jones ha pujat des del nivell de 66 fins els 8.400 actuals!.

7) El mercat avui per avui està pendent d'efectuar una operativa d'entrades i sortides àgils, aprofitant tendències puntuals. El mercat nord-americà sembla que serà el primer de sortir de l'actual recessió mundial i per tant tambén a començar a iniciar una nova etapa alcista.

Reflexions en temps de crisi

Si fa dues setmanes el segon home més ric del món, Warren Buffet, i posseïdor d'una de les empreses d'inversió més importants del món, ens deia que era el moment de comprar accions, ara li toca el torn a JP Morgan...cada setmana n'apareix un de nou que s'apunta al carro i òbviament arribarà un dia en que algun d'ells tindrà raó!

Si ahir els mercats s'enfonsaven, avui són focs artificials... Què fem amb les nostres diners? Porto vint anys en el sector financer, he estat analista d'inversions, he gestionat diversos fons d'inversió amb importants sumes de diners, he dirigit la primera empresa financera espanyola instal.lada a Luxemburg i finalment em vaig posar a teballar pel meu compte com a Assessor Financier perquè creia que sense objetius, sense directrius i objetius d'una entitat financera podria oferir un millor servei als meus clients...en tota la meva trajectoria professional no he viscut mai res semblat al que està passant als mercats financers en les últimes setmanes. Crec poguer dir que cap professional ha experimentat uns moments com els actuals i per tant puc afirmar que cap de les crisis anteriors més recents es poden comparar amb aquesta.

El problema no és com hem arribat a aquesta situació ja que a aquestes alçades crec que tothom n'és conscient, sinó determinar el perímetre del problema produit per les estafes massives, si si ESTAFES (fins fa poc em resistia a utilitzar aquesta paraula i he de reconèixer que és la més adequada) dels bancs nord-americans. Les seves conseqüències són devastadores i les últimes baixades de la borsa responen al brutal "desapalancament" forçós de les empreses que, havent posat en garantia les seves accions per a que els bancs els concedissin més crèdits, es veuen confrontades aquests últims dies a reposar noves garanties o bé el Banc es veu obligat a vendre les accions (totalment líquides) a qualsevol preu i sense miraments de si són barates o tenen una rendibilitat per dividend elevada (tant és)...La recerca de liquidesa és avui per avui el factor més important de molts bancs que lluiten per no caure en una suspensió de pagaments...

La por ha entrat a les nostres cases, la por de perdre els nostres estalvis, el que havíem arraconat pel nostre futur, per la nostra vellesa ...Tenim por al desconegut, al nou ordre financer mundial que s'instal.larà quan s'acabi tot...Totes les empreses s'hauran d'adaptar a un nou entorn financer on amb tota seguretat hi haurà més regulació i més supervisió, on el gran apalancament s'haurà mort del tot o gairebé, on la Formació i la Certificació serà un requisit davant la llei (per això vaig ser membre fundador de EFPA (European Financial Planing Asociation España) l'any 2000, avui única associació que pot Certificar els coneixements, ètica i bona conducta dels seus associats.

He après noves coses amb aquesta crisi, com que a vegades necessito poguer dir NO als meus clients, i també que ells m'aprovin o deneguin un producte o una proposta d'inversió; necessito que fem més reunions, encara que la majoria siguin telefòniques, necessito que m'informin puntualment d'algun canvi en positiu o negatiu de la seva situació patrimonial ja que així puc actuar també en conseqüència en la cartera que m' han confiat, necessito que em preguntin el que no entenen y així explicar-los-ho de la millor manera possible...en definitiva necessito que s'involucrin més en la presa de decisió encara que jo continui essent el seu fil conductor...

El meu únic propòsit i objetiu és poguer atendre totes i cada una de les necessitats financeres que puguin tenir en el futur!Per això estic re-definint les meves línies d'actuació en els principals àmbits del meu negoci; reforçant els meus proveedors en algunos casos per poguer oferir nous serveis com la compra i venda d'accions a un preu competitiu (tornaran els temps en que arriscar una mica més oferirà rendibilitats més atractives); reforçant la meva pròpia formació en algunes àrees molt específiques que fins ara m'eren poc conegudes com l'administració concursal per ajudar a empreses que es vegin obligades a presentar concurs d'acreedors...

Com producte estrella per la gestió dels estalvis segueixo recomenant el Fons d'inversió. Perquè sóc tan categòric? En primer lloc perquè aquests productes es troben "fora del balanç" de les entitats financeres. Es a dir, els fons d'inversió pertanyen als seus partíceps i els seus actius estan segregats dels comptes de las entitats que els gestionen (Gestores) i de les que els comercialitzen (Bancs, Caixes, Societats o Agències de Valors entre altres). Si qualsevol d'aquestes entitats té dificultats, els diners dels partíceps no es veuen afectats.

En els moments actuals, la meva recomenació és invertir en Deute Públic emès pels països de la zona euro i a curt termini. Per això he invertit gran part de la liquidesa en aquest tipus de fons.He intentat i espero haver-ho aconseguit, explicar a totes les reuniones que he tingut amb els meus clients al llarg de la nostra relació la importància de tenir clara una cosa : A MAJOR RENDIBILITAT, MAJOR RISC!!! Quants problemes s'haurien pogut evitar si s'hagues tingut clara aquesta frase tan òbvia però tan oblidada per molta gent, incloent-me a mi mateix en algun moment!

Últimament, alguns amics o familiars m'han dit que els oferien el 7%,8%,9% o fins el 10% o més amb el 100% del seu capital garantit. Si jo pogués oferir o recomenar rendibilitats semblants i dir que a més no tenen cap risc, no dubtaria ni un moment a proposar-les. Quantes vegades he callat perquè no es pensessin que el que volia era que aquests diners estiguessin sota la meva tutel.la? Crec que és necessari establir noves bases de col.laboració amb els clients, en las quals les dues parts estem totalment convençudes que ens estem ajudant mútuament, amb unes regles ben definides que ens permetin millorar la nostra col.laboració.