Cercar en aquest blog

dimecres, 11 de novembre de 2009

Neteja a fons

Un dia un home em va dir: Kernan ets massa bo, la història ha demostrat que els que triomfen a la vida són els que passen per sobre dels altres i els bons gairebé sempre són trepitjats.

Potser tenia raó, però em nego a pensar que haguem de seguir pel camí del "mal". En aquest sentit, el conseller d'Economia, Antoni Castells, va constatar aquesta setmana el cansament del sistema polític vigent a Catalunya, pel que va considerar imprescindible consensuar determinades reformes per erradicar un sistema corrupte fins a la mèdula. En altres termes ens estava dient que el sistema NO FUNCIONA i que necessita una NETEJA a fons.

Neteja és el terme que millor s'ajusta al que hauríem de fer en la política, el sector financer i en molts altres sectors de la nostra societat civil. I amb un bon desinfectant que elimini tota possibilitat que es tornin a infectar els que vinguin després .

Cada dia que passa em quedo més sorprès del nivell de corrupció que estem tenint a Espanya i em pregunto si els casos Pretoria, Millet, Madoff, etc. són la punta de l'iceberg o són només casos aïllats sense cap més importància.

Encara que preferiria pensar el segon, he de ser coherent i objectiu davant dels cada cop més nombrosos casos que es fan públics dia rere dia i acceptar que Espanya està prop del precipici en aquest aspecte.

Sense anar més lluny, fa una setmana vaig conèixer el cas de l'empresària i propietària del Store Cafè del barri de Gràcia de Barcelona, que m'ha donat permís per publicar-lo com a exemple de la corrupció que hi ha al carrer. Fa un any que està pleitejant contra 2 membres del PP a causa d'una extorsió que li van fer per resoldre la tramitació de la llicència d'activitat d'un local (que lògicament tenien bloquejada sense cap altre motiu que el poder treure partit de la situació). Aquesta empresària, a diferència de molts petits locals de la zona, es va revoltar i es va negar a seguir el joc d'aquests membres impresentables dels partits polítics i va aconseguir que finalment se li donés la llicència del local, tot i que encara segueix en plet. Si algú vol aprofundir una mica sobre aquesta exemplar lluita contra la corrupció, pot seguir el cas en el següent enllaç de TV3: http://www.3cat24.cat/noticia/376067/barcelonaciutat/La-propietaria-dun-bar-es -querella-contra-dos-membres-del-PP-per-presumpta-extorsió


No podem seguir encallats sense fer res més que lamentar-nos sobre els que ens dirigeixen perquè estaríem perpetuant una situació que ningú desitja per a la nostra pròpia supervivència. Espanya necessita amb urgència que es faci una NETEJA com més aviat millor, si no vol esdevenir una bananera de sol i platja com tantes altres.

A continuació relaciono algunes propostes:

1. Massa comandaments a l'Administració Pública fa que ningú es responsabilitzi de res davant ningú i que tot vagi molt lent. Caldria reduïr a la meitat aquests càrrecs públics i que els que saltin trobin alguna sortida en el sector privat.

2. No és lògic que el Sr Zapatero cobri 91.982 euros / any mentre Alfredo Sáenz, vicepresident del Santander cobri 9,8 milions. Mentre això passi, la vida al sector públic s'obre camí en l'obscurantisme. La meva opinió és que s’haurien d’incrementar els sous dels alts càrrecs públics.

3. Per què podem votar els que fan les lleis però en canvi no els que han de vigilar que es compleixin (s'ha vist en aquesta crisi que pot ser el més important)?


Fa pocs dies en un programa de la ràdio es demanava als oients que expliquessin anècdotes on haguessin demostrat tenir una mica de caradura. Em vaig quedar al.lucinat de gent que trucava i reia de la pròpia gràcia d’haver marxat sense pagar d'algun lloc, haver canviat l'etiqueta d'un article per pagar menys, i un munt més de casos que a ells els semblaven graciosos però que en realitat no eren més que petits furts. Em pregunto què passa quan algun d'aquests aparentment inofensius i simpàtics delinqüents accedeix a algun lloc de responsabilitat ja sigui pública o privada.

Tan bé que es viu a Espanya i l'alegria que transmet la seva gent (per alguna raó som uns de les primeres destinacions turístiques del món), no podríem construir entre tots un país on també poguéssim estar orgullosos dels nostres polítics, dels nostres empresaris i de nosaltres mateixos? La neteja és un una activitat necessària i obligatòria si volem recuperar una societat neta com una patena.

Cap comentari: