Com es presenta l'any 2010?

Un cop tancat l'any en els mercats, és el moment de veure que ens espera el 2010.

Els informes d'estratègies per a l'any que comença demà estan sortint com xurros des dels diferents departaments d'anàlisi. El sentiment, habitualment optimista a l'inici de l'any, és positiu per a les borses, amb pujades mitjanes esperades al voltant del 12% per l'S & P. Parlo només d'aquest índex, el Nord Americà perquè encara que no ens agradi, qualsevol pronòstic sobre els mercats mundials passa obligatòriament per veure el que passarà a EU. Estudiar només el que passarà a Espanya no té gaire sentit ja que representem només al voltant de l'1,5% dels mercats mundials davant el 50-55% d'USA. Les pujades de les borses durant el 2009 s'ha recolzat en l'estabilització del sector financer i immobiliari americà. Ara la continuïtat de les mateixes passarà per la consolidació de la recuperació del seu PIB.

Més enllà de les xifres que per naturalesa són impossibles d'encertar, és important parlar de tendències i, segons es desprèn de la majoria dels informes d'estratègia que he pogut llegir, aquestes apunten a pujades dels principals índexs mundials superiors al 10%. Cal destacar que els països emergents ofereixen en la meva opinió les millors perspectives dins del ventall de les inversions en renda variable.

Aquestes pujades es recolzaran en:

1. Beneficis empresarials superiors a l'esperat.
El canvi important es produirà amb la publicació dels resultats USA del 4t trimestre 2009 que es començaran a conèixer ben entrat gener i que, com ja ha passat durant els 3 últims trimestres, segurament tornaran a batre totes les expectatives.

2. Operacions corporatives.
Les empreses americanes i europees prendran la iniciativa, unint-se a les efectuades per empreses xineses durant el 2009. Aquestes operacions, se solen fer al voltant d'un 30% superior al preu de mercat, el que suposa una referència alcista.

3. Noves empreses que sortiran als parquets.
L'inici del cicle alcista atraurà la incorporació de noves empreses als mercats.

4. Enorme liquiditat existent.
A USA i Europa estan vencent més de 4 bilions d'euros en dipòsits contrets a finals del 2008 i les alternatives de rendibilitats tan pobres d'aquests actius revertiran en actius de més risc.

Factors de Risc:

1. En el meu article "La cursa feia els diners" del 29/12/2008 explicava en detall el major endeutament dels Estats i les seves conseqüències. Ara penso que aquest és el major risc al qual ens enfrontem de cara a l'any 2010 i els episodis de Dubai i Grècia èn són una prova. Per sort, en aquests casos el risc ha estat quantificat inmediatament tant en import com en nombre d'implicats i només ha suposat uns quants dies de borses a la baixa. Fet molt diferent del que va passar en la crisi de les subprime, on ni es coneixia una quantitat aproximada ni se sabia quants implicats podia haver-hi, amb els enormes dubtes que tot això comportava.

2. Que el creixement del sector privat, incipient per ara, no sigui prou fort per donar relleu a l'importantíssim esforç públic realitzat pels governs suposa un altre risc important. Calculo que a meitat de l'any tindrem una idea més clara sobre aquest risc ja que si els creixements del PIB europeus i americans no s'han consolidat en taxes superiors al 2%, podríem tenir una correcció dels mercats ja que els Estats ja no podran per si sols sostenir l'economia donats els seus forts dèficits públics i endeutaments. No crec que els Estats retirin els ajuts de forma sobtada però arribarà un moment que no podran fer més programes d'ajuda simplement perquè estan arribant al màxim esforç que podien fer i aquest moment podria arribar cap a la meitat de l'any 2010.

Aquests dos riscos hi són encara que ningú els pugui anticipar i cada inversor ha de ser conscient de les conseqüències que implica prendre més o menys risc. No obstant l'inversor que inverteix a l'estil Warren Buffet, és a dir a llarg termini, crec no hauria de tenir cap por a assumir aquest risc ja que crec que el potencial alcista compensa aquests factors de risc existents.

Alternatives?

Renda Fixa: Les perspectives de pujades dels tipus d'interès i de possibilitats de més revisions a la baixa dels Ratings d'alguns Estats europeus haurien de fer fugir els inversors de la renda fixa a mig i llarg termini encara que les perspectives d'inflació siguin més aviat modestes. La rendibilitat esperada d'aquest tipus d'actiu no hauria de superar el 2% -2.5% durant 2010.

Dipòsits / IPF: Per atraure nous clients algunes entitats mantindran els típics dipòsits ganxo al 3,5% durant 3/6 mesos i vinculats a la contractació d'algun pla de pensions o un altre producte més rendible per a l'entitat. Ara bé, al cap d'aquests 3 mesos què ens queda?

Immobiliari: No sembla que sigui encara el moment més adequat per a la compra d'habitatge com a inversió, vist l'elevat estoc existent en el mercat que sens dubte tornarà a pressionar els preus a la baixa. L'única excepció podria ser la compra de locals comercials llogats a un Carrefour/Mercadona/Intermarché amb rendibilitats al voltant del 6,5% -8% segons la seva millor o pitjor localització, encara que estiguem parlant en aquest cas d'inversors amb patrimonis elevats i amb vistes a llarg termini.


Conclusió: tot i que és difícil aventurar que passarà el 2010, el cert és que el nou any comença amb millors perspectives del que va començar 2009. De fet, les principals firmes auguren una mitjana de pujada inicial del 12% per l'Standard & Poor's. En el meu article del 15/01/2009 "Com es presenta l'any 2009" acabava dient que l'any hauria d'anar de menys a més i crec que en aquesta ocasió hauria de passar el contrari.

Spain is different: Espanya puja els impostos mentre la resta de països els baixen

Els últims mesos, els contribuents ens hem hagut de veure com els nostres impostos servien de "parches" per evitar l'enfonsament d'una caixa com Caja Castilla La Mancha.

La possibilitat que el Fons de Garantia de Dipòsit (FGD) quedi buit té dues conseqüències importants. La primera és que es quedi sense diners per ajudar altres operacions de salvament i la segona és el risc que el FGD no compti amb recursos per garantir els diners dels estalviadors si es produís la fallida d'una caixa d'estalvis.

I que fa el govern per prevenir tot això? Pujar els impostos!

Quins arguments té el govern per augmentar els impostos?


Des de que a Espanya es fan sèries històriques sobre l'evolució del crèdit a empreses i famílies (1963), mai s'havia vist un descens. A l'octubre es va produir una baixada de set dècimes (-0,7%), el que suposa la segona caiguda consecutiva i contrasta amb el +21% de mitjana mensual aconseguit entre el 2000 i 2008, gràcies principalment als crèdits a promotors. És previsible que aquest despalanquejament financer privat continuï durant 2010.


Per contra, les dades del Banc d'Espanya del mateix mes reflecteixen que l'endeutament total exterior (inclòs el sector públic) ha crescut un 25% durant 2009, fins als 1,7 bilions d'euros (170% sobre PIB) situant-nos com un dels països més endeutats del món en termes relatius al PIB. La classificació en valor absolut l'encapçala EUA, amb un deute equivalent a 10 bilions d'euros, seguit de Regne Unit i Alemanya però Espanya segueix doblant el seu endeutament en termes relatius als EUA i se situa per sota d'Anglaterra. És per això que el govern intenta de pal.liar aquest greu problema a través dels pressupostos i vol augmentar els impostos. Tindrà èxit?

Com ens afectarà la pujada d'impostos?

1. Augmenta la fiscalitat de l'estalvi


Es substitueix l'aplicació d'un tipus fix del 18% en l'Impost sobre les Rendes de les persones físiques (IRPF) per l'aplicació de l'escala següent:

Fins a 6. 000 € --->19%
Des de 6.000,01 € ---> 21%


La meva opinió: Només és una mesura efectiva per l'objectiu de recaptar més. Els actius financers suposen 1,7 bilions d'euros (curiosament similar a l'endeutament extern), dels quals alguns actius no es poden escapar d'aquesta tributació, com els dipòsits bancaris (43,5% del total) i la inversió directa (accions i bons principalment, el 23% del total). Els únics que poden evitar aquesta tributació són els fons i societats d'inversió (9% del total) mitjançant els traspassos. Les Assegurances (9% del total) i Plans de Pensions (6% del total) són en general a més llarg termini i no suposaran un gran flux per a les arques públiques.


2. Millora del règim fiscal de PIMES en l'Impost sobre Societats i dels autònoms

Per als anys 2009, 2010 i 2011 s'estableix una millora de la tributació per a aquelles entitats amb un import net de la xifra de negocis inferior a 5 milions d'euros i que tinguin una plantilla mitjana inferior a 25 empleats, amb requisits de manteniment d'ocupació.

La millora consisteix a passar del 25% actual al 20% per la part de base imposable compresa entre 0 i 120.202,41 euros, i per la part de base imposable restant, al tipus del 25 per cent (actualment el 30%).

S'estableix una mesura similar per a les persones físiques contribuents d'IRPF que exerceixen activitats econòmiques i que es trobin en la mateixa situació a través d'una reducció del 20%.

La meva opinió: Segons fonts de l'INE, a Espanya actualment hi ha 3.355.830 empreses censades, el 99,8% del teixit empresarial. Aproximadament una tercera part compliria amb els requisits anunciats (empreses amb menys de 25 treballadors i vendes inferiors a 5 milions d'euros) i es podrien acollir teòricament a la mesura anunciada. En la meva opinió només servirà com a premi per a les Pimes que puguin sostenir la seva plantilla i que tinguin sanejats seus comptes però no serveix per a l'objectiu buscat, que és ajudar a rellançar l'activitat empresarial mitjançant l'alleujament de la pressió fiscal ja que als que ja van bé no soluciona res.

3. Increment de tipus en l'impost sobre el valor afegit

S'incrementa el tipus general de l'impost des del 16% al 18%.

El tipus de l'IVA reduït s'incrementa des del 7% al 8%. Cal assenyalar entre les operacions gravades a aquest tipus, es troba la compra d'habitatge, o els serveis d'hostaleria.

La meva opinió: tot i que era qüestió de temps que els nostres tipus d'IVA, més baixos a Espanya que a la resta de països comunitaris, comencessin a convergir, és una mesura fora de temps que no crec ajudi a complir l'objectiu de major recaptació a curt termini.


L'exemple d'altres països

Mentre Espanya puja els impostos, la resta de països pren mesures per a reduir-los. Però a França, Alemanya i Anglaterra sospesen seriosament el fet d'imposar un cànon al sector bancari perquè siguin ell mateix qui autofinancii les seves futures crisis i de pas, que es vigilin entre ells per evitar que es duguin a terme tipus de pràctiques que puguin afectar la resta.


CONCLUSIONS

Crec que amb aquestes mesures de pujada d'impostos, el Govern espanyol no només es quedarà a mitges en el seu objectiu buscat sinó que a més contribuirà a situar la recuperació d'Espanya a la cua dels països occidentals, tant en temps com en intensitat. Crec que les accions que estan prenent els nostres veïns com el cànon al sector bancari, serien un clar exemple a seguir.

Neteja a fons

Un dia un home em va dir: Kernan ets massa bo, la història ha demostrat que els que triomfen a la vida són els que passen per sobre dels altres i els bons gairebé sempre són trepitjats.

Potser tenia raó, però em nego a pensar que haguem de seguir pel camí del "mal". En aquest sentit, el conseller d'Economia, Antoni Castells, va constatar aquesta setmana el cansament del sistema polític vigent a Catalunya, pel que va considerar imprescindible consensuar determinades reformes per erradicar un sistema corrupte fins a la mèdula. En altres termes ens estava dient que el sistema NO FUNCIONA i que necessita una NETEJA a fons.

Neteja és el terme que millor s'ajusta al que hauríem de fer en la política, el sector financer i en molts altres sectors de la nostra societat civil. I amb un bon desinfectant que elimini tota possibilitat que es tornin a infectar els que vinguin després .

Cada dia que passa em quedo més sorprès del nivell de corrupció que estem tenint a Espanya i em pregunto si els casos Pretoria, Millet, Madoff, etc. són la punta de l'iceberg o són només casos aïllats sense cap més importància.

Encara que preferiria pensar el segon, he de ser coherent i objectiu davant dels cada cop més nombrosos casos que es fan públics dia rere dia i acceptar que Espanya està prop del precipici en aquest aspecte.

Sense anar més lluny, fa una setmana vaig conèixer el cas de l'empresària i propietària del Store Cafè del barri de Gràcia de Barcelona, que m'ha donat permís per publicar-lo com a exemple de la corrupció que hi ha al carrer. Fa un any que està pleitejant contra 2 membres del PP a causa d'una extorsió que li van fer per resoldre la tramitació de la llicència d'activitat d'un local (que lògicament tenien bloquejada sense cap altre motiu que el poder treure partit de la situació). Aquesta empresària, a diferència de molts petits locals de la zona, es va revoltar i es va negar a seguir el joc d'aquests membres impresentables dels partits polítics i va aconseguir que finalment se li donés la llicència del local, tot i que encara segueix en plet. Si algú vol aprofundir una mica sobre aquesta exemplar lluita contra la corrupció, pot seguir el cas en el següent enllaç de TV3: http://www.3cat24.cat/noticia/376067/barcelonaciutat/La-propietaria-dun-bar-es -querella-contra-dos-membres-del-PP-per-presumpta-extorsió


No podem seguir encallats sense fer res més que lamentar-nos sobre els que ens dirigeixen perquè estaríem perpetuant una situació que ningú desitja per a la nostra pròpia supervivència. Espanya necessita amb urgència que es faci una NETEJA com més aviat millor, si no vol esdevenir una bananera de sol i platja com tantes altres.

A continuació relaciono algunes propostes:

1. Massa comandaments a l'Administració Pública fa que ningú es responsabilitzi de res davant ningú i que tot vagi molt lent. Caldria reduïr a la meitat aquests càrrecs públics i que els que saltin trobin alguna sortida en el sector privat.

2. No és lògic que el Sr Zapatero cobri 91.982 euros / any mentre Alfredo Sáenz, vicepresident del Santander cobri 9,8 milions. Mentre això passi, la vida al sector públic s'obre camí en l'obscurantisme. La meva opinió és que s’haurien d’incrementar els sous dels alts càrrecs públics.

3. Per què podem votar els que fan les lleis però en canvi no els que han de vigilar que es compleixin (s'ha vist en aquesta crisi que pot ser el més important)?


Fa pocs dies en un programa de la ràdio es demanava als oients que expliquessin anècdotes on haguessin demostrat tenir una mica de caradura. Em vaig quedar al.lucinat de gent que trucava i reia de la pròpia gràcia d’haver marxat sense pagar d'algun lloc, haver canviat l'etiqueta d'un article per pagar menys, i un munt més de casos que a ells els semblaven graciosos però que en realitat no eren més que petits furts. Em pregunto què passa quan algun d'aquests aparentment inofensius i simpàtics delinqüents accedeix a algun lloc de responsabilitat ja sigui pública o privada.

Tan bé que es viu a Espanya i l'alegria que transmet la seva gent (per alguna raó som uns de les primeres destinacions turístiques del món), no podríem construir entre tots un país on també poguéssim estar orgullosos dels nostres polítics, dels nostres empresaris i de nosaltres mateixos? La neteja és un una activitat necessària i obligatòria si volem recuperar una societat neta com una patena.

Llum sobre el futur

Ara que s’ha oficialitzat la sortida de la recessió a EU i a gran part del planeta, és el moment de preguntar-nos com continuaran les coses.

Per a que les mesures d'estímul anticrisi que s'han anat prenent fins ara i que previsiblement romandran durant gran part del 2010, tinguessin efecte, era necessari que (1) s’estabilitzés el sistema financer mundial després de deixar caure el banc Lehman Brother's i (2) que el sector immobiliari americà toqués fons.

Aquestes dues condicions s'han donat i ara mateix els mercats financers han tornat a la normalitat, amb els seus avenços (ara menys en vertical) i retrocessos naturals que sorgeixen sempre en sortir d'una crisi. Fins i tot el mercat de finançament bancari està tornant a la normalitat i les emissions garantides pels governs s'estan reduint.

Al meu entendre, els factors que seguiran impulsant les borses durant els propers mesos són els següents:

1. Publicacions de beneficis cada vegada millors per als propers trimestres

Els resultats empresarials ja van ser molt millors al estimats pels analistes en el segon trimestre del 2009 (-16% real enfront de -34% esperat) i han estat claus per sostenir la tendència alcista dels mercats des dels seus mínims del passat mes de març.

Estic convençut que els resultats del tercer trimestre que s’acaben de començar a publicar aquesta setmana (estimació del -22% pel mercat) als EUA seran millors del que s'espera. Això respon al fet que històricament els analistes financers, ho sé per experiència pròpia, solen ser molt conservadors en les seves previsions davant la sortida d'una recessió.

Així passarà, al meu parer, com a mínim durant els propers 2 o 3 trimestres. El PER mitjà de les companyies nord-americanes atenent als beneficis esperats en 12 mesos (jo crec que molt inferiors als que seran en la realitat), és a 14,3 vegades davant les 11,3 de 2008, uns múltiples inferiors al rang d'entre 17 i 20 vegades que va dominar entre 2003 i 2006 i lluny dels múltiples de 20 viscuts en 2003.

2. Fusions i adquisicions

Aquest serà un altre factor que mantindrà el rally borsàtil dels mercats ja que els preus pagats per les grans empreses són molt superiors (10% -30%) a les cotitzacions actuals.

Alguns exemples actuals: Telefónica i Vivendi estan en plena lluita pel grup brasiler GVT, Kfrat compra Cadbury, interès de Deutsche Telekom per Spring Nextel, ofertes sobre National Express, acord entre NH Hotels i Hesperia, l'esperada fusió entre Iberia i British Airways o l'interès de fons sobirans per elèctriques com Areva o AES Corporations, per citar-ne algunes.

Un cop comencen les fusions i adquisicions, generalment augmenta l'activitat en el sector ja que moltes companyies temen quedar-se enrera en la recerca de creixement.

3. Sortides a borsa

La recerca de finançament per part de les empreses i el bon to de les borses està fent augmentar les OPV a molt bon ritme. Així, les sortides a borsa durant el tercer trimestre de l'any a nivell mundial van arribar als 37.800 milions d'euros, l'import més alt des del segon trimestre de 2008 i superior en un 292% al segon trimestre de 2009 (Font: Ernst & Young).

El creixement en el volum de OPV europees va augmentar un 12% en el tercer trimestre del 2009 respecte al segon. És de preveure per això que 2010 serà un any amb molta activitat en aquest sector a EU i, en menor mesura, a Europa.


MAPA ECONÒMIC

USA:

Els plans d'estímuls han aconseguit la recuperació del sector automòbil i manufacturer, l'estabilització del sector immobiliari, la flexibilitat del finançament per al sector privat i l'alentiment en el ritme d'acomiadaments. Les previsions de creixement el 2010 se situen en un creixement del PIB del 2,0% -2,5%.

Europa:

Acabarem l'any amb una taxa mitjana negativa del PIB de l'ordre del -4% però el que és poc esperançador és que, excepte aplicació de reformes estructurals (mercat de treball, competència, fiscalitat, etc.), no crec que Europa pugui créixer més del 2% en les fases expansives, més encara amb el procés de despalanquejament. Gràcies a l'impuls d'Alemanya és possible que Europa registre durant 2010 creixements una mica superiors a l'1%, però tot i ser una taxa positiva, és la meitat de la que permetria crear ocupació neta. Espanya ho té bastant pitjor dins d'aquest context, però hi entraré més a fons en el meu proper article.


Japó:

L'elevada dependència de l'economia nipona de les seves exportacions (el 53% es destinen dins d'Àsia), ha provocat que aquest hagi estat un dels països desenvolupats més negativament afectats per la crisi que ha portat el seu PIB a retrocedir un -12,8 % en l'últim trimestre del 2008 i un -12,4% en el primer del 2009

Donada la situació de recuperació de l'economia global podria recuperar-se amb rapidesa encara que el nou govern entrant tingui com a objectiu dinamitzar el consum intern en detriment de l'extern.

Emergents:

Segons l'FMI, la part de creixement atribuïble als països desenvolupats ha caigut significativament, des d'un 64% el 1996 fins un 54% el 2008 i estimen que podria caure fins al 50% per primera vegada el 2014.


Xina:

Es l'esperança de la recuperació mundial i serà la primera economia mundial a recuperar-se, encara que sense haver registrat creixements negatius del seu PIB com la resta d'economies. Els indicadors de la producció industrial i les vendes al detall apunten ja que aquesta economia arribarà l'objectiu del 8% en PIB de creixement marcat pel govern. Durant l'any que vé, veurem taxes de creixement econòmic per sobre del 10%.


Brasil:

El PIB ha crescut a ritmes del 3% el segon trimestre del 2009 després de caure un -0,8% durant el primer trimestre del 2009 i el -3,6% en l'últim del 2008. Per al proper any podríem veure de nou a l'economia brasilera creixent prop del 4%. És una bona aposta per invertir tal com estem veient amb Telefónica i Vivendi en la lluita per GVT.


INFLACIO I TIPUS

A nivell internacional és d'esperar que països com la Xina ens aportin més deflació ja que ells mateixos estan en un procés de reestructuració que els ha portat a una destrucció de més de 41 milions de llocs de treball des de principis d'any amb les conseqüències de la pressió a la baixa dels salaris i finalment dels preus de productes i serveis que ens venen. La inflació no suposarà cap risc durant 2010.

A les futures generacions els podrem dir que hem assistit el 2009, als nivells més baixos de tipus d'interès de tota la nostra història tant als EU (0% -0,25%), Japó (0,1%) com a Europa ( 1%). A partir de 2010, les pujades s'aniran produint de forma gradual i amb ritmes molt diferents depenent de la rapidesa amb què els diferents països tornin a recuperar les seves taxes de creixement positives i ressorgeixin els temors d'inflació.

No obstant, una inflació persistentment reduïda a tot el món desarmar al BCE i la Fed d'arguments que justifiquin pujades de tipus que vagin més enllà del merament testimonial. Si bé Bernanke va advertir el divendres que podem tenir pujades de tipus abans del previst, crec que no ho farà fins a mitjans de l'any 2010 i crec que no abans de finals d'any per part del BCE.

Les apostes semblen situar el començament d'aquestes pujades de tipus per al segon trimestre del 2009 a EU (0,75% -1,25%), i no abans de final del 2010 per a Europa (1,25). Una recuperació d'Alemanya i França més fort del previst seria molt negatiu per a Espanya en el sentit que la pujada de tipus podria minvar la possible recuperació incipient que estaria registrant llavors.

La situació dels tipus a llarg termini és diferent ja que el mercat ja està començant a anticipar el retorn a taxes de creixement positives i és d'esperar que aquest procés vagi en augment.

Així suggereixo que els que tinguin inversions a mitjà i llarg termini i que pensin que necessitaran aquests diners a curt termini, es plantegin la venda de les seves obligacions i bons si no volen veure disminuïdes les seves fortes plusvàlues. Una altra solució és invertir en fons que cobreixen el risc de tipus d'interès (veure escrit del 04.02.2009 Per què la renda fixa no és fixa?).


DIVISA Euro / Dòlar

Hi ha diverses raons que han fet depreciar en més d'un 14% el dòlar enfront de l'euro des de finals de 2008 fins situar-se en 1,48:

(1) Les expectatives de recuperació econòmica mundial fan que els inversors ja no tinguin motius per aguantar una divisa "refugi" (quan el món financer semblava que anava a esclatar a l'últim trimestre del 2008, els inversors es protegien comprant dòlars)

(2) Els tipus d'interès més baixos d'EU davant Europa afavoreix l'euro davant el dòlar

(3) Certs països emergents denominen cada vegada més una menor proporció de les seves reserves a la divisa nord-americana

(4) Amb un dòlar més feble EU està afavorint les seves exportacions amb una sortida més ràpida de la recessió. Aquests factors haurien de romandre intactes durant algun temps més.


CONCLUSIONS I CONSEQÜENCIES PER ALS MERCATS BORSARIS

Crec que el rally alcista iniciat el mes de març passat no s’ha acabat pel que fa a la direcció, encara que és inevitable i convenient que perdi intensitat com està fent en les últimes setmanes.

A partir d'ara convé pensar d'una manera més a llarg termini i menys a curt, ja que la visibilitat més clara sobre el futur permet prémer l'accelerador.

En algun moment del 2010 s’haurà de tornar a frenar ja que les correccions s'imposaran durant una part de l'any; qui endevini quan s’endurà un bon pessic!

Durant les properes setmanes tindrem una bateria de previsions per part de les entitats financeres sobre les apostes de les borses el 2010. De moment algunes ja han començat amb:

Ibex: +8%
S & P: +30%
Eurostox 50: +16%
Nikei: +12%


El més important és que els riscos han canviat de sentit: tant en creixement com en ocupació són més probables les revisions a l'alça que a la baixa, ben al contrari del que ha succeït fins ara.

Tot fa pensar que les perspectives de pujades seran menys fortes per a Espanya encara que, com sempre passa, aquestes apostes quedaran només com a simples referències de les tendències futures.

Com esquivar el cost de les tranferències?

Avui ens hem aixecat amb la magnífica notícia que LA RECESSIÓ ha passat a la història, almenys per a gran part del planeta i amb l'excepció d'Espanya. Bé, temps al temps, que ja ens tocarà a nosaltres. És un fet que no serem els primers en sortir de la recessió.

En canvi, en un estudi recent, la Comissió Europea ha explicat les raons dels elevats beneficis de la banca espanyola i la raó és simple: són els que cobren més comissions pels seus serveis de tot Europa, darrera d'Itàlia. Olé, aquí si que som uns cracs! De mitjana, la banca espanyola cobra 178 euros a l'any en comissions per tenir un compte corrent, just darrera d'Itàlia, on cobren 253 euros. Els segueixen França amb 154 euros, Àustria amb 140 euros, Alemanya amb 89 euros, Bèlgica amb 58 euros i Holanda amb 46 euros.

Segons càlculs recents, els Bancs i les Caixes a Espanya han arribat a pujar fins a un 66% les taxes que cobren als seus clients en poc més de dos mesos. És clar que recuperar part dels ingressos per comissions és una via per compensar una part del menor benefici produït en part per unes majors provisions per cobrir una taxa de morositat galopant (recordem que aquesta taxa es va situar el juliol passat en un 4,73% davant del 2,25% de l’any anterior). Els baixíssims tipus d'interès tampoc ajuden als beneficis de la banca ja que els diners que els clients tenen en comptes corrents afavoreixen les comissions dels bancs sobretot en períodes d'alts tipus d'interès ja que si el client no els utilitza, el banc si!

Un petit gran consell: Transferència Inversa

Fa pocs dies no vaig aconsellar a un client a realitzar l'anomenada "Transferència Inversa" o Ordre de Traspàs d'Efectiu (OTE) perquè vaig donar per fet que tindria unes comissions per transferències inexistents o molt baixes. La meva sorpresa va ser quan em va dir, amb total normalitat i sense cap alteració, que realitzar la seva transferència de 100.000 euros li havia costat 400 euros, és a dir, un 0,4%!

El meu enuig va ser doble, primer amb mi mateix per no haver-li aconsellat fer una Transferència Inversa amb la que s'hauria estalviat 400 euros i segon, amb la caixa en qüestió ja que la comissió cobrada significava aproximadament el que cobraria jo en els següents 2 anys ... però en aquest cas, el valor afegit és més que un simple clic des del seu ordinador!

O sigui que apunta't aquesta operativa en lletres d'OR ja que et pot fer estalviar moltes comissions inútils.

Ordre de Traspàs d'Efectiu (OTE)

Són operacions que permeten el traspàs de fons entre dos comptes bancaris pertanyents a un mateix titular pero situades en dues entitats diferents. Tenen gran importància en l'operativa dels bancs, ja que permeten als titulars l'ingrés de fons d'una forma senzilla, còmoda i, gairebé sempre sense comissions.

Quina és la diferència amb una transferència normal?

L'ordenant (el titular dels dos comptes) realitza l'ordre d'enviament de diners a l'entitat de destinació dels fons, NO a l'entitat d'origen on té els diners. Un cop l'ordre ha estat tramesa al banc origen, aquest té 4 dies per enviar els diners o rebutjar l'ordre.

El Banc d'Espanya permet realitzar aquestes operacions a raó de 150.000 euros cadascuna de manera que si volem transferir 300.000 euros cal realitzar una transferència un dia i una altra el dia següent per imports de 150.000 euros.

Fa uns dies li vaig demanar a un empleat de banca realitzar una operació totalment habitual i molt puntual per a un bon client meu, pel que vaig sol.licitar les millors condicions possibles. Aquesta va ser la seva resposta:

"Renunciar a guanyar diners, no crec que sigui la millor política. El raonament no ha de ser, quin és el mínim que li podem cobrar, sinó quin és el màxim que t'acceptarà el client".

Aquesta frase ens hauria de fer reflexionar i podria donar peu a un llarg debat ja que empresarialment parlant ningú hi podria posar objeccions. Ara bé, quan un ha tractat molt amb els bancs i ha vist tot el que ofereixen a diari, hi poden haver moltes interpretacions diferents .... Crec fermament (i les dades m'ho estan demostrant) que un cop superada la crisi financera la banca del futur serà un negoci amb més comissions. Ens hi haurem d'acostumar però sempre tindrem la possibilitat d'alleugerir la factura final amb operacions simples com l'exposada anteriorment.

Malauradament la banca no és l'única que intenta quadrar els seus comptes: com bé sabeu, el Govern espanyol està tramitant una pujada d'impostos per al desembre, mentre que a França pensen fer el contrari ... hi ha gustos per tot! Però d'aquest tema ja tindrem temps de parlar-ne més endavant!

En què inverteixo els meus diners?

La Borsa és un dels termòmetres més importants per valorar la confiança que la gent té en l'economia pel que la pujada des de mínims dels principals índexs borsaris indica que tornem a tenir una certa confiança cap al futur de l'economia mundial.

Aquestes pujades es deuen a:

- Les primeres revisions a l'alça sobre l'economia nord-americana.

- Les declaracions del prestigiós economista Nouriel Roubini que va pronosticar fa pocs dies la fi de la recessió als EUA durant aquest any 2009.

- El mercat immobiliari USA sembla haver tocat fons (al mes de maig l'índex de preus d'habitatge ha repuntat un 0,9% així com la petició d'hipoteques en les tres últimes setmanes).

- La Xina continua enregistrant un creixement de la seva economia del 7,9% en el segon trimestre.

- Els resultats empresarials corresponents al segon trimestre estimats inicialment en un -34% per a l'S&P no estan essent pitjors dels ja estimats.

Malgrat tots aquests catalitzadors més favorables, una gran majoria d'analistes considera prematur dir que ja estem en un mercat alcista mentre que tots estem d'acord en dir que la recuperació serà lenta a nivell global i molt lenta en la nostra pròpia economia per les raons tantes vegades al.ludides de concentració en els sectors Construcció i Turisme. La factura esperada del pagament d'interessos per l'augment desmesurat de l'endeutament del sector públic serà sens dubte el fre més important en l'etapa de recuperació.

En aquest context dels famosos "brots verds" dels que tant sentim a parlar últimament, molts em pregunten: quin tipus d'inversions puc fer en aquest nou entorn?

Doncs vet aquí la meva proposta per a un perfil inversor moderat que pugui assumir un màxim d'un 30% en Renda Variable i per tant que estigui disposat a assumir algunes pèrdues a curt termini per obtenir més beneficis a mig i llarg termini.

Com a criteri general, descartaria les inversions en Renda Fixa a llarg termini per les pujades dels tipus d'interès que aquest tipus d'instrument registraran en els propers mesos/anys (veure explicació al meu escrit del 02.02.2009: Perquè la Renda Fixa no és fixa?).




1) Dipòsits a Termini

- Depósito Confianza al 3,5%
A través de la nostra agència de Bankinter pots obtenir un 3,5% fins al proper 5 d'agost per imposicions a 6 mesos.


2) Renda Fixa i similars

- Carmignac Securité
Fons de renda fixa amb 5 * Morningstar que inverteix principalment en obligacions o valors assimilats, així com en altres títols de deute denominats en euros. L'objectiu del fons és la recerca d'una rendibilitat regular preservant el capital invertit.
Codi ISIN FR0010149120.

- Schroder ISF Euro Corporate Bond
Fons de renda fixa corporativa amb 4 * Morningstar, proporciona un rendiment de creixement de capital i d'ingressos principalment mitjançant la inversió en una cartera de bons i altres títols de renda fixa i flotant denominats en euros i emesos per governs , organismes públics i emissors supranacionals i empresarials. El fons mantindrà un mínim del 80% del seu patrimoni net en valors no sobirans.
Codi ISIN LU0113257934


3) Renda Variable Mixta

- Carmignac Patrimoine
Es un dels millors Fons mixtes del món (5 * Morningstar) per situar la seva rendibilitat en els últims 10 anys dins dels primers de la seva categoria. S'inverteix de forma permanent el 50% en productes de renda fixa i / o monetaris i 50% en els de Renda Variable.
Codi ISIN: FR0010306142


4) Productes alternatius + estructurats

- JPM Highbridge Statistical MKT. Neutral
Ofereix un rendiment total en tots els entorns de mercat, sigui baixista o alcista amb un objectiu del 5% per sobre de l'Euríbor, fent ús d'estratègies de derivats, quan sigui pertinent. Per anar bé aquest fons necessita una certa volatilitat igual que un veler necessita vent per avançar.
Codi ISIN: LU0273799238

- Dipòsit Estructurat
Els dipòsits estructurats abunden molt en el mercat però els bons són molt rars. Escollir-ne un en funció de les variables del meu últim escrit 19.06.2009

5) Renda Variable

- Inversió Directa
La cartera de valors recomanada en aquest sentit és molt àmplia però les accions que tenen més consens entre les diferents gestores poden ser Allianz, Altrom, Bayer, Deutsh Telecom, Totalfina, BNP Paribas, Eni i Carrefour. A Espanya, Telefónica, Santander, BBVA, Arcelor, Gas Natural, Indra, Acciona, BME, Ferrovial, Red Elèctrica i Repsol.
Entre les accions Nord americanes que són les que sortiran primer de la crisi actual trobem oportunitats entre Microsoft, Mc Donald's, Google, Colgate i Teva entre altres.

-Bankinter Pensión Dividendo
Un fons amb 5 * Morningstar que inverteix un 100% del seu patrimoni en Renda Variable, sobretot en aquells actius que tenen una alta rendibilitat per dividend. El percentatge d'inversió vindrà determinat per la situació del mercat, podent variar des d'un 0% a un 100%.

- Fortis Oportunities USA
Inverteix el 100% en empreses grans i de creixement del mercat Nord americana (5 * Morningstar).
Codi isin LU0377127104

- Robeco Emerging Market
Inverteix en importants empreses dels mercats emergents de tot el món, com Corea, Taiwan, Polònia i Brasil. (3 * Morningstar però amb recorregut molt bo en els últims mesos)
Código isin LU0187076913

- Scandia Pacific
Inverteix en valors d'accions d'emissors de la
regió del Pacífic (5 * Morningstar). Codi ISIN: IE00B01FHV31

Entrant en http://www.morningstar.es/ , introduint el codi isin a la pestanya “buscar”, podeu obtenir una fitxa dels fons que acabo de proposar per poguer comparar totes les variables que un inversor ha de conèixer (política d' inversió, rendibilitat, volatilitat i horitzó d' inversió a contemplar i qualitat en la gestió del mateix).

Como sempre, existeixen múltiples combinacions possibles i totes ben respectables. L'important és que sempre estiguin degudament consensuades entre el client i el seu assessor financer.

Dipòsits estructurats: el nou camp de batalla

El segon trimestre del 2009 s'ha caracteritzat per una allau de notícies que ens conviden a pensar que el pitjor ha passat en termes macro econòmics i que la "tempesta perfecta" ha anat perdent força fins a transformar-se en una fortíssim temporal tropical.

Encara que es vegin les coses amb més neguit queda molta llenya per cremar... En aquest context molts clients em pregunten: I ara què fem?


No hi ha dubte que els que al març van apostar per les accions, estan guanyant al voltant del 40%! Si invirtíssim en lletres del tresor amb els actuals rendiments del 0,93% anual, no igualaríem aquestes rendibilitats fins d'aquí a 37 anys. Bé, això si encara fóssim aquí!

Per això, fins i tot els més conservadors s’han de plantejar invertir part dels estalvis que no necessiten a curt termini en inversions que els produeixin millors rendibilitats que les imposicions a termini fix actuals i ho poden fer amb un risc similar. Per aconseguir-ho, pronostico que el proper camp de batalla de les entitats financeres, un cop acabin amb la campanya de les seves accions preferents (veure el meu escrit anterior) serà sens dubte els Dipòsits Estructurats ... si, si, aquells que ens van donar alguns disgusts en el passat recent!

Es tracta d'una modalitat de dipòsit bancari a mig i llarg termini amb la rendibilitat vinculada, total o parcialment, a l'evolució d'índexs, accions, divises o qualsevol altre actiu de referència (anomenat subjacent) tant del mercat nacional com internacional i el capital pot estar garantit en la seva totalitat (al 100% per imports no superiors a 100.000 euros ja que el FGD és l'últim garant si falla l'entitat).

Com es construeixen i quines comissions generen als seus emissors?

1. Si l'estructura que es vol fer és de, per exemple 100.000 € a 3 anys i vinculada a l'Ibex 35 i garantit al 100%, es calcula primer quants diners caldria invertir avui per a obtenir el capital garantit d’aquí 3 anys.

2. Avui, el tipus d'interès a un termini de 3 anys està en un 2,3%. Hauríem d'invertir avui 100.000 / (1 +2,3%) ^ 3, és a dir 93.406 €, per obtenir 100.000€ al venciment. Ja tenim el nostre capital garantit, ara falta posar rendibilitat a l'estructura ...

3. Com que el producte que tenim és de 100.000 €, ens en sobren 6.594 (100.000 - 93.406) que utilitzarem per comprar una opció (*) sobre l'Ibex 35 amb venciment d’aquí a 3 anys. Amb aquesta quantitat i les variables de les quals depèn (volatilitat i dividends), en tindríem per comprar per exemple el 47,8% del que pugi l'Índex. Ens faltaria una establir la comissió del producte ... posem un 2,8%!

4. Per concloure, com que el nostre dipòsit és de 100.000 € nosaltres rebrem el 45% (47,8% -2,8%) del que pugi l'Índex (si puja un 60% rebrem el 45% X 60%, és a dir un 27 % al cap de tres anys enlloc del 7% que hauríem rebut en invertir en un bo a 3 anys o al 2,8% en Lletres del tresor. Si baixa la borsa un 50% durant aquest temps nosaltres recuperem el nostre capital invertit ... et voilà !

Si el termini de l'estructura hagués estat de 6 o 7 anys, hauríem disposat de més diners sobrants per comprar l'opció sobre l'Ibex, podent garantir gairebé el 100% de la pujada. Ja sabem doncs que a major termini o major tipus d'interès, més rendibilitat potencial ofereixen les estructures.

(*) En el nostre exemple, les opcions de compra (Call), són instruments financers que et donen el dret de comprar un determinat actiu subjacent (l'índex Íbex 35) a un preu fixat (preu d'exercici) per endavant en o abans d’una data futura a canvi d'una prima que paga al que ven l'opció.

Un element fonamental a tenir en compte en els productes estructurats que no són garantits és el tipus de barrera de seguretat que tenen. Si el preu del subjacent del nostre producte baixa per sota del preu de la barrera estipulada, els nostres rendiments futurs i el nostre capital perillen. Per això cal saber que:

Existeixen 3 tipus d'opcions:

Les americanes donen la possibilitat de ser exercides en qualsevol moment, fins a la data de venciment. En aquest cas un cop tocada la barrera, el nostre producte estructurat està en perill ja que si abans del venciment el preu del nostre subjacent no s'ha situat per sobre del preu d'inici podem obtenir una pèrdua de capital.

Les europees només poden ser exercides a la data de venciment de manera que són més interessants per a l'inversor que no ha d'estar tan preocupat per si en determinats moments la barrera es vegi perforada ... només es mira el que passa al venciment.

Pel que fa a les asiàtiques, el seu valor al venciment no depèn del preu de l'actiu subjacent en aquell moment, sinó de la mitjana dels seus preus en un període determinat de temps. En moments de baixades prolongades són més interessants però no en moments de possible recuperacions com ara.

Per què les entitats es bolcaran en aquests productes?

- Un moment com l'actual sembla adequat ja que aquest tipus de productes ofereixen millors rendibilitats en anys amb bones perspectives.

- Els dipòsits bancaris tradicionals no són rendibles per a la banca i donen actualment pèrdues front a les comissions atractives dels estructurats.

- En tenir venciments més llargs i poques finestres de liquiditat, permeten establir un compromís més gran entre entitat i client, cosa que no passa quan tothom es casa amb el millor postor.

Conclusions:


Un percentatge altíssim de l'àmplia oferta de productes que surten al mercat són dolents i sense cap interès per a l'inversor, així de clar! Són en general complicats d'entendre i ofereixen rendibilitats potencials molt pobres en la gran majoria de casos.

No obstant això, en alguns casos i per a tot tipus de perfil, crec que hi ha bons productes i per tant una altra vegada haureu de confiar en el vostre assessor perquè us guiï de la millor manera possible.

Compte amb les participacions preferents!

Es posible que un dia d’aquests la teva entitat bancària et truqui per recomanar-te comprar accions o participacions preferents ... És important que llegeixis aquestes línies per saber si aquest producte et convé ja que teclejant a Google "CNMV Accions preferents" toparás amb advertències tipus: "La CNMV informa l'inversor que les participacions preferents tenen un elevat risc que pot generar rendibilitat, però també pèrdues en el capital invertit".

Què són?

Són valors mobiliaris representatius del capital social d'una entitat (el que els aproxima al concepte de renda variable), si bé atorguen als seus titulars una remuneració predeterminada (fixa o variable), condicionada a l'obtenció de suficients beneficis distribuïbles per part d'aquesta societat .

Quins aspectes cal tenir en compte?

Són perpètues, és a dir, no tenen venciments predeterminats com els Bons i / o obligacions, encara que l'emissor pot acordar l'amortització (la recompra) un cop transcorreguts almenys cinc anys des de la seva adquisició . Això fa que l'inversor no tingui cap control sobre l'horitzó temporal de la seva inversió i no pugui planificar quan recuperarà la seva inversió inicial.

Tot i que sovint l'entitat assegura una liquiditat diària en cas de voler vendre el títol, això no és exactament així, ja que l'entitat ha de trobar un potencial comprador entre la seva xarxa de clients i el preu pot estar molt allunyat del seu valor inicial. A més el Banc / Caixa no pot el adquirir directament a la seva autocartera, perquè aquest actiu no podria computar com a Capital Propi (objectiu últim d'aquestes emissions). A la pràctica són doncs valors molt poc líquids.

En cas de fallida de l'entitat, aquests títols se situen en l'ordre de recuperació dels crèdits per darrera dels creditors ordinaris i per davant de les accions ordinàries (i de les quotes participatives en el cas de les caixes d'estalvis).

El ganxo de la rendibilitat inicial sol ser el factor decisiu a l'hora de convèncer a un client però no sempre són ben explicats pels astuts comercials.

Per calcular el rendiment d'aquests títols cal tenir en compte 2 factors:

(1) el cupó anual que sol oscil.lar entre el 6,5% i el 8,25% en els seus primers anys per posteriorment oferir una rendibilitat fixa en funció d'un interès de mercat (Euribor + diferencial).

(2) el segon factor i el més important: cal tenir en compte la diferència de preu entre l'inicial i el cotitzat en el mercat. En les últimes recompres realitzades pels bancs als seus clients i en una ostentació de "generositat" han arribat a pagar només el 40-50% del seu valor inicial ocasionant fortes pèrdues als seus clients.

D’aquesta manera, l'inversor ha de contemplar un horitzó temporal molt llarg (10-15 anys mínim) per tenir més possibilitats de sortir-ne beneficiat.

La meva opinió és que el rendiment esperat que ofereixen aquests actius normalment no compensa els múltiples riscos que impliquen, encara que he de reconèixer que hi ha bones oportunitats en les emissions emeses fa anys i que cotitzen molt per sota del seu valor de partida. En aquests casos les rendibilitats potencials poden arribar al 10% -12% anual per terminis de 10-15 anys o fins i tot més gran si tenim la sort que l'entitat decideixi recomprar durant aquest període.


Perquè els Bancs venen aquest producte?

Si revisem el meu escrit del passat 01/04 (Com escollir Banc / Caixa en temps de crisi?) veurem un gràfic molt eloqüent que evidencia la solvència i la ràtio de morositat de la majoria de les entitats financeres espanyoles. És públic i notori que a totes les entitats de crèdit del nostre país els cal recapitalizar-se i troben en aquests títols la manera més avantatjosa per fer-ho ja que l'import captat els aporta liquiditat en els seus balanços, últimament molt deteriorats per la crisi, i Capitals propis que els reforça la ràtio de solvència.

Des del desembre del 2008, quan el BBVA va iniciar la nova onada d'aquest tipus de col.locacions, Bancs i Caixes han llançat al mercat 4.000 milions d'euros en participacions preferents. La cifra es dispararà en els propers dies ja que La Caixa i Caja Madrid llancen aquesta setmana una oferta de 2.000 i 3.000 milions d’accions preferents respectivament ... avís a navegants.

Advertències:

A principis d’abril Standard & Poor's, va rebaixar el ràting de les emissions preferents i deute subordinat de 60 entitats europees, entre elles, nou espanyoles (Santander, BBVA, Popular, Banesto, Sabadell, Bankinter, La Caixa, Caja Madrid i Ibercaja). L’entitat de qualificació va advertir sobre la possibilitat que la banca suprimeixi els interessos que paga per les seves emissions amb l'objectiu de reforçar el seu capital. S & P creu que aquesta restricció podria fins i tot ser imposada pels governs, per tal de preservar la liquiditat i la solvència de les entitats.

Remeto el testimoni d'una inversora en preferents en un fòrum financer:

“Me parece genial que hayas comprado esas preferentes de Caja España, sabes a lo que te arriesgas, y lo asumes, además el interés y el diferencial posterior es muy bueno. Desgraciadamente, cuando yo compré las preferentes no conocía el producto (y no tenían una rentabilidad tan alta), yo creía que estaba comprando un Bono con un vencimiento determinado, y ahora me encuentro con papelitos que algunos no valen nada, y otros valen muy poco, y a saber si cobraré el cupón. De quien es la culpa, algunos pensarán que es mía por comprar productos para los cuales no tenía una cultura económica adecuada, pero si ahora os digo que yo cuando entré por la puerta del banco mis palabras fueron: "quiero un producto con el capital 100% seguro, con una rentabilidad fija y un vencimiento a 4-5 años.
Bueno cada persona tendrá su propia opinión, pero esta es mi verdad y yo creo que mi banco y sus comerciales (que no asesores) no obraron correctamente y si me apuras con no muy buena fe”.

Conclusió:

Les preferents són per a inversors amb vista a 10-15 anys mínims que no necessitin desfer la seva inversió amb anterioritat i sobretot que estiguin preparats a afrontar fortes variacions en el preu. Cal intentar comprar les emissions emeses fa uns anys que ofereixin un cupó (interès) atractiu i que cotitzin molt per sota (50%) del seu valor inicial en empreses amb bons fonamentals per reduir el risc d'impagament del cupó. Aquests són els elements necessaris però a vegades no suficients per obtenir una bona inversió a llarg termini en aquest tipus d'actius i és el missatge que cal traslladar a la nostra entitat.

Podem entrar en deflació?

La inflació negativa del 0,1% dels mesos de març i abril (única des de que va començar la sèrie estadística de l'IPC en 1961) ha desencadenat els pitjors temors sobre una possible entrada en deflació (baixada generalitzada del nivell de preus) a Espanya. Si fos el cas estaríem davant d'una de les malalties més perilloses de l'economia ja que provoca:


a) Una caiguda del consum (1er component del PIB) pel retard continu de les decisions de compra sobre alguns béns com cases, automòbils, etc.

b) Una caiguda de la inversió (2n component del PIB), ja que les empreses no invertiran per augmentar o reposar la seva capacitat productiva sabent que el consum cau i el preu dels productes i serveis també.

c) Deutes: la inflació en termes monetaris fa que el meu deute vagi perdent valor amb el pas del temps (si dec 100, d’aquí un any amb una inflació del 3% tindria un deute de 97) en canvi la deflació faria l'efecte contrari ( si dec 100, amb una deflació de l'1% tindria un deute de 101 i també cau el consum)

A Espanya una possible deflació ens afectaria molt més encara:

La primera raó és perquè la deflació fa més llarga i penosa l'absorció de la sobrevaloració dels preus immobiliaris. A principis dels noranta, per exemple, els pisos estaven sobrevalorats al voltant del 20% a Espanya, però com que la inflació de llavors superava el 5% anual, la sobrevaloració es va absorbir en pocs anys i després d'un parell d'anys de baixades de seguida vam tornar a pujar una altra vegada. Ara, amb una inflació propera al 0% i amb una sobrevaloració més elevada, trigarem més anys a absorbir aquesta sobrevaloració, i més encara si la inflació fos negativa.

La segona raó és que la baixada de preus de l'habitatge beneficia els que volen accedir a ella, els quals són bastants, però per descomptat a Espanya perjudica els que ja la tenen, que són moltíssims més! Així, els que ja tinguin habitatge pròpia comprovaran que són menys rics del que pensaven, i això retraurà seu consum a través del mecanisme que coneixem com a efecte riquesa o, millor dit efecte pobresa.

Però no ens esverem ja que de moment la inflació subjacent (la inflació que prescindeix de les variacions dels productes més volàtils com les benzines, energies en general i aliments frescos), que recull el comportament més estable dels preus, està lluny de mostrar taxes negatives ja que va pujar al març un 1,3% en taxa interanual.

Per confirmar una deflació, aquest indicador hauria de baixar durant un periode de 6 mesos. A més, com ja he explicat en anteriors escrits, l'enorme quantitat de liquiditat injectada en el sistema pels bancs centrals, suposa un alt risc d'inflació a dos o tres anys vista de manera que no passarà molt de temps per a que tornem a témer el fantasma de la inflació.

Petita lliçó d'economia bàsica

Si fóssim Obama o qualsevol altre mandatari rellevant tindríem sempre presents 4 objectius per a l'economia del nostre país:

1) Augmentar el PIB (suma de tota la producció de béns i serveis d'un país)

2) Intentar arribar a la PLENA OCUPACIO, un estat desitjable per si mateix.

3) Aconseguir una certa estabilitat de PREUS ja que no tota la població es pot protegir contra les seves pujades (els jubilats no poden mentre que les empreses ho tenen en general més fàcil).

4) Tenir superàvit a la BALANÇA COMERCIAL, és a dir que les exportacions superin les importacions. A Espanya passa exactament a l’inrevés: el 2008 vam tenir un dèficit comercial de 94.107 milions d'euros, gairebé el 10% del PIB, un dels més alts del món.


Aquests 4 objectius no es solen aconseguir simultàniament (si augmenta molt el PIB i l'ocupació normalment puja la inflació i viceversa) de manera que hem de prioritzar sempre segons la situació econòmica de cada moment.

En aquests moments de crisi, per a molts països l'objectiu més immediat és tornar a taxes de creixement positives.

El PIB d'una economia industrialitzada està format per tres grans magnituds:

(1) Consum (representa el 65% -70% del total del PIB i pot provenir de les administracions públiques o de les llars)

(2) Formació Bruta de Capital Fix (les inversions que realitzen les empreses públiques i privades representen el 20-30% del total del PIB)

(3) Saldo de la Balança Comercial (representa el saldo de les Exportacions menys les Importacions).

PIB = Consum + Inversió + Saldo Exterior

El següent quadre Macro per l'any 2009 ens mostra cadascun d'aquests tres components per a l'economia espanyola així com el reflex dels 4 objectius contemplats per AFI (Analistes Financers Internacionals) (el més pessimista) el Govern (el més optimista) i la Unió Europea.



Per aconseguir els 4 objectius comentats anteriorment es disposa bàsicament de 3 grans instruments:

POLÍTICA MONETÀRIA: actua sobre els tipus d'interès i la quantitat de diners en circulació. El Banc Central Europeu (BCE) i la Reserva Federal a EU. són els màxims responsables en aquesta matèria i són totalment independents dels diferents governs en les seves decisions.

POLÍTICA FISCAL I PRESSUPOSTÀRIA: utilitzar els impostos i la despesa pública per actuar sobre el Consum. A més impostos, les famílies tenen menys ingressos disponibles per gastar i les empreses tendeixen a invertir menys i viceversa.

POLITICA DE CANVI: Si depreciant la nostra moneda respecte les altres, els nostres productes són més barats per als nostres compradors estrangers i en canvi en ser més cares les importacions ajudem o provoquem una pujada de preus al nostre país. Quan l’EURO s'aprecia contra el DÒLAR o contra el YEN les nostres empreses exportadores es tornen menys competitives ja que els nostres productes costen més cars i als turistes els costa més diners passar les seves vacances a Espanya.


Mesures preses a Espanya i per part del BCE per tal de pal.liar la crisi actual:

Política monetària:

Des del passat 8 d'octubre el BCE ha rebaixat els tipus d'interès des del 4,25% fins a l'actual 1,25%, el més baix des de la 2 ª Guerra Mundial. Probablement continuaran aquesta relaxació fins a una franja del 0,5% -1% d'aquí a l'estiu, la qual cosa portarà a una disminució de les càrregues financeres de les famílies que disposaran d'uns 11.900 milions més durant 2009. Per contra, provocarà una disminució d'uns 6.400 milions en interessos cobrats dels dipòsits obtenint un efecte net positiu per a la renda disponible (RD) de prop de 5.500 milions d'euros (el 0,7% del total de la RD), produint un efecte positiu sobre el consum i el PIB.

Política Fiscal:

- Mesures per fomentar l'ocupació: els Fons Estatals d'inversió per als ajuntaments han representat uns 8.000 milions d'euros als quals se sumaran els de suport a sectors específics com el de l'automòbil (2.900 milions d'euros).

- Mesures d'ajuda a les famílies: suposaran un increment de la seva renda disponible al voltant dels 9.900 milions d'euros distribuïts en (1) deducció de l'IRPF dels 400 euros (6.000 milions d'euros), (2) supressió de l'Impost de Patrimoni (1.800 milions d'euros) i (3) la moratòria temporal de les quotes hipotecàries (2.080 milions d'euros).

En total aquests ajuts de tipus fiscal representen uns 20.780 milions d'euros, un 2% del PIB espanyol, que serveix per compensar en part la patacada de la inversió privada i del consum de les llars.

A banda d'aquestes mesures ja preses, la baixa inflació (previsió del 0,2% per al conjunt del 2009) i les baixades del preu del petroli també ens permetran estalviar uns 11.000 milions d'euros addicionals.

De moment i contràriament al que desitjava Obama en la reunió del G20 del passat 31 de març, la UE ha decidit que de moment ja n'hi ha prou amb aquestes mesures. El temps ens dirà si són suficients o si encara hem de posar llenya al foc!

Com escollir Banc/Caixa en temps de crisi?

Com és ben sabut, el Banc d'Espanya acaba d'intervenir la Caixa Castella-la Manxa (CCM), abonant el terreny per preparar-nos a noves intervencions, tal com vaig avançar en el meu escrit del 19/01/09 (Agafo el banyador o el paraigües?).

En ser la primera entitat intervinguda, el fons especial de 100.000 milions d'euros que el Govern ha dotat en els pressupostos 2009 serà suficient, de moment, per a cobrir els 9.000 milions que aquesta primera intervenció suposarà per a les nostres butxaques.

Però arribats a aquest punt em pregunto: si ens hem gastat el 10% d'aquest fons en una entitat que representa menys de l'1% de tot el sector, què pot passar si en les properes setmanes / mesos cal intervenir entitat de pes mitjà?


Dos consells per a aquells que encara pensen que tot el que està passant és pura ficció:

1) Llegir amb calma i amb el llapis a la mà "El Cisne Negro" (El impacto de lo altamente improbable) de Nassim Nicholas Taleb, llibre que em va recomanar, amb molt d'encert, el meu savi amic Toni.

2) Deixar-nos de sentimentalismes i començar a escollir una entitat financera en funció d'uns paràmetres objectius (encara que malauradament, ni tan sols així ens assegurarem d'estar fora de perill d'un possible terratrèmol).

El supervivent de la banca americana JP Morgan acaba de publicar un informe molt revelador sobre el sector financer espanyol que ens hauria d'ajudar a orientar el nostre judici sobre la fiabilitat de la nostra entitat financera.

L'informe es resumeix en un gràfic molt eloqüent, que encara que no és exhaustiu en no incloure totes les entitats del país, pren en compte la seva morositat i la seva solvència, dos elements essencials per a mesurar el risc potencial de cada una d'elles amb les dades oficials a 31.12.2008. Una cosa que a gairebé cap client d'un banc se li hagués ocorregut demanar però que pels temps que corren no és gens superflu.




Com llegir les dades?


CORE Tier 1 (eix vertical): És la SOLVENCIA de l'entitat calculada com percentatge que representa el total del seu Capital, Reserves (beneficis passats no distribuïts) i Participacions Preferents (accions de l'entitat que concedeixen als seus titulars una remuneració predeterminada condicionada l'obtenció de beneficis), sobre els seus deutes totals. Com més elevat és aquest rati, més solvència ofereix l'entitat als seus creditors entenent com raonables els valors superiors al 6%, de manera que com més amunt estem en el gràfic, pitjor.

RATI DE MOROSITAT (eix horitzontal): És el percentatge que representen els crèdits dubtosos d'una entitat sobre el total de la cartera dels seus crèdits. En la legislació espanyola, crèdits dubtosos inclouen saldos i / o quotes vençudes i no pagades de fa més de 3 mesos. Aquestes dades estan fetes amb les dades oficials i pel que sembla CCM va enganyar el Banc d'Espanya de manera que podem suposar que no serà un cas aïllat. És com el dòping dels ciclistes que suposadament afectava pocs ... cert o no, el que espero és que de totes maneres el que s'imposava fos el millor. Com més a l'esquerra en el gràfic, més baixa tenim la morositat i per tant menor risc té el banc comparat amb les altres entitats.

Si vols aprofundir en aquest estudi et recomano accedeixis a la pàgina web
http://estaticos.expansion.com/estaticas/documentos/2009/03/nuevaeconomia230309.pdf


Una altra mesura a tenir en compte és calcular en quina proporció un banc té cobert el seu rati de morositat: s'anomena TAXA DE COBERTURA (ha passat al 69% de mitjana en tot el sector davant el 250% de fa una mica més d'un any). Aquelles entitats amb cobertura inferior al 100% tenen part dels seus crèdits dubtosos sense cobrir i per tant en cas de necessitat hauran de recórrer als seus beneficis, si arriben, i si no n’hi ha prou, al Core Tier1. D'aquí la importància de la relació entre la capacitat de generar beneficis i el rati de morositat no cobert per les provisions.

Per donar un exemple, Caixa Catalunya va guanyar 194 milions d'euros en 2008 sacrificant molt benefici (va destinar més de 881 milions a provisions per augmentar la seva taxa de cobertura actualment del 56,7%) per augmentar així el seu coixí davant la crisi. La part de crèdits sense cobrir encara suposen uns 1.190 milions d'euros de manera que haurà de perseverar per assolir els seus competidors més directes ...

Els dos grans bancs espanyols juguen en una altra lliga ja que el Santander, el banc amb més beneficis (8.876 milions d'euros) cobreix amb ells 6,68 vegades la seva morositat no provisionada (1.328 milions d'euros). I la relació és encara més gran en el BBVA: els seus 5.020 milions de benefici suposen 7,72 vegades els 650 milions de mora no coberta.

Com sempre, quan es diu que el sector espanyol està sa, les xifres totals són enganyoses ja que aquests dos bancs fan que les xifres del sector en la seva globalitat es distorsionin enormement quan en realitat algunes entitats van una mica, per no dir molt, coixes ...

Per acabar, com més amunt i a la dreta es troba un Banc / Caixa en el gràfic, en pitjor situació comparativa es troba respecte a les altres entitats i com que una imatge val més que mil paraules, us deixo que tregueu les vostres pròpies conclusions

Yes, we can! Anem pel bon camí?

Seguint amb els escàndols bancaris que recentment inunden la premsa econòmica mundial, la setmana passada ens va sorprendre la següent notícia:

American International Group (AIG), una de les empreses d'assegurances més grans del món, tot i haver estat a punt de fer fallida diverses vegades i haver rebut subsidi estatal, acaba de premiar els seus 73 "millors" executius amb una bonificació de 218 milions USD.

En efecte, sense l'ajut estatal de 182.000 milions de dòlars (això són 23,5 bilions de les nostres antigues pessetes si no m'he pres cap substància al.lucinògena!!!), ara mateix l'empresa descansaria en el regne dels cels.

El Govern americà ha intentat trobar una solució a aquest escàndol que no ajuda gens a la recuperació de la confiança de la ciutadania: recuperar gran part d'aquestes indemnitzacions votant un projecte de llei que gravi al 90% aquest tipus de retribucions.

En cas que aquesta iniciativa progressi, potser l'Administració nord-americana estaria posant la primera pedra per reconstruir i enfortir els valors fonamentals sobre els quals l'economia mundial necessita recolzar-se per tornar a créixer.

Els nostres dirigents haurien de prendre nota ja que arribat a aquest punt de l'actual recessió, crec que restablir la confiança és l'únic que queda per fer després de totes les mesures preses fins ara i que resumiré en el meu proper escrit.

Gràcies a aquest cop d'efecte per part de l'administració nord-americana, estic convençut que la confiança tornarà a fluir i no tindrem ja cap excusa per lamentar-nos de tanta crisi ...

No vull infondre falses esperances però crec que no falta molt per que els Estats Units comencin a donar-nos bones notícies o com a mínim no pitjors a les actuals. I com sempre, després vindrem nosaltres.

No posis tots els ous al mateix cistell! El Risc (part IV)

Fa més d'un any que vivim en un entorn turbulent, amb intenses variacions dels preus de les accions, la renda fixa, el sector immobiliari, les divises, les matèries primes i els metalls preciosos.

Avui m'agradaria dedicar aquest escrit a la VOLATILITAT, el seu concepte, com es calcula i com ens pot ajudar per valorar les propostes de la nostra entitat bancària o del nostre assessor financer.

Sabies que el risc d'un actiu es pot mesurar quantitativament parlant? Això no significa que siguem capaços d'anticipar-però si ens pot ajudar a l'hora de prendre decisions d'inversió. No s'ha d'oblidar que ningú no et coneix millor que tu mateix i per tant, ningú millor que tu sap quin producte et convé més.


El risc es mesura mitjançant una mesura estadística, la desviació estàndard. Potser algú domini perfectament el concepte però a la majoria us sonarà a xinès o com a molt us recordarà vagament alguna cosa de l'escola; i a uns quants us farà tornar a les classes d'estadística on, en comptes d'escoltar el "profe", la ment s'escapava cap a algun lloc llunyà ... fins que el mestre et feia tornar a la realitat: Fulanito, desperta! Què és la desviació típica? I ja l'havíem liat ...

Des de petits, prevenim i ensenyem als nostres fills els riscos que poden córrer: no parlis amb desconeguts, no acceptis llaminadures de ningú que no coneguis, etc ... En canvi, ens vé el director de la nostra agència bancària amb una proposta que no entenem i allà estem, disposats a deixar-hi fins la camisa!

Avui indagaré en aquest concepte que darrerament tan sovint sentim o llegim en els mitjans de comunicació:

Volatilitat: Diferència entre la rendibilitat d'un determinat actiu respecte el rendiment mitjà que ha obtingut en el passat. Com més gran és aquesta diferència, major és la incertesa de l'actiu i per tant major és la seva volatilitat.

Com es calcula?

Ho veurem amb el següent exemple:



Rt (1) = Rendibilitat de cada periode (en el nostre cas anual)
Rmedia = Rendibilitat Mitja del periode (6% +9% +3% -2%) / 4 = 4%
Variànça = Suma (Rt-RME) ^ 2 / N º períodes = 16,5%
Desviació Típica = Arrel quadrada de la variànça = 4,06%

VOLATILITAT = Desviació típica = 4,06% = RISC TOTAL D'UN ACTIU

En el nostre exemple, una volatilitat anual del 4,06% vol dir que respecte a la rendibilitat mitjana del nostre actiu, el 4%, normalment no ens hem de separar en més ni menys del 4,06% (volatilitat). No obstant això, hi haurà periodes en que aquests valors es poden veure superats, com està passant en l'actual crisi, per la qual cosa aquesta dada s'ha de prendre únicament com a referència per entendre el tipus de risc que comporta el producte.

Encara que sigui una gosadia financera, prenent les dades històriques dels anys 1991 a 2007, podríem delimitar les volatilitats anuals dels principals actius financers de la següent manera:

Accions: entorn al 20% -25% anual (tot i que durant 2008 es va disparar fins al 70%).
Bons del Tresor (3-5 anys): pot arribar fins al 4% anual.
Lletres del Tresor: 0,5% -1% ... és el menys volàtil i convenient per a la total seguretat i com a refugi a curt termini a l'espera que amaini la tempesta.

Aquesta volatilitat del 20% en una acció o en qualsevol d'aquests actius es pot descompondre en 2 tipus de riscos:

1. Risc Sistemàtic(no confondre amb sistèmic; veure Risc part I): nivell de risc que no es pot eliminar o reduir amb la diversificació, ja que depèn d'aspectes generals que afectaran a tots els valors de manera idèntica o similar (inflació, tipus d'interès , fiscalitat, esdeveniments polítics són exemples clars). Només es pot reduir o eliminar mitjançant l'ús d'instruments derivats (futurs i opcions que estudiarem en una altra ocasió).

Exemple: Si el Banc Central Europeu baixa els tipus d'interès, això afecta tant els que tenen sobrant de liquiditat (tindran menys ingressos financers) com a aquells que els cal finançament (tindran menors despeses financeres).

2. Risc No Sistemàtic: aquell risc que de produir només afectarà a determinats col lectius. Si en una cartera només existeix un valor, el risc total de la mateixa serà molt elevat ja que si aquest valor travessa dificultats això afectarà a tota la cartera. S'anomena també el risc específic o risc diversificar ja que pot reduir o eliminar mitjançant la diversificació tenint uns 15.-20. valors que no tinguin característiques similars (no estiguin correlacionats) en una cartera.

Exemple: un incendi d'una fàbrica tindrà conseqüències molt delimitades a la pròpia societat o la pujada d'una determinada matèria primera afectarà el sector que més la utilitza, etc.

En augmentar el nombre de valors en la nostra cartera, el nostre risc no sistemàtic disminueix fins arribar un moment en què ja no serveix de res augmentar més els valors en cartera perquè hem arribat al mínim risc que tindrem sempre: EL DE MERCAT.

Què ens impedeix diversificar correctament?

L'exigència per part dels bancs de comprar imports mínims per a la compra de determinats actius (en Renda Fixa se situen entre 50.000-100.000 euros).

A la compra d'accions aquests mínims són molt baixos però en canvi les despeses de corretatges i altres despeses fixes fan que no sigui molt rendible comprar menys de 2.000-3.000 euros per valor.

A aquestes barreres cal sumar després els condicionants fiscals de cadascun dels diferents productes, però en aquesta crisi s'ha pogut constatar que la barrera més important és la potencial iliquidesa de certs productes com els Hedge Funds (veure anterior article del 15/01 / 2009), Fons Immobiliaris o Participacions preferents.

Conclusions

Aquestes barreres aboquen a molts inversors a comprar quasi per exclusió productes d'estalvi col lectiu com els Fons d'Inversió que per vocació i normativa, són instruments que diversifiquen el risc no sistemàtic en totes les categories de risc existents.

Et suggereixo que facis una prova la propera vegada que el teu banc o el teu assessor t'aconselli un producte (fons d'inversió, pla de pensions, unes accions, renda fixa o qualsevol producte que tingui a veure amb els teus estalvis). Només li has de fer la següent pregunta:

Em pot indicar la volatilitat anual que té aquest producte així com la rendibilitat que creu que puc obtenir i el termini que em proposa perquè es compleixi tot això?

Per la cara que posi reconeixeràs immediatament si sap la resposta o no i, com a mínim, el poses en un compromís i et diverteixes una estona.

Molts, encara que pensem que som experts, de fet no ho som més que altres. L'únic que ens diferencia respecte als altres és que a vegades sabem explicar les coses una mica millor, res més! El nostre ofici ha de ser senzillament exercir de sommelier i proposar el vi que millor correspongui al plat que anem a menjar. Bon profit

Sr Zapatero: li agradi o no, vostè està cridat a ser el Robin Hood d'aquesta crisi!

Ja que ells ens roben, enganyen i llencen per terra els valors més fonamentals, jo em permeto criticar-los... Què menys!

Sr Zapatero, vostè predica que per sortir d'aquesta crisi hem de recuperar la confiança. Totalment d'acord! Fins ara tota la seva actuació es centra en injectar diners aquí i allà i invertir en obres públiques per tot arreu per compensar la caiguda de l'economia privada. Cap objecció, encara que crec que els seus assessors han passat per alt una cosa molt important per a que es recuperi aquesta confiança perduda i es torni a consumir, invertir i confiar en els bancs, tan vitals per al funcionament de l'economia.

Desitjo dir en veu alta el que preocupa a moltíssima gent però que solem deixar en els nostres pensaments o com a molt en comentaris en cercles tancats. I a qui denunciar, Sr Zapatero, la permanent violació dels nostres valors essencials -integritat, honestedat, respecte, responsabilitat i justícia- sinó al màxim responsable de l'Estat?

Vostè, ho vulgui o no, ha estat cridat a ser el Robin Hood d'aquesta crisi i jo em permeto humilment donar-li algun consell. Només li demano que els llegeixi i després si ho desitja, els llença a la paperera.


ACUSO els bancs d'aprofitar-se del poc o nul coneixement dels seus clients.

Recordo un dia de l'any 1992, disposats a signar la compra de casa nostra. El notari es va sorprendre quan va veure les condicions que havíem aconseguit del banc. I no les vam aconseguir per ser clients importants sinó simplement per tenir més coneixements que la majoria de la gent sobre aquest tipus de pràctiques bancàries. De les 5 o 6 variables que cal tenir en compte a l'hora de contractar una hipoteca, quants diners hauran robat els bancs amb l'establiment de l'arrodoniment sobre el tipus d'interès de l'euribor? No he fet el càlcul però les xifres són astronòmiques...

Solució? Obligar a facilitar una informació transparent, prohibint l'ús de la lletra petita.

ACUSO els bancs d'enganyar als seus clients.

Avui mateix surt publicada en tots els diaris la notícia de que el major fons d'inversió immobiliari i de totes les categories existents a Espanya, el Santander Banif Immobiliario, amb més de 51.000 partícips i 3.400 milions de patrimoni, no pot atendre els seus reemborsaments massius ... Perquè massius? Perquè el seu màxim responsable, el Sr Pedro Ruiz-Olivares (Vicepresident i Conseller Delegat de la gestora del fons) va assegurar a finals de setembre del 2008 que, malgrat les dures condicions per les quals atravessava el sector immobiliari, aquest fons d'inversió obtindria una rendibilitat durant els següents dos anys similars a la de la renda fixa, totalment immune a la realitat del mercat i sense cap volatilitat. Casualment, ho va dir just abans que es pogués vendre el fons, pocs dies abans que el seu preu comencés a baixar ... l'esquilada en aquest curt període (nov08-feb 09) ja arriba prop del 12% però el pitjor és que els partícips només podran rebre el voltant del 10% de la seva inversió. La resta, amb molta sort, ho recuperaran en els dos pròxims anys amb importants pèrdues addicionals.

Així es recuperarà la confiança dels espanyols? Sr Zapatero, solució? Retornin les pèrdues als més de 51.000 participis!

El BBVA fa unes setmanes va "col.locar" 1.000 milions d'euros en accions preferents en un rècord Guinnes de quatre dies (segons diari Expansión). Ho van aconseguir donant unes explicacions que no es corresponien en absolut a la realitat del producte, enganyant d'aquesta manera a la gran majoria d'estalviadors que creien que compraven un producte "totalment segur i sense oscil lacions".

Són només dos exemples entre els múltiples enganys que diàriament es presenten i que estan minant la credibilitat del sistema bancari espanyol.

Solució? Els empleats dels bancs que atenen al públic haurien de ser tots Certificats i sotmesos a estrictes regles d'ètica i multats en casos d'abús, ja que el ciutadà confia totalment en el consell del "expert" bancari, i això és gran responsabilitat. Què alguns bancs ja ho estan fent? Si, però només per iniciativa pròpia, no perquè existeixi una llei que els obligui i que asseguri la seva integritat i honestedat! Així vol que recuperem la confiança?

ACUSO els bancs d'enviar informació que no entenen ni ells mateixos.

Diuen que inverteixen milers de milions d'euros en informàtica per augmentar el nivell de qualitat de la informació, i sap què li dic? ... Que la meva dona, que treballa amb mi en aquesta professió avui tan de moda com és l'assessorament financer, ha elaborat un simple programa que ofereix la posició de cada client de forma entenedora i sobretot comprensible. Tots els meus clients prefereixen aquesta simple fulleta ja que l'entenen sense haver d'analitzar diversos fulls plens de sigles extranyes, gràfics i quadres plens de pastissos amb percentatges inútils que no li interessen a ningú més que als bancs ... per despistar!

Generar confiança, Sr Zapatero vet aquí el quid de la qüestió.

ACUSO els polítics que aconsegueixen els seus càrrecs sense l'aval d'una formació a l'altura de la seva responsabilitat, doncs tal com deia Plató, els llocs de comandament els haurien de tenir els millors de la societat, és a dir, els més savis. És lògic que les persones amb major talla intel.lectual i professional tinguin dificultats per mantenir un lloc de treball mentre alguns polítics ineptes mantenen impunement uns escons que ni tan sols mereixen? No seria més lògic seguir les recomanacions d'Aristòtil i donar a cadascú el que li correspon? Sr Zapatero, hauria de posar els filtres en formes de lleis i evitar que això passi. Com vol que augmenti la nostra confiança en el futur si els ciutadans veiem diàriament aquest tipus d'injustícies?


Sr Zapatero, ha de fer alguna cosa més que injectar diners als bancs. Perquè la crisi actual fàcilment pot derivar en una crisi de valors molt més greu que acabaria per enfonsar un sentiment que molts ciutadans tenim sobre algunes de les institucions que fonamenta la nostra economia.

Suposo que en les meves acusacions haurà percebut una inspiració en el famós escriptor Emile Zola quan va escriure el 1898 al President de França per les llavors injustícies que es van cometre a través del cas tan polèmic com va ser EL CAS DREYFUS!

No pretenc emular el que va aconseguir aquest famós escriptor però convido a tothom a fer públiques les experiències que evidencien la falta de valors que està patint la nostra societat.

Opino que aquesta violació sistemàtica dels valors fonamentals, és la veritable gangrena de la nostra economia. Sr Zapatero, no és únicament amb el malbaratament de milers de milions d'euros que aconseguirà redreçar l'economia.
Només amb la recuperació d'aquests valors i la implementació dels mateixos en cada una de les àrees de l'economia, tornarà la confiança dels ciutadans necessària per superar aquesta crisi.

¿És realista esperar que quan els meus fills siguin grans, la societat que ells integraran es basi de nou en els valors essencials que mereix la nostra societat?

Molt cordialment

Perquè la Renda Fixa no és fixa? - El Risc (part III)

Si ets dels que pensaven que el preu de les cases sempre pujava o com a molt es mantenia, la historia que vé a continuació et pot interessar...

2 d'agost de 1990, les tropes iraquianes acaben d'envair Kuwait...

Tot va començar aquell estiu de 1990, quan alguns com jo gaudíem de la tranquil.litat que ofereix el mes d'agost quan els teus companys de feina estan de vacances i tu t'has “sacrificat” pel bé de l'empresa. No es podia imaginar Sadam Hussein, que el fet d'envair Kuwait el 2 d'agost, entre moltes altres coses, provocaria que molts inversors i directius de prestigiosos bancs s'assabentessin amb certa incredulitat que els preus de la renda fixa en realitat són variables!

Aquell matí la Mª Angels va entrar al meu despatx una mica preocupada i em va preguntar:

- Kernan, tens uns minuts?

- Es clar, encara falta una mica perquè arribi el meu proper client. Com et puc ajudar?

- Mira, aquí tinc un extracte del Banc que la meva mare va rebre fa un parell de dies referent a una inversió que li van recomenar a la seva entitat per un d'aquests títols de Renda Fixa que ara estan tan de moda. Aquest matí l'he sentit cridar per telèfon: “Vostè em va dir que era fixe i fixe vol dir que no es mou! Com puc perdre un 6,5% en només uns dies, m'ho poden explicar”?

- A veure, dona'm l'extracte i seu. Aquí diu que ha comprat 500 títols de Telefònica amb venciment a data 31/07/2000 a un preu de 100 euros cada un, o sigui 50.000 euros, que li produiran uns cupons del 5% anual (els interessos fixes que cobrarà cada any), o sigui 2.500 euros durant els propers 10 anys.

- Fíxa't, aquí diu que la TIR és del 5%! Què té a veure el Transport Internacional amb la inversió de la meva mare?

- No dona,la TIR (Taxa Interna de Rendibilitat) és la rendibilitat anual que obtindrà la teva mare si conserva aquesta inversió fins al venciment. De fet són els tipus d'interès a mig i llarg termini que fixa el mercat en cada moment i estan pujant i baixant cada dia en funció de moltes variables. A més, Telefònica no està obligada a tornar el nominal invertit fins d'aquí 10 anys!

- M'estàs dient que la meva mare no podrà recuperar els seus diners fins d'aquí 10 anys?

- Si dona, pot vendre aquest Bono al mercat en qualsevol moment però el nominal invertit pot ser diferent al de l'inici, com està passant ara!

- ¿Com sé que cobrarà aquests interessos cada any?

- Bé, en realitat existeixen diverses empreses que es dediquen a evaluar la possibilitat de que les entitats que emeten aquest tipus de títols puguin tenir algun problema per pagar-li els interessos i tornar l'import invertit al seu venciment. Per això realitzen anàlisis periòdiques anomenades RATING’s que permeten als inversors escollir des dels bons més segurs fins als més arriscats. A aquests últims se'ls anomena Junk Bonds o Bons escombraria, com prefereixis, però no t'aconsello que els compris ja que baixen i pugen que dóna gust! Mira, el de la teva mare té qualificació A-, ja t'ho explicaré després.

- Ah! Ara entenc perquè els diaris sempre parlen de vàries lletres AAA, AA+, B- que mai he entès. JAJAJA! Ahir, una pitonisa em va tirar les cartes i va predir que el 2007 esclataria una gran crisi mundial provocada segons ella per uns Bancs Americans que vendrien a milions d'inversors no se què d'uns paquetets d'hipoteques d'una gent molt pobra... També em va dir, i em va fer molta gràcia, que un savi professor anomenaria aquesta gent NINJAS, com el dibuix animat d'aquestes tortugues que fan karate. Doncs això: va dir que aquestes empreses que dius tu, dirien que aquests paquetets d'hipoteques serien molt segures (AAA) i que gràcies a això tothom les compraria i que per culpa seva ens tornaríem tots més pobres.

- Quina imaginació té la teva pitonisa! Ja em diràs on tira les cartes aquesta dona! Però tornem al Bon de la teva mare, que el meu client està a punt d'arribar. Veig que ha pagat 100 euros per cada títol que ha comprat pero ara valen 93,5!

- Això m'ha preguntat la meva mare: perquè han baixat tant?

- Escolta bé el que et diré: en aquest moment per culpa d'Irak els tipus d'interès d'aquestes emissions han augmentat més de l'1% respecte al dia que els va comprar la teva mare, de manera que si els volgués vendre a un preu de 100 euros ningú els voldria!

- Pero si al Banc li han dit que aquest preu estava assegurat!

- Si dona, però només al venciment! Si enlloc de comprar bons similars tant en anys de venciment com en tipus de risc de l'emissor (A-) amb una rendibilitat (TIR) del 6%altres inversors compressin el bon de la teva mare a un preu de 100 euros, quant deixarien de guanyar?


- Elemental estimat Watson: 6%-5% = 1%. No em prenguis per més tonta del que sóc.

- L'1% si, però durant els propers 10 anys, que és el que queda fins el venciment! Deixarien de guanyar 1 euro cada vegada que Telefònica donés el cupó anual de 5 euros que t'ha promès. Per aquest motiu, els mercats s'anticipen a aquesta menor rendibilitat que tindrà el teu Bon al llarg del temps fent baixar avui el seu preu un 6,5%. D'aquesta manera pagant 93,5 euros avui i rebent els 5 euros de cupons fixes anuals, els inversors comprarien el bon de la teva mare ja que obtindrien al final una rendibilitat del 6%, el que és igual al que li donarien ara amb el nivell actual dels tipus d'interés. Es pura matemàtica!

- Ja m'estàs avorrint amb tants números!

- Me'n vaig a la meva reunió però abans vull que em diguis què passaria amb el preu d'aquest Bon si enlloc de quedar 10 anys de venciment només en quedessin 3?

- Doncs que només baixaria unos 2 euros i pico...

- Perfecte. Ja me'n puc anar tranquil. A la teva mare recomana-li que amb una mica de paciència, si s'espera guanyarà el 5% promès al principi. Si per contra creia que necessitaria els diners en poc temps, doncs resulta que l'ha assesorat molt malament! Que com més llarg és el venciment del teu bon, más volàtil es torna el preu quan varien els tipus d'interès!

- Per això en el teu escrit de l'altre dia deies que s'ha de vigilar sempre i comprar aquests títols a més llarg termini quan hi ha clares perspectives de baixades de tipus d'interès perquè així podem guanyar més i, a l'inrevés, intertir a curt termini quan hi ha perspectives de pujades de tipus...

- Si, i per això et deixo aquesta taula per a que revisis el teu abecedari...

Prima de Risc d'un país - El risc (part II)

En el meu escrit anterior vèiem la definició del risc sistèmic i la dificultat d'anticipar-lo a temps. Avui faré una aproximació molt breu sobre els aspectes que influeixen en aquest risc. Per això, enumeraré algunes de les variables que tenen en compte els estalviadors d'arreu del món quan decideixen comprar aquest tipus de títols: LA RENDA FIXA. Anem primer a la definició, ja que de fixa només en té el nom i amb això s'han creat molts malentesos...


Renda Fixa: Un títol de Renda Fixa és un actiu financer on l'emissor (Estat o Empresa) es compromet a pagar a l' inversor uns interessos fixes o variables (cupons) en una data establerta (trimestral, semestral o anualment) i tornar-li la mateixa quantitat acordada (el nominal invertit) al final d'un termini determinat (venciment que pot anar des d'un any fins a l'infinit!).

Cada títol comporta 2 tipus de risc: el risc de l'Emissor (que no pugui fer front als seus compromisos, com ha passat amb Lehman Brothers) i el risc del tipus d'interés (el nominal d'aquest títol anirà variant de preu durant tota la seva vida com a conseqüència de la variació dels tipus d'interès en el mercat (ho veurem en el meu proper escrit).

Aquests dies s'ha sabut que una de les tres agències més importants del món (Standart & Poor’s) ha rebaixat la qualificació creditícia d'España, d' ‘AAA’ a ‘AA+’ fent-la fora de la sel.lecta llista de països amb màxima qualificació: Alemania, Austràlia, Austria, Canadà, Dinamarca, Estats Units, Finlàndia, França, Holanda, Irlanda, Illa de Man, Liechtenstein, Luxemburg, Noruega, Regne Unit, Singapur, Suècia i Suïssa.

Us preguntareu perquè? Em limitaré a enunciar les variables que influeixen en general al major o menor risc d'un país respecte a un altre, reflectint-se així la prima de risc d'un país:

· RISC POLÍTIC. La forma de govern i el grau de participació política ponderen de forma important. Aquí estem en línia amb els AAA.

· INTERVENCIÓ DE L'ESTAT EN L'ECONOMIA. Grau de lliberalització de l'economia. En línia con los AAA.

· OBJECTIUS DE POLÍTICA ECONÒMICA: Un govern no hauria de perdre mai de vista quatre objectius macro-econòmics:


1) Creixement econòmic (PIB, volum i taxa d'estalvi, inversió, etc.). Ara anem pitjor…
2) Estabilitat de preus (massa monetària, creixement del crèdit, tipus de canvi i autonomia del Banc Central). En línia o una mica pitjor...
3) Obertura exterior (cobertura comercial, model de creixement, etc.). Molt pitjor…
4) Política de plena ocupació. Com més va, pitjor…


. FLEXIBILITAT I MARC FISCAL. Política fiscal i pressupostària del Govern, competitivitat fiscal, facilitat d'augmentar impostos i despesa pública… en alguns impostos estem pitjor.

· DISPONIBILITAT DE RECURSOS FINANCERS. Existència d'un mercat de capitals ben desenvolupat. En línia.

· ENDEUTAMENT DE L'ESTAT. Volum de Deute Públic intern/extern a llarg/curt termini i pes de les obligacions futures com les pensions. L'EURO disminueix el risc d'aquesta variable en no tenir risc de canvi entre països de l'àrea…Estem empitjorant.


CONCLUSIÓ: AQUESTES VARIABLES FIXEN EL NIVELL DELS TIPUS D'INTERÈS DEL DEUTE PÚBLIC D'UN PAÍS, AUTÈNTICA MESURA DEL RISC PAÍS (No confondre amb prima de Risc de la Renda Variable…en propers capítols.

En el proper parlaré de…¿Perquè la Renda Fixa no és fixa?

Agafo el banyador o el paraigües? - El risc (part I)

A la vida diaria ens enfrontem a molt riscos que només alguns valoren i actuen en conseqüència. Abans de sortir de viatge intentem saber quin temps farà per decidir si agafem o no un paraigües i quina roba hem de portar; el meu sogre porta les cadenes al seu cotxe tot l’any per si les ha d’utilitzar algun dia; les pòlisses d’assegurances es fan en funció de les estadístiques de riscos, etc., etc., etc... però el cert és que en la majoria de casos, aquests riscos no em treuen la son!

El risc és un concepte associat a la probabilitat i en aquests moment molts estalviadors estan desafiant les seves lleis en destinar gran part dels seus diners en dipòsits bancaris pensant que no tenen cap tipus de risc. Doncs he de dir que en aquests moment n’hi ha de risc, i molt!

Hi ha diversos tipus de riscs sobre l’economia en general, sobre diferents actius, alguns que podem eliminar mitjançant la diversificació, altres que només podem eliminar no tenint-los... la gran majoria són més o menys medibles fent llargues series temporals però començaré per un que no es preveu gairebé mai i que quan aparereix ja és massa tard:
EL RISC SISTEMIC

Podríem dir que el risc sistèmic és la probabilitat de que la fallida d’una entitat financera s'escampi cap a altres entitats amb efectes negatius sobre l’economia real, com la restricció del crèdit i la pèrdua d’una part de la riquesa d’un país, que a la vegada redundarà en la disminució de la inversió i també del consum.

¿Us sona com déjà vu? Islandia i Argentina són els casos més recents. El pitjor d’aquest risc és que apareix de cop i és el més difícil de preveure degut a que una entitat financera mai no reconeixerà tenir problemes de liquidesa peruqè si ho fes, estaria cavant la seva pròpia tomba.

A la portada de El Confidencial d’avui, apareix un article molt alarmant segons el qual fonts del Banc d’Espanya anònimes han citat 12 entitats financeres espanyoles que no acompleixen el coeficiente de liquidesa i algunes estan en situació de fallida. Desconec la solvència de les fonts d’aquesta notícia però a mi personalment no m’extranyaria gens. Segons les mateixes fonts “salvo que los problemas de liquidez obliguen a intervenir antes, el Banco de España habría decidido esperar a tener en su poder los resultados del primer semestre del año en curso antes de intervenir”.

Aquells que vulguin desafiar les lleis de la probabilitat tenint dipòsits superiors als 100.000 euros en una sola entitat potser s’haurien de fer la pregunta de l’acudit de l’Eugeni: “¿Hay alguien más?" I la respuesta es "SI, fill meu, n’hi ha molts més". La diferència entre l’acudit i la realitat és que tenir o no tenir risc en aquest cas només depèn de nosaltres mateixos!