Cercar en aquest blog

divendres, 19 de juny de 2009

Dipòsits estructurats: el nou camp de batalla

El segon trimestre del 2009 s'ha caracteritzat per una allau de notícies que ens conviden a pensar que el pitjor ha passat en termes macro econòmics i que la "tempesta perfecta" ha anat perdent força fins a transformar-se en una fortíssim temporal tropical.

Encara que es vegin les coses amb més neguit queda molta llenya per cremar... En aquest context molts clients em pregunten: I ara què fem?


No hi ha dubte que els que al març van apostar per les accions, estan guanyant al voltant del 40%! Si invirtíssim en lletres del tresor amb els actuals rendiments del 0,93% anual, no igualaríem aquestes rendibilitats fins d'aquí a 37 anys. Bé, això si encara fóssim aquí!

Per això, fins i tot els més conservadors s’han de plantejar invertir part dels estalvis que no necessiten a curt termini en inversions que els produeixin millors rendibilitats que les imposicions a termini fix actuals i ho poden fer amb un risc similar. Per aconseguir-ho, pronostico que el proper camp de batalla de les entitats financeres, un cop acabin amb la campanya de les seves accions preferents (veure el meu escrit anterior) serà sens dubte els Dipòsits Estructurats ... si, si, aquells que ens van donar alguns disgusts en el passat recent!

Es tracta d'una modalitat de dipòsit bancari a mig i llarg termini amb la rendibilitat vinculada, total o parcialment, a l'evolució d'índexs, accions, divises o qualsevol altre actiu de referència (anomenat subjacent) tant del mercat nacional com internacional i el capital pot estar garantit en la seva totalitat (al 100% per imports no superiors a 100.000 euros ja que el FGD és l'últim garant si falla l'entitat).

Com es construeixen i quines comissions generen als seus emissors?

1. Si l'estructura que es vol fer és de, per exemple 100.000 € a 3 anys i vinculada a l'Ibex 35 i garantit al 100%, es calcula primer quants diners caldria invertir avui per a obtenir el capital garantit d’aquí 3 anys.

2. Avui, el tipus d'interès a un termini de 3 anys està en un 2,3%. Hauríem d'invertir avui 100.000 / (1 +2,3%) ^ 3, és a dir 93.406 €, per obtenir 100.000€ al venciment. Ja tenim el nostre capital garantit, ara falta posar rendibilitat a l'estructura ...

3. Com que el producte que tenim és de 100.000 €, ens en sobren 6.594 (100.000 - 93.406) que utilitzarem per comprar una opció (*) sobre l'Ibex 35 amb venciment d’aquí a 3 anys. Amb aquesta quantitat i les variables de les quals depèn (volatilitat i dividends), en tindríem per comprar per exemple el 47,8% del que pugi l'Índex. Ens faltaria una establir la comissió del producte ... posem un 2,8%!

4. Per concloure, com que el nostre dipòsit és de 100.000 € nosaltres rebrem el 45% (47,8% -2,8%) del que pugi l'Índex (si puja un 60% rebrem el 45% X 60%, és a dir un 27 % al cap de tres anys enlloc del 7% que hauríem rebut en invertir en un bo a 3 anys o al 2,8% en Lletres del tresor. Si baixa la borsa un 50% durant aquest temps nosaltres recuperem el nostre capital invertit ... et voilà !
Si el termini de l'estructura hagués estat de 6 o 7 anys, hauríem disposat de més diners sobrants per comprar l'opció sobre l'Ibex, podent garantir gairebé el 100% de la pujada. Ja sabem doncs que a major termini o major tipus d'interès, més rendibilitat potencial ofereixen les estructures.

(*) En el nostre exemple, les opcions de compra (Call), són instruments financers que et donen el dret de comprar un determinat actiu subjacent (l'índex Íbex 35) a un preu fixat (preu d'exercici) per endavant en o abans d’una data futura a canvi d'una prima que paga al que ven l'opció.

Un element fonamental a tenir en compte en els productes estructurats que no són garantits és el tipus de barrera de seguretat que tenen. Si el preu del subjacent del nostre producte baixa per sota del preu de la barrera estipulada, els nostres rendiments futurs i el nostre capital perillen. Per això cal saber que:

Existeixen 3 tipus d'opcions:

Les americanes donen la possibilitat de ser exercides en qualsevol moment, fins a la data de venciment. En aquest cas un cop tocada la barrera, el nostre producte estructurat està en perill ja que si abans del venciment el preu del nostre subjacent no s'ha situat per sobre del preu d'inici podem obtenir una pèrdua de capital.

Les europees només poden ser exercides a la data de venciment de manera que són més interessants per a l'inversor que no ha d'estar tan preocupat per si en determinats moments la barrera es vegi perforada ... només es mira el que passa al venciment.

Pel que fa a les asiàtiques, el seu valor al venciment no depèn del preu de l'actiu subjacent en aquell moment, sinó de la mitjana dels seus preus en un període determinat de temps. En moments de baixades prolongades són més interessants però no en moments de possible recuperacions com ara.

Per què les entitats es bolcaran en aquests productes?

- Un moment com l'actual sembla adequat ja que aquest tipus de productes ofereixen millors rendibilitats en anys amb bones perspectives.

- Els dipòsits bancaris tradicionals no són rendibles per a la banca i donen actualment pèrdues front a les comissions atractives dels estructurats.

- En tenir venciments més llargs i poques finestres de liquiditat, permeten establir un compromís més gran entre entitat i client, cosa que no passa quan tothom es casa amb el millor postor.

Conclusions:


Un percentatge altíssim de l'àmplia oferta de productes que surten al mercat són dolents i sense cap interès per a l'inversor, així de clar! Són en general complicats d'entendre i ofereixen rendibilitats potencials molt pobres en la gran majoria de casos.
No obstant això, en alguns casos i per a tot tipus de perfil, crec que hi ha bons productes i per tant una altra vegada haureu de confiar en el vostre assessor perquè us guiï de la millor manera possible.

Cap comentari: