Secret bancari Suís: en vies d'extinció?

Actualment Suïssa és líder indiscutible en la gestió patrimonial mundial, amb uns 6 bilions d'euros al seus bancs (27% del patrimoni gestionat a nivell mundial i 6 cops el PIB d'Espanya), atrets per un secret bancari fins fa poc a prova de bomba.

El secret bancari suís va entrar a l'escena social i econòmica tot just acabar la primera guerra mundial i es va legislar el 1934. Hi ha qui defensa que va ser un escut per al poble jueu enfront del nazisme encara que és obvi que des d'aleshores també ha tingut altres funcions molt menys humanitàries.

Davant la mala situació del sector financer grec i la por a una possible tornada al dracma, es calcula que en els últims anys les grans fortunes gregues han transferit a Suïssa uns 200.000 milions d'euros. Motivat fonamentalment per la fortíssima crisi mundial i la necessitat de recuperar part dels diners no cobrats pel fisc, alguns països com Alemanya i Anglaterra recentment han decidit encarar el tema i signar acords bilaterals que sens dubte marcaran un abans i un després en el secret bancari Suís.

Els fets precedents…

A la cimera del G20 i la OCDE del 2 d'abril del 2009, Zarkozy declarava que « Le temps du secret bancaire est révolu » (El secret bancari està mort) i a partir d'aleshores, es van revisar els criteris que defineixen quan un Estat es pot considerar paradís fiscal

- Que tingui una tributació nul.la o baixa tant del seu IRPF com del seu Impost de Societat (criteri principal).
- Que es pugui verificar algun dels tres requisits subsidiaris:

1) Que hi hagi límits en l'intercanvi d'informació.
2) Que els falti transparència.
3) Que no hi hagi exigència d'exercici d'activitat econòmica real.

L'any 2009 la OCDE va incloure Suïssa a la llista gris de paradisos fiscals, però Suïssa en va aconseguir sortir després de renegociar els Convenis de doble imposició amb més de 12 Estats.

7/12/2010: L'Ecofin arriba a un acord sobre la Directiva d'intercanvi d'informació en la lluita contra el frau fiscal (http://euroalert.net/news.aspx?idn=11246).

Situació actual...

En els últims mesos s'ha començat a dir que Suïssa podria representar "una part de la solució" a la crisi del deute europeu. Això passa just en un moment en que Suïssa vol tancar nous acords amb la UE en àrees com l'agricultura, l'electricitat o l'accés al mercat farmacèutic de les seves multinacionals.

D'aquesta manera, Suïssa s'ha vist obligada a “cedir” i a través del codi en clau “Rubik” ha tancat dos acords fiscals bil.laterals amb Alemanya i Gran Bretanya.

Amb aquests acords i en el cas d'Alemanya, Suïssa pretén fer una retenció lliberatòria del 23,375% sobre els ingressos futurs però d'entre el 19% i el 34% sobre el patrimoni total actual per a finiquitar el seu passat i revertir-ho a l'Estat víctima. Tot això sense haver de revel.lar les identitats de les persones afectades, ni la dels seus bancs. A més a més, el país víctima no pot criminalitzar els seus bancs ni els seus treballadors, ni utilitzar dades robades, i no pot obtenir informació mitjançant la tècnica del fishing que permetria un intercanvi automàtic d'informació. Alemanya té limitades les peticions a 999 noms en dos anys.

Tot això s'està duent a terme amb la màxima discreció possible i la seva posta en marxa depèn de les aprovacions parlamentàries que tindran lloc en el 1er trimestre del 2013.

Enllaços del Departament Federal de finances Suís (DFF) per a ampliar informació sobre aquests acords bil.laterals:

21/09/2011: Acord Suïss-Alemanya:
http://www.efd.admin.ch/dokumentation/medieninformationen/00467/index.html?lang=fr&msg-id=40533

06/10/2011: Acord Suïssa-UK:
http://www.efd.admin.ch/dokumentation/medieninformationen/00467/index.html?lang=fr&msg-id=41576

27/10/2011: Preacord amb Grècia: http://www.efd.admin.ch/00468/index.html?lang=fr&msg-id=41960


Altres fonts periodístiques:

Opinió de Le Figaro sobre acord Suïssa-Alemanya: http://www.lefigaro.fr/impots/2011/08/10/05003-20110810ARTFIG00396-la-suisse-signe-un-accord-fiscal-historique-avec-l-allemagne.php

La Vanguardia: http://www.scribd.com/fullscreen/71014499?access_key=key-29tc4cs5k5s79vlcirb4

CONSEQUÈNCIES:

Si fa poc es podia pensar que fos quin fos el govern que surti de les urnes el proper mes de novembre podria estar temptat a fer una amnistia fiscal a l'estil del 1991 quan Carlos Solchaga era Ministre d'Economia, ara mateix aquesta possibilitat s'ha reduït. El motiu és que l'acord de doble imposició signat entre Espanya i Suïssa el 29/06/2006, conté una clàusula a favor d'Espanya de “nació més afavorida” que li dóna la possibilitat d'acollir-se a qualsevol dels acords que Suïssa signi amb qualsevol Estat de la UE (Alemanya o Anglaterra de moment).

D'aquesta manera, hi ha 3 sortides possibles:

1) Pagar l'impost lliberatori i seguir a l'anonimat.
2) Repatriar el capital a Espanya presentant una paral.lela, amb un cost entre un 5%-10%.
3) Transferir els diners a tercers països.

Independentment de la decisió que adoptin els afectats, el que està clar és que aquests acords derivaran en una injecció de diners cap els països víctima, el qual a la vegada suposarà una millora dels seus dèficits públics.

Tenint en compte que només a Alemanya el fisc ha deixat d'ingressar entre 150.000 i 200.000 mil.lions d'euros degut a l'evasió fiscal, ens podem imaginar les ganes que tenen els països de solucionar aquest tema, i més en casos como Grècia, amenaçats en sortir de l'euro, que podrien resoldre part del seu problema només recuperant els impostos "extraviats" a Suïssa. I qui diu Grècia, diu Itàlia, Espanya, Portugal, etc., etc., etc.

Persectives bursàtils fins a final d'any

Es cert que encara s'han de conèixer molts detalls del pla per salvar la zona Euro del seu greu problema de deute i tot i que el pla articulat no és perfecte (seria millor una quitança superior al 50% per a Grècia i dotar amb més diners el fons de rescat), les conseqüències són i seran positives sobre el mercat, al menys durant un temps.

L'acord ajuda a reduïr la volatilitat i si durant els últims quatre mesos el risc era tenir excessiva exposició a borses, ara hauria de ser el contrari pel que és recomenable augmentar posicions en renda variable.

Acabo de redactar aquest article just després del terratrèmol provocat per les declaracions de Papandreu sobre sotmetre la decisió de la quitança de Grècia a referèndum. Malgrat la caiguda espectacular de les borses dels dos últims dies, segueixo pensant que és el moment d'estar invertit en RV, avui més que abans d'ahir, ja que ara els preus encara són més atractius.

La mirada del tigre

En tornar del meu últim viatge a Brasil, on per cert les coses segueixen anant molt bé, m'he adonat que em vaig oblidar de penjar l'article que vaig escriure el 12 de setembre.

Però malgrat el temps que ha passat des de que el vaig escriure tot segueix essent d'actualitat pel que el publico ara, més val tard que mai! Si us plau, tingueu en compte que quan es fa alguna referència temporal, està feta en base a la data que va ser escrit.

Al final de l'artícle he afegit un breu comentari sobre alguna de les informacions i actualitzo la meva opionió sobre la situació actual.

Tenin uns quants reptes damunt la taula…

1) Noves perspectives econòmiques:

Sembla ser que Europa s'ha tornat a desacoplar del creixement mundial. Tornem a tenir una zona euro amb unes perspectives de creixement molt pobres (previsió de Morgan Stanley +0,5% per l'any 2012 enfront del 2% que es parlava fins fa poques setmanes). Em preocupa molt més el menor creixement d'Alemanya i França amb unes revisions de creixement pel 2012 del 0,7% i 0,9% respectivament que el no creixement d'Espanya o la lleu recesió prevista per Itàlia. En qualsevol cas les notícies Macro de l'eurozona per als propers mesos no són molt positives.



2) Els analistes a Europa van per darrera del mercat

Encara que fins al final del 2on trimestre el 70% de les empreses europees han tingut un augment del benefici operatiu > al 10% i que la majoria preveuen un increment de les vendes per tot l'any 2011 del 6.8% i pel 2012 del 4.8%, és molt possible que aquestes previsions no s'acompleixin i que en els propers mesos ens trobem davant de revisions a la baixa en cadena. Si com pensa Morgan Stanley les vendes de les empreses creixen a una taxa inferior o igual al 2% en els propers mesos (veure gràfic de sota) això implica, històricament parlant, que al 2012 podríem tenir baixades de beneficis operatius. Això suposa un fre brusc respecte la previsió de +13,3% dels analistes financers que es basen en gran part a l'extrapolació dels brillants resultats del 1er semestre 2011. El mercat amb o sense raó sembla descomptar aquesta recesió en els beneficis empresarials.



3) Està tot descomptat? Un possible escenari…

Mirant la valoració del mercat europeu amb PER (relació preu/benefici) de 8,9 inferior als 13,7 de mitjana, amb preu valor/comptable de 1,22 (mitjana 1,8, amb rendibilitat per dividend (RPD) en molts casos > 8% com Telefònica (12%), Santander (10%), France Telecom (11,6%), Vivendi (9,2%) FCC (7%) i un llarg etc... un podria fàcilment arribar a la conclusió que els baixos preus de les accions ja han recollit tot el dolent que queda per venir, y segurament sigui així.

A través d'un indicador que medeix la profunditat dels diferents shocks bursàtils, Morgan Stanley estima en les últimes setmanes hi ha més pànic del que es va viure durant el shock del petroli del 74 i menys (de moment) al que es va viure durant la crisis de Lehman. S'ha d'intentar evitar (a vegades és molt difícil) prendre una decisió de venda en ple pànic ja que la valoració dels actius no es fas seguint la raó sinó simplement pel "sálvese quién pueda". Si al juny hagués pensat que tornàvem a la situació econòmica de l'any 2008 hauria venut tal com ho vaig fer, però després no hauria tornat a comprar.

Ens trobem doncs davant la capitulació final? Espero que aviat el BCE rectifiqui el seu error i redueixi una altra vegada els tipus d'interés a taxes properes a l' 1% o més baixes i encara que això provoqui pujades a curt termini de les accions i dels bons, podrien ser momentànies i no veuríem un mercat alcista fins la segona part del 2012, moment a partir del qual els creixements del PIB de les grans economies europees i d'una tornada a l'increment dels beneficis per acció (BPA) podria assistir a una forta repuntada dels mercats i aquesta vegada durant un ampli periode de temps. No obstant és difícil que ara comenci un mercat alcista durader, just quan els analistes comencin a revisar les seves estimacions a la baixa i quan tenim un problema política gravíssim :

- Quin tipus de default aplicaran a Grècia? Espero que sigui dur (quita del 50-60% del seu deute públic). Això afectaria sobretot els bancs francesos i alemanys (ara baixen tots per companyerisme), que després s'haurien de recapitalitzar amb el fons europeu (en negociació). Assenyalar que els bancs espanyols gairebé no tenen deute grec però no per això s'han escapat de les baixades ja que també es pensa que podrien tenir problemes per a obtenir recursos financers. Sobre aquesta qüestió el BCE ha estat clar : els bancs tindran tota la liquidesa que faci falta.

- Sortida de Grècia de l'Euro? (és una decisió política que coneixerem d'aquí poc). Si Grècia recupera la Dragma, una posterior devaluació augmentaria més el seu deute però li proporcionaria més competitivitat... equilibrant així els contres. En qualsevol cas, avui en dia no m'agradaria viure a Grècia ja que els espera una llarga penitència. Sigui com sigui, una sortida de Grècia de l'Euro reforçaria la credibilitat de la nostra moneda i donaria un missatge contundente als futurs incomplidors i compensaria l'efecte inflacionari produït per la barra lliure que el BCE ofereix als bancs.


Valoració del mercat i Timing:

Per això, els que han tingut l'encert de no tornar a entrar al mercat des del començament de les vacances, avui tenen l'oportunitat de comprar valors com Telefònica, France Telecom, FCC, etc. amb rendibilitats per dividend al voltant del 9%-12%, suposant és clar, que siguin sostenibles en el temps. Això significa que una persona que no hagi de disposar d'una part dels seus diners per a despeses corrents i que no li tremonin els dits al moment de comprar-los, pot recuperar la seva inversió (sempre que reinverteixi els rendiments) en un termini de 6/7 anys. Actualment no hi ha gaires inversions que ofereixin aquestes possibilitats ja que si les comparem amb un dipòsit a termini al 3%-4% s'hauria d'esperar uns 20 anys per a obtenir el mateix resultat.

Per als que ja estan invertits, vendre ara és simplement regalar els diners a canvi d'una aparent major tranquilitat.

Una altra alternativa és anar a USA, sembla una alternativa més prudent encara que l'elevat dèficit i el fort endeutament també ha provocat per primera vegada a la història que S&P hagi rebaixat la seva màxima qualificació creditícia. Això ha afavorit una preferència a invertir a Europa enlloc de fer-ho als Estats Units.

Amb els indicadores de timing a la mà Morgan Stanley diu que ara mateix estem en una zona de compra més que de venda. En aquest cas no tindria massa sentit desfer una cartera amb valors que han de produïr uns rendiments recurrents propers al 10%, encara que a curt termini impliqui una gran frustració...




Gràfic: Valoracions Empreses : P/E

Gràfic : Preu/Valor Comptable


Com sempre, tot és opinable i respectable però jo ja he pres la meva decisió!

Comentari avui:

Amb les últimes ratificacions de la majoria de parlaments de la zona Euro sobre l'ajut a Grècia, crec que s'està construint un tallafocs pel moment en que s'anuncii oficialment la suspensió de pagaments de Grècia.

Aquest tallafocs consistiria en una segona recapitalització dels bancs europeus, una baixada a zero de tipus d'interès, liquidesa il.limitada als bancs i recolzament incondicional del BCE en la compra de bons de la resta de països perifèrics. Tot això per tal d'evitar l'efecte dominó entre aquests països.

Si tot això es produeix com jo crec abans que s'acabi l'any, crec que assistirem a una pujada generalitzada dels mercats i per fi la política, que en aquests moments condiciona totes les decisions d'inversió, cedirà pas un altre cop al fonamental.

Mentrestant els mercats seguiran al ritme de les declaracions irresponsables dels polítics de torn pel que és d'esperar que la volatilitat segueixi a nivells altíssims.

També comentar que si algú van seguir la meva suggerència d'invertir a USA no es va equivocar però després de les recents pujades del dòlar degudes més per por que a raons objetives, el meu consell seria que desfés les seves posicions per tornar a Europa on els preus relatius són molt més atractius.

En quant a Espanya, l'agència de qualificació Fitch acaba de rebaixar una altra vegada el rating de solvència del país. Això, sumat a la notícia que acaba de publicar l'INE sobre la perspectiva d'importants descensos de la població española a la propera dècada, ens indica que no tindrem altes taxes de creixement de l'economia fins d'aquí molts anys, el qual a la vegada no ens permetrà rebaixar substancialment ni el nivell d'endeutament, ni el dèficit públic estructural, etc.

El panorama no és doncs gaire favorable, encara que no hem d'oblidar que el cicle econòmic i finacer avancen per camins diferents. El financer podrà seguir trobant oportunitats a Europa, però a l'emprendedor li serà més fàcil trobar-les fora del país. Però per això li caldrà tornar a tenir la mirada del tigre: la que tenim quan sin pobres, tenim gana i ja no tenim res a perdre. I per sort o per desgràcia, Europa encara no està en aquesta situació.

El món pendent de Grecia: Avui, tret de sortida!

El dijous de la setmana passada les borses europees van patir els retrocessos més violents de 2011, tant pel fet de posar-se en dubte l'alliberament de la part de l'assistència ja aprovada a Grècia (12bn € dels 110bn € del ​​primer paquet d'assistència), com l'aprovació del 2n paquet d'assistència (aprox. 120bn € nominals).

Seria fàcil atribuir les baixades de la setmana passada a les clares mostres d'alentiment de l'economia nord-americana, però el manteniment dels tipus d'interès que això comporta compensa de sobres aquest efecte negatiu en les borses. En canvi, el que si que ha pressionat, i molt, a la baixa dels índexs europeus són certes decisions crucials que s'han anat dilatant en el temps innecessàriament i que AVUI COMENCEN amb les votacions al Parlament grec.

Ja fa diverses setmanes que:

(1) CE/FMI tenen pendent d'autoritzar l'alliberament dels capitals necessaris per evitar la suspensió de pagaments immediata de Grècia.

(2) El parlament dels Estats Units està esgotant el termini per augmentar el seu sostre d'endeutament per no caure en fallida tècnica abans de l'agost 2011.

(3) França i Alemanya s'han de posar d'acord sobre quin tipus de reestructuració permetran a Grècia ja que els bancs alemanys amb 18Bn € i els francesos amb uns 15Bn € són els grans tenidors de bons de l'estat hel.lènic a Europa (ahir va aparèixer a la premsa que aquests bancs haurien arribat a un preacord per fer-se càrrec "voluntàriament" del refinançament del 70% del deute grec que venç durant el període 2011-2014 emetent bons a 30 anys). Dir "voluntàriament" té una importància vital, ja que és una condició imposada per les agències de Rating perquè no considerin el cas de Grècia com una SUSPENSIÓ DE PAGAMENTS, que és el que realment és! Si al final es considerés així, això obligaria a diverses asseguradores a tornar l'import impagat i als Bancs a proveir unes pèrdues importants en els seus balanços.

Aquest retard en la presa de decisions a vegades és fruit de la ineficiència, burocràcia i manca de responsabilitat però també perquè en dilatar la decisió fins a esgotar el calendari, apareixen clares oportunitats per a un grup de persones que s'aprofita de la posició de poder que els ofereix la seva peculiar condició laboral.

Algunes persones, coneixedores de l'enorme valor del seu poder, decisions o vots, difícilment es poden resistir quan un banc se'ls acosta i els proposa un pla per guanyar molts diners sense incomplir els seus compromisos polítics. Encara que sigui molt difícil de demostrar pels comptes bancaris utilitzats en jurisdiccions amb secret bancari, és una pràctica que estic convençut que existeix. Quan Adam Smith parlava de la mà invisible de l'economia es referia també a aquest tipus d'operacions il.lícites.

Per exemple, si fos un parlamentari grec, en els úlims dies podria haver dit, com ha estat el cas, que votaré en contra i sabent que això derivarà en uns mercats baixistes podria paral.lelament vendre accions a crèdit dels títols més perjudicats per la meva decisió, els Bancs, i recomprar-les al cap d'uns dies quan el mercat estigui cansat de baixar o simplement quan hagi de canviar la meva decisió i els mercats tornin, encara que sigui per uns dies, a la via alcista.

Avui els parlamentaris grecs han de predre una decisió transcendental, des de fa diverses setmanes. Tot i que els socialistes tenen majoria al Parlament grec i poden aprovar les mesures d'austeritat sense el suport de l'oposició, tant la UE com el FMI han exigit un acord d'unitat nacional per desbloquejar els 12Bn € que necessiten per no declarar-se en suspensió de pagaments el 15/7, dia que els venç més de 3Bn €.

Així doncs, no n'hi ha prou amb que votin a favor els 155 socialistes dels 300 parlamentaris grecs. Grècia és un mal menor per a Europa però de la bona resolució d'aquest problema dependrà el futur d'altres estats com Itàlia i Espanya que tenen un risc sistèmic (d'abast general per a l'economia europea) molt elevat.

Avui comença la votació al parlament grec i ja veurem què passa!

Per això m'inclino a pensar que encara que no tinguem molts arguments per esperar un fort rebot, (el calendari de decisions al qual ens enfrontem al llarg de les properes setmanes és molt intens i el nivell d'incertesa resulta cada vegada més difícilment acceptable), la suposició que les borses estan barates pot ser cert a Espanya i Europa si comparem un PER de 9 vegades per a la borses espanyola i de 10,5 per a l'Europea però en el cas d'USA estaríem sobre 13,5-14 vegades la qual cosa ens indicaria que estem en la mitjana.

A mi em sembla que el plantejament correcte en aquestes condicions no ha de ser "com encertar millor", sinó "com protegir millor" el patrimoni, sobretot al llarg de l'estiu.

Els tres fronts actuals són:

(1) Situació a Grècia i hipotètic contagi a altres estats membres, ja assistits (Irlanda, Portugal) o no (Espanya, Itàlia ...)

(2) Necessitat d'un acord per elevar el sostre del deute als EUA abans d'agost

(3) ingovernabilitat dels estats, ja que la contestació social (4ª vaga general a Grècia des de principi d'any i 17ª en el que portem de crisi) podria impedir adoptar les mesures necessàries per reconduir l'economia.


A més a més ens enfrontem a una desacceleració de la recuperació econòmica global, cada vegada més tangible pels indicadors macro, i unes pressions inflacionistes que cada vegada preocupen més i que probablement no es podran neutralitzar ni pujant tipus (ja que té l'origen en l'encariment de les matèries primeres per la demanda dels països emergents), ni posant en el mercat les reserves estratègiques de petroli (com va decidir fer l'AIE la setmana passada). No identifico cap factor positiu de certa envergadura, que contrarestés tot l'anterior.

Aquesta setmana tornarà a ser clau, la qual cosa gairebé s'està convertint en un tòpic.

En cas afirmatiu, l'Eurogrup decidirà el diumenge 3 si allibera la seva part dels 12bn € que Grècia necessita per evitar la suspensió de pagaments aquest estiu, però l'FMI no decidirà sobre la seva (3,3 bn €) fins al 8 de juliol, quan publiqui el seu informe actualitzat sobre Grècia. L'11/12 de juliol l'Eurogrup/EcoFin decideixen si atorgar un 2n pla d'assistència i finalment, abans del 8 d'agost Estats Units haurà d'haver arribat a un acord sobre el sostre de deute.

Euro/USD.- En un context tan incert per l'EURO l'única explicació al fet que estigui tan fort respecte al dòlar és que Estats Units no passa pels seus millors moments a nivell d'endeutament i dèficit públic però sobretot que com més sòlida sigui l'expectativa que Grècia o algun altre estat s'acabi veient forçat a abandonar la moneda única (cosa que no m'atreveixo a pronosticar), més "sòlid" seria l'euro resultant. Aquesta setmana la tensió pel que fa al desenllaç grec serà màxima i un desenllaç ràpid no sembla molt probable.

Malgrat tot això crec que Angela Merkel, Zarkozy i altres mandataris de primera línia deuen tenir moltes ganes de fer vacances i això em fa pensar, encara que només sigui una intuïció, potser una esperança, que els problemes puguin anar remetent . Per això cadascú ha de decidir com vol afrontar l'estiu i ponderar en la seva justa mesura si prefereix estar fora de qualsevol risc encara que també renunciant a un possible rebot o bé no moure fitxa i creuar els dits oblidant-se d'aquest festival financer ... o anar-se'n de vacances a Brasil on les aigües baixen menys tèrboles.

Compte amb les participacions preferents! (2)

Si teniu Accions Preferents d'alguna Caixa o Banc us aconsello llegir atentament el meu article del 25/05/2009 que queda complementat amb el que exposo a continuació:

Amb aquest instrument financer a Europa i particularment a Espanya tenim un altre conflicte financer amb repercussions negatives per a molts inversors. Ho dic perquè fa uns mesos a Basilea III es van aprovar unes noves normes de solvència que els bancs europeus hauran d'adoptar entre el 2013-2022 i que converteixen les accions preferents en emissions amb cap tipus d'efecte sobre la seva solvència.

Fins ara les accions preferents s'emetien perquè reforçaven la solvència d'una entitat però ara han passat a ser un deute més del banc. S'ha de tenir en compte que els preus que es publiquen diariament al mercat oficial AIAF i que situen el preu molt aprop del seu valor nominal són clarament enganyosos ja que estan manipulats per les pròpies entitats. El preu en realitat és molt inferior al nominal i això sens dubte farà molt mal.

Segons publicacions de la CNMV, les caixes i bancs espanyols actualment tenen uns 30.000 mil.lions d'euros dels que amb l'ajut de la meva bola de vidre, jo calculo que més o menys la meitat són pèrdues.

Això obre diverses alternatives als Bancs i Caixes:

(1) Anar retirant poc a poc aquests instruments financers dels seus balanços a un preu inferior al nominal (la diferència de preu és benefici per l'entitat i penso que és l'opció que escollirà la majoria).

(2) Canvi per altres títols que compleixin el criteri de solvència, com per exemple accions (serà la menys desitjada per part dels inversors però potser la més pràctica per a tothom)

(3) Amortitzar les emissions al 100% del nominal (aquesta seria la millor opció per als inversors però la menys provable donada l'escassa liquidesa del sector financer).

En qualsevol cas, si encara no ho heu feu, us aconsello que aneu aviat a la vostra entitat per a resoldre aquest problema ja que com sol passar, els últims seran els que sortiran més mal parats... SORT!

El govern regula els dipòsits bancaris

Resum del RD Reial Decret 771/2011 del 3 de juny:

Feia setmanes que hi havia rumors i finalment el divendres passat el Consell de Ministres va decidir limitar la rendibilitat dels dipòsits que comercialitzen bancs i caixes ().

A partir d’ara (juliol) , les entitats que remunerin els seus dipòsits per sobre de l’ Euribor a 6 i 12 mesos més 1,5% o 1% respectivament hauran d’aportar més diners (un 500% més) al fons de garantia de dipòsits (FGD) com a penalització. Actualment aquests indicadors estan a l’ 1,716% i 2,139% respectivament , o sigui que els dipòsits remunerats per sobre del 3,216% a 6 meses o del 3,139 % a 1 año obligaran l’entitat que el comercialitzi a fer una forta aportación extra al FGD. El més provable és que durant els propers dies els Bancs i Caixes facin les seves últimes ofertes de “Super-dipòsits”.

La filosofia del Reial Decret és que les entitats que remunerin els seus dipòsits per sobre del racional, siguin penalitzades (a Europa els bancs donen l’ 1,25%) ja que s’exposen més i per tant el seu marge d’ interessos es veu molt perjudicat, posant en risc la viabilitat del banc /caixa i obligant tots els espanyols a sanejar-la (actualment a través del FROB).

Hem de ser conscients que ja no serà possible mantenir el nostre poder adquisitiu invertint només en dipòsits bancaris ja que l’IPC actualment està al 3,8 %. Per a aconseguir-ho ens veurem obligats a confiar en noves alternatives, totes amb més o menys risc.

CONCLUSIO: Qui estigui pensat en fer un dipòsit i vulgui assegurar-se un tipus d’interès més alt durant el mes de juny s’haurà de moure amb molta rapidesa!

Retorn a l'economia real

Fins fa molt pocs anys sempre havia pensat que la meva generació era una de les més privilegiades en relació a les anteriors. No havíem hagut de viure els horrors d'una guerra, ni havíem patit cap crisi econòmica/financera de gran magnitut de manera que les nostres vides no tindrien cap ensurt de transcendència vital.

Què equivocat estava!

Fins i tot l'interminable progrés de l'economia del benestar, fonamentat com sap tothom sobre uns pilars molt inestables, donava una oportunitat a tot quisqui i fins i tot als que no "fotien ni brot". Aquesta vida còmoda, perquè negar-ho, però alhora monòtona i sense més preocupacions que atendre les necessitats vitals i poca cosa més, queda molt ben reflectida a la cançó "Les matins d'hiver" de Gerard Lenormand:



Mentre a Europa semblava que els fruits de l'economia del benestar mai s'acabarien, s'anaven succeint fets històrics. Primer va ser la caiguda del Mur de Berlín amb l'esfondrament del bloc soviètic, després la creació de l'EURO fins a arribar a LA GRAN CRISI, moment en què el somni de la vida fàcil i còmoda va quedar truncat bruscament.

Ara la caiguda del dictador Mubarak ens obre un panorama insospitat fins i tot per la pròpia CIA que va evidenciar amb les seves últimes declaracions no tenir ni idea del que estava passant allà.

La manera, ràpida i sense gaire violència, com sembla que acaba aquesta dictadura és el que més em fascina, em dóna esperança i alhora em fa reflexionar sobre una altra qüestió important: la dictadura dels diners, la imposada pels grans pesos pesants de l'economia financera, molt més perversa i infinitament més dolorosa per als que la pateixen.

M'explico: Ja fa temps que l'economia financera ha polveritzat el volum de l'economia real, la que realitzem tots amb el nostre treball diari en la producció de béns i serveis. Inicialment l'economia financera s'havia creat per ajudar o impulsar l'economia real i no pas per enfonsar-la com va acabar passant.

Sense entrar molt en detall s'ha de saber que diàriament es realitzen operacions en el món només en el mercat de divises per imports de 3,5 bilions d'euros (3,5 vegades el PIB anual de tot Espanya i el 35% del PIB anual de Estats Units). Si a això li sumem els volums realitzats en els mercat de renda variable, de Renda Fixa, d'opcions i futurs i en general de tots els productes que van portar a la ruïna a mig planeta com els explicats pel professor Leopoldo Abadia durant la crisi subprime (Mortgage Back Securities, Collateralized Debt Obligations, etc ..), puc assegurar que hem relegat l'economia real al món de la física quàntica, és a dir a la partícula més petita.

Les conseqüències de tot això són innombrables però en citaré una que el meu amic Esteve no s'ha cansat de repetir als polítics i empresaris brasilers: l'economia financera ha fomentant l'especulació del sòl mitjançant l'efecte multiplicador dels diners que explico més avall. Com és ben sabut, això ha provocat una pujada de preus del sòl industrial deixant fora de mercat a moltes empreses implantades a l'àrea metropolitana de Barcelona fomentant la seva mort a foc lent i la seva futura deslocalització.

Podem acabar amb aquesta dictadura financera?

La revolta d'aquests joves egipcis m'està suggerint que sí que podem i al marge que pugui esperar per altres pobles la propagació d'aquest mateix tsunami benefactor, no menys espero per al nostre que algun dia puguem tornar a veure la nostra Economia Real parlar de tu a tu amb la Financera.

L'efecte multiplicador

L'efecte multiplicador dels diners és la capacitat que té el sistema bancari d'un país de reproduir la quantitat de diners existents a l'economia a través del crèdit.

Fins fa una setmana, una persona/empresa que dipositava 100 euros al seu c/c estava permetent al seu banc/caixa de concedir un préstec a un altre client de 94 euros (la diferència, 6 euros, és el coeficient que es guardaven sense poder assumir risc). Al seu torn el que rebia aquests 94 euros els podia ingressar al seu c/c i una altra vegada l'entitat financera podia repetir el procés donant així un efecte multiplicador als diners.

Com és ben sabut, aquest efecte és en part culpable de la ruïna d'un nombre important d'entitats bancàries i com a conseqüència, a tot el món s'estan prenent decisions arran dels acords de Basilea III per reforçar la solvència del sistema financer mundial. Per reduir l'amplitud de l'efecte multiplicador, el Govern d'Espanya, acaba de modificar aquest coeficient de Caixa obligant a mantenir totalment segurs 8 de cada 100 euros als Bancs i 10 de cada 100 euros a les caixes. Això comportarà sens dubte una major seguretat al conjunt del sector financer però no canviarà de cap manera la situació de dictadura abans comentat.

Esperança és el que m'emporto dels meus recents viatges per Brasil ja que tant bancs, empresaris com polítics semblen haver après la lliçó i l'únic efecte multiplicador del qual volen sentir parlar és el de veure multiplicar la creació de petites i mitjanes empreses per a poder consolidar la seva classe mitjana mitjançant la generació i distribució de riquesa del seu país.

De la mateixa manera que països com Alemanya avui en dia estan ben introduïts a la Xina, crec que per proximitat cultural els toca als països de la Mediterrània fer el mateix a Amèrica del sud i constatar així que no són només bons jugadors de futbol.

Encara que les grans companyies ja han iniciat aquest procés, queda molt camí per recórrer per part de les Pimes que ara tenen una oportunitat única per a internacionalitzar-se.

Què us sembla si entre tots iniciem el retorn cap a l'economia real?