Compte amb les participacions preferents!

Es posible que un dia d’aquests la teva entitat bancària et truqui per recomanar-te comprar accions o participacions preferents ... És important que llegeixis aquestes línies per saber si aquest producte et convé ja que teclejant a Google "CNMV Accions preferents" toparás amb advertències tipus: "La CNMV informa l'inversor que les participacions preferents tenen un elevat risc que pot generar rendibilitat, però també pèrdues en el capital invertit".

Què són?

Són valors mobiliaris representatius del capital social d'una entitat (el que els aproxima al concepte de renda variable), si bé atorguen als seus titulars una remuneració predeterminada (fixa o variable), condicionada a l'obtenció de suficients beneficis distribuïbles per part d'aquesta societat .

Quins aspectes cal tenir en compte?

Són perpètues, és a dir, no tenen venciments predeterminats com els Bons i / o obligacions, encara que l'emissor pot acordar l'amortització (la recompra) un cop transcorreguts almenys cinc anys des de la seva adquisició . Això fa que l'inversor no tingui cap control sobre l'horitzó temporal de la seva inversió i no pugui planificar quan recuperarà la seva inversió inicial.

Tot i que sovint l'entitat assegura una liquiditat diària en cas de voler vendre el títol, això no és exactament així, ja que l'entitat ha de trobar un potencial comprador entre la seva xarxa de clients i el preu pot estar molt allunyat del seu valor inicial. A més el Banc / Caixa no pot el adquirir directament a la seva autocartera, perquè aquest actiu no podria computar com a Capital Propi (objectiu últim d'aquestes emissions). A la pràctica són doncs valors molt poc líquids.

En cas de fallida de l'entitat, aquests títols se situen en l'ordre de recuperació dels crèdits per darrera dels creditors ordinaris i per davant de les accions ordinàries (i de les quotes participatives en el cas de les caixes d'estalvis).

El ganxo de la rendibilitat inicial sol ser el factor decisiu a l'hora de convèncer a un client però no sempre són ben explicats pels astuts comercials.

Per calcular el rendiment d'aquests títols cal tenir en compte 2 factors:

(1) el cupó anual que sol oscil.lar entre el 6,5% i el 8,25% en els seus primers anys per posteriorment oferir una rendibilitat fixa en funció d'un interès de mercat (Euribor + diferencial).

(2) el segon factor i el més important: cal tenir en compte la diferència de preu entre l'inicial i el cotitzat en el mercat. En les últimes recompres realitzades pels bancs als seus clients i en una ostentació de "generositat" han arribat a pagar només el 40-50% del seu valor inicial ocasionant fortes pèrdues als seus clients.

D’aquesta manera, l'inversor ha de contemplar un horitzó temporal molt llarg (10-15 anys mínim) per tenir més possibilitats de sortir-ne beneficiat.

La meva opinió és que el rendiment esperat que ofereixen aquests actius normalment no compensa els múltiples riscos que impliquen, encara que he de reconèixer que hi ha bones oportunitats en les emissions emeses fa anys i que cotitzen molt per sota del seu valor de partida. En aquests casos les rendibilitats potencials poden arribar al 10% -12% anual per terminis de 10-15 anys o fins i tot més gran si tenim la sort que l'entitat decideixi recomprar durant aquest període.


Perquè els Bancs venen aquest producte?

Si revisem el meu escrit del passat 01/04 (Com escollir Banc / Caixa en temps de crisi?) veurem un gràfic molt eloqüent que evidencia la solvència i la ràtio de morositat de la majoria de les entitats financeres espanyoles. És públic i notori que a totes les entitats de crèdit del nostre país els cal recapitalizar-se i troben en aquests títols la manera més avantatjosa per fer-ho ja que l'import captat els aporta liquiditat en els seus balanços, últimament molt deteriorats per la crisi, i Capitals propis que els reforça la ràtio de solvència.

Des del desembre del 2008, quan el BBVA va iniciar la nova onada d'aquest tipus de col.locacions, Bancs i Caixes han llançat al mercat 4.000 milions d'euros en participacions preferents. La cifra es dispararà en els propers dies ja que La Caixa i Caja Madrid llancen aquesta setmana una oferta de 2.000 i 3.000 milions d’accions preferents respectivament ... avís a navegants.

Advertències:

A principis d’abril Standard & Poor's, va rebaixar el ràting de les emissions preferents i deute subordinat de 60 entitats europees, entre elles, nou espanyoles (Santander, BBVA, Popular, Banesto, Sabadell, Bankinter, La Caixa, Caja Madrid i Ibercaja). L’entitat de qualificació va advertir sobre la possibilitat que la banca suprimeixi els interessos que paga per les seves emissions amb l'objectiu de reforçar el seu capital. S & P creu que aquesta restricció podria fins i tot ser imposada pels governs, per tal de preservar la liquiditat i la solvència de les entitats.

Remeto el testimoni d'una inversora en preferents en un fòrum financer:

“Me parece genial que hayas comprado esas preferentes de Caja España, sabes a lo que te arriesgas, y lo asumes, además el interés y el diferencial posterior es muy bueno. Desgraciadamente, cuando yo compré las preferentes no conocía el producto (y no tenían una rentabilidad tan alta), yo creía que estaba comprando un Bono con un vencimiento determinado, y ahora me encuentro con papelitos que algunos no valen nada, y otros valen muy poco, y a saber si cobraré el cupón. De quien es la culpa, algunos pensarán que es mía por comprar productos para los cuales no tenía una cultura económica adecuada, pero si ahora os digo que yo cuando entré por la puerta del banco mis palabras fueron: "quiero un producto con el capital 100% seguro, con una rentabilidad fija y un vencimiento a 4-5 años.
Bueno cada persona tendrá su propia opinión, pero esta es mi verdad y yo creo que mi banco y sus comerciales (que no asesores) no obraron correctamente y si me apuras con no muy buena fe”.

Conclusió:

Les preferents són per a inversors amb vista a 10-15 anys mínims que no necessitin desfer la seva inversió amb anterioritat i sobretot que estiguin preparats a afrontar fortes variacions en el preu. Cal intentar comprar les emissions emeses fa uns anys que ofereixin un cupó (interès) atractiu i que cotitzin molt per sota (50%) del seu valor inicial en empreses amb bons fonamentals per reduir el risc d'impagament del cupó. Aquests són els elements necessaris però a vegades no suficients per obtenir una bona inversió a llarg termini en aquest tipus d'actius i és el missatge que cal traslladar a la nostra entitat.