Cercar en aquest blog

dilluns, 20 d’abril de 2009

Petita lliçó d'economia bàsica

Si fóssim Obama o qualsevol altre mandatari rellevant tindríem sempre presents 4 objectius per a l'economia del nostre país:

1) Augmentar el PIB (suma de tota la producció de béns i serveis d'un país)

2) Intentar arribar a la PLENA OCUPACIO, un estat desitjable per si mateix.

3) Aconseguir una certa estabilitat de PREUS ja que no tota la població es pot protegir contra les seves pujades (els jubilats no poden mentre que les empreses ho tenen en general més fàcil).

4) Tenir superàvit a la BALANÇA COMERCIAL, és a dir que les exportacions superin les importacions. A Espanya passa exactament a l’inrevés: el 2008 vam tenir un dèficit comercial de 94.107 milions d'euros, gairebé el 10% del PIB, un dels més alts del món.


Aquests 4 objectius no es solen aconseguir simultàniament (si augmenta molt el PIB i l'ocupació normalment puja la inflació i viceversa) de manera que hem de prioritzar sempre segons la situació econòmica de cada moment.

En aquests moments de crisi, per a molts països l'objectiu més immediat és tornar a taxes de creixement positives.

El PIB d'una economia industrialitzada està format per tres grans magnituds:

(1) Consum (representa el 65% -70% del total del PIB i pot provenir de les administracions públiques o de les llars)

(2) Formació Bruta de Capital Fix (les inversions que realitzen les empreses públiques i privades representen el 20-30% del total del PIB)

(3) Saldo de la Balança Comercial (representa el saldo de les Exportacions menys les Importacions).

PIB = Consum + Inversió + Saldo Exterior

El següent quadre Macro per l'any 2009 ens mostra cadascun d'aquests tres components per a l'economia espanyola així com el reflex dels 4 objectius contemplats per AFI (Analistes Financers Internacionals) (el més pessimista) el Govern (el més optimista) i la Unió Europea.



Per aconseguir els 4 objectius comentats anteriorment es disposa bàsicament de 3 grans instruments:

POLÍTICA MONETÀRIA: actua sobre els tipus d'interès i la quantitat de diners en circulació. El Banc Central Europeu (BCE) i la Reserva Federal a EU. són els màxims responsables en aquesta matèria i són totalment independents dels diferents governs en les seves decisions.

POLÍTICA FISCAL I PRESSUPOSTÀRIA: utilitzar els impostos i la despesa pública per actuar sobre el Consum. A més impostos, les famílies tenen menys ingressos disponibles per gastar i les empreses tendeixen a invertir menys i viceversa.

POLITICA DE CANVI: Si depreciant la nostra moneda respecte les altres, els nostres productes són més barats per als nostres compradors estrangers i en canvi en ser més cares les importacions ajudem o provoquem una pujada de preus al nostre país. Quan l’EURO s'aprecia contra el DÒLAR o contra el YEN les nostres empreses exportadores es tornen menys competitives ja que els nostres productes costen més cars i als turistes els costa més diners passar les seves vacances a Espanya.


Mesures preses a Espanya i per part del BCE per tal de pal.liar la crisi actual:

Política monetària:

Des del passat 8 d'octubre el BCE ha rebaixat els tipus d'interès des del 4,25% fins a l'actual 1,25%, el més baix des de la 2 ª Guerra Mundial. Probablement continuaran aquesta relaxació fins a una franja del 0,5% -1% d'aquí a l'estiu, la qual cosa portarà a una disminució de les càrregues financeres de les famílies que disposaran d'uns 11.900 milions més durant 2009. Per contra, provocarà una disminució d'uns 6.400 milions en interessos cobrats dels dipòsits obtenint un efecte net positiu per a la renda disponible (RD) de prop de 5.500 milions d'euros (el 0,7% del total de la RD), produint un efecte positiu sobre el consum i el PIB.

Política Fiscal:

- Mesures per fomentar l'ocupació: els Fons Estatals d'inversió per als ajuntaments han representat uns 8.000 milions d'euros als quals se sumaran els de suport a sectors específics com el de l'automòbil (2.900 milions d'euros).

- Mesures d'ajuda a les famílies: suposaran un increment de la seva renda disponible al voltant dels 9.900 milions d'euros distribuïts en (1) deducció de l'IRPF dels 400 euros (6.000 milions d'euros), (2) supressió de l'Impost de Patrimoni (1.800 milions d'euros) i (3) la moratòria temporal de les quotes hipotecàries (2.080 milions d'euros).

En total aquests ajuts de tipus fiscal representen uns 20.780 milions d'euros, un 2% del PIB espanyol, que serveix per compensar en part la patacada de la inversió privada i del consum de les llars.

A banda d'aquestes mesures ja preses, la baixa inflació (previsió del 0,2% per al conjunt del 2009) i les baixades del preu del petroli també ens permetran estalviar uns 11.000 milions d'euros addicionals.

De moment i contràriament al que desitjava Obama en la reunió del G20 del passat 31 de març, la UE ha decidit que de moment ja n'hi ha prou amb aquestes mesures. El temps ens dirà si són suficients o si encara hem de posar llenya al foc!

Cap comentari: