Com és ben sabut, el Banc d'Espanya acaba d'intervenir la Caixa Castella-la Manxa (CCM), abonant el terreny per preparar-nos a noves intervencions, tal com vaig avançar en el meu escrit del 19/01/09 (Agafo el banyador o el paraigües?).
En ser la primera entitat intervinguda, el fons especial de 100.000 milions d'euros que el Govern ha dotat en els pressupostos 2009 serà suficient, de moment, per a cobrir els 9.000 milions que aquesta primera intervenció suposarà per a les nostres butxaques.
En ser la primera entitat intervinguda, el fons especial de 100.000 milions d'euros que el Govern ha dotat en els pressupostos 2009 serà suficient, de moment, per a cobrir els 9.000 milions que aquesta primera intervenció suposarà per a les nostres butxaques.
Però arribats a aquest punt em pregunto: si ens hem gastat el 10% d'aquest fons en una entitat que representa menys de l'1% de tot el sector, què pot passar si en les properes setmanes / mesos cal intervenir entitat de pes mitjà?
Dos consells per a aquells que encara pensen que tot el que està passant és pura ficció:
1) Llegir amb calma i amb el llapis a la mà "El Cisne Negro" (El impacto de lo altamente improbable) de Nassim Nicholas Taleb, llibre que em va recomanar, amb molt d'encert, el meu savi amic Toni.
2) Deixar-nos de sentimentalismes i començar a escollir una entitat financera en funció d'uns paràmetres objectius (encara que malauradament, ni tan sols així ens assegurarem d'estar fora de perill d'un possible terratrèmol).
El supervivent de la banca americana JP Morgan acaba de publicar un informe molt revelador sobre el sector financer espanyol que ens hauria d'ajudar a orientar el nostre judici sobre la fiabilitat de la nostra entitat financera.
L'informe es resumeix en un gràfic molt eloqüent, que encara que no és exhaustiu en no incloure totes les entitats del país, pren en compte la seva morositat i la seva solvència, dos elements essencials per a mesurar el risc potencial de cada una d'elles amb les dades oficials a 31.12.2008. Una cosa que a gairebé cap client d'un banc se li hagués ocorregut demanar però que pels temps que corren no és gens superflu.
Com llegir les dades?
CORE Tier 1 (eix vertical): És la SOLVENCIA de l'entitat calculada com percentatge que representa el total del seu Capital, Reserves (beneficis passats no distribuïts) i Participacions Preferents (accions de l'entitat que concedeixen als seus titulars una remuneració predeterminada condicionada l'obtenció de beneficis), sobre els seus deutes totals. Com més elevat és aquest rati, més solvència ofereix l'entitat als seus creditors entenent com raonables els valors superiors al 6%, de manera que com més amunt estem en el gràfic, pitjor.
RATI DE MOROSITAT (eix horitzontal): És el percentatge que representen els crèdits dubtosos d'una entitat sobre el total de la cartera dels seus crèdits. En la legislació espanyola, crèdits dubtosos inclouen saldos i / o quotes vençudes i no pagades de fa més de 3 mesos. Aquestes dades estan fetes amb les dades oficials i pel que sembla CCM va enganyar el Banc d'Espanya de manera que podem suposar que no serà un cas aïllat. És com el dòping dels ciclistes que suposadament afectava pocs ... cert o no, el que espero és que de totes maneres el que s'imposava fos el millor. Com més a l'esquerra en el gràfic, més baixa tenim la morositat i per tant menor risc té el banc comparat amb les altres entitats.
Si vols aprofundir en aquest estudi et recomano accedeixis a la pàgina web
http://estaticos.expansion.com/estaticas/documentos/2009/03/nuevaeconomia230309.pdf
Una altra mesura a tenir en compte és calcular en quina proporció un banc té cobert el seu rati de morositat: s'anomena TAXA DE COBERTURA (ha passat al 69% de mitjana en tot el sector davant el 250% de fa una mica més d'un any). Aquelles entitats amb cobertura inferior al 100% tenen part dels seus crèdits dubtosos sense cobrir i per tant en cas de necessitat hauran de recórrer als seus beneficis, si arriben, i si no n’hi ha prou, al Core Tier1. D'aquí la importància de la relació entre la capacitat de generar beneficis i el rati de morositat no cobert per les provisions.
Per donar un exemple, Caixa Catalunya va guanyar 194 milions d'euros en 2008 sacrificant molt benefici (va destinar més de 881 milions a provisions per augmentar la seva taxa de cobertura actualment del 56,7%) per augmentar així el seu coixí davant la crisi. La part de crèdits sense cobrir encara suposen uns 1.190 milions d'euros de manera que haurà de perseverar per assolir els seus competidors més directes ...
Els dos grans bancs espanyols juguen en una altra lliga ja que el Santander, el banc amb més beneficis (8.876 milions d'euros) cobreix amb ells 6,68 vegades la seva morositat no provisionada (1.328 milions d'euros). I la relació és encara més gran en el BBVA: els seus 5.020 milions de benefici suposen 7,72 vegades els 650 milions de mora no coberta.
Com sempre, quan es diu que el sector espanyol està sa, les xifres totals són enganyoses ja que aquests dos bancs fan que les xifres del sector en la seva globalitat es distorsionin enormement quan en realitat algunes entitats van una mica, per no dir molt, coixes ...
Per acabar, com més amunt i a la dreta es troba un Banc / Caixa en el gràfic, en pitjor situació comparativa es troba respecte a les altres entitats i com que una imatge val més que mil paraules, us deixo que tregueu les vostres pròpies conclusions
Dos consells per a aquells que encara pensen que tot el que està passant és pura ficció:
1) Llegir amb calma i amb el llapis a la mà "El Cisne Negro" (El impacto de lo altamente improbable) de Nassim Nicholas Taleb, llibre que em va recomanar, amb molt d'encert, el meu savi amic Toni.
2) Deixar-nos de sentimentalismes i començar a escollir una entitat financera en funció d'uns paràmetres objectius (encara que malauradament, ni tan sols així ens assegurarem d'estar fora de perill d'un possible terratrèmol).
El supervivent de la banca americana JP Morgan acaba de publicar un informe molt revelador sobre el sector financer espanyol que ens hauria d'ajudar a orientar el nostre judici sobre la fiabilitat de la nostra entitat financera.
L'informe es resumeix en un gràfic molt eloqüent, que encara que no és exhaustiu en no incloure totes les entitats del país, pren en compte la seva morositat i la seva solvència, dos elements essencials per a mesurar el risc potencial de cada una d'elles amb les dades oficials a 31.12.2008. Una cosa que a gairebé cap client d'un banc se li hagués ocorregut demanar però que pels temps que corren no és gens superflu.
Com llegir les dades?
CORE Tier 1 (eix vertical): És la SOLVENCIA de l'entitat calculada com percentatge que representa el total del seu Capital, Reserves (beneficis passats no distribuïts) i Participacions Preferents (accions de l'entitat que concedeixen als seus titulars una remuneració predeterminada condicionada l'obtenció de beneficis), sobre els seus deutes totals. Com més elevat és aquest rati, més solvència ofereix l'entitat als seus creditors entenent com raonables els valors superiors al 6%, de manera que com més amunt estem en el gràfic, pitjor.
RATI DE MOROSITAT (eix horitzontal): És el percentatge que representen els crèdits dubtosos d'una entitat sobre el total de la cartera dels seus crèdits. En la legislació espanyola, crèdits dubtosos inclouen saldos i / o quotes vençudes i no pagades de fa més de 3 mesos. Aquestes dades estan fetes amb les dades oficials i pel que sembla CCM va enganyar el Banc d'Espanya de manera que podem suposar que no serà un cas aïllat. És com el dòping dels ciclistes que suposadament afectava pocs ... cert o no, el que espero és que de totes maneres el que s'imposava fos el millor. Com més a l'esquerra en el gràfic, més baixa tenim la morositat i per tant menor risc té el banc comparat amb les altres entitats.
Si vols aprofundir en aquest estudi et recomano accedeixis a la pàgina web
http://estaticos.expansion.com/estaticas/documentos/2009/03/nuevaeconomia230309.pdf
Una altra mesura a tenir en compte és calcular en quina proporció un banc té cobert el seu rati de morositat: s'anomena TAXA DE COBERTURA (ha passat al 69% de mitjana en tot el sector davant el 250% de fa una mica més d'un any). Aquelles entitats amb cobertura inferior al 100% tenen part dels seus crèdits dubtosos sense cobrir i per tant en cas de necessitat hauran de recórrer als seus beneficis, si arriben, i si no n’hi ha prou, al Core Tier1. D'aquí la importància de la relació entre la capacitat de generar beneficis i el rati de morositat no cobert per les provisions.
Per donar un exemple, Caixa Catalunya va guanyar 194 milions d'euros en 2008 sacrificant molt benefici (va destinar més de 881 milions a provisions per augmentar la seva taxa de cobertura actualment del 56,7%) per augmentar així el seu coixí davant la crisi. La part de crèdits sense cobrir encara suposen uns 1.190 milions d'euros de manera que haurà de perseverar per assolir els seus competidors més directes ...
Els dos grans bancs espanyols juguen en una altra lliga ja que el Santander, el banc amb més beneficis (8.876 milions d'euros) cobreix amb ells 6,68 vegades la seva morositat no provisionada (1.328 milions d'euros). I la relació és encara més gran en el BBVA: els seus 5.020 milions de benefici suposen 7,72 vegades els 650 milions de mora no coberta.
Com sempre, quan es diu que el sector espanyol està sa, les xifres totals són enganyoses ja que aquests dos bancs fan que les xifres del sector en la seva globalitat es distorsionin enormement quan en realitat algunes entitats van una mica, per no dir molt, coixes ...
Per acabar, com més amunt i a la dreta es troba un Banc / Caixa en el gràfic, en pitjor situació comparativa es troba respecte a les altres entitats i com que una imatge val més que mil paraules, us deixo que tregueu les vostres pròpies conclusions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada