En el meu article de l’u de febrer recomanava sortir corrents de la borsa espanyola per posteriorment anar prenent posicions als Estats Units i Emergents.
Un mes i mig després, constatem que l'evolució dels mercats borsaris en el que portem d'any és la següent: el Dow Jones és ja en positiu amb un +2,1%, l’ Eurostox50 segueix en negatiu amb un -3,2% i l'Ibex35 està en un -8,2%
Com han anat variant els focus de risc?
1. L'aplicació d'estratègies de sortida de la recessió per part d'economies com Austràlia, Xina i l'Índia eren inevitables, vistos els seus creixements. En aquest sentit, l'augment del coeficient de Caixa i les restriccions del crèdit de la Xina sens dubte vindran acompanyats per augments dels tipus d'interès en les pròximes setmanes. El mercat ja sembla haver descomptat la possibilitat de majors mesures restrictives i per tant aquest risc ja queda molt reduït.
2. Obama ha canviat totalment el seu discurs dur contra els Bancs i això ha contribuït a suavitzar les possibilitats d'una sobreregulación del sector financer amb les interpretacions positives que per als mercats ha comportat.
3. Grècia i països perifèrics: Avui l'agència de ràting S & P ha rebaixat la qualificació del sistema financer espanyol deixant-lo en el mateix nivell de països com Xile, Aràbia Saudita, UK o els Estats Units (els dos països on s'han produït les grans fallides de bancs i injeccions de capital públic més importants).
A la UEM s'està parlant d'un mecanisme de rescat per als Estats que pateixin crisi de solvència com Grècia, un FMI a l'europea i encara que la seva posada en marxa no serà fàcil, simplement el fet que sigui una possibilitat, ha permès al deute públic de les economies perifèriques continuar estrenyent diferencials amb el deute alemanya. No obstant això, a Grècia encara queden certs dubtes a causa de la virulència de la pressió social que està patint el govern.
Les diferències entre els països que han fet bé els seus deures i els que no, són cada vegada més acusades quedant 2 grans blocs de països: per una banda els països emergents, EUA, Austràlia, i Alemanya, i per l’altra hi hauria els famosos PIGS (Portugal, Itàlia, Grècia i Espanya), Regne Unit i Japó.
S’acosta el moment d'esbrinar si el malalt sobreviu per si sol sense mesures d'estímuls i si el sector privat pot prendre definitivament el relleu al creixement econòmic. No obstant això, les elevades taxes d'atur, impedeixen una forta recuperació del consum (factor amb pes important en el creixement de les economies desenvolupades), cosa que obstaculitza aquest relleu i genera incertesa pel que fa a la retirada de les mesures d'estímul.
Conclusió:
El fet que els focus de riscs siguin més reduïts que fa un mes, ha provocat que els mercats estiguin molt més tranquils i es fixin una altra vegada en les variables sobre les quals es recolzen en el llarg termini, és a dir sobre la recuperació econòmica i dels beneficis empresarials.
Per la pròpia recuperació asimètrica de les economies mundials segueixo pensant que és millor estar invertits en Estats Units ia Emergents i veig el panorama bastant preparat per a posteriors pujades.
Un mes i mig després, constatem que l'evolució dels mercats borsaris en el que portem d'any és la següent: el Dow Jones és ja en positiu amb un +2,1%, l’ Eurostox50 segueix en negatiu amb un -3,2% i l'Ibex35 està en un -8,2%
Com han anat variant els focus de risc?
1. L'aplicació d'estratègies de sortida de la recessió per part d'economies com Austràlia, Xina i l'Índia eren inevitables, vistos els seus creixements. En aquest sentit, l'augment del coeficient de Caixa i les restriccions del crèdit de la Xina sens dubte vindran acompanyats per augments dels tipus d'interès en les pròximes setmanes. El mercat ja sembla haver descomptat la possibilitat de majors mesures restrictives i per tant aquest risc ja queda molt reduït.
2. Obama ha canviat totalment el seu discurs dur contra els Bancs i això ha contribuït a suavitzar les possibilitats d'una sobreregulación del sector financer amb les interpretacions positives que per als mercats ha comportat.
3. Grècia i països perifèrics: Avui l'agència de ràting S & P ha rebaixat la qualificació del sistema financer espanyol deixant-lo en el mateix nivell de països com Xile, Aràbia Saudita, UK o els Estats Units (els dos països on s'han produït les grans fallides de bancs i injeccions de capital públic més importants).
A la UEM s'està parlant d'un mecanisme de rescat per als Estats que pateixin crisi de solvència com Grècia, un FMI a l'europea i encara que la seva posada en marxa no serà fàcil, simplement el fet que sigui una possibilitat, ha permès al deute públic de les economies perifèriques continuar estrenyent diferencials amb el deute alemanya. No obstant això, a Grècia encara queden certs dubtes a causa de la virulència de la pressió social que està patint el govern.
Les diferències entre els països que han fet bé els seus deures i els que no, són cada vegada més acusades quedant 2 grans blocs de països: per una banda els països emergents, EUA, Austràlia, i Alemanya, i per l’altra hi hauria els famosos PIGS (Portugal, Itàlia, Grècia i Espanya), Regne Unit i Japó.
S’acosta el moment d'esbrinar si el malalt sobreviu per si sol sense mesures d'estímuls i si el sector privat pot prendre definitivament el relleu al creixement econòmic. No obstant això, les elevades taxes d'atur, impedeixen una forta recuperació del consum (factor amb pes important en el creixement de les economies desenvolupades), cosa que obstaculitza aquest relleu i genera incertesa pel que fa a la retirada de les mesures d'estímul.
Conclusió:
El fet que els focus de riscs siguin més reduïts que fa un mes, ha provocat que els mercats estiguin molt més tranquils i es fixin una altra vegada en les variables sobre les quals es recolzen en el llarg termini, és a dir sobre la recuperació econòmica i dels beneficis empresarials.
Per la pròpia recuperació asimètrica de les economies mundials segueixo pensant que és millor estar invertits en Estats Units ia Emergents i veig el panorama bastant preparat per a posteriors pujades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada