El dijous de la setmana passada les borses europees van patir els retrocessos més violents de 2011, tant pel fet de posar-se en dubte l'alliberament de la part de l'assistència ja aprovada a Grècia (12bn € dels 110bn € del primer paquet d'assistència), com l'aprovació del 2n paquet d'assistència (aprox. 120bn € nominals).
Seria fàcil atribuir les baixades de la setmana passada a les clares mostres d'alentiment de l'economia nord-americana, però el manteniment dels tipus d'interès que això comporta compensa de sobres aquest efecte negatiu en les borses. En canvi, el que si que ha pressionat, i molt, a la baixa dels índexs europeus són certes decisions crucials que s'han anat dilatant en el temps innecessàriament i que AVUI COMENCEN amb les votacions al Parlament grec.
Ja fa diverses setmanes que:
(1) CE/FMI tenen pendent d'autoritzar l'alliberament dels capitals necessaris per evitar la suspensió de pagaments immediata de Grècia.
(2) El parlament dels Estats Units està esgotant el termini per augmentar el seu sostre d'endeutament per no caure en fallida tècnica abans de l'agost 2011.
(3) França i Alemanya s'han de posar d'acord sobre quin tipus de reestructuració permetran a Grècia ja que els bancs alemanys amb 18Bn € i els francesos amb uns 15Bn € són els grans tenidors de bons de l'estat hel.lènic a Europa (ahir va aparèixer a la premsa que aquests bancs haurien arribat a un preacord per fer-se càrrec "voluntàriament" del refinançament del 70% del deute grec que venç durant el període 2011-2014 emetent bons a 30 anys). Dir "voluntàriament" té una importància vital, ja que és una condició imposada per les agències de Rating perquè no considerin el cas de Grècia com una SUSPENSIÓ DE PAGAMENTS, que és el que realment és! Si al final es considerés així, això obligaria a diverses asseguradores a tornar l'import impagat i als Bancs a proveir unes pèrdues importants en els seus balanços.
Aquest retard en la presa de decisions a vegades és fruit de la ineficiència, burocràcia i manca de responsabilitat però també perquè en dilatar la decisió fins a esgotar el calendari, apareixen clares oportunitats per a un grup de persones que s'aprofita de la posició de poder que els ofereix la seva peculiar condició laboral.
Algunes persones, coneixedores de l'enorme valor del seu poder, decisions o vots, difícilment es poden resistir quan un banc se'ls acosta i els proposa un pla per guanyar molts diners sense incomplir els seus compromisos polítics. Encara que sigui molt difícil de demostrar pels comptes bancaris utilitzats en jurisdiccions amb secret bancari, és una pràctica que estic convençut que existeix. Quan Adam Smith parlava de la mà invisible de l'economia es referia també a aquest tipus d'operacions il.lícites.
Per exemple, si fos un parlamentari grec, en els úlims dies podria haver dit, com ha estat el cas, que votaré en contra i sabent que això derivarà en uns mercats baixistes podria paral.lelament vendre accions a crèdit dels títols més perjudicats per la meva decisió, els Bancs, i recomprar-les al cap d'uns dies quan el mercat estigui cansat de baixar o simplement quan hagi de canviar la meva decisió i els mercats tornin, encara que sigui per uns dies, a la via alcista.
Avui els parlamentaris grecs han de predre una decisió transcendental, des de fa diverses setmanes. Tot i que els socialistes tenen majoria al Parlament grec i poden aprovar les mesures d'austeritat sense el suport de l'oposició, tant la UE com el FMI han exigit un acord d'unitat nacional per desbloquejar els 12Bn € que necessiten per no declarar-se en suspensió de pagaments el 15/7, dia que els venç més de 3Bn €.
Així doncs, no n'hi ha prou amb que votin a favor els 155 socialistes dels 300 parlamentaris grecs. Grècia és un mal menor per a Europa però de la bona resolució d'aquest problema dependrà el futur d'altres estats com Itàlia i Espanya que tenen un risc sistèmic (d'abast general per a l'economia europea) molt elevat.
Avui comença la votació al parlament grec i ja veurem què passa!
Per això m'inclino a pensar que encara que no tinguem molts arguments per esperar un fort rebot, (el calendari de decisions al qual ens enfrontem al llarg de les properes setmanes és molt intens i el nivell d'incertesa resulta cada vegada més difícilment acceptable), la suposició que les borses estan barates pot ser cert a Espanya i Europa si comparem un PER de 9 vegades per a la borses espanyola i de 10,5 per a l'Europea però en el cas d'USA estaríem sobre 13,5-14 vegades la qual cosa ens indicaria que estem en la mitjana.
A mi em sembla que el plantejament correcte en aquestes condicions no ha de ser "com encertar millor", sinó "com protegir millor" el patrimoni, sobretot al llarg de l'estiu.
Els tres fronts actuals són:
(1) Situació a Grècia i hipotètic contagi a altres estats membres, ja assistits (Irlanda, Portugal) o no (Espanya, Itàlia ...)
(2) Necessitat d'un acord per elevar el sostre del deute als EUA abans d'agost
(3) ingovernabilitat dels estats, ja que la contestació social (4ª vaga general a Grècia des de principi d'any i 17ª en el que portem de crisi) podria impedir adoptar les mesures necessàries per reconduir l'economia.
A més a més ens enfrontem a una desacceleració de la recuperació econòmica global, cada vegada més tangible pels indicadors macro, i unes pressions inflacionistes que cada vegada preocupen més i que probablement no es podran neutralitzar ni pujant tipus (ja que té l'origen en l'encariment de les matèries primeres per la demanda dels països emergents), ni posant en el mercat les reserves estratègiques de petroli (com va decidir fer l'AIE la setmana passada). No identifico cap factor positiu de certa envergadura, que contrarestés tot l'anterior.
Aquesta setmana tornarà a ser clau, la qual cosa gairebé s'està convertint en un tòpic.
En cas afirmatiu, l'Eurogrup decidirà el diumenge 3 si allibera la seva part dels 12bn € que Grècia necessita per evitar la suspensió de pagaments aquest estiu, però l'FMI no decidirà sobre la seva (3,3 bn €) fins al 8 de juliol, quan publiqui el seu informe actualitzat sobre Grècia. L'11/12 de juliol l'Eurogrup/EcoFin decideixen si atorgar un 2n pla d'assistència i finalment, abans del 8 d'agost Estats Units haurà d'haver arribat a un acord sobre el sostre de deute.
Euro/USD.- En un context tan incert per l'EURO l'única explicació al fet que estigui tan fort respecte al dòlar és que Estats Units no passa pels seus millors moments a nivell d'endeutament i dèficit públic però sobretot que com més sòlida sigui l'expectativa que Grècia o algun altre estat s'acabi veient forçat a abandonar la moneda única (cosa que no m'atreveixo a pronosticar), més "sòlid" seria l'euro resultant. Aquesta setmana la tensió pel que fa al desenllaç grec serà màxima i un desenllaç ràpid no sembla molt probable.
Malgrat tot això crec que Angela Merkel, Zarkozy i altres mandataris de primera línia deuen tenir moltes ganes de fer vacances i això em fa pensar, encara que només sigui una intuïció, potser una esperança, que els problemes puguin anar remetent . Per això cadascú ha de decidir com vol afrontar l'estiu i ponderar en la seva justa mesura si prefereix estar fora de qualsevol risc encara que també renunciant a un possible rebot o bé no moure fitxa i creuar els dits oblidant-se d'aquest festival financer ... o anar-se'n de vacances a Brasil on les aigües baixen menys tèrboles.
Seria fàcil atribuir les baixades de la setmana passada a les clares mostres d'alentiment de l'economia nord-americana, però el manteniment dels tipus d'interès que això comporta compensa de sobres aquest efecte negatiu en les borses. En canvi, el que si que ha pressionat, i molt, a la baixa dels índexs europeus són certes decisions crucials que s'han anat dilatant en el temps innecessàriament i que AVUI COMENCEN amb les votacions al Parlament grec.
Ja fa diverses setmanes que:
(1) CE/FMI tenen pendent d'autoritzar l'alliberament dels capitals necessaris per evitar la suspensió de pagaments immediata de Grècia.
(2) El parlament dels Estats Units està esgotant el termini per augmentar el seu sostre d'endeutament per no caure en fallida tècnica abans de l'agost 2011.
(3) França i Alemanya s'han de posar d'acord sobre quin tipus de reestructuració permetran a Grècia ja que els bancs alemanys amb 18Bn € i els francesos amb uns 15Bn € són els grans tenidors de bons de l'estat hel.lènic a Europa (ahir va aparèixer a la premsa que aquests bancs haurien arribat a un preacord per fer-se càrrec "voluntàriament" del refinançament del 70% del deute grec que venç durant el període 2011-2014 emetent bons a 30 anys). Dir "voluntàriament" té una importància vital, ja que és una condició imposada per les agències de Rating perquè no considerin el cas de Grècia com una SUSPENSIÓ DE PAGAMENTS, que és el que realment és! Si al final es considerés així, això obligaria a diverses asseguradores a tornar l'import impagat i als Bancs a proveir unes pèrdues importants en els seus balanços.
Aquest retard en la presa de decisions a vegades és fruit de la ineficiència, burocràcia i manca de responsabilitat però també perquè en dilatar la decisió fins a esgotar el calendari, apareixen clares oportunitats per a un grup de persones que s'aprofita de la posició de poder que els ofereix la seva peculiar condició laboral.
Algunes persones, coneixedores de l'enorme valor del seu poder, decisions o vots, difícilment es poden resistir quan un banc se'ls acosta i els proposa un pla per guanyar molts diners sense incomplir els seus compromisos polítics. Encara que sigui molt difícil de demostrar pels comptes bancaris utilitzats en jurisdiccions amb secret bancari, és una pràctica que estic convençut que existeix. Quan Adam Smith parlava de la mà invisible de l'economia es referia també a aquest tipus d'operacions il.lícites.
Per exemple, si fos un parlamentari grec, en els úlims dies podria haver dit, com ha estat el cas, que votaré en contra i sabent que això derivarà en uns mercats baixistes podria paral.lelament vendre accions a crèdit dels títols més perjudicats per la meva decisió, els Bancs, i recomprar-les al cap d'uns dies quan el mercat estigui cansat de baixar o simplement quan hagi de canviar la meva decisió i els mercats tornin, encara que sigui per uns dies, a la via alcista.
Avui els parlamentaris grecs han de predre una decisió transcendental, des de fa diverses setmanes. Tot i que els socialistes tenen majoria al Parlament grec i poden aprovar les mesures d'austeritat sense el suport de l'oposició, tant la UE com el FMI han exigit un acord d'unitat nacional per desbloquejar els 12Bn € que necessiten per no declarar-se en suspensió de pagaments el 15/7, dia que els venç més de 3Bn €.
Així doncs, no n'hi ha prou amb que votin a favor els 155 socialistes dels 300 parlamentaris grecs. Grècia és un mal menor per a Europa però de la bona resolució d'aquest problema dependrà el futur d'altres estats com Itàlia i Espanya que tenen un risc sistèmic (d'abast general per a l'economia europea) molt elevat.
Avui comença la votació al parlament grec i ja veurem què passa!
Per això m'inclino a pensar que encara que no tinguem molts arguments per esperar un fort rebot, (el calendari de decisions al qual ens enfrontem al llarg de les properes setmanes és molt intens i el nivell d'incertesa resulta cada vegada més difícilment acceptable), la suposició que les borses estan barates pot ser cert a Espanya i Europa si comparem un PER de 9 vegades per a la borses espanyola i de 10,5 per a l'Europea però en el cas d'USA estaríem sobre 13,5-14 vegades la qual cosa ens indicaria que estem en la mitjana.
A mi em sembla que el plantejament correcte en aquestes condicions no ha de ser "com encertar millor", sinó "com protegir millor" el patrimoni, sobretot al llarg de l'estiu.
Els tres fronts actuals són:
(1) Situació a Grècia i hipotètic contagi a altres estats membres, ja assistits (Irlanda, Portugal) o no (Espanya, Itàlia ...)
(2) Necessitat d'un acord per elevar el sostre del deute als EUA abans d'agost
(3) ingovernabilitat dels estats, ja que la contestació social (4ª vaga general a Grècia des de principi d'any i 17ª en el que portem de crisi) podria impedir adoptar les mesures necessàries per reconduir l'economia.
A més a més ens enfrontem a una desacceleració de la recuperació econòmica global, cada vegada més tangible pels indicadors macro, i unes pressions inflacionistes que cada vegada preocupen més i que probablement no es podran neutralitzar ni pujant tipus (ja que té l'origen en l'encariment de les matèries primeres per la demanda dels països emergents), ni posant en el mercat les reserves estratègiques de petroli (com va decidir fer l'AIE la setmana passada). No identifico cap factor positiu de certa envergadura, que contrarestés tot l'anterior.
Aquesta setmana tornarà a ser clau, la qual cosa gairebé s'està convertint en un tòpic.
En cas afirmatiu, l'Eurogrup decidirà el diumenge 3 si allibera la seva part dels 12bn € que Grècia necessita per evitar la suspensió de pagaments aquest estiu, però l'FMI no decidirà sobre la seva (3,3 bn €) fins al 8 de juliol, quan publiqui el seu informe actualitzat sobre Grècia. L'11/12 de juliol l'Eurogrup/EcoFin decideixen si atorgar un 2n pla d'assistència i finalment, abans del 8 d'agost Estats Units haurà d'haver arribat a un acord sobre el sostre de deute.
Euro/USD.- En un context tan incert per l'EURO l'única explicació al fet que estigui tan fort respecte al dòlar és que Estats Units no passa pels seus millors moments a nivell d'endeutament i dèficit públic però sobretot que com més sòlida sigui l'expectativa que Grècia o algun altre estat s'acabi veient forçat a abandonar la moneda única (cosa que no m'atreveixo a pronosticar), més "sòlid" seria l'euro resultant. Aquesta setmana la tensió pel que fa al desenllaç grec serà màxima i un desenllaç ràpid no sembla molt probable.
Malgrat tot això crec que Angela Merkel, Zarkozy i altres mandataris de primera línia deuen tenir moltes ganes de fer vacances i això em fa pensar, encara que només sigui una intuïció, potser una esperança, que els problemes puguin anar remetent . Per això cadascú ha de decidir com vol afrontar l'estiu i ponderar en la seva justa mesura si prefereix estar fora de qualsevol risc encara que també renunciant a un possible rebot o bé no moure fitxa i creuar els dits oblidant-se d'aquest festival financer ... o anar-se'n de vacances a Brasil on les aigües baixen menys tèrboles.
2 comentaris:
Aviam si ho entenc!!, tot aquest anell de 'dictadures còmodes' per tots nosaltres com ha sigut i és tot el nord, nord-est d'Àfrica i Oest asiàtic (o sigui...... borejant l'Europe, comença a trencarse i just es troben amb el sud sud-est europeu que està financierament apretat oi??..... i serà casualitat que aquest geogràficament punt clau per la protecció europea estigui que tremola de por i ràbia?? o potser perque se'ns ha pagat a preu de fama i orgull europeus el que no ens tocava després de les nostres pròpies dictadures amistoses o egemonies polítiques tan 'extranyes' (no em direu que Itàlia no fa certa olereta). A mi em sona a amistat a canvi de mantenir un frontereta extra i a amic explotable i econòmic (barat) pel desenvolupament industrial d'alguns païssos, que no d'Europa, i tots tan feliços fins que toca passar factura i ara li toca a la Xina jugar al monopoli i a Alemània a posar-hi l'ullet al mercat barat de mà d'obra a la Xina i a milers de compradors pel seu propi i unic mercat, mentre ens fan un boicot absurd i inoportú a partir dels cogombres, sent hort com som de l'Europa poderosa..... no sé..... tot em sona a corruptela a algun nivell que l'entenc, però queda tot massa lligat i ja no sé si les casualitats són o es fan.
Si jo he posat el dit a la llaga, tu l'has enfonsat fins ben endins! Així vivim a Europa. Comparteixo el teu comentari sobre dictadures "còmodes".
Kernan
Publica un comentari a l'entrada