Cercar en aquest blog

dijous, 30 de juny del 2016

BREXIT: adaptar-se al nou entorn (I)



No era previsible, però el BREXIT ja és una realitat.


No vull entrar a valorar la decisió dels anglesos ni intentar anticipar el futur. Em limitaré a deixar caure algun consell que probablement la teva entitat financera tardi temps en donar-te o potser no arribi a fer-ho mai!

Hi ha qui diu que les coses mai són el que semblen però jo segueixo creient que la major part de les vegades SI que ho són. Ho dic perquè llegeixo i sento dir que Anglaterra potser repetirà el referèndum, que la reserva federal pujarà els seus tipus d'interés aquest estiu, que amb les fortes caigudes ara és una oportunitat d'or comprar empresas de l'Ibex, etc.  

Siguem realistes: ni hi haurà un altre referèndum a UK, ni la FED pujarà els tipus aquest estiu ni segurament en tot el que queda d'any i el més probable és que Escòcia se separi d'Anglaterra més aviat que tard. No cal buscar cinc peus al gat, la fruita madura cau sola.

Fins que no sigui efectiva la sortida de la UK de la UE (diguem que 18 mesos), els acords existents seguiran vigents.  Les conseqüències econòmiques al meu entendre no seran molt importants ni per la UE ni per UK (segons llegeixo en alguns informes de referència, l'impacte pot rondar el 0,1% del PIB per la UE el 2016 i del 0,3% pel 2017 i 2018). Per UK les coses sembla que aniran una mica pitjor ja que es crea un clima de desconfiança i encara que actualment acapara el 36% de totes les inversions que es fan a la UE, per exemple Electricité de France (EDF) acaba de decidir suspendre una inversió de quasi 22.000 M d'euros. 

No cal ser endeví ni visionari per preveure que es produirà una certa paralització de les inversions en un sentit o altre.  A curt termini els anglesos podran incrementar les seves vendes a Europa (actualment UK concentra el 44% a la UE) per la gran depreciació de la lliura que abarata molt els seus productes comparats amb els de la UE i els turistes anglesos probablement aprofitaran per visitar el seu propi país donat l'encariment repentí que els suposa viatjar a l'estranger. Però malgrat tot el que es digui sobre com afectarà a la UE i a l'economia anglesa, segur que si el preu del petroli arribés a 100$ el barril, les conseqüències serien molt pitjors, és a dir, que no hi haurà cap drama econòmic!

Tot i així, els mercats financers no s'ho han pres a la lleugera perquè no es tracta d'un ajust de preus i prou, sinó d'una minvada considerable de confiança en el futur:

La UE tendirà cap a una major integració o cap a més desunió?
Quant de temps tardarà Escòcia en independitzar-se?
Irlanda es voldra reunificar amb el nord?
Catalunya accelerarà la desconnexió amb Espanya? 

Podria seguir amb la llista d'incerteses que s'obren però només amb aquestes, sense fer gaires números, en tinc prou per vaticinar que la UE ja no és la zona geogràfica que oferirà més estabilitat als inversors financers en los propers anys. Si com s'està dient a crits, molts països europeus han d'afrontar reformes estructurals, resoldre la crisi de refugiats i canviar el marc jurídic després del Brexit, el primer que se m'acut és que hem de ser més prudents sobre les perspectives d'Europa.

Per aquest motiu, si abans del Brexit Europa era una de las zones preferides d'inversió, és més que probable que els Estats Units li prenguin el relleu.  Encara que tingui un creixement moderat, el cicle econòmic americà seguirà la seva expansió durant el 2016 i 2017, la FED mantindrà els seus tipus aquest any i el dòlar s'apreciarà lleugerament, oscil·lant entre 1 i 1,10 contra l'euro.

La setmana vinent continuarem parlant sobre les conseqüències del Brexit i recomanarem una modalitat de gestió existent però poc extesa que encaixa molt amb l'entorn actual: els fons de gestió de alternativa.

Mentrestant, si creus que et podem orientar per reconstruir la teva cartera, contacta amb nosaltres sense compromís. No soms endevins però tenim clar que per tal de preservar el capital, és necessari adaptar-se als canvis.

Per informació més detallada, recomanem Informe post-Brexit de Bankinter


dimecres, 25 de novembre del 2015

Pla de Pensió: la millor inversió de la teva vida!


Com cada final d’any,  les entitats bancàries ens inunden amb ofertes dels seus plans de pensions. Molta gent creu, equivocadament, que el benefici fiscal d’avui quedarà eclipsat pel possible pagament d’impostos de demà. Quin error més gran!

Demostrarem aquest error calculant el benefici fiscal que obtindàs si tens un sou brut de 35.500€/any. I veurem que aquest benefici fiscal és molt interessant.

Com que aquest producte no té cap alternativa al mercat i, malauradament la prestació de jubilació de la Seguretat Social anirà disminuint irremediablement, aquest escrit t’ha d’interessar, i molt!  



Benefici fiscal derivat de les aportacions a un pla de pensió.

El benefici fiscal obtingut es calcula multiplicant el tipus d’IRPF (a Catalunya pel 2015 va del 22% al 49%) per les aportacions al pla de pensions.

En el nostre exemple imaginem que destines al pla de pensions la màxima aportació legal possible (8.000€) i que el teu tipus d’IRPF és del 39%. El teu benefici fiscal, és a dir el que Hisenda et tornarà aquest any, és el 39% dels 8.000€ aportats, o sigui 3.120€.  

Aquests diners te’ls pots gastar o bé invertir-los en un fons d’inversió apart ja que la llei no permet fer-ho en el pla de pensió quan ja s’ha superat el màxim aportat. Suposem que fas això darrer durant 20 anys i obtens un rendiment mitjà modest del 2%. Al final d’aquests període l’estalvi fiscal serà 75.808€ que s’haurà materialitzat en un fons d’inversió, apart del total acumulat que hi hauria al Pla de Pensió, que seria de 198.504€.

Si el teu sou fos més alt, també ho seria l’estalvi resultant degut a un percentatge d’IRPF superior, però també en cas de sous inferiors segueix essent interessant. Per tant les conclusions són les mateixes sigui quin sigui la magnitud del salari.


Diferència entre fer o no fer un pla de pensió

En l’exemple anterior el capital total de que disposaràs per afrontar la jubilació serà de 274.312€ (198.504€ del pla de pensió i 75.808€ del fons d’inversió, dos productes que poden invertir en el mateix però que tenen característiques fiscals i de liquiditat molt diferents.

Per contra, si haguessis destinat la mateixa aportació de 8.000 euros anuals a qualsevol altre producte financer (fons d’inversió, dipòsits, compra d’accions, etc.) o no financer (compra d’un habitatge o assegurança tipus Unit Link), Hisenda no t’hauria tornat cap import addicional i amb el mateix rendiment d’un 2% anual, hauries acumulat “només” 198.504€. I apart, és possible que haguessis hagut de pagar més impost de patrimoni, pel que la diferència s’hagués accentuat substancialment.

O sigui que d’entrada arribaries a la jubilació amb 75.808€ menys!

Però la història no s’acaba aquí.


Quines alternatives tindràs quan et jubilis?

Tindràs dues opcions:

Ø  Haver de rescatar el pla de pensió per necessitat.
Ø  No  haver-lo de rescatar perquè comptes amb altres fonts d’ingrés.  

Per norma general i sempre que t’ho puguis permetre, el pla de pensió és l’últim actiu que has de rescatar/vendre,  per poder-te estalviar tres possibles impostos:

·  IRPF ja que l’import rescatat serà considerat com una renda del treball i gairebé sempre serà més costós que reemborsar un altre actiu.
·    Impost de Patrimoni ja que un pla de pensió no tributa per aquest impost, contràriament a la majoria  d’inversions alternatives.
·     Impost de successions, ja que en cas de mort, l’import acumulat al pla de pensions no computa dins d’aquest  impost i els hereus en sortiran molt beneficiats, tal com veurem més endavant.


Què hauràs de pagar en jubilar-te?

1)      Si necessites rescatar el pla de pensió:

Hi ha una idea generalitzada de que en rescatar el pla pagues tants impostos que tots els beneficis fiscals obtinguts es perden i ja no haurà sortit a compte fer-lo.

Això és cert només en cas de rescatar-ho tot de cop: en el nostre exemple, els 274.312€ acumulats es convertirien en 177.797€, mentre en una inversió alternativa s’acabaria amb un import de 189.263€.

Però si el rescat es fa progressiu, retirant periòdicament els imports que calen per complementar la pensió, aleshores no hi ha dubte que haver fet un pla de pensions ha estat totalment encertat.

Pel fet d’estar jubilat tindràs menys ingressos i el percentatge a pagar d’IRPF serà molt més baix que durant els anys que t’han tornat diners sobre l’aportació feta.

Tenint en compte un tipus rebaixat de l’IRPF del 25% i suposant que vulguis rescatar 10.000 euros nets d’impostos cada any  per complementar la prestació de jubilació de la Seguretat Social, primer hauràs de reemborsar la part de l’estalvi fiscal invertida en el fons d’inversió.  Amb un rendiment mitjà del 2% anual, després de 20 anys encara et quedaran 117.441€ al pla de pensió mentre que si haguessis optat per no fer cap pla de pensió i haguessis rescatat l’alternativa d’inversió de la mateixa manera, el teu capital romanent seria només de 40.211€!  


És important dir que  24 anys després de jubilar-te el saldo de la teva inversió alternativa s'aproximaria a 0€ mentre que al teu pla de pensió encara hi quedarien 72.167€.




2. Si no necessites rescatar el teu pla de pensió:

Aquesta seria la situació idònia perquè no hauries de tornar mai l’estalvi fiscal aconseguit (75.808€)!  De fet si no haguessis fet cap pla de pensió, per una banda hauries tributat per l’impost de patrimoni (IP) durant tots aquests anys (en cas de tenir béns per un valor superior al mínim exempt, 500.000€ a Catalunya i 700.000€ a la resta d’Espanya) i a raó del 0,21% al 2,75% anual sobre el valor total d’aquest béns i,  per altra banda els teus hereus haurien de tributar algun dia per l’ impost de successió (a Catalunya aproximadament un 10% del valor del bé). 

És important destacar que tant el titular d’un pla de pensió com els seus hereus o beneficiaris no tenen cap obligació tributària fins que fan el rescat, mentre que en altres productes financers o no financers (com ara un habitatge o una assegurança) el fet imposable es produeix en el mateix moment de la mort i per tant suposa un altre avantatge a tenir molt en compte! Qui no coneix algun cas en que els hereus han hagut de vendre propietats per poder pagar els drets successoris...

En el nostre cas, l’ import acumulat de 198.504€ al pla de pensió no tributarà ni per IP ni per successions resultant en un estalvi total que pot superar els 100.000 euros, xifra que no crec que sigui menyspreable per ningú!

El pla de pensió és per tant l’únic producte que pot transcendir la mort del titular i no causar cap impacte fiscal als seus hereus fins que ells mateixos decideixin si el volen rescatar.
Se t’acut un regal millor? 

Ah, i per acabar-ho d’adobar: el pla de pensions és un actiu inembargable de manera que mai ningú ni cap situació personal desagradable pot retirar el dret de cobrar aquest producte, ni a tu ni als teus hereus.



Quin és doncs l’inconvenient dels plans de pensions?

Que són menys líquids que altres inversions alternatives, és a dir que no pots disposar dels diners quan vols.

En qualsevol cas, són rescatables sempre al cap de 10 anys, però també es poden rescatar anticipadament en situacions d’emergència com atur de llarga duració, malaltia greu o per evitar un desnonament.  

CONCLUSIONS

Els beneficis fiscals que suposen els plans de pensions són incomparables amb els de qualsevol inversió alternativa,  tant durant la vida activa com en el moment de la jubilació i encara més clarament, en el moment de la mort. 

No oblidem que l’essència del Pla de Pensions és assegurar un estalvi pel futur, i això sol indubtablement ja és un benefici en si, que podràs aprofitar tu mateix en cas de necessitat o bé podràs deixar als teus hereus amb unes condicions fiscals immillorables.

En aquest escrit hem fet un supòsit de salari de 35.500 euros, un rendiment mitjà pròpia d’una inversió conservadora del 2% anual i un rescat de 10.000 euros l’any.

És evident que aquests  càlculs s’han de personalitzar en funció de cada cas particular però les conclusions seran les mateixes.

Però el que és fonamental és seleccionar bé el pla de pensió idoni que s’ajusti al perfil d’inversió i a la conjuntura econòmica en cada moment. Per exemple, durant aquest any 2015, la diferència de  rendibilitat entre el millor (+15,08%) i el pitjor (-2,86%) pla de pensió en categoria mixtes moderats és de 17,94%!  Sovint es minimitza la importància d’aquestes diferències quan és realment la mare dels ous. En el nostre exemple del 2%, recorda que arribaves a la jubilació amb  274.312€. Si enlloc del 2% fóssim capaços d’obtenir una rendibilitat mitjana del 5% o del 10% el capital disponible seria de 381.981€ o 688.100€ respectivament.  

D’aquí la gran importància de tenir un bon assessorament!


Si encara tens dubtes o simplement vols analitzar el teu cas particular, posa’t en contacte amb nosaltres i amb molt de gust t’assessorarem sense compromís. 


dijous, 19 de març del 2015

¿Quin risc assumeixo en invertir en Borsa?


Aquells que avui encara conserven patrimoni financer per invertir, es troben davant d'un dilema important: ¿cóm invertir els estalvis en un moment en que els dipòsits ofereixen rendibilitats gairebé nul·les o  fins i tot negatives com és el cas dels bons alemanys, la inversió de màxima seguretat?

Si ets un dels afortunats que es troben en la situació anterior, segur que una de les  alternatives que t'han recomanat per treure més suc als teus estalvis és la Borsa pel que  probablement t'has preguntat quins risc té invertir-hi. Això és precisament el que intentaré explicar a continuació:
 
Abans de començar, s'han d'entendre els conceptes de risc i volatilitat que ja he exposat en altres articles del meu bloc com per exemple  "No posis tots els ous al mateix cistell"

Repassem-los:

La volatilitat és una mesura de la variació del valor d'un actiu respecte la seva mitjana de  rendibilitat, que es calcula a través de la desviació estàndard. Pel fet de basar-se en valors històrics no permet extrapolar rendibilitats futures però en canvi, permet fer-se una idea molt clara del període de temps que s'hauria de mantenir la  inversió en un determinat actiu per tal de minimitzar-ne el risc de pèrdua. 

Un cop sabut que la volatilitat es pot mesurar per a qualsevol horitzó temporal (dies, setmanes, mesos, anys, etc.), mirarem de quantificar el risc real de la borsa en diferents períodes.  Per fer-ho ens basarem en l'índex Standard&Poor’s 500, un dels més representatius de la borsa americana i per tant de tot el món, del que en disposem de dades des del 1872.
 
El gràfic següent ens mostra un resum de les rendibilitats obtingudes de l'índex SP500 durant 140 anys. Cada barra indica el percentatge d'anys (eix vertical) en que s'ha obtingut una determinada rendibilitat (eix horitzontal). Per exemple, la primera barra indica que aproximadament en un 2% dels anys s'ha obtingut una rendibilitat inferior al -30%.
Una primera conclusió és que la mitjana històrica de rendibilitat anual d'aquest índex ha estat del +10,7%, i que en el 72% dels anys les rendibilitats anual s'han situat entre un -10% i un +30%, el qual equival a una desviació típica del 20%.

Però, què passa en l'altre 28% dels anys? Doncs que en un 13% dels casos s'obté una pèrdua d'entre el -10% i el -30% i a l'altre 15% un benefici d'entre el 30% i el 50%.

El gràfic també indica que en el 29% dels anys es té alguna pèrdua.

 Arribats fins aquest punt potser em direu que no heu vingut a jugar a la ruleta i us donaré la raó ja que efectivament no es tracta de cap joc sinó de definir un horitzó temporal prou llarg per minimitzar el risc d'una pèrdua possible. Però, què passa amb el risc quan s'allarga l'horitzó temporal? L'estudi anterior es basa en rendibilitats anuals. Si féssim aquest mateix gràfic utilitzant rendibilitats en períodes més llargs, s'arriba a la conclusió que el risc es manté alt si la inversió és de fins a 5 anys però comença a caure fins a gairebé desaparèixer en períodes superiors a 7 anys.  

CONCLUSIO:
Si volem invertir en Borsa però no estem disposats a assumir cap risc de pèrdua de capital, el nostre horitzó temporal s'ha de situar en un mínim de 7 anys, per obtenir a canvi rendibilitats properes a la mitjana de l' 11%.  Tanmateix, si el que volem és invertir en Borsa pensant en un termini de fins a 5 anys, haurem d'assumir que podem tenir pèrdues en alguns dels anys. 
En definitiva, que la inversió en Borsa té menys riscos del que sembla si realment s'inverteix amb un horitzó temporal prou llarg.

Això també és vàlid si només s'inverteix en una sola o poques accions?  Desgraciadament NO. No oblidem que l'única garantia de que això funcioni és tenir una cartera molt ben diversificada i fer-li algun retoc de tant en tant en funció de la zona geogràfica que ofereixi unes  perspectives millors. Però sempre ens quedarà el dubte de quin és el millor moment per entrar o sortir.
Tot i que tinc la meva pròpia teoria, si fos infal·lible dubto molt que estigués escrivint aquest article. Però el que si que et puc assegurar és que si decideixes invertir en Borsa, "Alea jacta est" però sàpigues que tens la història al teu favor!



Bibliografia: The equity premium: Stock and Bond Returns since 1802 http://efinance.org.cn/cn/fm/The%20Equity%20Premium%20Stock%20and%20Bond%20Returns%20since%201802.pdf






dimecres, 9 d’octubre del 2013

Faig referència a una consulta vinculant que INVERCO va fer a l'Agència Tributaria (concretament la consulta V2377-13) en la que es demanava quin tracte fiscal rebria el trasllat de participacions o accions de les institucions d'inversió col·lectiva estrangeres regulades per la Directiva 2009/65/CE. 

Fins a la publicació d'aquesta consulta, la repatriació d'aquest tipus d'inversions a Espanya implicava la tributació pels guanys patrimonials obtinguts, independentment de que es reinvertís a Espanya en productes similars, ja que no es complien les condicions per a aplicar el diferiment de la tributació com passa amb el fons comercialitzats a Espanya. 

Qui tingui fons d'inversió a l'estranger i els hagi aflorat a través de l'amnistia fiscal els podrà portar a Espanya sense tributar, sempre que sigui en altres vehicles registrats a la CNMV. 

Així consta a una nota d'Inverco als seus associats: 

Els fons d'inversió registrats a Espanya permeten el traspàs de cartera entre ells sense tributar, de la mateixa manera que els plans de pensió. 

Però, què passaria amb algú que tingués participacions d'un vehicle a un país, com per exemple Irlanda, que no estava registrat a Espanya? 

Un cop acollit a l'amnistia, es permetia que el titular mantingués aquesta inversió on era, ja que el seu historial fiscal ja estava recollit. Però si volia tornar-la, tal com està passant en alguns casos després de que entrés en vigor l'obligatorietat de declarar els béns a l'estranger, en teoria hauria de vendre aquest fons per a portar-lo a Espanya, passant obligatòriament per Hisenda (27% sobre les plusvàlues). 

Doncs ara ja no! Si ho recol·loca en un altre fons registrat a la CNMV se li aplicarà el mateix mecanisme de traspàs del que gaudeixen els productes locals o registrats a Espanya. Està clar que és un gest de complicitat cap el sector financer per intentar que augmenti el volum de diner que no s'ha repatriat. 

Però ja es veurà quants d'aquests patrimonis que en el seu dia van marxar del país per desconfiança i risc país d'Espanya ara estaran disposats a tornar. Sincerament jo crec que molt pocs, per pura diversificació!

dissabte, 6 d’octubre del 2012

Amnistia Fiscal (II): sortir de l’armari



En el meu article del 13/7/12 van quedar poc clars alguns temes importants que podien fer dubtar si era convenient acollir-se o no a la regularització fiscal que ofereix el govern fins el proper 30/11/12.

A meitats de setembre es van filtrar a la premsa les primeres xifres sobre l’avanç de l‘amnistia i es va saber que només hi havien acudit uns 50 milions d’euros (un 2% de la previsió de recaptació de 2.500 milions d’euros). Això ens podria fer arribar a la conclusió precipitada de que l’amnistia fiscal és un autèntic fracàs. Estic convençut que ho serà a nivell recaptatori però no tant pel que fa a la xifra de patrimoni regularitzat i per  això s’ha d’analitzar el que ha passat en altres països que han passat per  la mateixa situació.

En primer lloc i per experiències anteriors, s’ha de preveure que la gent acudeixi massivament a la “cita” a última hora. Itàlia per exemple, que tenia un objetiu de repatriació de 300.000 milions d’euros que suposava una recaptació de 15.000 milions d’euros, al final del procés va acabar amb una repatriació de 104.000 milions d’euros i “només” 5.600 milions de recaptació. Encara que tot el procés es va allagar en el temps, més del 80% del total hi va acudir a la primera crida durant les últimes setmanes. El nostre és el proper 30 de novembre però és fàcil imaginar que el govern allargui els terminis a partir d’aleshores degut als col.lapses que haurà d’afrontar Hisenda.


Per tot això, vull aclarir alguns punts que, per no disposar de tota la informació,  van quedar pendents en el meu escrit anterior:

1º) Recurs contra l’amnistia:

El PSOE ha interposat un recurs de possible inconstitucionalitat contra l’amnistia fiscal NOMES, i això és important remarcar-ho, en l’apartat que fa referència a aflorar diners en efectiu. Això significa que en relació a tota la resta (comptes i altres béns situats a l’exterior), l’amnistia avançarà a pas ferm.
2º) Declaració Universal:
Durant  els propers mesos el govern aprovarà la “Normativa de lluita contra el frau fiscal”, que obligarà a partir del primer trimestre del 2013 als titulars de béns a l’estranger a fer una Declaració Universal de béns per autoretratar-se. Amb quin objetiu? Per a que quedi clar que tot bé o compte corrent que a partir d’aquesta data no s’hagi declarat ja no estarà prescrit.

Exemple: Tinc un compte  corrent des d’abans del 2007 amb 100.000 euros a USA i mai he declarat ni el seu import de capital ni els rendiments obtinguts. Si d’acord amb la llei declaro aquest compte, en ser anterior al 2007 el capital haurà prescrit i només hauré de rendir comptes pels rendiments obtinguts. Però si decideixo no regularitzar, si fos descobert, el Govern pretén efectuar un recàrrec del 150% del capital i els rendiments obtinguts en els últims 5 anys. Sens dubte aquest punt generarà pol.lèmica per les seves possibles interpretacions.
3º) ¿Com fer el pagament de la regularització des de l’exterior?
Es recomana que si algú que està en procés de regularització  vol fer el    pagament des de fora, primer faci la transferència a la seva gestoria i que aquesta  presenti el mateix dia la declaració per via telemàtica. Si es fes  directament a Hisenda s’incurriria en el “risc hipotètic” de no haver regularitzat oficialment prèviament i es trobaria en terreny relliscós.

4º) ¿Què fer en cas de que surti una quota a retornar?
Al meu anterior escrit veia més factible que, degut a la crisi financera i als forts retrocessos dels principals mercats mundials, la gran majoria de quotes calculades per l’IRPF fossin “A tornar”. A més d’un li haurà passat pel cap pensar: Què faig? Bé doncs, la regularització especial posada en marxa només contempla quotes positives de manera que si surt negativa només podríem regularitzar via la “declaració complementària clàssica”.

Imaginem que en una declaración hipotética sortissin els resultats següents: quota líquida: -100 pel 2008, +200 pel 2009 i -300 pel 2010. Per tal d’evitar que cap inspector interpretés lliurement el mètode de càlcul de la quota a pagar i en conseqüència reduïr el risc de revisions inútils, s’hauria de fer una declaració especial per l’any 2009 (per ser positiva) i una de les dues alternatives següents per als altres dos años (els negatius):
(a) Declaració complementària clàssica, on s’haurien d’impugnar les declaracions presentades en anys anteriors per tal de compensar aquestes noves minusvàlues en els següents quatre exercicis.

(b) No fer res ja que no hi ha cap obligació de presentació si és negativa. L’únic és que seria millor tenir un certificat de l’assessor fiscal especificant els càlculs realitzats així com tota la documentació que ho recolza.

Apart de l’IRPF presentat mitjançant una de les dues maneres (especial/clàssica) s’hauria d’esbrinar quin import s’hauria d’ingressar per l’Impost de Patrimoni de l’any 2007 (tota Espanya) i del 2011 (només algunes de les comunitats autònomes). En el cas de que sortissin quotes negatives tots els anys i a més no haver de pagar Impost de Patrimoni per no arribar als mínims, amb la declaració universal n’hi hauria prou per a completar la regularització.
5º) Com afronten les entitats bancàries la fi del secret bancari suís?

Aquests darrers mesos estic preguntant a tots els meus contactes de grans bancs privats d’Europa, però sobretot de Suïssa, sobre la seva posició davant la data ja establerta de la fi del seu secret bancari (1/1/2013) i la majoria ho tenen molt clar :
(1) No acceptar cap client que no estigui en regla amb la seva hisenda pública.

(2) Convidar a marxar tots aquells que vulguin continuar en la seva situació d’“anonimat”, per molts diners que puguin mantenir als seus comptes. Encara que no sembli gaire creible, això és exactament el que està passant i seguirà passant! El camí emprès per gran part de les entitats helvètiques és de no retorn i està clar que tard o d’hora seguiran els mateixos passos d’altres països europeus que fins el 2017 seguiran gaudint d’un secret bancari, com pot ser Luxemburg i Austria.


Conclusions finals:

Ja no hi ha cap argument que faci pensar que és millor no acollir-se a l’amnistia fiscal especial o clàssica, encara que sempre podem trobar alguna excepció que confirmi la regla. Les retencions de l’ordre del 35% que ja s’estan aplicant els països on es pot buscar “aixopluc” junt amb les comissions bancàries més altes aplicades, no compensen en absolut el fet de no acudir a la regularització.

El món sencer ha fet la seva aposta cap a una major transparència i l’eliminació de l’evasió d’impostos, amb la finalitat de que tots cumplim per igual amb el nostre deure tributari, el que per justícia és una bona notícia. No obstant, això obligarà els interessats a fer números durant els propers mesos, segurament per adonar-se que els surt a compte sortir de l’ armari.


 

dilluns, 16 de juliol del 2012

Amnistia fiscal (I): la polèmica està servida!





El passat 30 de març va entrar en vigor la polèmica amnistia fiscal i des d'aleshores s'han llegit i escoltat inifinitat de crítiques degut a la injustícia que aquesta mesura representa per al ciutadà del carrer, que ha de pagar religiosament els seus impostos mentre pateix aferrissades retallades per part de l'Administració, situació que encar s'agreujarà més amb el dramàtic ajust històric recentment anunciat per Rajoy.

Tristament, al meu entendre aquests esforços que s'estan imposant a la població només serviran per intentar complir amb l'objectiu de reducció del dèficit dictat des d'Europa però dubto que contribueixin a millorar la posició competitiva d'Espanya a llarg termini ja que no abarca cap reforma estructural (reforma fiscal, laboral, educació, pensions, redimensionament dràstic del sector públic, etc). .

Per ampliar informació recomano la lectura de l'informe
https://docs.bankinter.com/stf/plataformas/broker/analisis/home/nota_especial.pdf





Però continuem amb el tema d'avui.
El Govern té especial interès en que l'amnistia fiscal tingui èxit ja que amb ella pretén augmentar la recaptació en 2.500 milions d'euros equivalent, segons les seves pròpies estimacions, a un aflorament d'uns 25.000 milions d'euros.
Al marge d'estar o no d'acord amb aquesta amnistia fiscal analitzem en detall les seves principals característiques per veure les seves possibilitats d'èxit i per tant apropar o allunyar l'objectiu de rebaixa del dèficit públic que persegueix.
Amb aquesta amnistia fiscal es permet aflorar rendes o béns no declarats fins al proper 30 de novembre, pagant un tipus del 10% i sense imposar cap sanció ni "possibilitat" de patir un procés penal per delicte fiscal.
L'amnistia afecta només l'IRPF, IRNR (IMPOST RENDA NO RESIDENTS) i IS i no és vàlida pel Patrimoni, IVA, ITP ni Successions i donacions, que s'han d'aflorar mitjançant la regularització ordinària. 

Donat el poc èxit que ha tingut des de la publicació degut a la seva poca claredat, el 27 de juny el Ministeri d'Hisenda va publicar un nou informe d'aclariments (veure a Google "Informe declaración tributaria especial")
¿Què permet regularitzar?
1)   COMPTES BANCARIS I BÉNS SITUATS FORA D'ESPANYA
Hisenda permet regularitzar la situació fiscal de totes les persones/entitats que puguin acreditar titularitat anterior a l'1 de gener del 2008 i hauran de contribuir només pels rendiments dels seus béns en els últims quatre anys, quedant exempts tots els corresponents a exercicis prescrits (anteriors a 2007) . Es tributarà un 10% pels rendiments obtinguts en els 4 últims exercicis fiscals i no són exigibles sancions, interessos ni recàrrecs.

Per exemple, si al tancament del 2007 un defraudador tenia un milió d'euros en negre i ha obtingut una rendibilitat del 2% anual (20.000 euros) durant els anys 2008,2009 i 2010 haurà de pagar 6.000 euros per "blanquejar" els seus 1.060.000 euros (10% X 60.000 euros). No obstant, donada la crisi financera i els forts retrocessos dels principals mercats mundials, veig molt més factible que la cartera d'aquest defraudador des del 2008 hagi sofert pèrdues pel que és molt possible que molta gent  pugui regularitzar la seva situació sense haver d'ingressar res a Hisenda. La recaptació efectiva per tant serà molt inferior al 10% previst inicialment però en canvi potser tingui molt més èxit i permeti que Tributs pugui ampliar la seva base de recaptació a partir de 2013 .
Un cop acabat el termini per acollir-se a l'amnistia fiscal, el Govern amenaça amb un enduriment del règim sancionador per a les rendes no declarades i de noves mesures anti-evasió fiscal. Entre gener i març 2013 Hisenda obrirà una altra finestra per a qui vulgui fer una declaració patrimonial informativa universal. Tot aquell que no declari els seus béns perdrà l'actual situació de prescripció amb el risc d'haver de pagar recàrrecs del 150% en cas de ser descobert pels actuals acords bilaterals ja posats en marxa a Europa (veure article http://blog.kernanheinz.es/2011/10/secreto-bancario-suizo-en-vias-de.html).
2) DINERS EN EFECTIU
Es permet regularitzar els diners en metàl·lic, pel qual "serà suficient manifestar ser titular abans del 31/12/2010 i ingressar-los en un compte bancari de la UE o d'un altre Estat de l'Espai Econòmic Europeu que hagi subscrit conveni amb Espanya per a evitar la doble imposició internacional amb intercanvi d'informació", a més de pagar el 10% a Hisenda.

Malauradament això obre la porta a l'anomenat "rentat de diners" que consisteix en que qualsevol persona o empresa introdueixi en els circuits del sistema financer (normalment bancs) els diners obtinguts de forma il·lícita (tràfic d'armes, drogues, tràfic de persones, finançament del terrorisme, delictes contra el sistema financer, etc.), activitat contra la qual Europa porta molt anys lluitant amb eines clares i contundents.

En aquest sentit s'ha filtrat que los bancs han rebut una carta on se'ls suggeria que passessein per alt les operacions que no siguin “clarament sospitoses” d'estar relacionades amb activitats il.lícites oferint-los el suport públic en cas que no lles arribin a “diferenciar” .
Veient que la gran majoria d'entitats espanyoles no han destacat precisament per la seva bona praxi i fins i tot tenen obert algun expedient sancionador per possibles irregularitats en la comercialització de productes financers (vegeu fons immobiliaris, productes estructurats, participacions preferents o accions) molt em temo que puguin tornar a acceptar diners d'origen dubtós i això segur que serà un altre problema de divergències amb Europa.
3) ESTRUCTURES FISCALS INTERNACIONALS

L'amnistia també permet regularitzar les estructures creades on intervenen participacions de societats situades en diversos països, alguns tan "exòtics" com Bahames o altres paradisos fiscals i on el beneficiari final del muntatge queda totalment camuflat. En aquest cas  els infractors també poden regularitzar la seva situació i tenen fins a finals de l'any 2013 per a desfer aquestes estructures justificant així la titularitat del patrimoni regularitzat i reprendre així el camí correcte
4) RESIDENTS ESPANYOLS QUE HAN TREBALLAT A L'EXTERIOR

Es pot donar el cas de persones residents actualment a Espanya però que en el passat hagin treballat en un altre país i hagin acumulat un patrimoni allà. Encara que aquestes persones haguessin pagat en el seu moment els seus impostos en aquests països, des de la seva tornada a Espanya haurien d'haver declarat les rendes produïdes per aquest patrimoni generat de forma totalment lícita. Si no ho haguessin fet, ara estan a temps de posar-se en regla amb la Hisenda espanyola

En qualsevol dels casos anteriors el contribuent ha de calcular el que li resulti més econòmic: fer la Declaració Tributària Especial (DTE) més coneguda com aministia fiscal pel procediment posat en marxa o bé optar pel sistema tradicional de regularització fiscal mitjançant liquidacions complementàries.
Encara que en cada cas s'hagin de fer els càlculs, a la vista de l'informe aclaridor tot indica que el nou sistema és clarament més avantatjós per als que puguin acreditar patrimonis ocults fiscalment ja prescrits i entenc que per aquesta via l'èxit d'aquí a final d'any està assegurat.

Per contra, les quotes resultants de la DTE no es poden ajornar o fraccionar mentre sí que es pot fer amb les quotes resultants de les declaracions complementàries.
Aclarir també que regularitzar no significa repatriar de manera que si els diners estan en un banc a l'estranger, s'hi poden quedar sense cap problema sempre que estiguin declarats.

Ho puntualitzo perquè segons el baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) de juny, la novetat i sorpresa va ser la irrupció dels Bancs com un dels motius que treuen la son als espanyols (el 6è problema) i per primera vegada a la història pel 8,2% d'Espanyols «els Bancs» són el principal problema que té Espanya.
Aquesta desconfiança explica que ja hagin "emigrat" prop de 100.000 milions d'euros i que la Comissió Europea sigui en realitat qui hauria pressionat a Espanya a presentar el rescat bancari per evitar la retirada massiva de dipòsits de bancs espanyols i el possible contagi a altres països de la zona euro.
Efectivament en els últims mesos estem rebent nombroses peticions d'obertures de comptes a l'exterior a la recerca de més seguretat ja que això avui dia no suposa cap dificultat.
Què diuen els inspectors d'Hisenda?
Segons la seva opinió l'actual informe aclaridor no és vinculant i rebutgen la interpretació de no gravar el capital prescrit.

Davant d'aquesta manifestació, entenc que els contribuents jubilats tenen poques possibilitats de "represàlies" futures per part d'algun inspector d'Hisenda que tingui les seves pròpies directrius ja que ja no els poden fer aflorar gaires més rendiments.
Un altre cas és el d'un contribuent persona jurídica o física en actiu que continua en una activitat catalogada per Hisenda com dubtosa o inclosa en sectors poc transparents. Aquí sí que el fet d'acollir-se a aquesta amnistia i amb les actuals declaracions dels inspectors podria comportar més inspeccions futures a aquest col·lectiu. Però la meva impressió és que tot i així aquests sectors o col·lectius seguiran tenint les mateixes probabilitats d'inspeccions futures amb o sense amnistia.
Què diu l'oposició?
L'Audiència Nacional ha admès a tràmit el recurs que el PSOE va presentar fa uns dies en contra de l'amnistia fiscal amb l'objectiu de la seva immediata suspensió.

CONCLUSIONS:

Queda clar que l'objectiu d'aflorament inicial de 25.000 milions d'euros ha de ser molt superior per a que al final l'objectiu recaptador arribi als 2.500 milions d'euros ja que el tipus efectiu estarà sens dubte molt per sota del 10% anticipat.

La desconfiança sobre futures accions que es podrien prendre posteriorment contra els que s'acullin a l'aministia pot ser el seu únic escull tant per part dels inspectors com si prospera la demanda de suspensió per part del PSOE.
En relació als objectius perseguits crec que l'amnistia i tot Europa en el seu conjunt no deixa molt marge d'actuació per als que volen seguir en l'anonimat i per això crec que estem davant un moment històric en què tothom pot fer-se perdonar els seus pecats del passat.

El que si que ha quedat clar és que la polèmica està servida i encara ho pot estar molt més si no s'arriben a assolir els objectius recaptatoris previstos!

I per acabar, una mica d'humor:

dimarts, 29 de maig del 2012

CORRALITO: la gasela i el lleó

Últimament la paraula CORRALITO està en boca de la gent i no són poques les consultes que estem rebent sobre el tema. La possibilitat d'un hipotètic corralito a Espanya, impensable fa un any, sembla avui molt més probable.

Però, què és un corralito?

Si mirem la definició de corralito a la Wikipedia llegirem:

“Restricción de la libre disposición de dinero en efectivo de plazos fijos, cuentas corrientes y cajas de ahorros impuesta por el gobierno y que en el caso de Argentina se prolongó por casi un año y cuyo objetivo perseguido es evitar la salida de dinero del sistema bancario, intentando evitar así el colapso del sistema financiero del país”.

Hi ha qui fins i tot ha adoptat el terme corralito per a referir-se als bancs com a presons d’on els diners no es poden escapar. El que s’intenta evitar amb un corralito és que els bancs es quedin sense diners degut a una onada de pànic. El fenòmen que se produïria si gran part de los ciutadans d’España pensessin que el seu banc està a punt de fer suspensió de pagaments.
Si passegés pel carrer i veiés molta gent fent cua davant les oficines bancàries per a retirar els seus diners, és molt possible que de seguida me n’anés cap al meu banc a fer el mateix. I si fins aquell matí el meu banc no havia tingut problemes per donar resposta a les habituals retirades d’efectiu, a partir d’aquell moment en podria començar a tenir, i grossos!.

Què passaria amb els nostres estalvis?

Primerament hem de tenir clar que no hi pot haver corralito mentre estiguem dins de la zona Euro ja que el capítol IV de l’article 63 del tractat de la Unió Europea diu que “queden prohibides totes les restriccions als moviments de capitals entre Estats membres i entre tercers països” tot i que l’article 66 permet que davant d’unes “circumstàncies excepcionals” es puguin realitzar mesures de restricció de capitals només amb països tercers (fora de la Unió Europea) per una durada < 6 mesos.

Per tant, Espanya no pot decretar aquesta mesura unilateralment sense sortir prèviament de la Unió Monetària, el qual no interessa gens als nostres socis europeus per les importants pèrdues que suposaria per a les seves pròpies entitats i per tant hem de pensar que és poc provable que passi.

No obstant, suposant que s’arribés a aquesta situació i que el temut corralito es dués a terme, tots els actius com accions, bons, comptes corrents, dipòsits, fons d’inversió, plans de pensió, béns inmobiliaris i en general tots els actius d’empreses espanyoles dipositats a Espanya o a l’estranger canviarien de l’euro a l’antiga pesseta. Tot i que no tinc ni idea a quina taxa de canvi es faria, estic convençut que aquests actius denominats en pessetes valdrien com a molt la meitat del que valien abans de fer la conversió.
En canvi els fons d’inversió d’entitats estrangeres comercialitzats a Espanya, accions i bons d’empreses estrangeres denominats en euros o en altres divises i que seguissin a l´àrea de l’euro no es veurien afectats per aquest procés.
Si hi hagués un corralito teòricament mantindríem els diners però estarien “segrestats” al banc i només els podríem retirar de forma molt restringida fins que el govern aixequés la bretxa.

Probabilitats d’un corralito

Per a que es pugui donar un corralito s’han de produir els següents fets:
1) Retirades massives de diners de les entitats bancàries (superior al 30% dels dipòsits o 330.000 milions d’ euros)

La realitat que coneixem fins a març és que els 1,164 bilons d’euros existents en dipòsits van pujar 0,69% més respecte febrer i un 0,48% en relació a desembre. No obstant us puc dir que tenim un clar augment de peticions d’empresaris i clients per obrir comptes a l’exterior (procés extremadament fàcil avui en dia i sense necessitat de desplaçar-se) i conec alguns directius de bancs importants que estan col.lapsats. Tot això apunta, segons algunes fonts no contrastades, que des de març si que han començat a haver-hi retirades, encara que de moment d’imports no molt significatius.

2) Manca de confiança total sobre les garanties oferides per l’ Estat
Amb els diagnòstics falsos i/o maquillats quantitativa i qualitativament de la realitat del sector financer espanyol, del nivell de dèficit públic i de la situació real del país (veure crònica dels fets més avall), és impossible infondre confiança als agents socials i acreedors (el que anomenem el “mercat”) del nostre deute públic. Si continuem divulgant dades falses la nostra prima de risc no pararà d’augmentar des dels nivells actuals.
Hi ha molta gent que segueix confiant en que el Fons de garantia de dipòsits (FGD) pugui salvar els seus dipòsits d’imports inferiors a 100.000 euros però en realitat això no seria possible ja que senzillament avui per avui no té diners.

3) Manca de voluntat d’intervenció per part del BCE.

Encara que els bancs espanyols han perdut en els últims anys el 50% de les seves fonts de finançament (les que obtenien d’altres bancs al mercat interbancari i que se’ls ha negat per marca de confiança), aquest finançament ha estat cobert pel BCE de forma il.limitada i entenc que seguirà sent així en el futur (?).
La voluntat per part del Govern de voler salvar els bancs enlloc de deixar-los caure respon a un intent d’evitar el risc sistèmic (efecte dominó que es pot produir en caure una entitat i arrossegar totes les altres).

A dia d’avui no sabem exactament quina injecció total necessita el sector financer espanyol (es parla d’entre 50.000 i 160.000 milions d’euros). Necessitem doncs una xifra exacta, contrastada i absolutament definitiva.

Vista la resolució positiva d’altres crisis com el cas d’Islàndia (on es van assegurar els dipòsits i van deixar caure els bancs no viables) y donada la magnitud de l’import, crec que s’hauria d’analitzar el cost de deixar caure les entitats que no siguin viables (encara que assegurant els seus dipòsits per tal d’evitar un pànic general) i paral.lelament exigir responsabilitats civils i penals als gestors que hagin actuat fora de la llei. No oblidem que hi ha hagut molts gestors d’entitats que han fet molts diners via bonus, indemnitzacions suculentes, contractes blindats, etc. que ara formen part del seu patrimoni personal i que no sembla que tinguin intenció de tornar.
Deixar caure els bancs no viables seria una solució molt més ràpida, eficient i per descomptat molt més justa per a la població.

Posant tots els ingredients dins d’una coctelera arribem a l’obvietat de que estem més aprop d’un corralito que fa uns mesos, però malgrat això segueixo pensat que n’estem molt lluny i no ho dic perquè pensi que a partir d’ara ho farem tot bé sinó perquè l’actuació dels nostres gestors està totalment intervinguda des d’ Alemania.
Tot i això, ens haurem d’acostumar a seguir rebent notícies molt dolentes durant els propers 3-5 mesos fins que es produeixi el punt d’inflexió que fa tant de temps que esperem. El corralito només tindrà lloc a España si sortim de l’euro o si es desintegra l’euro i francament, després de més de 50 anys d’esforços a Europa per unir-nos després de la 2ª GM, dubto molt que els trets vagin per aquest camí.
Però per aquells que vulguin seguir dormint tranquil.lament, imagineu-vos que formeu part d’una manada de gaseles i que s’acosta un lleó. Com creieu que us salvareu: corrent més ràpid que el lleó? Nooooo, el que heu de fer és córrer més que les altres gaseles!

 
Crònica recent dels fets…

10/02/2012: BANKIA publica 309 milions de Beneficis per l’any 2011, així com una sòlida posició en solvència i capital: http://www.bankia.com/Ficheros/CMA/ficheros/Informe_resultados_4t.PDF
A dia d’avui es parla de més de 3.300 millones de pèrdues!
09/05/2012: Es parla d’injectar 7.000M euros addicionals de diner públic a Bankia: http://www.lavanguardia.com/economia/20120509/54291108142/bankia-fondos-publicos-intervenida.html


11/05/2012: El Govern anuncia que els ajuts públics de tot el sector bancari espanyol serà <15.000M euros: http://economia.elpais.com/economia/2012/05/11/actualidad/1336732500_702749.html
A dia d’avui es preveu que superaran amb escreix els 50.000 milions d’euros.
13/05/2012: Paul Krugman, premi nobel d’economia, pronostica al seu blog
(1) la sortida de Grecia de l’Euro abans d’un mes
(2) a continuació inici de retirades massives de diners dels bancs espanyols i italians
(3) la possibilitat d’un «corralito» i potser paral.lelament intervenció massiva del BCE per evitar el col.lapse dels bancs 
(4) dilema d’Alemania entre haver d’acceptar injeccions massives de capital a Espanya i Itàlia o declarar la fi de l’Euro. Estimulant, no? Link: http://krugman.blogs.nytimes.com/2012/05/13/eurodammerung-2/?smid=tw-NytimesKrugman&seid=auto
14/05/2012: Es transformen els 4.465 milions d’euros injectats pel FROB en accions ordinàries del Banco Financiero y de Ahorro (BFA, filial de Bankia): http://www.bde.es/webbde/es/secciones/prensa/info_interes/frob140512.pdf.
15/05/2012: Rèplica de Luís de Guindos a Krugman: La possibilitat d’un Corralito a Espanya no té cap sentit : http://www.publico.es/dinero/433209/guindos-la-posibilidad-de-un-corralito-en-espana-es-un-sinsentido

16/05/2012: Rèplica de Montoro a Krugman: “El corralito a Espanya és tècnicament impossible”: http://www.elmundo.es/elmundo/2012/05/16/economia/1337173898.html

16/05/2012: The Economist: “The corralito risk”: http://www.economist.com/node/21555972.

21/05/2012: Es revelen els noms de les dues auditores que valoraran els balanços del sistema bancari espanyol http://www.icnr.es/articulo.php?n=120521162131

23/05/2012: De Guindos quantifica en 9.000 M euros les injeccions necessàries a Bankia: http://www.hechosdehoy.com/guindos-ante-bankia-objetivo-de-transparencia-e-inyeccion-de-9000-millones-17541.htm

25/05/2012: Les injeccions previstes de Bankia es corregeixen fins a 19.000 M euros : http://economia.elpais.com/economia/2012/05/25/actualidad/1337950848_465874.html
Als espanyols els ha costat ja uns 500 euros a cada un o uns 2.000 euros per cada família de quatre membres.
25/05/2012: Bankia reformula els seus comptes i admet 2.975 millones de pèrdues: http://www.rtve.es/noticias/20120525/bankia-admite-perdidas-2979-millones-sus-cuentas-2011/531680.shtml

28/05/2012: L’Estat injectarà 30.000 milions d’euros més a Novagalicia, Catalunya Caixa y Banco Valencia: http://www.lamoncloa.gob.es/NR/rdonlyres/75BA29C6-252E-4790-923F-679AD371C452/204914/boln20120528.pdf

Avui 29/05/2012: Bankia torna a revisar les seves pèrdues fins a 3.318 millones: http://www.expansion.com/agencia/efe/2012/05/28/17296648.html

To be continued…