Cercar en aquest blog

dilluns, 19 de gener de 2009

Agafo el banyador o el paraigües? - El risc (part I)

A la vida diaria ens enfrontem a molt riscos que només alguns valoren i actuen en conseqüència. Abans de sortir de viatge intentem saber quin temps farà per decidir si agafem o no un paraigües i quina roba hem de portar; el meu sogre porta les cadenes al seu cotxe tot l’any per si les ha d’utilitzar algun dia; les pòlisses d’assegurances es fan en funció de les estadístiques de riscos, etc., etc., etc... però el cert és que en la majoria de casos, aquests riscos no em treuen la son!

El risc és un concepte associat a la probabilitat i en aquests moment molts estalviadors estan desafiant les seves lleis en destinar gran part dels seus diners en dipòsits bancaris pensant que no tenen cap tipus de risc. Doncs he de dir que en aquests moment n’hi ha de risc, i molt!

Hi ha diversos tipus de riscs sobre l’economia en general, sobre diferents actius, alguns que podem eliminar mitjançant la diversificació, altres que només podem eliminar no tenint-los... la gran majoria són més o menys medibles fent llargues series temporals però començaré per un que no es preveu gairebé mai i que quan aparereix ja és massa tard:
EL RISC SISTEMIC

Podríem dir que el risc sistèmic és la probabilitat de que la fallida d’una entitat financera s'escampi cap a altres entitats amb efectes negatius sobre l’economia real, com la restricció del crèdit i la pèrdua d’una part de la riquesa d’un país, que a la vegada redundarà en la disminució de la inversió i també del consum.

¿Us sona com déjà vu? Islandia i Argentina són els casos més recents. El pitjor d’aquest risc és que apareix de cop i és el més difícil de preveure degut a que una entitat financera mai no reconeixerà tenir problemes de liquidesa peruqè si ho fes, estaria cavant la seva pròpia tomba.

A la portada de El Confidencial d’avui, apareix un article molt alarmant segons el qual fonts del Banc d’Espanya anònimes han citat 12 entitats financeres espanyoles que no acompleixen el coeficiente de liquidesa i algunes estan en situació de fallida. Desconec la solvència de les fonts d’aquesta notícia però a mi personalment no m’extranyaria gens. Segons les mateixes fonts “salvo que los problemas de liquidez obliguen a intervenir antes, el Banco de España habría decidido esperar a tener en su poder los resultados del primer semestre del año en curso antes de intervenir”.

Aquells que vulguin desafiar les lleis de la probabilitat tenint dipòsits superiors als 100.000 euros en una sola entitat potser s’haurien de fer la pregunta de l’acudit de l’Eugeni: “¿Hay alguien más?" I la respuesta es "SI, fill meu, n’hi ha molts més". La diferència entre l’acudit i la realitat és que tenir o no tenir risc en aquest cas només depèn de nosaltres mateixos!

3 comentaris:

Carles ha dit...

m'agrada aquest bloc i les teves reflexions. Felicitats.

Anònim ha dit...

També a mi m'agrada
Per posar-hi el meu petit granet de sorra, en to molt "cool", diria que la millor manera de resoldre aquest difícil i doloròs dilema és d'optar per una bossa una mica més gran i posar-hi el paraigües,l'impermeable i les botes d'aigua d'una banda i, de l'altra, el vestit de bany, la tovallola, les ulleres de sol i el barret!
Montserrat MV
Malauradament, a la vida real, això tampoc serviria.
Endavant!

sònia pujol ha dit...

Felicitats pel blog. Segur que als profans en la matèria ens serà molt útil.